Resum general Informatiu de Girona FM del dilluns 17 de novembre amb un repàs ampli a l’actualitat de Girona ciutat, comarques i país. Es combinen temes de memòria democràtica, seguretat i delinqüència, mobilitat sostenible, cultura i festivals, polítiques públiques d’habitatge, així com successos i crònica esportiva. 1. Memòria històrica i Llei de Memòria Democràtica 1.1. Primera demanda d’exhumació desestimada (337–404 s) • Un jutjat de Girona desestima la primera demanda per exhumar el cos d’un afusellat pel franquisme a la fossa comuna de Girona. • La víctima, Delfí Sedó, era de Bescanó i va ser executat el març de 1943. • La demanda es basava en la nova via que obre la Llei de Memòria Democràtica. • El jutjat anul·la el Consell de Guerra, però s’absté d’ordenar l’exhumació i deriva la responsabilitat a l’administració. • L’advocada de la família, Montse Vinyets, anuncia recurs i la voluntat de continuar impulsant demandes d’altres famílies per obrir la fossa comuna del cementiri de Girona. "Continuarem presentant demandes d'altres familiars que també volen sumar-se a aquesta necessitat d'obrir la fossa comú" (Montse Vinyets) • Vinyets lamenta que encara no s’hagi admès a tràmit una altra demanda referida a vuit veïns de Llagostera, vinculada a l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera i persones com Bernadeta Sedó i Teresa Mur (context implícit del cas). 2. Seguretat, delinqüència i ordre públic 2.1. Falsificació de receptes i ús de fàrmac com a droga (404–444 s) • Detenen a Girona un home de 56 anys per falsificar receptes d’un oftalmòleg. • Havia aconseguit 13 vegades un fàrmac altament addictiu en quatre farmàcies de la ciutat. • Mossos inicien investigació en detectar receptes falses per obtenir un medicament amb ús potencial com a droga i amb efectes secundaris greus. 2.2. Delinqüència a l’AP-7 i mètode de la roda punxada (551–610 s) • El Partit Popular reclama més presència policial a l’AP-7 per l’augment de delictes, sobretot del mètode de la roda punxada. • El president del PP a Girona, Daniel Ruiz, denuncia que l’autopista s’està projectant com una via insegura i reclama solucions més enllà de la simple advertència amb panells informatius. • Apunta que els delinqüents perfeccionen el modus operandi, amb una nova variant: tancar el vehicle de la víctima i anar frenant-lo fins al voral per impedir-ne la fugida (610–625 s). 2.3. Fuga de pres del Puig de les Basses (1012–1049 s) • Un intern del centre penitenciari Puig de les Basses fuig després d’una visita mèdica. • Els Mossos el traslladaven a un hospital i, ja a l’aparcament, el pres va arrencar a córrer i va escapar. • L’home, d’uns 20 anys, empresonat per delictes contra el patrimoni, és encara buscat pels Mossos. 2.4. Atac a la Guàrdia Urbana de Figueres (1049–1092 s) • Detenen dos joves (20 i 30 anys) i una menor per llançar objectes contra un vehicle de la Guàrdia Urbana de Figueres. • L’avís inicial al 112 parlava de crema de contenidors; quan la patrulla arriba, rep un llançament d’objectes que causa desperfectes importants. • Els agents es veuen obligats a retirar-se per preservar la seva integritat. • La unitat d’investigació identifica els autors a partir de qui havia trucat al 112. 2.5. Descens de delictes a Olot i multireincidents (1133–1201 s) • A Olot, els delictes baixen un 5,6% en l’últim any, fet que trenca una tendència de sis anys d’augment. • Tot i això, la ciutat continua per sobre de la mitjana catalana de delinqüència. • Es redueixen sobretot furts i robatoris amb violència. • L’alcalde Agustí Arbós atribueix la millora a: - Millor coordinació entre cossos policials. - Expulsió d’un multireincident molt actiu en furts i robatoris. - Entrada a presó d’un altre delinqüent especialitzat en robatoris a domicilis. "No parlem de tants delinqüents, parlem de poques desenes, i quan surt un d'aquests de circulació, es nota molt" (Agustí Arbós) • Per primer cop, Olot tancarà l’any amb menys ocupacions que a l’inici. • La consellera Núria Parlón anuncia l’aplicació del pla Campaï per reduir delictes als comerços. 2.6. Expedient a l’empresa de residus Nora S.A. (1217–1260 s) • L’empresa de residus de la Selva Nora S.A. recorre un expedient sancionador d’Antifrau que proposa una multa de 800.000 euros. • Antifrau interpreta que hi va haver represàlies contra un treballador que va esdevenir informant. • L’empresa replica que la sanció disciplinària responia a fets anteriors a aquesta condició i que, jurídicament, una represàlia només es pot donar després de l’acte que la motiva. 3. Llengua catalana, integració i cohesió social 3.1. Girona buddies: aprendre català en un bar (625–729 s) • Un grup d’estrangers residents a Girona es reuneixen setmanalment en un bar per parlar català i integrar-se millor. • Rebutgen el terme expat i busquen sentir-se part de la comunitat. • El grup és obert a tots els nivells; també s’hi conviden parlants nadius per donar suport. • La participant Susan, dels Estats Units, subratlla la millora progressiva de la seva fluïdesa: "Cada setmana sento un poc més fluid i més cómodo" (Susan) • La coorganitzadora Kate explica que: - Moltes persones primer aprenen castellà per ser una llengua més internacional. - Les que decideixen arrelars-se a Girona comencen a aprendre català perquè entenen que és la llengua del dia a dia. - Aprendre català és percebut com la millor via d’integració i d’entrar en la vida local. • Diversos participants assenyalen que costa fer amistats amb gironins de naixement i lamenten que, quan s’esforcen a parlar català, sovint se’ls respon en castellà. 3.2. Òmnium i distància amb l’extrema dreta (1260–1312 s) • Òmnium Cultural celebra una trobada de dirigents a Ripoll. • El president Xavier Antic marca distàncies clares amb l’extrema dreta i defensa el paper d’Òmnium com a motor del catalanisme democràtic. • Reivindica l’accés al català com a principal instrument de cohesió social en una Catalunya inclusiva. • Alertes principals: - Context d’inestabilitat política i desafecció ciutadana. - Augment de populisme, xenofòbia i discursos d’odi a Europa. "Els projectes polítics d'extrema dreta [...] no són compatibles amb els valors i amb el projecte que defensa Òmnium, sinó que en són l'antítesi" (Xavier Antic) • Més de 200 dirigents es reuneixen per treballar l’estratègia de futur i consolidar la xarxa territorial. 4. Mobilitat sostenible, bicicleta i tecnologia 4.1. Els barris pedalen: segona edició (746–831 s) • L’Ajuntament de Girona i la Sea Otter Europe impulsen la segona edició de Els barris pedalen. • Data i lloc: dissabte 29 de novembre al Parc del Migdia de Girona. • Objectius: - Promoure la mobilitat sostenible. - Fomentar la salut mitjançant l’ús quotidià de la bicicleta. • Activitats previstes: - Circuits i pump track per infants i famílies. - Passejades en bicicleta dinamitzades per Mou-te en Bici. - Gran pedalada de 70 km promoguda per la Sea Otter Europe. - Exposicions i sortejos. - Prova de bicicletes urbanes de les marques Megamo i Ecobike. • El tinent d’alcaldia Xavier Aldeguer Manté subratlla la importància de crear espais on infants i ciutadania interactuïn amb el món de la bicicleta i consolidar Girona com a ciutat referent en ciclisme i salut, en la línia del clúster Girona Innovació, Salut i Ciclisme (GISC). 4.2. La Girotrònica: videojocs i experiència digital (850–910 s) • La Girotrònica es presenta com la primera fira del videojoc, cultura digital i tecnologia de Girona. • Dates: 21, 22 i 23 de novembre al Palau de Fires i espais com El Modern. • Propostes principals: - Lan party de tres dies jugant a videojocs. - Tallers de robots industrials, impressió 3D i programació d’algoritmes. - Recreació de la catedral de Girona i el seu entorn al Minecraft. - Tornejos de videojocs i simuladors de conducció. - Sala immersiva amb mapping basat en intel·ligència artificial. • La fira vol donar veu a un sector cada cop més present, posant en valor: - La dimensió cultural del videojoc. - La capacitat de promoure creativitat i innovació. - La inclusió, trencant tòpics que associen els videojocs únicament a oci buit. 5. Cultura, llibres i festivals 5.1. Polèmica pel concurs de llibres escolars (444–529 s) • La Diputació de Girona adjudica un concurs de venda de llibres per a escoles a una empresa d’inversions de Barcelona. • Això genera malestar al sector llibreter de la demarcació. • El Gremi de Llibreters considera que: - Falta sentit comú en els plecs de condicions. - La llei insta a afavorir les petites i mitjanes empreses, entre elles les llibreries. • El secretari tècnic del sector, Marià Marín, subratlla que: - A qualsevol licitació hi ha d’haver solvència econòmica però també solvència tècnica. - Cal preguntar-se: “Tu et dediques a això? Domines l’objecte del contracte?” - Algunes empreses que no són del sector: • Entren amb descomptes màxims per guanyar puntuació. • Es presenten com a empreses amb persones amb discapacitat per sumar punts, però després no compleixen. • Malgrat incompliments, sovint no reben sancions i poden tornar-se a presentar. "La llibreria queda fora. Això no passa a França, això no passa a Alemanya, amb lleis molt similars a la nostra" (Marià Marín) • El Gremi proposa incorporar clàusules d’assessorament i reposició que garanteixin la participació de professionals del llibre. • La Diputació defensa que el procés s’ha fet d’acord amb la normativa vigent. 5.2. Festival Càntut i tradició oral (1375–1418 s) • El Festival Càntut omple la plaça de la Coma, a Caçà de la Selva, amb sardanes cantades per les Anxovetes. • Forma part d’una trentena d’activitats en tres dies per preservar cançons locals i de transmissió oral. • El corresponsable Albert Massip destaca: - La sensació de “remar contracorrent” reivindicant el patrimoni oral. - Un creixent interès del públic, amb presentacions i concerts plens. "No sé si som tan atrevits com per dir que gràcies a nosaltres la tradició es recupera, però sí que veiem que la gent cada vegada en parla més" (Albert Massip) • A banda de concerts, s’organitzen xerrades divulgatives i dinars de cantadors i cantadores, que exhaureixen totes les places. 5.3. Itaca Sant Joan a l’Estartit (1447–1472 s) • El festival Ítaca Sant Joan continua revelant el cartell per als concerts a la platja gran de l’Estartit (19, 20 i 23 de juny). • Nous noms confirmats: - Sidonie, que presentaran el disc Catalán Graffiti (divendres 19). - Jonin, amb l’EP Una foto al sol (20 de juny). - Cupido, protagonista de la revetlla de Sant Joan. • Ja s’havien anunciat artistes com Remei de Calaf, Dan Peralbo i el Convoy, Carlos Ares i Barrivi. • L’organització remarca l’aposta per propostes emergents i escèniques amb caràcter. 5.4. Xocolata solidària de Casa Cacau (942–975 s) • Casa Cacau llança una rajola de xocolata solidària en benefici de l’Hospital Trueta. • Característiques: - Xocolata negra 70% cacau d’origen Equador. - Preu: 10,5 euros. - Es ven online i a la botiga de plaça Catalunya. - Producció limitada: 2.000 unitats. • Els beneficis es destinen a projectes assistencials i d’atenció centrada en la persona al Trueta. • El pastisser Jordi Roca destaca la qualitat del cacau i la dimensió solidària del producte. 5.5. Esports: victòria del Bàsquet Girona (1493–final) • El Bàsquet Girona supera el Granada 82–76 en un partit clau per allunyar-se de la zona baixa. • Desenvolupament del partit: - El Girona va per darrere al marcador durant tota la primera part. - Un parcial de 17–0 al tercer quart capgira el partit. - Final molt igualat, però victòria gironina davant l’equip andalús. • Triomf important per consolidar l’equip a la lliga i donar continuïtat al projecte esportiu de la ciutat. 6. Successos i emergències 6.1. Ofegament evitat a Lloret de Mar (975–996 s) • Rescaten una noia de 14 anys que gairebé s’ofega a la platja gran de Lloret de Mar. • La menor, de nacionalitat estrangera, va ser arrossegada mar endins per una onada. • Intervenció: - Agents de la policia local i bombers es llancen a l’aigua per rescatar-la. - La víctima entra en aturada cardiorrespiratòria a la sorra. - Tres ambulàncies del SEM li practiquen maniobres d’emergència. - És evacuada en estat greu a l’Hospital Trueta de Girona. 6.2. Aigua potable i qualitat a Roses (1092–1133 s) • Roses aixeca les restriccions d’aigua de boca després de recuperar nivells segurs. • Les analítiques situen els trialometans per sota del límit legal de 100 µg/l. • Des de principis d’octubre es recomanava no beure aigua de l’aixeta. • El Consorci d’Aigües Costa Brava i ACBAR atribueixen la millora a les actuacions tècniques de les darreres setmanes. 7. Polítiques públiques i món rural 7.1. Rehabilitació d’immobles rurals per a habitatge social (1330–1375 s) • El Govern de la Generalitat reserva 20 milions d’euros fins al 2029 per rehabilitar 400 immobles rurals en desús i destinar-los a habitatge social. • L’anunci el fa el president Salvador Illa a la primera trobada de municipis rurals a Món Sant Benet (Bages). • La mesura s’emmarca a la Llei de l’Estatut de Municipis Rurals, vigent des de l’estiu. • S’hi afegirà un paquet d’incentius fiscals i deduccions per: - Fomentar el trasllat al món rural. - Impulsar la rehabilitació del parc existent. • Impacte estimat: 14 milions d’euros en les finances públiques. 8. Altres titulars i context A l’inici del butlletí (127–337 s) es presenten els titulars globals abans d’entrar en les peces desenvolupades: • Demandes d’exhumació i memòria democràtica. • Falsificació de receptes i ús de fàrmacs com a droga. • Polèmica pel concurs de venda de llibres escolars. • Petició del PP de més policia a l’AP-7. • Girona buddies i integració lingüística. • Segona edició d’Els barris pedalen. • La Girotrònica com a nova cita de videojocs i tecnologia. • Xocolata solidària de Casa Cacau amb l’Hospital Trueta. • Diversos successos comarcals (ofegament a Lloret, fuga de pres, vandalisme a Figueres). • Descens de delictes a Olot i expedient a Nora S.A.. • Missatge d’Òmnium contra l’extrema dreta. • Pla de rehabilitació d’immobles rurals. • Activitat del Festival Càntut i anunci de nous noms a l’Itaca Sant Joan. • Crònica esportiva del Bàsquet Girona. Conceptes clau destacats • Llei de Memòria Democràtica: nova via jurídica per reclamar exhumacions i reparació a víctimes del franquisme. • Multireincidència: pes específic d’un nombre reduït de delinqüents en les estadístiques criminals d’Olot. • Girona buddies: exemple de recerca translacional aplicada a la integració lingüística? No; però sí un model social d’aprenentatge informal del català. • Els barris pedalen / Sea Otter Europe / Girona Innovació, Salut i Ciclisme (GISC): estratègia de ciutat que enllaça esport, salut i promoció econòmica. • La Girotrònica: aposta pel videojoc com a sector cultural i tecnològic emergent, amb vessant educativa. • Política rural: rehabilitació d’immobles en desús i incentius fiscals com a eines per revertir el despoblament. Conclusió L’informatiu ofereix una panoràmica àmplia de l’actualitat gironina i catalana, on destaquen: • La tensió entre memòria democràtica i llindars jurídics (cas Delfí Sedó). • El debat sobre seguretat, tant a la via pública com en l’àmbit penitenciari i municipal. • La llengua catalana com a eix d’integració i cohesió social, en contraposició a l’ascens de l’extrema dreta. • L’aposta de Girona per la mobilitat sostenible, la bicicleta i la tecnologia digital com a senyes d’identitat contemporànies. • La vitalitat del teixit cultural i associatiu (llibres, música, festivals, gastronomia solidària). En conjunt, el programa dibuixa una societat que afronta reptes de memòria, seguretat, habitatge i cohesió, alhora que impulsa iniciatives culturals, tecnològiques i socials per reforçar la qualitat de vida i la identitat del territori.
