episodis

Avui amb Martí Terés, David Martí i Marc Verdaguer Context i participants Programa: La tertúlia de Girona FM (10-11 h) a Girona FM. Conduït per Oriol Mas, amb David Martí, Martí Terés i Marc Verdaguer. Tanca amb un butlletí d’actualitat i agenda. "La sensació d'inseguretat no té una relació directa amb el fet delictiu, sinó amb la comunicació que se'n fa". Fires de Sant Narcís: pregó, música, atraccions i català Pregó d’El Galliner i polèmica • El Galliner és pregoner per un aniversari i per la seva trajectòria formativa i cultural. • Es rebutgen “conspiracions” i es defensa un pregó més festiu des del balcó. • Punt clau: legitimitat d’entitats culturals per representar la festa major. Barraques i programació musical • Crítiques recurrents a la graella; es normalitza que “no agradi a tothom”. • Hàbits generacionals (converses, retrobades, “anar a fer l’entrepà”) pesen tant com els concerts. • Interessos alternatius: jazz al Parc del Migdia, espais com el Sunset. • Fenomen FOMO: quan hi ha caps de cartell forts, es pateix per “perdre’s” actuacions. Atraccions: seguretat i fiscalitat • L’Ajuntament endureix inspeccions de seguretat i control de llicències i fiscalitat. • Record d’accidents antics i angoixa visual durant els muntatges; s’insisteix en revisar bé i professionalitzar. • Pagaments amb targeta cada cop més estesos; vigilància de possibles economies opaques. Català a fires: una normalització consolidada • Polítiques pioneres a Girona: tècnic de català i regidoria específica; estratègia de persuasió i suport (cartelleria, fil musical en català). • Resultat: avui es percep com a “normal”. • Comparativa amb altres municipis (Figueres): Girona com a excepció positiva. • Iconografia firal que persisteix (el látigo, el ratón vacilón) però amb fil musical en català. Autònoms i fiscalitat municipal Quotes d’autònoms: criteris i marxes enrere • Nou sistema basat en ingressos reals: criteri coherent, però aplicació amb tensions. • Crítica a increments sobtats: sensació d’“autònoms com a sac de boxa”. • Proposta: quota reduïda o simbòlica per a rendes baixes; progressivitat per a qui més guanya. Girona: taxes i serveis • Congelació d’ordenances municipals després d’un any de forta pujada (residus, IBI). • Debat de fons: alta pressió fiscal vs. necessitat de finançar serveis en un país de serveis i envellit. Demografia, habitatge i model econòmic Catalunya de “10 milions”: planificar abans de créixer • Es reclama planificació: habitatge, serveis, mà d’obra i reducció de burocràcia si es vol créixer. • Incompliment de promeses sobre habitatge (50.000 → 200.000) sense capacitat constructiva clara. • Paradoxa a l’Alt Empordà: poc teixit industrial (11% PIB), auge de serveis i logística (ex. Amazon), sous baixos i demanda de mà d’obra. Turisme i canvi climàtic • Desestacionalitzar amb llocs de treball anuals i incrementar tiquet mitjà. • La crisi climàtica desplaçarà demanda fora de juliol-agost per calor extrema, allargant temporada a primavera/tardor. Girona i l’urbanisme metropolità • Girona supera els 110.000 empadronats; creixement limitat pel planejament actual. • Cal visió d’àrea urbana: municipis veïns com a vàlvula de creixement. • Molts municipis eviten blocs i afavoreixen unifamiliars, generant segregació residencial i desplaçaments de treballadors. Seguretat: dades, percepcions i comunicació • Il·luminació de La Devesa millora sensació de seguretat; petits canvis urbans amb gran impacte. • Es demana parlar sense tabús d’incivisme i seguretat per neutralitzar discursos simplistes. • Xarxes socials i virals distorsionen percepcions (ex.: àudio de Tomàs Mieres reactivant alarma per fets antics). • Multireincidència i “impunitat percebuda” alimenten la frustració ciutadana. • Crida transversal: "La ciutadania té dret a exigir que es resolguin problemes i no que se’n creïn". UDG: eleccions al rectorat i reptes universitaris Eleccions del 27 de novembre • Candidatures: Josep Calvó (continuista) i Albert Ruda (més renovadora). • Nova norma: mandat únic de 6 anys. • Participació històricament baixa i marge d’acció limitat per regulació i finançament. Reptes: docència, transferència i incentius • Baixa assistència presencial a aules malgrat matriculats; repensar la docència (hibridacions, valor afegit). • Oferta adaptada a demanda (ex. Global Studies), però cal planificació del talent i perfils professionals (manca d’FP i oficis qualificats). • Transferència de coneixement: bona en alguns àmbits (turisme), però insuficient a escala de ciutat i país. • Sistema d’incentius acadèmics orientat a publicacions indexades en detriment de l’impacte social: “Càrrega docent” alliberada per gestió, símptoma d’una cultura interna a revisar. Butlletí d’actualitat i agenda (Girona FM) • Detenció per escopinada a un nadó al Parc Central (tracte vexatori). • Seguretat a Fires: més presència policial a la Copa i al Parc del Migdia; mòdul a la plaça de les Botxes. • Fires lliures de violències masclistes; ruta d’orígens LGTBQ+ i cangur itinerant. • Institut Hermesenda: reforma de l’antiga fàbrica Simón en un any si no hi ha entrebancs. • UDG: eleccions a rector el 27/11 (vot electrònic, mandat únic 6 anys). • 63ena Fira de Mostres de Girona: 281 expositors; Palau de Fires ple; -6% d’exterior (marxa de vehicles industrials); creixen emprenedoria, decoració i sostenibilitat. • Atur: -7,53% (1.779 persones; taxa 11,28%). • Tour de França: torna a comarques gironines; 3a etapa Granollers–Les Angles passant per Ripoll, Planoles, La Molina, Puigcerdà. • Meteo: estable, núvols al matí; sol a la tarda; màx. 21º. • Agenda i promoció d’Els 4 Rius especial Fires a Girona FM.

Resum general Tertúlia centrada en el barri de Sant Narcís i el model de ciutat de Girona, amb especial atenció a l’urbanisme (pàrquings, espai públic i projectes encallats), la seguretat i la convivència (indigència, acampament al Parc Central, adolescents a fires), i un debat franc sobre immigració i ajuts socials. Es tanca amb un butlletí informatiu (detencions, banda de robatori de cotxes, premis de comunicació, nova càtedra UdG, esport i temps) i falques. "No engeguis projectes nous sense haver obert els calaixos i anar liquidant tot el que tenim." Temes clau Sant Narcís i l’urbanisme de ciutat Abandonament històric del barri i necessitat d’executar el vell pla de ciutat-jardí. Pàrquing dissuasiu de l’AVE infrautilitzat: es proposa reobrir una sortida clausurada (cost estimat d’1,25 M€) per activar un miler de places i cooperativitzar-ne ~200 per a residents; alleujaria la pressió d’aparcament i facilitaria zones verdes reals (arbres i espai públic) en lloc de places d’aparcament al carrer. Equipament públic sobre la Llosa (a la zona de l’estació) per “fer transparent” el viaducte i reduir l’acampada i conductes incíviques al Parc Central. Manteniment i naturalització: queixes per la “bassa” i espais “a mitges”; reclam de preguntar al veïnat abans de canvis notables a l’espai públic. Projectes encallats Llarg llistat de projectes al calaix: rotonda a Palau–Montessori–Tenis, enderrocs a Carretera Barcelona, Plaça Espanya, Poeta Marquina (treure New Jersey i ampliar zona estancial), coberta a Plaça Soler i Espriu sobre l’aparcament de Plaça Catalunya, reordenació de Avinguda Jaume I (projecte “Quatre Rius i una Sèquia”), Castell de Montjuïc, Vall de Sant Daniel, Canalejas, entre d’altres. Crida a un projecte de ciutat estable a 20 anys, independent de qui governi, i a obrir calaixos abans d’obrir projectes nous. Seguretat, indigència i fires Acampament al Parc Central: es considera indigne i inassumible humanitàriament; cal coordinació amb Diputació, Generalitat i municipis veïns per redistribuir serveis (la Sopa fa anys que està saturada). Punts calents a l’entorn de l’estació: batudes freqüents; es distingeix entre seguretat i la problemàtica específica del campament (tràmits d’asil pendents). Fires i adolescents: robatoris, agressions i amenaces sexuals a la zona d’arbres prop de barraques. Es rebutja “prohibir” fires als joves i es demana dispositius preventius robustos. Cas de l’home que escup a dones Home identificat que agredeix amb escopinades i insults principalment a dones; denúncies i seguiment policial, però inquietud veïnal i risc de justícia per la pròpia mà. "Si és boig, que el tanquin" — demanda d’intervenció sanitària/seguretat si hi ha risc per a tercers. Immigració, ajuts socials i convivència Parlar clar sense etiquetes: es proposa auditar ajuts socials i condicionar-los a acceptar oferiments de feina i a compromisos d’integració (llengua, normes de convivència). Alerta del risc d’auge de partits d’ordre si no s’aborden els problemes de cara; crida a ser laics i aconfessionals a l’espai públic i a normes comunes compartides. Exemples d’integració positiva: la mesquita i la comunitat islàmica local com a aliats; evitar “posar tothom al mateix sac”. Experiència personal de voluntariat a Àfrica per argumentar la necessitat de requisits administratius clars per residir i treballar. Policia i convivència Manca d’efectius (es parla d’un +40% necessari) i pèrdua de la policia de proximitat; reclam de més patrullatge visible (efecte dissuasiu). Debat sobre contrapartides socials (voluntariat) per a perceptors d’ajuts, com a retorn a la comunitat. Política local Crítica a qui renuncia a una alcaldia per presentar-se a un altre municipi (s’esmenta Marc Custió). Carles Ribas insinua una possible candidatura futura, subratllant que ho faria “per servir” i no pel càrrec. Notícies del butlletí Detenció per tocaments i escopinada a la zona de l’estació (home de 35 anys, llibertat amb càrrecs); seguiment policial i petició a Fiscalia d’estar amatents a reincidència. Desmantellada una organització que robava SUVs i els enviava a Gàmbia; 9 detinguts; nau a Girona amb una desena de vehicles. Mosques de la Comunicació: Mosca Grossa per a Helena Romagós; Mosca Borda pel gabinet del Girona FC; reconeixement a Albert Raquena, TV Girona i Fundació Ramon Noguera. UdG: nova càtedra per a eines d’integració d’altes capacitats. Esports: Spar Uni Girona suma la 3a victòria d’EuroCup (92–62 al Borges). El temps: vent reescalfat, màximes al voltant de 23 °C. Cites destacades "No engeguis projectes nous sense haver obert els calaixos." "Una ciutat no es pot permetre un campament al Parc Central." "Hem de parlar del tema migratori sense por ni etiquetes." "La policia no només ha de fer de xèrif; ha d’assegurar el benestar." Conceptes clau pàrquing dissuasiu, ciutat-jardí, zones verdes d’aparcament, policia de proximitat, plans al calaix, cordó sanitari, laïcitat, convivència, acampament, mesquita

Resum general Tertúlia coral a Girona FM (setmana de Fires) amb una conversa viva sobre cultura i ciutat. Es parla de les Fires de Sant Narcís, la mirada de Salvador Sunyer sobre Temporada Alta, el paper i límits de la crítica cultural, el llibre de Quim Espanyol, el programa del Premi Just Manuel Casero, l’evolució de la vida nocturna gironina i el debat sobre toponímia i participació ciutadana en l’urbanisme. • Temporada Alta vista “des de fora”: Sunyer celebra la llibertat de veure només el que li interessa i defensa que programar és pensar en públics diversos, no en gustos personals. • Crítica cultural: consens que no acostuma a afectar les vendes, però sí impacta els artistes; el rol s’ha desplaçat cap a una funció d’orientació i context en un ecosistema mediàtic dominat pels clics. • Llibres i premi: el nou llibre de Quim Espanyol rep elogis; es detallen els actes del Premi Just Manuel Casero i l’esforç invisible del jurat. • Vida social i horaris: de les nits llargues al Bistrot i el “Nomolit” a uns horaris més europeus i rutines més contingudes; el mòbil i les sèries han transformat la socialització. • Toponímia i memòria: debat per canviar “Plaça del Poeta Marquina” pel nom d’ús real (“Plaça del Núria/travessia del Calvell”), amb l’argument que, si s’ajusta a la memòria democràtica, cal decidir amb claredat i bona informació. • Participació vs lideratge tècnic: alerta contra processos participatius buits; per a transformacions urbanes (Carrer de la Creu, Carrer Barcelona) cal projecte, dades i decisió valenta, implicant veïnat sobretot durant les obres per solucionar casuístiques reals. Noms i referències • Companyies, obres i crítiques: Hamlet alemany, La Calòrica, Pons Puigdevall, Àngel Quintana, Eva Vázquez, Jaume Figueras. • Espais i memòria: Llibreria 22 (47 anys), Premi Just Manuel Casero (45 ed.), Bistrot, Nomolit, Núria. Temes clau Fires de Sant Narcís: entre la il·lusió i la saturació; plans personals. Programació cultural: només un 5–6% és excel·lent; programar és servir la pluralitat. Crítica cultural: útil per orientar; no mou butaques però sí consciències creatives. Quim Espanyol: novel·la inspirada en Ucraïna; poesia “Quan es fa fosc”. Premi Just Manuel Casero: actes, dinàmica del jurat i la càrrega de lectura. Vida nocturna: anècdotes (cantant al Bistrot, Miki Moto) i canvi d’hàbits. Toponímia: “Plaça del Poeta Marquina” vs ús social (“Plaça del Núria”). Urbanisme i participació: decisions informades i implicació veïnal durant obres; exemples a Carrer Nou, Santa Clara, Carrer Barcelona i Carrer de la Creu. Cites destacades “La crítica no afecta gens la venda; afecta més els actors, encara que diguin que no.” “La gent mai ha votat cap innovació; cal explicar bé les opcions i decidir.” “Programar no és el teu gust: programes per a gent molt variada.” Conclusions Criteri i context: la crítica i la programació necessiten ull clínic i respecte al públic. Decidir amb informació: la participació ha de basar-se en propostes clares i comparables; si hi ha mandat legal o de memòria, cal exercir-lo. Ciutat que canvia: horaris, mobilitat i socialització evolucionen; adaptar-se amb diàleg i bona gestió de les obres és clau per l’acceptació social.

Avui amb Clara Jordan, Xavier Pi i Marta Rodríguez Panorama general Tertúlia centrada en les Fires de Girona, amb molta memòria personal i crítica constructiva; gir cap a la precampanya municipal (tensions dins del govern, possibles candidats) i un bloc sobre seguretat, immigració i el vot de càstig. Final amb el debat del canvi de nom de la Plaça del Carril/Poeta Marquina. Fires de Girona: records, present i programació Experiències i memòria de ciutat • Els tertulians comparteixen records generacionals de les Fires: atraccions icòniques (el làtigo, autos de xoc, toro mecànic), el tiro, i la socialització adolescent. • Canvi de cost i durada de les atraccions: preus disparats i viatges més curts que abans. • Nostàlgia gastronòmica: quan menjar un “perrito” era sinònim de Fires i els primers Frankfurts a Girona. "Fires era sinònim de llibertat per voltar la Devesa; després, barraques i, amb la mainada, tornar a les atraccions." Pregó, “Fires d’abans” i El Galliner • Pregó a càrrec d’El Galliner: reconeixement merescut a una entitat clau, però amb precari temporal de seu. • Millores logístiques per a la premsa durant el pregó (canvi d’ubicació al balcó). Tradició i programació • Girona no té el mateix “embolcall” ritual que altres capitals (La Mercè, Santa Tecla): aquí, l’ofici de Sant Narcís ha estat el gran acte clàssic. • Tradicions consolidades: havaneres a les escales de la Catedral, pilars dels Marrecs, sardanes. • Debat musical: cartell amb electrònica vs. orquestra La Maravella; curiositat per la “nit electrònica” amb Jordi Roca com a DJ. Religió i institucions: l’ofici de Sant Narcís • Discussió sobre la retirada de l’ofici del programa oficial (Ajuntament aconfessional vs. pes cultural de la tradició). • Polèmica recent: nota del bisbat crític amb un cartell de Sant Martirià a Banyoles. • Consens: la ciutat és plural; normalitat institucional si hi van regidors però no l’alcalde. Precampanya a Girona: moviments i perfils Govern i tensions • Tons de precampanya: més vídeos, resums setmanals i marcatge de perfil de Guanyem i Junts; ERC més continguda per qüestions internes. • Votacions que evidencien diferències: padró, fires, foto del rei. • Estratègia: cadascú “capitalitza” la seva àrea (ex.: Fires i adjudicació d’atraccions). Candidatures en joc • Guanyem: incògnita sobre si Lluc Salellas pot/vol repetir; manca d’“hereu/va” clar després d’una baixa per salut. • Junts: s’intueix que podrien repetir candidata. • ERC: pendent de resoldre qüestions internes. • PSC: debat sobre el retorn de Sílvia Paneque. Pros: alt coneixement de ciutat, xarxa intensa amb entitats, i “momentum” oportú. Contras: encaix amb el càrrec actual de gran responsabilitat. • Possibles noves entrades: previsió d’Aliança Catalana amb més d’un regidor; el candidat podria importar poc a una part del seu vot. Seguretat, immigració i el vot de càstig Percepcions i xarxes • Marc explicatiu del creixement de l’extrema dreta: enuig per serveis col·lapsats i percepció d’abandonament; les xarxes amplifiquen casos puntuals i alimenten la por. • Exemples: àudio real sobre una violació a Tomàs Mieres i un altre text viral amb afirmacions falses. Girona: una ciutat segura? • Tesi: Girona no és globalment insegura, però hi ha punts crítics (Tomàs Mieres, Ferran Puig) on s’han d’aplicar solucions coordinades (policia, Ajuntament, justícia). • Estació: acampades de persones migrades des de fa mesos; denúncia d’una situació indigna tant per a ells com per la ciutat; debat entre capacitat de serveis i voluntat política. Judici mediàticament invisible • A l’Audiència de Girona, judici per un assassinat amb tortures a una jove de Ripoll: - Fiscalia demana presó permanent revisable (i penes addicionals). - Defensa al·lega consum de drogues; indicis apunten que la víctima no n’havia pres. • Denúncia de la Marta: cobertura mediàtica insuficient malgrat la gravetat del cas. "L’informe forense és com una galeria dels horrors." Plaça del Carril vs. Poeta Marquina • Consulta no vinculant a veïns i comerços; la Comissió de Nomenclàtor decidirà. • Tendència detectada: rebuig al canvi per la paperassa i impacte pràctic, més que no pas per convicció toponímica. • L’Ajuntament diu que el DNI es podrà actualitzar quan toqui; dubtes sobre impacte real en negocis, escriptures i proveïdors. • Ús real: la majoria hi diu “Plaça del Núria”; el Poeta Marquina és poc reconegut popularment.

Avui amb Joan Ventura, Neus Vila i Josep Coll Resum general Tertúlia de Girona FM centrada en les Fires de Girona, amb debats sobre programació cultural, tradició i espais; la proposta d’eliminar el canvi d’hora; el canvi de nom de la plaça Poeta Marquina; i qüestions urbanes i socials com enderrocs, ocupacions i percepció de seguretat. Cloenda amb el butlletí informatiu. Fires i Barraques: evolució, programació i tradició Mirada nostàlgica a les Barraques de la “Copa” i a l’ambient més artesanal i “destroyer” d’abans; avui, un model més ampli, divers i gratuït. Programació i pressupost: concerts gratuïts i dificultat per portar caps de cartell de primer nivell; retorn dels embalats, espais de migdia i nit electrònica. Generacions i gustos: orquestres (Maravella, Salvatana, Montgrins…), versus propostes actuals (Ludwig Band, Diversiones, Ginestà). Centralització vs deslocalització: es defensa mantenir el gruix de Fires a la Devesa, amb actes arreu però sense fragmentar en excés. Tradicions i nous rituals: castells a la plaça del Vi i pilar a la Catedral, havaneres, artesania, concurs de pintura ràpida, i exposició de gravats de Goya al Museu d’Història. "Anar a fires és comprar castanyes, passejar i veure gent" Pregó, escola El Galliner i equipaments Pregó a càrrec de l’Escola El Galliner (35 anys), que reclama el seu espai natural a la Casa de Cultura (traslladada temporalment als Maristes) i imagina un pregó amb elements teatrals. Equipaments en transició: futur de la Casa de Cultura (nova seu de la Diputació) i manca d’espai del Conservatori; reubicacions possibles a edificis de la plaça de la Diputació/Telefònica. Canvi d’hora: debat sobre salut i horaris Proposta de mantenir l’horari d’hivern tot l’any: opinions dividides; es valora l’horari d’estiu per la llum a la tarda. Salut mental i bioritmes com a arguments; incoherència amb horaris tardans (p. ex., futbol a les 22 h) mentre el teatre s’ha avançat (18–20 h). "No té cap sentit fer-ho; jo no ho faria" (sobre mantenir el canvi d’hora) Teatre i Temporada Alta Vivència de temporada amb obres locals i internacionals (comentats muntatges a La Planeta i Salt; revisió lliure del Hamlet d’Ostermeier). Projecte solidari: “El vestit de les Violetes”, espectacle amateur per recaptar fons per cinc entitats del tercer sector; cerca de bolos i suport. Toponímia i memòria democràtica Consulta als veïns per reanomenar la plaça Poeta Marquina com a plaça del Carril (nom històric de l’antiga estació). Eduardo Marquina, poeta falangista sense arrel a Girona. Debat sobre qui ha de decidir (veïnat vs ciutat) i si cal consulta quan hi ha llei de memòria democràtica. Impacte burocràtic avui és menor; l’Ajuntament ofereix suport. Urbanisme, ocupacions i seguretat Enderrocs de naus al carrer Barcelona (àmbit “cablatera”): multipropietat, fallides i actuació municipal avançant costos. Tomàs Mieres: ocupació conflictiva associada a delinqüència; tràmits per enderrocar. Parc Central: campament de refugiats en tràmit d’asil; es reclama coordinació entre administracions. Diferenciar vulnerabilitat de delinqüència a l’entorn de l’estació. Percepció de seguretat: punts concrets problemàtics i repetició d’incidents; es demana resposta judicial més estructural, més enllà d’operatius policials. Butlletí informatiu (resum) Inici de les votacions per canviar la plaça Poeta Marquina a plaça del Carril (vot electrònic i presencial a l’Estació Espai Jove, fins al 24/10). Obres a l’entorn de la parròquia de Sant Pau fins a 2026; afectacions de trànsit. Accident frontal a la N-II (Fornells de la Selva): un ferit greu, dos de lleus. Dispositiu Campai contra multireincidència: 20 detinguts, 160+ denúncies. Joc de Fires per promoure el català i film musical per a atraccions. Futurfest 2025 omple Girona de talent digital en català. Esports: Uni Girona líder en solitari (3/3). Meteo: vent i núvols, 25 ºC màx.

Avui amb Carles Bonaventura, Anna Sala i Joan Miró Panorama general En aquesta tertúlia de Girona FM, els convidats aborden tres eixos principals: les Fires (Banyoles i Girona), la polèmica cultural i religiosa al voltant d’un cartell festiu, i un bloc central i extens sobre la llengua catalana: ús social, drets, pedagogia i integració. El to és proper i crític, amb anècdotes locals i mirades històriques que connecten tradició i present. Fires: Banyoles i Girona Arrencada a Banyoles i l’efecte avantsala • Les Fires de Sant Martirià (Banyoles) s’activen amb pregons, barraques i activitats familiars; històricament han fet d’“avançal” de les Fires de Girona. Polèmica del cartell de Sant Martirià • Nota del Bisbat pel cartell amb la imatge del sant i el lema “Deixem-nos d’hòsties”. • Debat sobre provocació als cartells festius i el valor etimològic de “hòstia” (no necessàriament malsonant; referències a Ximenis i a l’ús històric del terme). Fires de Girona: pregó i teixit festiu • El pregó recau en El Galliner (35 anys d’escola de teatre), una tria celebrada. • Novetat recent: “Les Fires d’abans”, un record vivencial fet per figures locals (enguany, Jordi Dalmau). • Oferta rica i descentralitzada: gegants i castellers, pilar a la Catedral, havaneres, embalat per a totes les edats, fira del dibuix, artesania i el tradicional ofici de Sant Narcís (amb el popular “cotonet”). • Memòria popular de fires: titelles del Tei de Sant Marçal, tren de la bruixa, “látigo”, tir amb balins i l’època de les primeres Barraques (fred i fogueres de bidons). Religió, tradició i correcció política Doble raser i convivència de festes • Es constata facilitat per sátira del catolicisme i, en canvi, més cautela amb altres religions. • Escoles que redueixen nadales, pastorets o tió per evitar ofenses, mentre se celebren altres festivitats: debat sobre coherència i respecte mutu. Tradicions en evolució • El tió com a pràctica possiblement pagana; Halloween vinculat a tradicions cèltiques i records locals de carbasses buidades amb espelmes. • Crida a parlar de temes complexos sense por: evitar silencis que alimentin discursos extrems. “Jo sóc partidari de felicitar-ho tot.” Llengua catalana: ús social, drets i integració Casos institucionals i marc legal • Vic: debat judicial pel requisit B2 de català en atenció pública; es defensa com a nivell bàsic i pertinent. • Pronòstic de reacció cívica si s’endureix l’ofensiva contra el català (a l’estil País Valencià o Illes). Ús quotidià i actituds • Defensa del mantenir el català en primera instància i de no canviar automàticament de llengua. • Resistències puntuals (“Hable en cristiano”), però també experiències positives amb persones berbers o marroquines escolaritzades en català que l’usen amb normalitat. • Crítica a la moda d’anglicismes (random, bro) i a marques/mitjans que normalitzen noms en anglès. Normalització i retolació • Record d’accions de base (adhesius “En català, si us plau”) i bona feina d’àrees municipals de normalització per garantir retolació en català (exemples: Salt, firaires a Girona). Pedagogia vs sanció • Preferència per la pedagogia i el dret d’ús, tot i que hi ha casos flagrants que requeririen inspecció. Ascensor social, universitat i FP • L’ascensor social del català ja no és tan clar; també entra en crisi la idea que universitat = millora. Es reivindica la FP i els cicles com a vies sòlides (sobretot en sectors tècnics). Integració i coherència en el comerç • Casos on comerciants d’origen divers fan servir un català impecable i el client local canvia al castellà, generant una incoherència discriminatòria. • Recomanació pràctica: missatges breus duplicats (català/castellà) quan cal, per transmetre i ensenyar llengua sense fricció. “Si trobes un cartell en català, llegeix-lo en veu alta amb accent de Valladolid i s’entén.” “Està en perill la llengua? Ara tinc algun temor.” Idees clau • Fires com a eix de vida cívica i memòria compartida, amb noves fórmules (“Fires d’abans”) i descentralització d’actes. • Polèmica cultural: cartells provocadors, límits de la sàtira i demandes de respecte simètric entre religions. • Català: més coneixement formal que mai, però retrocesos en l’ús social; cal autoestima, constància i pedagogia. • Integració real: molts nous catalanoparlants adopten el català; el repte és coherència dels autòctons en el tracte diari. • Formació: repensar l’ascensor social combinant universitat i FP segons vocacions i mercat laboral.

Avui amb Josep M.Fonalleras, Assumpció Puig i Josep M. Aguirre Visió general La tertúlia gira al voltant de dos eixos principals: la governança universitària a la UdG (mandats, professionalització, eleccions i vida de campus) i l’actualitat cívico-cultural de Girona amb focus a les Fires de Sant Narcís (cartell, pregó, usos de la Casa de Cultura i ambient a la ciutat). Temes principals • Governança universitària i gestió pública: ampliació de mandats a 6 anys, necessitat de major tecnificació i estructura tècnica, dificultats de captar lideratges interns i dilemes del model de governança. • Eleccions a rector de la UdG: candidatures anunciades (Josep Calbó, Albert Ruda) i una tercera eventual (degà de Medicina). Debat sobre el poc ressò social i la baixa mobilització interna. • Vida de campus i estudiantat: s’evidencia absentisme i pèrdua de comunitat postpandèmia, efecte de les pantalles i individualisme; excepcions puntuals (Palestina, agressions sexuals). • Universitat–ciutat: bon moment de transferència (53 càtedres), iniciatives com Repensem Girona i col·laboracions en salut; cal millorar la convergència Ajuntament–UdG i reforçar la presència d’alumnes a la vida cultural. • Fires de Sant Narcís: calendari avançat, glosa prèvia de Jordi Dalmau i pregó d’El Galliner. Crítiques al cartell (predomini de “Narcís” sobre “Sant”, iconografia poc arrelada i absència de panellets). Debat obert sobre el futur ús cultural de la Casa de Cultura. "La regla general és una pau social absoluta" — sobre la mobilització estudiantil actual. "La Universitat de Girona va acabar de completar el canvi de la ciutat" — sobre l’impacte transformador de la UdG. Governança i eleccions a la UdG Mandats, professionalització i estructura • Mandats de 6 anys: es considera un encert per donar temps real de gestió entre l’aterratge i el cicle electoral. • Professionalització: la gestió pública i universitària és més complexa que dècades enrere i cal reforçar el cos tècnic (manca d’efectius a la UdG vs. ajuntaments) per sostenir pressupost i normatives. • Governança: tensiona el fet que la comunitat decideixi condicions del servei; es demana més tecnificació i certa distància en decisions clau. Eleccions i compromís del professorat • Candidatures: Calbó i Enruda ja visibles; es parla d’una tercera (degà de Medicina). • Cost d’implicar-s’hi: dedicar-se a càrrecs “crema” i frena la carrera acadèmica; el retorn a la recerca/docència és lent. • Baix ressò públic: poca atenció ciutadana i, fins i tot, poca conversa als passadissos. Vida de campus i estudiants Absentisme i pèrdua de comunitat • Postpandèmia i pantalletes: aules buides, halls silenciosos i menys vida associativa; predomina l’objectiu de “superar crèdits”. • Excepcions: Palestina i agressions sexuals activen mobilitzacions, però són episodis puntuals. • Efectes socials: la universitat com a espai de trobada es dilueix i això tindrà impacte en la societat futura. Universitat–ciutat: ponts i reptes Transferència i col·laboracions • 53 càtedres a la UdG: diversitat temàtica i territorial; bon moment en transferència i divulgació. • Iniciatives: Càtedra d’Innovació i Salut (parc sanitari, Trueta, Esteve, Hipra) i el Repensem Girona (Ajuntament–COAC–UdG) per aprendre d’altres ciutats i activar tallers als barris. • Ressò cultural: es demana més convergència Ajuntament–UdG i presència d’alumnat en teatre, música o presentacions; els costos de vida i lloguers en limiten l’accés. Fires de Sant Narcís: tradició, cartell i espais Calendari, glosa i pregó • Fires avançades (25/10–2/11). Glosa de Fires a càrrec de Jordi Dalmau (pessebrista, articulista, activista cultural) i pregó d’El Galliner (30 anys de feina teatral a la ciutat). Cartell i simbologia • Crítica al cartell: el “Sant” queda petit davant “Narcís”; es reclama la forma popular “Fires de Sant Narcís”. • Iconografia: presència de flor de narcís i pastís; s’assenyala l’absència de panellets com a dolç propi de temporada. • Polèmica externa: menció a Banyoles i el lema “som l’hòstia” i la reacció del Bisbat. Casa de Cultura i equipaments • Es reivindica un projecte clar per a la Casa de Cultura: mantenir espais com pati, Aula Magna i Viader, modernitzar instal·lacions i garantir ús cultural cèntric (El Galliner s’ha traslladat temporalment als Maristes). Ambient i records • Preparatius a la Devesa i barraques; assaigs de castells a la Catedral. • Memòria festiva: hot-dogs de fira, llibres de Salvador Garcia-Arbós sobre gastronomia de Fires, i tradicions com el Cotó de Sant Narcís. Idees clau i conclusions • Sis anys de mandat: dona estabilitat per executar projectes. • Més estructura tècnica a la UdG: imprescindible per complir normativa i impulsar projectes. • Revitalitzar la comunitat estudiantil: revertir absentisme i promoure vida associativa. • Enfortir ponts UdG–ciutat: aprofitar càtedres i projectes per impacte social i cultural real. • Fires: gran moment de ciutat; cuidar la simbologia (Sant Narcís), programació i espais culturals. Apunts finals • Es mencionen, sense developar, la vaga general (baixa incidència laboral, manifestació nombrosa), temes urbanístics (torres al Parc Central, naus de Sant Narcís) i la polèmica del Premi Planeta.

Avui amb Toni Bou, Francesc Francisco-Busquets i Teresa Casas Resum general Tertúlia centrada en la vaga pro-Palestina, el paper dels ajuntaments, la situació a Gaza, i l’impacte local a Girona. A nivell municipal, s’aborden tres blocs clau: canvi de nom de la Plaça Poeta Marquina (Plaça del Carril), burocràcia i gestió de la ciutat (manteniment, normatives europees, VeriFactu), i neteja, residus i civisme. Es tanca amb una notícia de costos judicials pels pàrquings municipals. Temes principals Vaga pro-Palestina i context internacional • Es qualifica la convocatòria com una vaga "estranya": convocada abans de la treva i el "pla de pau", amb seguiment irregular (més visible en l’àmbit estudiantil i talls viaris que en serveis). • Debat sobre la pertinència que regidors i alcaldes facin vaga: es defensa que l’administració ha de garantir el servei públic 24/7, tot i reconèixer la solidaritat amb el poble palestí. • Sobre Gaza: es destaca la fragilitat de l’alto el foc, tensions per l’entrega d’ostatges i incidents greus. Consens en condemnar l’atac del 7 d’octubre i en exigir responsabilitats legals internacionals pels crims comesos. • Es valora l’efecte de les mobilitzacions globals: no decisives però amb ressò internacional i pressió política. • Complexitat històrica del conflicte (no és de “bons i dolents” simples; arrels llargues, rols del món jueu i països àrabs, Jordània, etc.). "Israel està fent una cosa que no li és pròpia... i això pot ser el principi de la nostra fi" (record d’un raonament atribuït a Shimon Peres, com a reflexió crítica sobre l’actual deriva del govern israelià). Canvi de nom: Plaça Poeta Marquina vs Plaça del Carril • L’Ajuntament obre un procés participatiu per si mantenir o canviar el nom (marc de la llei de memòria històrica). • Arguments pro-canvi: origen franquista del nom (1943), nexe real amb el lloc: “el Carril” per l’antiga estació; Poeta Marquina considerat un nom imposat i poc arrelat. • Es preveu resistència veïnal per mandra i tràmits; confiança que, ben explicat, podria guanyar el canvi. Memòria urbana i transformació de Girona • Records de l’antic teixit ferroviari (tres estacions a prop, restaurant Argemí, el Núria com a punt de trobada), barques sobre el Ter, i la gran renovació urbana postfranquista (barri Vell, Mercadal, Polvorí/Pol Rodó). • Es reconeix una època d’alta capacitat executiva que avui seria difícil per més regulació i burocràcia. Burocràcia, UE i VeriFactu • Crítica a l’excessiva burocràcia: frena manteniment i resposta ràpida (concursos per a tot, fins a peces de parcs infantils). • Les normatives europees es consideren dissenyades per “grans” i aplicades igual als petits (autònoms, pimes, pagesia). • Preocupació per VeriFactu/facturació electrònica: més costos i control per als petits, dubtes sobre l’efecte real en grans corrupteles. • Efecte pervers: el petit sempre respon i paga, el gran recorre i dilata. Neteja, residus i civisme a Girona • Notícia: treballadors de l’empresa concessionària no faran hores extres (festius/caps de setmana). Risc de empitjorament de la neteja sense que l’Ajuntament en sigui directament culpable (limitacions per model externalitzat). • Contenidors: passa a obertura diària de totes les fraccions; millora logística en marxa. • Incivisme creixent: abocaments al voltant de contenidors, papereres saturades, trastos vells al carrer fora de dies de recollida; es demanen agents cívics i control als punts conflictius. • Cal més pedagogia i diàleg administració-ciutadania per ajustar el model i els hàbits. "Hi ha gent que fa coses i gent que diu que ha fet coses": crítica a l’oportunisme polític en mobilitzacions. Altres • Sentència en primera instància que obligaria a l’Ajuntament a indemnitzar (≈9,7 M€ + interessos) per l’assumpció de pàrquings (Providència, Bertran, Miquel de Palol, Mil·lígrau/Migdia); cas previsiblement recorrerà. Conclusions • La vaga pro-Palestina té impacte limitat però contribueix al ressò internacional; es reclama combinar solidaritat amb servei públic. • Girona afronta un repte de manteniment i neteja on conflueixen burocràcia, model de gestió i civisme. • El canvi de nom de la plaça s’alinea amb la memòria històrica i la identitat local. • Cal simplificar la burocràcia i diferenciar el tracte gran/petit tant a la ciutat com en normatives europees i fiscals.

Avui amb Jordi Ferrer, Aliou Diallo i Sandra Florenza

Avui amb Narcís Genís, Josep Maria Sirvent i Xavier Fàbregas Resum executiu Taula rodona àgil i crítica sobre tres eixos principals: l’aigua i els rius de Girona (inundacions, cabals i sediments), l’ecoansietat i els efectes de la calor en salut, i el paper del periodisme davant les xarxes i els populismes. També es destaquen bones notícies (Girona, 9a ciutat més saludable del rànquing analitzat) i consells de salut (microbiota i iogurt). "Estem preparats?" — la pregunta que travessa el debat sobre inundacions i canvi climàtic Aigua, rius i ciutat Inundacions i planificació • Records de riuades: 1970 i especialment el Glòria (2020), amb impacte a l’heliport i zones inundables de Girona. • Idea clau: planificar urbanísticament per present i futur (no construir a zones d’inundació) i revisar el passat. • Els embassaments han canviat la dinàmica del Ter, però no garanteixen seguretat davant episodis extrems. Cabals i salut del riu • Dades orientatives comentades: el Ter històricament portava ~25 m³/s a Manlleu; avui, cabals ecològics insuficients (a l’alçada del Pont de la Barca, ~3 m³/s en períodes secs). • L’Onyar, durant mesos, porta aigua depurada (retorn d’aigua de boca) i pateix eutrofització i sediments, amb vegetació superficial que limita l’oxigen. "És un riu que està mort" — diagnòstic sobre l’Onyar en períodes de baix cabal Sediments vs renaturalització • Debat obert: neteja de sediments sota la plataforma de Plaça Catalunya vs trams renaturalitzats (entre la plataforma i el Pont de Pedra). Risc: si no s’extreuen, augmenta la perillositat en crescudes fortes. Model hídric i alternatives • Crítica a la dependència del Ter per abastir l’AMB: cal diversificar recursos hídrics per no penalitzar les comarques gironines. • Propostes històriques mencionades: presa al Fluvià; modernització de regadius (del sistema per inundació al gota a gota al Baix Ter). Boscos i cabals • Creixement de la massa forestal redueix cabals (major evapotranspiració). Cal gestió activa: neteja de boscos, franges, camins, però la pràctica topa amb paperassa, costos i manca de personal. Ecoansietat, calor i salut Ecoansietat: què és i com respondre • L’ecoansietat és l’angoixa sostinguda per exposició contínua a notícies climàtiques negatives, especialment en joves i gent gran. • Antídots: combinar realisme i esperança, visibilitzar bones notícies i oferir solucions concretes. "Allunyem-nos de l’ecoansietat, vivim el dia" — crida final a l’equilibri Calor i impacte sanitari • La calor no només causa cops de calor; descompensa malalties (cardiopaties, pneumopaties) i incrementa urgències i mortalitat. • Dada comentada (MOMO): a Girona, 86 morts atribuïbles a la calor el 2025 vs 63 l’any anterior. La tendència confirma l’augment del risc. Mitjans, xarxes i política Periodisme crític vs xarxes • Defensa del periodisme analític i contrastat davant l’“abocador” de les xarxes. Cal filtres i alfabetització mediàtica. • Denúncia de l’ús d’algoritmes per amplificar missatges simplistes i polaritzadors. "Una mentida repetida mil vegades acaba sent veritat" — recordatori del risc de propaganda Populismes i respostes • Missatges sobre expulsions massives o inseguretat triomfen per simplicitat emocional. • Resposta: fer atractius els missatges rigorosos, promoure subscripcions digitals, incentius públics (p. ex. bo cultural per accedir a premsa), i educació (recuperar la filosofia per aprendre a pensar). Girona avui: llums i ombres • Bona notícia: un estudi situaria Girona entre les 20 ciutats europees més saludables (la 9a de la mostra), per caminar, espais verds, aire net i bicicleta. • Percepcions de brutícia i inseguretat conviuen amb una qualitat de vida globalment alta. • Projectes en marxa: enderroc de naus a la carretera de Barcelona, noves torres al Parc del Migdia, i pendents com l’Institut Ermessenda. Salut i estil de vida: microbiota i iogurt • La microbiota és clau: el iogurt (i kèfir) aporten probiòtics beneficiosos. • Altres fonts fermentades: pell del fuet tradicional, formatge blau, i cervesa (amb moderació). • Longevitat: a més de dieta, importen vida social, baix estrès i sentit de l’humor. Temes clau (en punts) • Inundacions i planificació urbana a Girona • Cabals ecològics del Ter i salut de l’Onyar • Sediments vs renaturalització: gestió de riscos • Ecoansietat: comunicació, esperança i acció • Calor i salut: mortalitat i prevenció • Periodisme vs xarxes: desinformació i algoritmes • Polítiques públiques: subscripcions, educació i filosofia • Girona saludable: actius verds i mobilitat • Microbiota i probiòtics: iogurt i hàbits

Avui amb Narcís Illa, Josep Prat i Esteve Vilanova Visió general Debat àgil i plural sobre tres eixos clau per a Girona: gestió de l’aigua del Ter i el seu llegat, canvi de noms de carrers i memòria històrica i convivència, ocupacions i seguretat. També s’aborden habitatge i planificació urbana i la polèmica del got de Barraques amb lema pro-Palestina. Temes principals 1) Aigua del Ter i homenatge a Francesc Ferrer i Gironès • Es bateja l’estació d’aforament del Pont de la Barca com a “Francesc Ferrer i Gironès”, reconeixent la seva defensa del Ter. • Context històric del transvasament a Barcelona (decret del general Vigón) i les tres condicions: límit 8 m³/s, prioritat per a la conca del Ter i mínim 3 m³/s a Girona. • Importància simbòlica de l’estació com a marcador del compliment del pacte, incloent el debat sobre si cal sumar el cabal de la Sèquia Monar. • Situació actual: pantans plens a curt termini; s’ha fet feina des de 2008 però infraestructura pensada per 4–5 M de persones i ara som 8 i anirem a 10; encara no s’han compensat dèficits històrics. El canvi climàtic afegeix incertesa. 2) Canvi de nom: Plaça Poeta Marquina → Plaça del Carril • Objectiu: deslligar-se d’un nom d’origen franquista (marc de memòria històrica). • Impacte pràctic: costos i tràmits massius per veïns i empreses (registre mercantil, bancs, subministraments, notificacions). • Alternatives: contextualitzar amb plaques i explicacions històriques o mantenir doble nomenclatura. • Es valora la consulta veïnal imminent; es demana pragmatisme per sobre del purisme simbòlic. 3) Ocupacions, convivència i seguretat (cas Tomàs Mieres) • Desallotjament per enderroc d’un edifici ocupat a Tomàs Mieres (problemes greus de convivència i seguretat). • Crítica a mesures com retirar bancs: "La solució no és treure els bancs; és fer complir la llei i actuar." • Dificultats legals: diferència entre usurpació i violació de domicili; límits d’actuació policial en immobles ocupats. • Percepció social: gent gran se sent insegura; vot jove podria castigar la inacció. "La tolerància té una tolerància" — alerta sobre el límit social de la permissivitat. • Immigració i delinqüència: es rebutja l’equació automàtica; però es descriu pressió delinqüencial real a jutjats (robatoris, alguns sense papers) i casos de violència. Es reclama integració exigent i respecte a valors bàsics (igualtat home-dona). 4) Habitatge i planificació • Objectiu de 200.000 habitatges a Catalunya: qui els construirà i amb quins serveis (aigua, etc.)? • Crítica a la regulació excessiva (límit de preus, proteccions) que frena inversió. Proposta: incentivar oferta, obligació d’edificar amb terminis i planificació metropolitana. • Reequilibri territorial: potenciar pobles de segona corona per fixar població jove; cal actualitzar plans generals (pocs en revisió). 5) Polèmica del got de Barraques • Un dels gots incorpora la xíndria i el lema associat al suport a Palestina (“del riu al mar” en l’imaginari). • Debat entre llibertat d’expressió i politització de les festes; crítica a la possible associació amb Hamas; defensa que el lema és anterior i propi de moviments propalestins. Idees clau • El Ter: símbol i infraestructura; cal garantir cabal ecològic i prioritat de conca. • Memòria històrica vs pragmatisme: contextualitzar pot ser més útil que reanomenar massivament. • Seguretat i ordre: actuar amb fermesa legal, sense delegar problemes als veïns; integrar sense renunciar a valors bàsics. • Habitatge: més oferta, menys traves, i planificar àrea metropolitana per abaratir i descongestionar. • Espai públic i festes: respecte a la pluralitat, evitant simplificacions i polarització.

Avui amb Francesc Cayuela, Salvador Garcia Arbós i Marta Cullell Panorama general de la tertúlia Taula plural conduïda per Oriol Mas amb Salvador García Arbós, Marta Cullell i Francesc Agüella (president del GEiEG). Conversa que recorre de l’actualitat esportiva i d’equipaments a Girona fins a la polèmica del got de Fires, l’activisme i l’esport, els pactes de govern i la gestió del dia a dia (voreres, bus, patinets). "La teva, la meva i la nostra" – la cultura del pacte que cal normalitzar GEiEG i la pista d’atletisme de Palau Estat de les obres i calendari • Obres molt avançades: possible finalització a finals d’octubre o primera setmana de novembre; posada en servei abans de final d’any; inauguració posterior. • Sistema constructiu ‘in situ’ (no amb panells prefabricats) per guanyar en seguretat i correcció de possibles incidències. • Objectiu: recuperar l’atletisme de primer nivell a Girona (secció fundada el 1920), amb estadi apte per a competicions actuals. "Tornem a tenir bales roges… farem atletisme de primera" Coordinació institucional i activitat al GEC Palau • Acords entre Generalitat, Diputació i Ajuntament després d’anys de dificultats per prioritzar l’equipament. • Durant les obres, el GEC ha relocalitzat activitat (agraïment al Montessori i altres espais). El poliesportiu de Palau té una activitat diària molt alta (fins a 500 cotxes/dia entre usuaris de seccions, escola i cursos homologats). El got de Fires: missatge i polèmica El disseny i les reaccions • Imatge amb la frase "dels quatre rius fins al mar" (lectura vinculada a consignes pro-Palestina). • Guanyem i ERC en destaquen el suport al poble palestí; Junts es desmarca per considerar el missatge no inclusiu i potencialment assimilable a proclames extremistes. "Pau, valors, no la guerra" – crida a missatges que uneixin durant la festa On posem el límit? Llibertat d’expressió vs. consens festiu • El got el decideix la Comissió de Barraques (entitats), amb col·laboració municipal. Debat obert: censura si l’Ajuntament veta vs. reflexió prèvia per evitar divisió. • Consens majoritari dels tertulians: missatges de pau i convivència millor que consignes que bipolaritzen. • Condemna explícita i equilibrada: crítiques dures al govern Netanyahu per bombardejos i víctimes civils, i condemna de Hamas pels assassinats i segrestos. "La Festa Major ha de generar un sol bàndol" – el de la convivència Activisme, esport i política Flotilla a Gaza i protesta visible • Valoració positiva d’iniciatives com la flotilla (testimoni local d’Adrià Plazas) per visibilitzar la crisi humanitària. • Tall de la Volta Ciclista: molèsties organitzatives però protesta pacífica i efectiva en termes de conscienciació. • L’esport és política: exemple de l’equip israelià establert a Girona que canvia el nom; debat sobre límits i responsabilitats. "Sempre és millor un mal acord que un bon judici" – sobre l’alto el foc/treva i la necessitat de cedir Política local: precampanya i pactes Cultura de coalició i perfils propis • "Sempre estem en precampanya": els temes globals refracten en la política local (padró, got, etc.). • Girona: govern estable de coalició, però cada partit busca marcar perfil sense fer trontollar l’acord. • Reivindicació d’una cultura del pacte: cedir tots una mica, explicar a l’electorat que no hi ha majories absolutes i que cal prioritzar punts en comú. Ordenances 2026 i fiscalitat Congelació d’impostos i taxa de residus • Anunci de congelació d’IBI, IAE i altres (per Guanyem); debat: la congelació en inflació és reducció real. • Taxa d’escombraries: pagaran menys qui ho hagi fet bé (incentiu) i més qui no – model de responsabilitat i eficàcia. Model fiscal • Defensa d’impostos progressius en funció de renda i crítica als impostos indirectes. • Necessitat de retorn visible: voreres, arbrat, espais públics i serveis ben mantinguts. Fer carrer i gestionar el dia a dia De la teoria al terreny • Crida a “fer carrer”: càrrecs i tècnics han de trepitjar el municipi per detectar problemes reals (voreres malmeses, rutes a peu als grans equipaments, freqüència de bus…). • Brigada municipal d’intervenció ràpida: més múscul propi per resoldre incidències petites i recurrents; revisar la externalització quan frena la capacitat de resposta. Exemple: rutes a peu cap al Trueta i al cementiri amb trams sense vorera contínua o amb obstacles. Mobilitat i convivència a l’espai públic Prioritat del vianant i normes clares • Principi clau: vorera pels vianants, calçada pels vehicles. Evitar espais compartits confusos que generen risc. • Patinet elèctric = vehicle a motor: aplicació estricta de la llei de trànsit, ús de casc, control d’infraccions (mòbil al patinet, menors a sobre, etc.). • Millorar el disseny de carrils bici i la senyalització per reduir conflictes, especialment en passos subterranis i corredors amb alta intensitat d’usos. "No es poden compartir espais: vorera pels vianants, calçada pels vehicles" Idees clau que queden • Recuperació de l’atletisme a Girona amb la nova pista de Palau. • A Fires, apostar per missatges que uneixin: pau i convivència. • Activisme pacífic que visibilitza conflictes sense violència. • Governar pactant i explicant-ho: menys tacticisme, més servei. • Gestió de proximitat: fer carrer, brigada àgil i espai públic segur per als vianants.