Eleccions a rector de la UdG

Demà se celebren les eleccions a rector de la UdG, un moment clau per al futur de la institució. Venim del llarg mandat de Quim Salvi, que ha liderat la universitat des del 2017. Enguany, es presenten tres candidats; Albert Ruda, José Manuel Fernández-Real i Josep Calbó. La comunitat universitària decidirà qui serà l’escollit per dirigir la UdG durant els pròxims sis anys improrrogables.

En aquest reportatge coneixem els projectes, les prioritats i les visions de cada candidat a partir de les tres entrevistes que hem realitzat a Girona FM, i explorem els reptes que marcaran unes eleccions especialment decisives.

Perfil dels candidats

Josep Calbó Visió per transformar	José Manuel Fernández-Real Construir ponts	Albert Ruda      Som el canvi
Professor de física, amb docència i recerca de qualitat. Responsabilitats de gestió i lideratge. Experiència internacional i participació en òrgans d’expertesa en canvi climàtic.	Metge especialista en endocrinologia i nutrició. Degà de la Facultat de Medicina de la UdG. Cap de secció a l’Hospital Dr. Josep Trueta. Investigador i president de l’Associació Catalana de la Diabetis.	Jurista i professor de Dret Civil, exdegà i actual vicedegà de la Facultat de Dret. Investigador amb més de 170 publicacions i experiència internacional.

Motivació general

Josep Calbó: Vol fer un servei més a la universitat. Amb altes responsabilitats de gestió i lideratge, té un equip molt potent per fer de la universitat, una institució connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural. 

José Manuel Fernández-Real: Creu que la UdG no pot quedar-se només en transmetre coneixement, sinó també en crear-lo. Vol construir ponts, terme que desglossa en nivells; universitat, per potenciar recerca transversal i docència interdisciplinària perquè les facultats no funcionin de manera aïllada, PDI i PTGAS, ja que hi ha professors brillants poc visibilitzats i la feina del col·lectiu no està molt reconeguda, i, entorn i societat, vol aliances amb la ciutat, el teixit empresarial i el sistema de salut.

Albert Ruda: Considera que la UdG necessita un canvi profund per adaptar-se a un context social i tecnològic molt accelerat. Sense un lideratge fort, la universitat pot quedar en un rol irrellevant. Reivindica la seva experiència de govern a la Facultat de Dret i el coneixement intern de la institució com a base per assumir el repte rectoral.

Evolució o revolució: un projecte amb mirada àmplia

Josep Calbó: És continuista d’algunes idees que han aportat els diferents rectors dels anys anteriors, però no vol reproduir mecànicament polítiques concretes. 

José Manuel Fernández-Real: No es presenta ni com a pur continuista ni com a trencador radical, sinó com algú que vol afegir lideratge i cohesió a una base de gestió que ja reconeix.

Albert Ruda: Vol un canvi estructurat, no una revolució. Mostra agraïment pels equips anteriors, però defensa que calen mirades noves i que les persones que han estat al govern ja han tingut l’oportunitat d’impulsar els seus canvis. Planteja una transformació real adaptada a un context molt canviant.

Oferta formativa i adaptació a noves realitats

Josep Calbó: Reforma del model docent sense canviar massivament el mapa de graus. Docència més significativa i presencial, amb experiències internacionals i enfortiment de la vida universitària. Possibilitat d’introduir un nou grau en Farmàcia i defensa la formació al llarg de la vida amb màsters i doctorats. Reorganització de l’administració i del suport tècnic i de gestió, i millora dels serveis actuals.

José Manuel Fernández-Real: Renovació i prioritats en graus com el de Mestres d’Educació Infantil i Primària, en què el mirall han de ser països com Finlàndia, on el mestre està ben considerat i reconegut. Implementació d’un nou grau en Matemàtiques, tot i que hi ha altres graus en preparació.

Albert Ruda: Cal una “sacsejada” al mapa de titulacions: la UdG ha de ser original i rupturista. Exposa l’oportunitat d’introduir graus en àmbits com la intel·ligència artificial i dona suport al projecte de grau en Farmàcia. També destaca el desequilibri entre màsters públics i privats, on les privades tenen el 60% de l’oferta, i defensa redissenyar els màsters de la UdG per fer-los més atractius.

Càtedres universitàries: revisió crítica i sostenibilitat econòmica

Josep Calbó: La UdG ha de ser present al territori mitjançant càtedres universitat–territori en diferents municipis i projectes desenvolupats via la Fundació Girona Regió del Coneixement, que connecta universitat, administracions locals i empreses per impulsar projectes que responguin a necessitats de tot el territori.

José Manuel Fernández-Real: Proposa un estudi de cost-efectivitat i una avaluació sistemàtica per decidir quines càtedres cal impulsar, reorientar o racionalitzar, i què aporten a la universitat en termes de recerca, transferència i imatge.

Albert Ruda: Cada càtedra suposa una despesa per a la universitat, ja que cal igualar les aportacions externes amb fons propis, i que això pot generar dèficits i saturar el personal administratiu. Proposa racionalitzar-ne la gestió, tancar càtedres inactives i no crear-ne de noves si no hi ha recursos suficients.

Estratègia de creixement urbanístic: Barri vell, Montilivi i Campus de Salut 2031

Josep Calbó: Voluntat d’inversió i nous projectes d’infraestructura, però no hi ha prou espai ni pressupost. Per aquest motiu, pretén optimitzar i adaptar espais existents més que impulsar noves grans infraestructures.

Els tres grans projectes prioritaris per a ell són:

• A Montilivi, un nou aulari nord per descongestionar facultats.
• A Montilivi, un edifici de serveis per a estudiants i professors, i una residència d’estudiants.
• Al Barri Vell, l’adquisició i rehabilitació d’una part del complex del Convent de les Butinyanes per descongestionar la gran densitat d’estudiantat, professorat i serveis de les tres facultats i el rectorat. 

José Manuel Fernández-Real: El Campus de Salut i el nou Hospital Trueta són, per ell, un dels grans eixos de futur de la UdG i de tot el territori.

El Campus inclou: 

• Facultat de Medicina 
• Nova Facultat de Farmàcia
• Proposta de Facultat de Veterinària. 
• Part de la Facultat d’Educació i Psicologia i d’Educació Social dins el Campus de Salut.
• Món de la innovació i l’empresa.
• Societat civil i ajuntaments.

Valora positivament compres com la del Convent de les Butinyanes al Barri Vell, però creu que es poden reutilitzar antics edificis en desús a la ciutat i pensar-los també com a residències d’estudiants.

Albert Ruda: Campus de Salut com una gran oportunitat de creixement: 

• Servirà per reagrupar estudis com Medicina i Infermeria
• Pot acollir nous graus en Farmàcia, Veterinària, Odontologia, Òptica i Optometria o Matemàtiques.
• Renovació de l’Hospital Trueta i a la millora de la salut de la població.

La UdG ha de créixer perquè la formació ha de ser accessible al llarg de tota la vida. Admet, però, les limitacions físiques del Barri Vell, on només es pot créixer rehabilitant o adquirint edificis existents com el Complex de les Butinyanes.

Girona com a Ciutat Universitària

Josep Calbó: Idea de moderar el creixement físic de la UdG un cop assolits els mínims per funcionar com una bona universitat. Vol tenir en compte variables com el nombre futur d’estudiants, la presencialitat (amb teletreball i possibles canvis d’hàbits) i la sostenibilitat ambiental (ocupació del territori, consum d’energia i recursos). Quant a descentralització territorial, rebutja, per raons d’eficiència i cohesió comunitària, un model d’estudis dispersos amb facultats en diverses ciutats.

José Manuel Fernández-Real: Impulsar residències universitàries atès a la dificultat per trobar allotjament. Cal incentivar el diàleg amb ajuntaments propers, no només Girona ciutat. Considera que, d’aquesta manera, augmentarà l’atracció d’estudiants i investigadors, tant nacionals com internacionals.

Albert Ruda: Proposa reforçar la relació ciutat-universitari amb l’Ajuntament, oferir més activitats, incrementar els descomptes per a estudiants en comerços locals i revitalitzar polítiques que en el passat havien estat més generoses amb l’estudiantat.

Com voldria que se’l recordés?

Funcionament de les eleccions

Tot i ser unes eleccions de sufragi universal, no tots els vots tenen el mateix pes, sinó que es ponderen. Segons l’Estatut de la UdG, el vot del professorat doctor amb vinculació permanent pondera un 51% del total de vots, mentre que el personal docent i investigador representa un 12%, els estudiants un 25% i, el personal tècnic, de gestió i administració i serveis, equival a un 12%.

Podeu escoltar les entrevistes senceres a través dels següents enllaços:

Entrevista Josep Calbó

Entrevista José Manuel Fernández-Real

Entrevista Albert Ruda