Programes

Programació especial Sant Narcís 2025

Context i to de l’episodi Programa en directe de Girona FM des del segon pis de l’Ajuntament de Girona, amb vistes a la Plaça del Vi, dins la Programació especial Sant Narcís 2025. És la prèvia del pregó de les Fires de Sant Narcís, amb connexions a peu de carrer, entrevistes i molta cultura popular. Temes principals del programa Arrencada de festa a la Plaça del Vi: ambient familiar i de cultura popular, amb cercaviles i Imatgeria gironina arribant al centre. Cartell de Fires 2025: conversa amb l’autora Clara Oliveres sobre procés creatiu i recepció ciutadana. Mirada històrica: Lluís Esteve Casellas repassa l’origen de les fires, del culte als Quatre Sants Màrtirs fins a l’advocació actual a Sant Narcís. Sardanes i tradició: Montserrat Joventeny recomana repertori per Fires i recorda el llegat de la Principal de l’Abisbal. Memòria viva de les Fires: Jordi Dalmau (97 anys) comparteix records personals, evolució d’espais i costums. Fires Populars: Mariona Costa (Ateneu 24 de juny) detalla el programa alternatiu-reivindicatiu en diversos ateneus. Gastronomia de Fires: Salvador Garcia Arbós posa el focus en l’entrepà de botifarra, cervesa, panellets, canelons i rostit com a litúrgia domèstica. La ciutat que celebra: entrevista a l’alcalde Lluc Salellas i Vilar, amb èmfasi en identitat, embalat recuperat i participació. Barraques al Parc del Migdia: focus en l’aposta d’accent local amb Lluís Figueres (Andadé Mons), com a complement a La Copa del Parc de la Devesa. Moments destacats i cites Cercaviles convergint cap a Plaça Catalunya i Plaça del Vi, amb gegants, capgrossos i nova “serp rosa”: molta canalla, graies i tambors. Clara Oliveres reivindica el treball manual del cartell i explica com va descartar la IA en el procés creatiu. Lluís Esteve Casellas, sobre l’origen festiu: de la fira comercial medieval a la festa, i el paper dels Quatre Sants Màrtirs com a patrons de gremis. Montserrat Joventeny rescata la profecia municipal: "Cada any, per Sant Narcís, l’Abisbal a Girona." Jordi Dalmau evoca la flaira de xurros i castanyes, les barques-gronxador i l’evolució de les Fires fins a La Copa. Salvador Garcia Arbós: Fires és entrepà de botifarra i cervesa a peu de barraques, però a casa regnen canelons, rostit, panellets i xuxo. Lluc Salellas i Vilar, sobre el balanç desitjat: "Que quan acabin les fires la gent digui: quines fires més ben parides, que bé que m’ho he passat." Cultura popular i Imatgeria gironina Entrada simultània de colles de diferents barris cap al centre amb gegants, capgrossos i bestiari. Plaça del Vi com a escenari del pregó d’El Galliner i d’exhibicions de cultura popular. Connexió constant entre barri i ciutat, amb la canalla com a protagonista. Música i barraques Dues ànimes complementàries: La Copa (Parc de la Devesa) i el Parc del Migdia. Proposta local: Lluís Figueres (Andadé Mons), divendres 31/10 a les 19:30, format de tarda per escoltar i gaudir. Recomanacions de sardanes per Fires, incloent “Les Fires de Girona” (Lluís Durán). Comunitat, memòria i ciutat Testimoni vital de Jordi Dalmau a “Fires en primera persona”: la festa com a cronista del creixement de Girona. Fires Populars: l’Ateneu 24 de juny coordina actes a diversos espais, amb pregó popular i concerts, fent del carrer un espai de cultura i reivindicació. L’alcalde Lluc Salellas i Vilar destaca la participació, l’“embalat” recuperat i el compromís personal amb la barraca del Forn i la festa d’Els 4 Rius. Paraules clau clau del programa • Girona FM • Programació especial Sant Narcís 2025 • Fires de Sant Narcís • Plaça del Vi • Imatgeria gironina • El Galliner • La Copa • Parc de la Devesa • Lluc Salellas i Vilar • Sardanes • Principal de l’Abisbal • Cartell de Fires • Fires Populars • Ateneu 24 de juny • Barraques • Parc del Migdia • Gastronomia de Fires • Panellets • Canelons • Rostit • Entrepà de botifarra

Programa cultura de Girona FM Música i cinema clàssics: bandes sonores The Searchers (Centaures del desert) Repassada de la banda sonora de Max Steiner per al clàssic de John Ford (1956). Punts remarcables: • La música acompanya l’obertura i clausura icònica “porta oberta/porta que es tanca”. • Recordatori de la trajectòria de Steiner (Casablanca, What a Wonderful Life, etc.). Crítiques i conversa cultural Teatre vist el cap de setmana La brama del cèrvol (La Calòrica): valoració negativa (excessiva, caòtica, avorrida). Sombres, por supuesto (Romina Paula): tema de memòria dels desapareguts a l’Argentina; ritme lent i desconnexió; una part dels espectadors s’hi adorm. Un simple accidente (Jafar Panahi): debat sobre el final i el so “cric-cric” d’una cama ortopèdica com a clau d’interpretació. Cinema comercial d’autor Caza de Brujas (Luca Guadagnino) amb Julia Roberts: bona recepció; diàlegs inicials densos però evolució sòlida; Roberts “sap portar els anys” i tria papers amb intel·ligència. Recordatori del seu humor metacinematogràfic a Notting Hill i Ocean’s Eleven. Òpera (Met Live) i agenda local La sonnambula (Bellini) amb Nadine Sierra: interpretació “impressionant”. Anunci del recital de Sierra a l’Auditori de Girona (5/3/2026). International Ballet Company: El llac dels cignes, ple absolut; companyia hereva del Ballet de Moscou amb repartiment mixt (russos, ucraïnesos), coordinació de Cristina Tavenetiev. Agenda teatral i Temporada Alta Comarques (fora de Girona ciutat) Roses: Turisme Rural (Jordi Galceran), dir. Sergi Belbel. Figueres: Una peça (Jenny Holland), dir. Josep Maria Cortada (clip amb el director sobre la gènesi del muntatge); al Teatre Municipal del Jardí, Les noces de Figaro (Òpera Catalunya). A Girona no es veurà per ocupació del Teatre Municipal per Temporada Alta; Amics de l’Òpera de Girona organitzen bus a Figueres. Lloret: Mòrdol (Guillem Clua), amb Jordi Bosch. Blanes: Pep Plaza – Autoficció. Banyoles (Festa Major): Els malentesos (Cor de Teatre). Olot: Gola (Oriol Pla i Pau Matas), teatre físic i música en directe. Temporada Alta (Girona i Salt) Competició: Torneig de Dramaturgia Catalana (Martí Torres Maineris passa a semifinals amb “La Marra Postissa”). Programació destacada: • Teatre de Salt: Burpes (radicalització juvenil) i el cicle Talent Jove: Cavallet de Mar (Marc Torres Quintana) i NUA (radiografia d’un trastorn), d’Antònia Parelló i Andrea Ross. • Teatre Municipal de Girona: Les Bàrbares (Lucía Carballal; repartiment mixt català/castellà) i Turisme Rural (passa també a Girona ciutat). • Espai Ter (Torroella): Sicalíptiques (Josep Maria Miró), dir. Xavier Albertí; viatge musical “del sexe i la vida”. • Bescanó i Salt: Non Solum torna 20 anys després amb Sergi López; èxit de demanda amb funcions ampliades. • Bescanó: Dones de ràdio reprogramada (2/11) amb 60 entrades alliberades. “Non Solum està fet per disfrutar… s’ha anat pulint, ara està rodonet, contundent.” — Sergi López Llibres Recomanació: Corazón salvaje (Barry Gifford, Dirty Works; trad. Javier Luchini). • Adaptada per David Lynch (Palma d’Or 1990) amb Nicolas Cage i Laura Dern. • Connexió amb el volum Perdita Durango i la sèrie de novel·les de Gifford. • Cites: “Leer estas páginas es como asomarse al jardín del Edén…” — David Lynch “Directo al corazón, arte con mayúsculas.” — Elmore Leonard Cinema: estrenes i cicles Estrena destacada: Los domingos (Alauda Ruiz de Azúa): impacte crític i d’exhibidors; història d’una jove que tria la vida religiosa. Premis a Sant Sebastià. Biopic musical: Springsteen (Scott Cooper) amb Jeremy Allen White, sobre l’era Nebraska: el bressol del “Boss”. Fantàstic: Frankenstein (Guillermo del Toro) amb Oscar Isaac i Jacob Elordi: posada en escena exuberant i subtext filosòfic. Cicle François Truffaut al Cinema Truffaut: sessió d’“El domicili conjugal”. Museu del Cinema: jornades sobre Truffaut, amb crítiques i ponències (Ima Merino, David Pérez, Àngel Quintana, Guillem Tarribas). Tema de Tarribas: l’home que estimava les dones. Tancament musical Comiat amb la suite de Vangelis per a “1492: Conquest of Paradise” (Ridley Scott), leitmotiv progressiu i orquestració grandiloqüent. Notes finals i serveis Falques informatives: programa oficial de les Fires de Sant Narcís, línies d’ajut a la innovació d’empreses, reescolta a gironafm.cat i franges del programa musical Cocodril Club.

Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.

Context i protagonistes Qui i on • Entrevista a Arianna Ramírez (veu i compositora) i Fèlix Perrado (guitarrista i productor) al programa La Cultura Cura: name of the program de Girona FM: name of the radio (Girona FM: emissora de ràdio municipal de la ciutat de Girona.) • Tàndem creatiu amb una idea central: la música com a expressió sincera i com a teràpia. "Cantar és la meva vida, és com jo parlo, és com més sincera parlo" — Arianna Ramírez Cançons i temes destacats Electric Potion (tema i significat) • Cançó sobre una relació de control i abús: "you control my mind"; una poció elèctrica que simbolitza un amor enverinat. • Composada inicialment sense música; producció amb to elegant (toques com de saxo) per reforçar el relat. • Influències: l’Anna del Rei com a referent d’honestedat sobre salut mental i vivències fosques. • Denúncia de l’amor romàntic tòxic i de lletres masclistes en gèneres populars. "La música ha de dir alguna cosa, t’ha de fer pensar, t’ha de remoure coses" The Girl Next Door (amor entre noies) • Història d’amor entre dues noies, amb voluntat de visibilització i normalització LGTBIQ+. • Senzillesa i naturalitat: veu + guitarra; va sorgir i es va gravar molt ràpid per la seva puresa. • Interpretació en directe a l’estudi, amb gran càrrega emocional. Mind Dance (mirada vuitantera) • Primera cançó del disc (escrita als 16 anys); energia ballable i nostàlgia de pel·lícules dels 80/90 (Ghost, Dirty Dancing). • Referents musicals clàssics (Madonna, Bonnie Tyler) i estètica eighties. Música que cura i que diu coses Teràpia i funció social • La música, entesa com a teràpia dual: cura qui crea i qui escolta. • Defensa de l’art amb missatge davant la superficialitat: la cançó, el cinema o el teatre han de transmetre i aportar criteri. • Crítica a missatges que perpetuen gelosia i rols masclistes; aposta per relats honestos i reparadors. "Pot ser una teràpia dual... també puc sanar algunes coses meves" — Fèlix Perrado Trajectòria, disc i futur Àlbum “Histèria” i reivindicació • Títol triat com a reapropiació d’un diagnòstic històricament imposat a les dones; també reflecteix l’estat emocional en el procés creatiu. Camí professional i llengua • Arianna vol dedicar-se plenament a la música, tot compaginant estudis d’integració social. • Canvi estratègic d’anglès a català i castellà per connectar millor amb el públic i obrir oportunitats locals: escriure en noves llengües és un repte que la fa despullar-se més davant l’oient. Agenda i directe Concert • 8 de novembre, 18:30, Centre Cívic de Tallalà (cicle “m’agrada molt la música”). • Entrada gratuïta amb reserva prèvia; sortirà a l’agenda cultural de l’Ajuntament. Moments en directe • Interpretacions acústiques a l’estudi: The Girl Next Door i Mind Dance. Referents i criteri musical • Poesia i lletra: l’Anna del Rei (poemes), Sting i Eiva per la qualitat lírica. • Guitarra: prioritzar l’emoció i la intenció per damunt del virtuosisme; tocar les notes que la música demana. Recomanacions culturals • Cinema: trilogia de terror psicològic Pearl (lectura feminista de la ràbia i el desig). • Documental: Océanos — la força de la natura com a font d’emoció i calma. Glossari • Girona FM: name of the radio • La Cultura Cura: name of the program • Girona FM: emissora de ràdio municipal de la ciutat de Girona.

Panorama general Episodi centrat en la 34a edició del festival Temporada Alta i la seva petjada al Palau Firal de la Fira de Girona. Conversem amb el director artístic, Narcís Puig, i la directora de la Fira, Coralí Cunyat, sobre: • Concerts de gran format al Firal (Moixca, Rigoberta Bandini, 31 Fam) per connectar amb públic jove. • L’encaix de temes socials i polítics (feminisme, gènere, geopolítica) en la programació teatral i musical. • La consolidació del Palau Firal com a espai cultural i la seva continuïtat dins del festival. • Propostes que generen debat i arrisquen escènicament (exemples internacionals com “La Haia” i “IOUP”). • Tendències d’assistència postpandèmia i estratègies de formació de públic (projectes Artèria i A Tempo). "La gent va al teatre per això: per després parlar del que han vist i debatre-ho." — Narcís Puig Programació musical i públic jove Concerts al Firal per obrir el festival a noves generacions • El festival, tot i ser d’arts escèniques, aposta també per música: Moixca, Rigoberta Bandini i 31 Fam. • Objectiu: eixamplar l’abast i captar públic jove que potser no se sent interpel·lat pel teatre del festival. • Els concerts de caps de cartell femenins (Moixca i Rigoberta) aporten mirades generacionals i estètiques diferents. Projecte Artèria i hàbits juvenils • Artèria: iniciativa del festival per facilitar l’accés dels joves sobretot a les propostes teatrals. • Canvi d’hàbits: la música en directe s’ha consolidat com a oci juvenil i com a via clau de sostenibilitat econòmica per als artistes (ingressos per concerts més que per plataformes). Temes i mirades escèniques Feminisme, gènere i política a l’escena • El festival actua com a pont entre artistes i públic: els temes els proposen els creadors. • Feminisme i qüestions de gènere/maternitat apareixen tant en música (Rigoberta Bandini, Moixca) com en teatre. • Exemple teatral: peça de Conxi Leon (Mèxic) sobre abusos familiars amb to irònic. Estètiques generacionals • Diferències clares en la posada en escena i en la manera d’adreçar-se al públic entre artistes de vint-i-tants i de la trentena. El Palau Firal com a espai cultural • La Fira de Girona s’ha consolidat com a espai de concerts de gran aforament: inici amb Antònia Font (postpandèmia). • Promotors i artistes hi treballen a gust; l’experiència a peu dret és diferent de l’auditori i acostarà més públic local. • Temporada Alta vol mantenir el Firal com un espai recurrent, segons disponibilitat d’artistes i encaix de calendari. Propostes que generen debat • Programació 2024: 92 espectacles (octubre-desembre), amb una franja per a propostes més arriscades dins la setmana Big Bang. • “La Haia (The Hague)”: text ucraïnès sobre el somni de jutjar Putin al Tribunal Penal Internacional; tema d’alta actualitat. • “IOUP” (Marina Otero, Argentina): visió del conflicte Israel-Palestina a través d’un personatge marroquí; mirada no europea que pot obrir debat. • Criteri clau: més enllà del tema, la qualitat i mirada escènica pròpia. Tendències d’assistència i públic • Rècord històric d’espectadors a Barcelona l’últim any; a Girona, prop del 19% de la població va al teatre anualment (mitjana estatal ~12–13%). • Després de la pandèmia, hi ha ganes de retrobar-se i de consum cultural presencial. Educació i formació de públic Projecte A Tempo (Temporada Alta a l’aula) • Impulsat per la Fundació La Ciutat Invisible amb el festival: espectacles a dins d’escoles i instituts (alta participació a Salt i Girona). • Objectius: • Donar a conèixer el teatre a tots els contextos culturals i socials. • Visites als teatres per entendre l’experiència escènica completa. • Pedagogia i possible despertar de vocacions (escenografia, tècnica, producció…). Direcció artística i llegat • Primer any de Narcís Puig com a director artístic, després de 15 anys al costat de Salvador Sunyer. • Assumeix el llegat d’un gran festival europeu amb continuïtat d’equip i petits canvis progressius. Mirant endavant i recomanacions • Desitjos de cartell per al Firal: Oques Grasses i Marlena. • Recomanació final: el festival té propostes per a totes les edats; combinar visita a Girona amb concert al Firal és un pla rodó.

L’actualitat política de Girona, a través dels seus protagonistes. Pau Villafañe entrevista els regidors del govern i l’oposició de l’Ajuntament de Girona Avui entrevista a Queralt Vila, Regidora d'Educació , Participació i Atenció a la Ciutadania

Conversem amb Pep Admetlla, un creador de casa nostra que ens convida a mirar el món amb uns altres ulls.

L’actualitat política de Girona, a través dels seus protagonistes. Pau Villafañe entrevista els regidors del govern i l’oposició de l’Ajuntament de Girona Avui entrevista a Jaume Veray, portaveu del PP a l'Ajuntament de Girona

Resum executiu Programa centrat en el teatre de Temporada Alta, amb una llarga i reveladora entrevista a Júlia Truyol (La Calòrica) sobre el seu monòleg “Llogatera” i el treball de companyia, a més de recomanacions de cinema, llibres i música. Destaquem • Teatre: “Hamlet” d’Ostermeier, èxit de “Poncia” amb Lolita Flores, novetats de La Calòrica, “Dones de ràdio”, Roger Coma i Romina Paula. • Entrevista clau: Júlia Truyol parla de la solitud escènica, del procés creatiu de La Calòrica i de l’adaptació de “Llogatera” (de l’“Inquilino” de Paco Gámez) a Barcelona 2025, amb assessorament del Sindicat de Llogateres. • Cinema: Documental sobre Ovidi Montllor, estrenes de Jafar Panahi, Luca Guadagnino, Daniel Guzmán i Manuel Gómez Pereira; cicle François Truffaut i “La vida de Chuck” (Stephen King) al Truffaut. • Llibre: Esteve Riambau, “La película de mi vida” (Tusquets), presentació al Museu del Cinema. • Música: Selecció mediterrània amb Toti Soler i Esther Formosa (“M’aclami a tu”) i comiat amb “Vinyes verdes vora el mar”. Música i arrels mediterrànies “M’aclami a tu” – Toti Soler i Esther Formosa • Context del disc-espectacle (1997) amb poesia de Vicent Andrés Estellés, Carner, Riba, Sagarra, etc., musicada per Ovidi Montllor, Raimon i Toti Soler. • Valoració emotiva: enregistrament difícil de trobar; peça de culte a la discoteca personal del conductor. “M’aclami a tu, mare de terra sola…” — Estellés Teatre: Temporada Alta i comarques Hamlet (Thomas Ostermeier) • Muntatge històric (17 anys en gira) que encara funciona amb ritme, tot i que alguns recursos (aigua) generen debat. • Prefunció provocadora i molt informada de Carlota Gurt. Èxit de “Poncia” amb Lolita Flores • Ovació dempeus prolongada; emotivitat i discurs final de la protagonista. • Anècdota escènica sobre Flotats i el valor de “continuar personatge” als aplaudiments. Agenda comarcal • Figueres: peça sobre Jenny Holzer (art i vida). • Torroella (Espai Ter): Cascai Teatre – “Un tal César”, comèdia romana. • Banyoles (30 anys Municipal): Cor de Teatre – “Els malentesos”. • Palamós (La Gorga): Peyu – “La Niña Bonita”. • Salt: “Dones de ràdio” (èxit que torna). Torneig de Dramaturgia Catalana • Guanya Miquel Masfiol (“Pànic Societat Limitada”); coincidències temàtiques i d’elencs (tot homes) en el combat. Novetats TA • Roger Coma – “No ho hauria de fer” (monòleg sobre mort i dol, to irònic). • Romina Paula – “Sombras, por supuesto” (El Silencio reunida; postfunció amb Carlota Gurt). Entrevista a Júlia Truyol (La Calòrica) Sola vs companyia • “Estar sola és bastant nou per mi… però m’ho estic gaudint molt.” • Riscos i llibertat del monòleg: “Si passa alguna cosa, t’ho has de manegar tu.” Repertori i memòria • Diverses obres en marxa com a “carpetes del drive”: el cos i el text activen el món adequat, evitant barreges. Procés creatiu de La Calòrica • Reunions creatives (1–1,5 mesos): idees, personatges, contextos. • Joan Yago escriu la primera versió; assaig amb text bastant tancat però obert a ajustos. • Implicació primerenca d’escenografia, vestuari i llums per “agafar la flaire” del muntatge. “Llogatera” (adaptació d’“Inquilino”, Paco Gámez) • Passa de monòleg masculí (Madrid 2018) a veu femenina (Barcelona 2025); • Ajust legal i social amb el Sindicat de Llogateres: precarietat, desnonaments, inaccesibilitat de l’habitatge. • To: no és comèdia “a l’ús”, però usa humor per entrar a fons en el problema. “Entrar a propet de l’ànima del públic amb l’humor… és més fàcil; les portes estan més obertes.” Mirada generacional i direcció • Retrat d’una generació entre crisis (2008, pandèmia) i precarització. • Diferències entre Koršunovas (gran trajectòria, treball via traductora) i Robert de Guia (debut amb il·lusió i claredat). Cinema Ovidi Montllor al Truffaut • Documental íntim “On eres quan tu hi eres?” dirigit per Jana Montllor; moments entranyables amb Toti Soler. Estrenes • Jafar Panahi – “Un simple accidente”: thriller social que arrenca amb un incident menor i creix en tensió; crítica al règim, barreja de comèdia negra i drama. • Luca Guadagnino – “Caza de brujas”: Julia Roberts i Andrew Garfield; denúncia i memòria d’un cas d’abús. • Daniel Guzmán – “La deuda”: resistència contra fons voltor i desnonament; amb Luis Tosar i Francesc Garrido. • Manuel Gómez Pereira – “La cena”: comèdia històrica (Franco i cuiners republicans que volen fugir); comparada en to amb Cesc Gay. Cicle Truffaut + adaptació Stephen King • Cicle François Truffaut: “L’enfant sauvage (El pequeño salvaje)” (1970). • “La vida de Chuck” (dir. Mike Flanagan): tres històries al revés sobre un mateix personatge; fàbula moderna amb música i sensibilitat King. Llibres • Esteve Riambau – “La película de mi vida” (Tusquets): memòries en 57 capítols; trajecte crític i institucional (Filmoteca de Catalunya) i passió per Orson Welles. • Presentació a Girona: 5 de novembre, 19 h, Museu del Cinema, amb Àngel Quintana i Guillem Terribas. Música de comiat • “Vinyes verdes vora el mar” (Sagarra), musicada per Ovidi Montllor, interpretada per Esther Formosa: tanca el programa amb lirisme mediterrani. Temes clau del programa • Teatre contemporani i Temporada Alta • Monòleg i solitud escènica • Habitatge i lloguer: mirada social i humor • Procés creatiu en companyies (La Calòrica) • Memòria cultural: Ovidi, Estellés, Truffaut • Estrenes d’autor en cinema i literatura

Programa de la Fundació Drissa pensat, conduït i produït per persones amb problemes de salut mental.

Context i convidat La cultura cura conversa amb el cantautor gironí Toni Torrico sobre poesia, rock i salut mental, tot repassant influències, procés creatiu i tres cançons clau: A día de hoy, La celda que inventé i Me sabes salvar. Temes clau • Música com a teràpia: escriure i cantar per processar ansietat, depressió i moments foscos. • Influències: Jaime Gil de Biedma, Cecilia, Extremoduro, Joaquín Sabina, Platero y Tú, Jarabe de Palo. • Procés creatiu: rigor líric amb filtre poètic, base rock i tocs de pop, punk i rumba. • Trajectòria: de Figueres a Girona per fer xarxa, tocar més i créixer artísticament. • Futur: construir banda elèctrica, nous temes i consolidar directes. Influències i poètica Poesia i cançó • L’atracció per la poesia (inspirat per Jaime Gil de Biedma) es trasllada a la cançó: cuidar la paraula, el to i la forma. • Vol “donar una volta” a l’experiència vital perquè la cançó tingui forma, bellesa i intenció. Referents musicals • Adolescència marcada per Platero y Tú (energia guitarrera i solos), i després Extremoduro (dinàmiques inesperades i lletres literàries, introspectives). • Cecilia: visceralitat i sinceritat emocional. • Joaquín Sabina: per a Toni, el millor lletrista en castellà. Cançons destacades A día de hoy • Neix de crisis personals; transforma l’amargor en recerca de llum i esperança. • S’obrir-se en canal sobre ansietat, desgana i fragilitat, però amb impuls de millora. La celda que inventé • Escrita arran d’una crisi d’ansietat forta en ple Covid: pànic, tancament i fragilitat. • Malgrat el to fosc, busca sortir endavant i recuperar la claredat. "Yo soy el hielo y el cuchillo que lo rompe... perdí la llave de la celda que inventé" Me sabes salvar • Un cant a l’amor propi i a la vida, i també a l’amor que et fa de mirall i suport. • Equilibra llum i ombra, reconeixent caigudes i alces. "Algunas veces siento que muero y tú me sabes salvar" Procés creatiu i so Metodologia • Necessitat constant de compondre, però exigència alta: la lletra passa pel filtre poètic i rítmic; la cançó ha de tenir cos i melodia. • Prefereix el directe (cantar i tocar alhora); l’estudi el viu amb perfeccionisme. Estil • Eix rock amb tocs de pop, punk i rumba; eclecticisme al servei de la cançó. Salut mental i autocura • Parlar-ho amb amistats i família, i escriure per “vomitar” i ordenar emocions. • La música és autoteràpia i via de resignificació del dolor. Arrels i trajecte vital • De Figueres (arrels familiars andaluses: Santa Eufèmia/Guadalmez) a Girona per fer xarxa i tenir més oportunitats de directe. • Autogestió total: cerca de bolos, contacte amb sales i suport de la xarxa propera. • Projecte familiar: llibre de dites i expressions del poble com a exercici de memòria afectiva. Mirant endavant • Any intens amb EP al maig i molts concerts. • Objectiu immediat: formar banda i portar el repertori a format elèctric, mentre compon i planifica el proper treball amb calma però sense pausa.