Per què un pis pot tenir tres mides diferents? Les claus per entendre els metres quadrats d’un habitatge

L'assessora immobiliària Glòria Martí explica a Els 4 Rius com interpretar el cadastre, el registre i la cèdula d’habitabilitat

Més Girona
Per què un pis pot tenir tres mides diferents? Les claus per entendre els metres quadrats d’un habitatge

Comprar un habitatge és una de les decisions econòmiques més importants que poden prendre les famílies, però també una de les més complexes. Entre la documentació, els impostos i les condicions de finançament, els metres quadrats són sovint una de les principals fonts de confusió.

En una entrevista a Els 4 Rius de Girona FM, la personal shopper immobiliària Glòria Martí ha explicat per què un mateix pis pot tenir tres mides diferents, i com aquestes xifres poden acabar afectant el preu, la valoració i la hipoteca. «Moltes vegades ens pensem que el pis fa 90 metres quadrats, però en realitat n’hi ha 75 d’utilitzables. I això pot generar problemes importants», assenyala.


Les tres mides d’un habitatge

Segons Martí, hi ha tres documents oficials que descriuen la superfície d’un pis, i cadascun ho fa des d’un punt de vista diferent:

  • La fitxa del Cadastre: Depèn del Ministeri d’Hisenda i serveix per calcular l’IBI. Inclou la superfície construïda amb elements comuns, és a dir, suma una part proporcional de vestíbuls, escales o ascensors. És la xifra més gran, i la que sovint utilitzen les immobiliàries als anuncis.

  • La nota simple del Registre de la Propietat: Acredita la titularitat de l’immoble, però les mides no sempre són fiables, ja que el registrador no comprova les dades sobre el terreny.

  • La cèdula d’habitabilitat: Emesa per la Generalitat de Catalunya, certifica la superfície útil, la real —la que es pot trepitjar i moblar—. És la més petita de les tres, però també la que té valor pràctic i legal per determinar l’habitabilitat.


L’impacte en la hipoteca i com evitar sorpreses

El problema, explica Martí, arriba quan el comprador demana una hipoteca. Els bancs es basen en la taxació de l’immoble, i els taxadors utilitzen els metres útils per calcular-ne el valor real. «Has de tindre molt en compte que la taxació es farà sobre el preu petit, i això et pot arribar a perjudicar», adverteix.

Això pot suposar que la valoració final sigui inferior al preu de compra, i que l’entitat no financi el 80% del total, obligant el comprador a buscar finançament extra o ajuda familiar. Segons dades del sector, «un 76% de la gent s’ha sentit angoixada o indefensa dins del procés de compra», recorda Martí.

Per evitar ensurts, l’experta recomana consultar tots tres documents —cadastre, registre i cèdula d’habitabilitat— abans de fer cap reserva, ja que tota aquesta informació és pública i accessible en línia.

Tot i així, Martí convida a no obsessionar-se amb els números, sinó a valorar la distribució i la llum de l’espai. «La compra es fa a cos cert: compres l’espai que veus. Si el pis està ben distribuït, no ve d’un metre més o un metre menys», conclou.

Escolta l'episodi complet

Notícies relacionades