episodis

Resum de l’episodi Tertúlia àgil i crítica sobre com adaptar la ciutat i el país a la calor i al creixement: arbrat i urbanisme climàtic, gestió de l’aigua (Devesa, hortes i reutilització), salut de la xarxa elèctrica i renovables, i model de residus i neteja urbana. També es tracten comerç i turisme, un obituari cultural i el repte del pensament crític. Punts clau Arbres = ombra + refrigeració: la evapotranspiració vegetal refreda l’aire, no només fa ombra. Aigua: cal una nova cultura hídrica amb reutilització d’aigües grises, separació de circuits a obra nova i inversió a la Devesa i a les hortes. Energia: la xarxa té problemes de qualitat (harmònics, reactiva) que danyen equips i transport; cal “endreçar” el sistema i agilitzar permisos de renovables. Residus: el marc europeu encareix la taxa per reflectir costos reals i preparar el 2035; el model ha de facilitar el reciclatge (orgànica diària, incentius tipus DRS) en lloc de coaccionar. Girona: preocupen neteja, aparcament i un estiu amb turisme menys intens; el comerç nota la caiguda del consum presencial. Societat: alerta per la desinformació científica; manca de lectura i criteri a l’escola. “Si el canvi climàtic és aquí, ens hem d’adaptar.” “L’orgànic s’ha de recollir cada dia.” Sobre la qualitat elèctrica: “l’ona ja no és sinusoïdal… no surt fina.” Temes principals 1) Arbrat i urbanisme climàtic Joan Vila defensa més arbrat no només per l’ombra sinó per la seva capacitat de refredar l’aire per evapotranspiració. Crítica a les “places dures” i a projectes sense verd (ex. Via Laietana): si el subsòl és complex, es poden fer jardineres amb reg gota a gota. Cal planificar bé: espècie adequada, lloc adequat i manteniment (reg, poda, brigades). Recordatori dels errors del passat (moda d’eucaliptus). Beneficis addicionals: confort tèrmic, absorció acústica i qualitat de l’aire. 2) Aigua: reutilització, Devesa i hortes Proposta d’una nova cultura de l’aigua: a l’obra nova, separar aigües grises i fecals; captar pluvials en dipòsits; la tecnologia de filtració ja ho permet. Devesa: dèficit hídric i captació desfasada de la Sèquia Monar (nivell més baix = no capta). Cal coordinació Ajuntament–ACA i inversió. Hortes de Sant Eugènia i Salt: modernitzar el reg (eficiència), reduir fuites de xarxa (barris amb 50–60% de pèrdues) i finançament públic per al canvi. 3) Energia i infraestructures Transport a Barcelona: colls d’ampolla viaris, trens irregulars; s’hi afegeix un problema elèctric de fons. La qualitat de la xarxa empitjora per una integració de renovables sense prou exigència tècnica: harmònics i potència reactiva danyen equips industrials i afecten serveis (trens). Solucions: condensadors síncrons, bateries, filtres/inversors de més qualitat; lideratge de REE i CNMC. Crítica a Endesa (privatització, pèrdua de capacitat tècnica, monopoli de facto a Catalunya) i a la burocràcia: 10 anys per autoritzar un parc fotovoltaic de 4 MW. 4) Girona: neteja, residus i comerç Ciutat: brutor, manca d’aparcament i menys turisme en aquest inici d’estiu; el comerç nota menys consum presencial. Residus: la UE obliga a repercutir el cost real de recollida i a preparar-se per al 2035 (només el 10% d’abocadors actuals). Model local: evitar imposar canvis sense pedagogia; facilitar el reciclatge amb contenidors accessibles (targeta), orgànica diària i incentius tipus dipòsit i retorn (DRS). Crítica a Ecoembes per frenar el DRS i a un model massa orientat a grans operadors. Cal reduir embalatge d’origen i recuperar botiga de barri per adaptar-se a llars petites. 5) Turisme, cultura i societat Possible desestacionalització del turisme internacional per la calor; davalla el consum presencial. Obituari: record a Josep Maria Joan i Rosa (Museu del Joguet de Figueres) i el seu llegat. Enquesta estatal alarmant sobre conspiracions (clima, vacunes): es denuncia la manca de lectura i pensament crític a l’escola. Conclusions operatives Prioritzar verd urbà amb planificació i manteniment. Implementar en obra nova la separació d’aigües i la recollida de pluvials; invertir a Devesa i hortes. “Endreçar” la xarxa elèctrica i exigir estàndards als parcs renovables; agilitzar permisos. Redissenyar el model de residus: orgànica diària, contenidors intel·ligents, DRS i menys embalatge d’origen. Millorar transport públic i planificar a 20–30 anys.

Resum general Episodi coral amb tres grans blocs: 1) l’impacte de l’onada de calor en la vida quotidiana i els actes culturals; 2) la mirada llarga de l’Ajuntament de Girona sobre la transformació urbana (Carretera Barcelona, Marquès de Camps–Ronda Ferran Puig i el Parc Central amb pèrgola fotovoltaica); i 3) la crisi de les escombraries i el model de residus, amb un debat intens sobre incivisme, sancions, logística i pedagogia. Cap al final, es tracta el binomi nou Trueta vs. Clínic, i es clou amb l’ús de la Devesa, el bany al Ter i la manca de piscina pública. "La sensació és que el que dona i treu vots són les escombraries". 1) Calor i vida quotidiana Onada de calor i adaptació • Nits tòrides i tropicals dificulten el descans i la productivitat. • Ventiladors de sostre com a solució eficient i de baix consum; l’aire condicionat no és universal ni sempre viable. • Actes culturals reprogramant horaris (cap a les 22 h) per fer-los més suportables; terrasses buides i interiors plens a la nit. Infància, casals i escoles • Preocupació per la petita infància: caminades al sol, jornades dures als casals. • Escoles noves amb patis sense ombra (ex. Pericot): normatives de seguretat i d’al·lèrgens vs. sentit comú i sistemes passius d’ombra i confort. • Debat sobre aire condicionat als centres i canvi de calendari escolar (poca voluntat política). 2) Ciutat i urbanisme: balanç de mig mandat Mirada llarga de l’alcalde Lluc Salellas • Eix prioritari: Carretera Barcelona → avinguda (de la Devesa al Mas Gri), amb focus en Marquès de Camps–Ronda Ferran Puig, zona més contaminada. • Parc Central: projecte de pèrgola fotovoltaica i passadís ombrejat entre estacions per generar energia i crear refugi climàtic (debat: l’ombra d’arbres vs. pèrgoles). Obstacles i primeres fites • Amiant i reasfaltatge com a pas previ i poc lluït, però imprescindible. • Plaça Espanya: desencallada (projecte de 2017); Poeta Marquina i pas sota vies (neteja d’assentaments). • Dependències d’altres administracions (Generalitat, Estat) en equipaments: CAP, Institut, habitatge davant Hipercor. Urbanisme tàctic i tempos • Pacificació d’entorns escolars: manca d’urbanisme tàctic visible (ombres, bancs, pintura) i por a les "superilles". • Aparcament dissuasiu (Next Generation) i Casa de les Matemàtiques: ritmes lents, incerteses. • Recordatori del calendari electoral: risc d’obres concentrades a final de mandat. 3) Neteja i residus: el gran tema del mandat Diagnòstic i mesures • Contenidors xipats: disfuncions, impropis, i retorn del vidre amb contenidor clàssic per millorar reciclatge. • Més freqüències i més dies de recollida anunciats; possible desplegament de nous contenidors (barrejant models). • Barris amb porta a porta: millors índexs; barris amb contenidors tancats: reciclatge decreixent. Incivisme, sancions i pedagogia • Incivisme com a factor clau (bosses a terra, voluminosos fora de dia i lloc). Dificultat d’enxampar i cobrar multes; es proposa campanya dura i continuada. • Deixalleria saturada per voluminosos; el sistema no absorbeix bé pics de residus. • Consum d’envasos i take away al Barri Vell: externalitzen costos a l’espai públic; es planteja fiscalitat específica i més punts de reciclatge en comerços. • Falta de campanya pedagògica potent sobre hàbits domèstics (espai a casa, calendaris, orgànica) i comunicació clara; analogia amb parquímetres que “no s’entenen”. • Objectiu final: decreixement de residus i menys plàstic; però hi ha interessos econòmics en tota la cadena de residus. 4) Salut i grans equipaments Nou Trueta vs. Clínic • Compromisos recents del Govern, però persistència d’incerteses polítiques. • Consens al voltant que el Trueta ha d’avançar pel seu propi recorregut i oportunitat estratègica per a Girona. 5) Verd urbà, Devesa i calor a l’estiu Oasi urbà i usos ciutadans • Pressió de calor a l’estació i a l’espai públic; necessitat de plantar més arbres (beneficis no només d’ombra, també de evapotranspiració). • Devesa: debat sobre gestió de l’arbrat (talar i replantar quan toca) i ús intensiu de l’espai (cal·listènia, futbol, actes). • Manca de piscina pública d’estiu: la gent es banya al Ter (èxode cap a l’aigua, però cal prudència amb el corrent). Idees clau • Calor: canvia horaris i hàbits; cal repensar equipaments i ciutat amb sistemes passius i ombres reals. • Urbanisme: projectes de mirada llarga amb dependències supramunicipals; prioritzar actuacions factibles a curt termini i comunicació clara. • Residus: combinar més servei, control, pedagogia i responsabilitat del consum; sancions visibles però eficaces. • Salut i verd: accelerar el nou Trueta i invertir en arbrat i espais refrescants.

Panorama general de la tertúlia • Conversa àgil i multidisciplinària sobre: impacte de la calor en la salut, adaptació urbana i verd a Girona, desinformació científica i fonts d’informació, incendis a Ponent/Segarra amb pirocúmuls, i balanç de mig mandat de l’alcalde (Carretera de Barcelona, equipaments i neteja urbana). "L’aigua necessària, ni més ni menys." — Missatge clau del Dr. Sirvent sobre hidratació en onada de calor. Salut i onada de calor: què ens està passant Efectes clínics i dades recents • Segons el sistema MOMO (Institut Carles III), a Catalunya s’atribueixen directament a la calor 43 morts al juny i un excess d’uns 750 ingressos d’urgències (vs ~200 l’any passat). • La calor extrema dificulta la dissipació de calor corporal i força òrgans: cor (més freqüència), ronyons (pitjor funció) i, especialment, pulmó (menor transferència d’oxigen, més fatiga). • Casos de cop de calor: a Girona se n’han detectat alguns (pocs, però greus). La insolació severa pot desregular la temperatura i ser mortal. Hidratació i riscos menys evidents • Beure és essencial, però el sobreconsum d’aigua pot causar hiponatrèmia (baixada de sodi), amb marejos i malestar. • La cervesa s’esmenta en clau irònica com a més isotònica que l’aigua, però no es proposa com a pauta de salut. Impacte psicosocial • Calor i irritabilitat: augment de tensions socials. S’apunta un repunt recent en violència de gènere i més trencaments de parella postvacances (no és cap excusa, però sí un factor d’accentuació de riscos). Adaptació urbana: arbres, ombra i “places dures” a Girona Per què arbres (i ben gestionats) • Beneficis múltiples: ombra, reducció d’illes de calor, captura de contaminants i oxigenació. • Crítica a les “places dures” (poc verd, fàcils d’inaugurar però calorífiques): cal aposta estructural pel verd. Gestió i manteniment: el quid • Plantar arbres grans millor que plantules (i regar-los bé) per evitar mortalitats estivals; evitar “fer rotondes d’escultura cara” i arbres de 30 € que moren. • Cas Avesa: canal sec per problemes de captació (ACA) i sequera; s’indica que actuar amb previsió hauria evitat colls d’ampolla. • De la reacció a la prevenció: cal anticipar-se (tant en jardineria com en neteja i infraestructures). • Renaturalització vs. deixadesa: bona idea si es dissenya i manté; deixar “males herbes” a voreres trenca paviments i surt car després. • Fi del glifosat: coherent ambientalment, però obliga a manteniment alternatiu (manual/mecànic) i a disseny ecològic (plantes cobreix-terreny que desplacin invasores). Ciència, enquesta i desinformació: on s’informa la gent? Resultats que preocupen • Enquesta bianual de percepció social de la ciència i la tecnologia: - 41% creu que els governs creen virus en laboratoris per controlar la població. - 56% creu que hi ha una solució amagada al canvi climàtic. - 33% creu que existeix cura del càncer amagada per metges/farma. - 24% creu que el govern amaga la relació vacunes–autisme. • Fonts d’informació: TV (47%) i YouTube/TikTok (38%) per davant de premsa i ràdio. Perfil més propens a creure-ho: joves i nivell socioeconòmic mitjà-baix. Debat: eines vs. usos i alfabetització mediàtica • El problema no són les eines, sinó l’ús i la verificació. Cal educació mediàtica i millorar la credibilitat dels mitjans. • S’alerta de l’ús fora de context de dades (p. ex. aforaments o estadístiques d’immigració), que erosionen la confiança en fonts oficials. • Malgrat els recels, la ciutadania valora i necessita la ciència i reclama més coherència i comunicació institucionals. Incendis a Ponent/Segarra: pirocúmuls i focs inabastables El que va passar i per què importa • Incendi amb rècords europeus de velocitat de propagació. Introducció del concepte pirocúmul: la columna de fum i calor arriba a la tropopausa, forma un núvol que altera el microclima (puja el vent fins a ~130 km/h), fent el foc imparable per períodes. • Aprenentatges (GRAF, Horta de Sant Joan): hi ha focs que cal gestionar estratègicament, no “apagar de front”. • Prevenció: civisme (cigarretes, maquinària agrícola), gestió de vegetació i planificació territorial. Balanç de mig mandat: “Girona plena de vida” i la Carretera de Barcelona Projectes destacats i incògnites • L’alcalde fixa horitzó llarg per a: Carretera de Barcelona (transformació d’eix d’entrada), Palau 3 i nou CAP. • Carretera de Barcelona: projecte complex i a molts anys vista. - Reasfaltats successius han generat desnivells i problemes heretats. - Retranquejos desiguals, enderrocs i fases d’obra llargues. - Voluntat de “marca d’alcaldia”, però cal governança i seqüència realista. Neteja i residus: el malestar ciutadà • Percepció de ciutat més bruta en els darrers anys. • Canvis en la recollida i conductes de rebuig (abocaments fora de contenidor, “contagi” del mal exemple). • Es demanen correccions ràpides, més control i co-responsabilitat ciutadana-administració. Idees clau i propostes transversals Prioritats d’acció • Prevenció per davant de reacció (clima, verd, neteja, incendis, salut). • Infraestructura verda ben dissenyada i regada; menys “places dures”. • Educació mediàtica i comunicació científica clara i contínua. • Planificació a llarg termini i contractes de manteniment ben calendaritzats. • Participació i transparència: contextualitzar dades per reforçar la confiança.

Resum general Tertúlia dinàmica centrada en la vida cívica de Girona, amb un fil conductor que va de la calor extrema i l’ús (i abús) de l’aire condicionat a una conversa viva sobre convencions de vestimenta i representació institucional; passa per la gestió de l’aigua (fonts urbanes i el rec de la Devesa), la salut dels plàtans i el model de parc; s’atura al Pont Major (semàfor i radar, i la revista ‘Som del Pont’); obre un bloc sobre art públic (Alfaro, Chillida i la complexitat actual d’encàrrecs); i tanca amb el balanç de mig mandat (neteja, ZBE, carrers) i el gran projecte del Campus de Salut Trueta. "Com més aires condicionats posem, més calor tindrem." "Els plàtans de la Devesa tenen estrès hídric." Temes principals 1) Calor i aire condicionat: canvi climàtic quotidià • Debat sobre la calor extrema i l’efecte dels aires condicionats en la illa de calor urbana. • Mirades contrastades: ús responsable vs. evitar-ne la dependència. • Idea clau: més AC = més calor al carrer per calor expulsada. 2) Vestimenta i representació institucional • De la americana i la corbata a l’acceptació social del polo amb americana i espardenyes. • La funció de l’uniforme (pilots, clergat) i la coherència simbòlica quan es representa una institució. • Evolució al Parlament: del formalisme clàssic a samarretes reivindicatives; contrastos amb alcaldies. 3) Fonts, aigua i Devesa: gestió hídrica i arbrat • Fonts de Girona encara sense aigua malgrat l’aixecament de restriccions; comparació amb Barcelona. • Hipòtesis: manteniment tardà de maquinàries; possible pedagogia de l’estalvi; però incoherència si el privat ja gasta. • La Devesa: dependència de pous i de la Sèquia Monar (cabal autoritzat per l’ACA); problema de captació massa alta (cal baixar-ne la cota). • Estrès hídric dels plàtans; diagnosi de malalties (històriques i noves) i necessitat de cures, reposició i replantació. • Model de parc: conservar la massa forestal vs. derivar cap a parc anglès; millorar ordenació, enllumenat i mobiliari. • Memòria d’usos: record de les carpes i homenatge a Narcís Jordi Aragó. 4) Pont Major: mobilitat i vida de barri • Semàfor que es posa vermell sense vianants: funció calmadora de trànsit; proposta de radar pedagògic. • Presentació del núm. 3 de ‘Som del Pont’: Festa Major, crònica negra (cas Cantita) i entrevistes; acte de presentació al Centre Cívic. 5) Art públic i encàrrecs • Situació de l’Alfaro al pont de Can Vidal i debat sobre reubicacions i compensacions veïnals. • Dificultat actual de contractar artistes concrets (concursos, procediment administratiu); anècdota amb Chillida i la Catedral. 6) Mig mandat: neteja, ZBE i carrers • Percepció de situació crítica en neteja i residus; la gestió del dia a dia ha tapat altres projectes. • Mesures anunciades (freqüències i fraccions) no resolen el fons del problema. • ZBE amb afectació menor del previst i actuacions tàctiques al carrer de la Creu; cal un relat de ciutat més nítid. 7) Campus de Salut Trueta • Debat tècnic-legal: reparcel·lació i sistema d’expropiació vs. compra amb possible subvenció de la Generalitat. • Línia de l’Ajuntament: mantenir la posició urbanística per no endarrerir el projecte. • Escenari temporal: poc probable que el Clínic de Barcelona passi al davant; comprovar avenços a la Comissió Territorial d’Urbanisme. Agenda i avisos • Presentació ‘Som del Pont’ (núm. 3): demà, 19:30, Centre Cívic Pont Major. • Acte de balanç de mig mandat de l’alcalde: avui, 19:00, Auditori (entrada lliure). • Festes Majors de barri en marxa: Sant Narcís, Montilivi, Can Gibert, Campdorà, Salt, etc.

Síntesi Debat viu i coral des de Girona FM on es connecten tres eixos: la Universitat de Girona i la seva relació amb la societat i l’empresa, la memòria climàtica i les inundacions a la ciutat, i el balanç i reptes del govern municipal a mig termini. Els tertulians posen èmfasi en la transferència de coneixement, l’impacte real de la recerca (també en humanitats i geografia), la necessitat de fer-la més visible i la importància de projectes de ciutat amb horitzó de 6-8 anys. Temes principals UdG: recerca, docència i transferència amb impacte en empreses i territori Comunicació i visibilitat: fer més entenedor el llenguatge i obrir altaveus a la ciutat Geografia, SIG i IA per a riscos, inundacions i planificació territorial Pràctiques obligatòries, ocupabilitat i spin-offs: ponts universitat-empresa Memòria climàtica de Girona: pedregades, Glòria i grans inundacions Política municipal: balanç a mitja legislatura, consens i projecte de ciutat (Trueta) Punts clau La recerca no és només ciència “dura”: humanitats i geografia també generen coneixement aplicat. Transferència i terminologia: cal fer més entenedor què és transferència de coneixement, quàdruple hèlix, etc., i crear espais d’altaveu a la ciutat. Tecnologia al servei del territori: SIG, imatges satel·litals i drons per entendre i gestionar inundacions i riscos. Empresa i ocupació: pràctiques obligatòries, patronats, serveis d’ocupació i spin-offs que generen riquesa. Projecte de ciutat: 4 anys són pocs per transformar; cal visió a 6-8 anys i consens entre grups. Cites destacades “La universitat no és prou coneguda per la societat… la recerca i la transferència hi són, però sovint no arriben.” “No és tan important saber quins rius hi ha, sinó el seu comportament i l’impacte en la societat.” “Quatre anys són pocs per fer polítiques; la ciutat necessita consensos i horitzó ampli.” Detall per blocs UdG: activitat i impacte • Final de curs, matrícules i el “Jove Campus de Recerca” per a 1r de batxillerat (18 edicions) • Transferència: relació amb empreses i institucions, TFG aplicats i congressos internacionals a Girona • Visibilitat: proposta d’un espai al centre com a altaveu; ús de la base de dades d’experts per als mitjans • Tecnologia i territori: geografia amb SIG, satèl·lits i drons per a inundacions i planificació • Empresa i talent: pràctiques obligatòries, patronat de la Politècnica, serveis d’ocupació (UCSO), spin-offs i infraestructures (piscina de robòtica submarina i vaixell) • Aules intergeneracionals: demanda alta d’assignatures per a majors de 50; enriquiment mutu Clima i memòria a Girona • Record d’episodis: pedregada i inundacions (2017), Glòria (2020), grans crescudes (1962, 1970) • Memòria selectiva del clima i cicles de sequera/pluja; paper d’embassaments i desviaments fluvials Municipi i governança • Dues anys de mandat: tripartit (Guanyem, Junts, ERC) amb Lluc Salellas; balanç prematur • Hospital Josep Trueta: competències supramunicipals, però incidència política local • Necessitat d’un projecte de ciutat clar i compartit a mig termini; consens i “mínims comuns” • Referència a la nova llei d’universitats: mandats de 6 anys per a rector/a com a bona finestra d’execució Tancament i serveis • Butlletí final: onada de calor, cas judicial sanitari, compromís amb el nou Trueta, campanya de residus, política estatal (CUP), equipaments socials, Mulla’t i esport comarcal; previsió de calor persistent.

Resum general En aquesta tertúlia es debaten tres grans blocs: 1) la polèmica per la retirada d’“El Meu Avi” a la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, 2) el balanç a mig mandat del govern de Girona amb focus en emprenedoria, lideratge i serveis, i 3) la crisi de la recollida de residus a la ciutat i els canvis previstos. Es tanca amb un butlletí informatiu amb els titulars del dia. "Hem de ser valents" i dir el perquè real dels canvis, no amagar-los sota pretextos genèrics. Debat cultural: El Meu Avi i la “cancel·lació” Clau del debat • L’organització de la Cantada d’Havaneres decideix no tancar amb “El Meu Avi” (cançó icònica) en un moviment que l’Ajuntament atribueix a “modernització”. • El context: un documental de 3CAT (Anna Teixidor) vincula l’autor, Ortega Monasterio, a una presumpta xarxa d’explotació sexual de fa dècades. Arguments principals • Diversos tertulians qüestionen la decisió: la cançó és “patrimoni popular” i la presumpció d’innocència ha de prevaldre mentre no hi hagi sentència ferma. • Es reivindica separar l’obra de l’artista: “si comencem a retirar obres per passats foscos, ens quedarem sense res”. • Crítica al “bonisme” i a la “pena del telediario”: es demana valentia política per explicar els motius reals i assumir-los. • Es reconeix la qualitat periodística del documental, però s’adverteix de les conseqüències sobre famílies i memòria pública si no hi ha resolució judicial. Girona: balanç de mandat i economia local Emprenedoria i burocràcia • Empresariat i formació privada se senten desatesos: falta d’ajudes, col·laboració insuficient i tràmits lents (llicències que es dilaten 2-3 anys). • Ecosistema privat en creixement (xarxes Business Angels, hubs sectorials), però poca tracció municipal per accelerar-lo. Lideratge i serveis bàsics • Crítica severa al lideratge municipal: incertesa en projectes (c. de la Creu), neteja i verd urbà descontrolat; percepció que “Girona avui bruteja”. • Es demana direcció i decisions clares: normes explícites, coherents i aplicades amb equitat. Participació i projecte de ciutat • Es reclama parlar menys del 2100 i més de solucions immediates. • Dubtes sobre l’efectivitat de processos participatius recents i execució de partides pressupostàries. Residus a Girona: què falla i què es proposa Problemes detectats • Implementació del model de porta a porta i contenidors intel·ligents amb greus disfuncions: cartró dies sencers al carrer, incivisme, gavines rebentant bosses, punts bruts. • Excepcions (per ex., Girona Est/Font de la Pólvora) generen sensació d’incoherència i “turisme d’escombraries”. • Contracte vigent difícil de reconfigurar, però els partits ja coneixien els termes durant la legislatura anterior. Propostes i alternatives • Canvis al juliol: flexibilitzar dies/franges i més contenidors; mantenir intel·ligents però amb operativa més realista. • Mirall a Barcelona: fraccions separades, recollides programades, i dades per reforç operatiu on calgui. "Si una norma no es pot complir, no la posis: fes-la realista o ajusta el dispositiu." Escenari polític: estabilitat, oposició i 2027 Tripartit i oposició • El govern Guanyem–Junts–ERC manté una estabilitat externa notable malgrat discrepàncies internes. • L’oposició (PSC i altres) viu un moment més fred; el retorn de lideratges i els reajustos postestiu marcaran el curs vinent. Mirant endavant • Possible marcatge de perfil de Junts/ERC i irrompuda d’Aliança Catalana al debat local. Butlletí informatiu (titulars) • Condemna a 15 anys per l’assassinat de l’àvia a Sant Gregori (atenuant d’alienació mental). • Salelles: pacte estable fins 2027; canvis al juliol en residus, però els contenidors intel·ligents seguiran. • L’Ajuntament penjarà la foto de Felip VI, deixant clar el seu posicionament independentista. • 600.000 € per preservar arbres històrics i enjardinament a la Devesa. • Els Pallapupes s’incorporen a visites mèdiques domiciliàries d’infants crònics. • 2a Escola d’Estiu d’Antiracisme: racisme, immigració i intervenció social (1-4 de juliol). • Bàsquet Girona: Martínez Gueven continua. • Calor intensa: fins a 36 °C.

Panorama general Tertúlia viva i diversa on es barregen clima i hàbits quotidians amb debat polític d’abast estatal i gestió local. Els tertulians passen de la onada de calor i la seva irritabilitat social al polèmic pas del rei a Montserrat i la normalització de la monarquia, per acabar centrant-se en la crisi dels contenidors intel·ligents i el balanç de mig mandat a Girona. El tram final inclou un butlletí d’actualitat local i esportiva. Temes principals 1) Calor, etiquetes i hàbits • Conversa lleugera sobre corbates, mocadors d’americana i com ha canviat l’etiqueta. • La calor enganxosa (especialment a la costa i Barcelona) incrementa la irritabilitat i pot derivar en més conflictes. • Contrast entre el present (aire condicionat, ritmes accelerats) i l’“abans”, amb rutines adaptades a la frescor i menys estrès percebut. "La calor ens idiotitza encara més" 2) Monarquia, Montserrat i memòria del 3-O • Polèmica per la visita del rei a Montserrat i el missatge d’“acollida” selectiva; crítica a una normalització molt orquestrada i poc sincera. • Record del 3 d’octubre de 2017 com a fita que marca el regnat a Catalunya; la memòria col·lectiva persisteix. • La Fundació Princesa de Girona: de l’“Impulsa” amb pensament no monàrquic a una recentrada més simbòlica; diners i patrons externs amb poca arrel local. • Qüestionament de la monarquia també a l’Estat; emèrit corrupte no ajuda. "La memòria col·lectiva no és memòria de peix" 3) Amnistia i batalla institucional • Expectativa d’una sentència del TC (6-4) avalant l’amnistia, amb ambigüitat sobre la malversació. • Record: la LO del TC obliga a executar sentències; es pregunta per les conseqüències si no s’executa. • Judicialització generalitzada (de l’Estatut a casos com Sandro Rosell), i batalla oberta entre poder judicial i executiu. • Les cloaques de l’Estat i el “patriotisme” de cúpula com a arma que permetgeix actuacions extraordinàries. 4) Política estatal: corrupció i el calendari • Intercanvi d’acusacions de corrupció: es retreu al PP memòria selectiva (Gürtel, discs durs, etc.). • Debat sobre eleccions anticipades: alguns les veuen inevitables; d’altres remarquen la resiliència de Sánchez i l’“efecte estiu”. 5) Girona: mig mandat i la brossa • Els tres socis admeten “peròs” a mig mandat: el servei de neteja i els contenidors intel·ligents és la pota que falla (juntament amb mobilitat i seguretat com a expectatives bàsiques de ciutat). • El contracte de residus és un “transatlàntic”: car, llarg i difícil de resoldre o modificar; s’estudien mesures correctores, però no hi ha solucions màgiques. • Efectes a peu de carrer: horaris rígids, recordatori de fraccions, habitatges petits, incivisme i proliferació d’andròmines. • Taxes a l’alça per directives europees (cost real del servei). "Hem estat castigats amb la gestió de les escombraries" 6) Model de ciutat, lideratges i gestió • Model urbà: divergències retòriques, però convergència de fons entre partits en molts aspectes. • Projectes clau: nou Trueta (planejament provisional aprovat), correccions al carrer de la Creu, habitatge amb avanços continus (dos mandats). • Crida a un lideratge més valent i clar i a comunicar els errors. • Procés administratiu: concursos deserts, llicències massa lentes (fins a 700 dies en casos), necessitat d’agilització amb suport jurídic previ i voluntat política. 7) Butlletí final (notícies locals i esports) • 182 kg de marihuana interceptats a Girona en control rutinari. • Desmantellada trama de parelles de fet fraudulentes entre Marroc i Espanya (37 detinguts). • ERC admet errors i reclama canvis urgents en la neteja. • L’Ajuntament vol IA per atenció telefònica de consultes simples. • L’AV de Vistalegre-Carme dona el seu fons documental a l’Arxiu. • Mor ofegat un home de 82 anys a Sant Feliu de Guíxols. • Esports: Juan Carlos Martín renova amb el Girona fins al 2026; Eric Surís nou entrenador del Bisbal Bàsquet. • Temps: calor persistent, màximes prop de 35 ºC. Idees clau • Normalització forçada de la monarquia topa amb la memòria del 3-O i la realitat catalana. • L’amnistia pot superar el filtre del TC, però la malversació resta com a angle mort. • La crisi de la brossa és estructural de model i de contracte; cal pedagogia, correccions i civisme. • Lideratge, seguretat jurídica i simplificació administrativa són clau per desbloquejar ciutat i accelerar llicències.

Resum general Tertúlia centrada en el paper de les festes majors als barris de Girona com a eina de cohesió social, els reptes de finançament i burocràcia que afronten les associacions veïnals i els grans temes de ciutat a mig mandat: creixement, planificació urbana i el futur entorn del nou parc hospitalari del Trueta i el Parc Jordi Vilamitjana. "La cohesió dels barris és la cohesió de la ciutat" Temes principals Festes majors: balanç i participació Fontajau, Montilivi i Sant Eugènia registren alta assistència i bon ambient, malgrat la calor. La festa major es confirma com a espai de retrobament, acollida de nouvinguts i construcció de sentit de pertinença. Cohesió i diversitat Sant Eugènia/Can Gibert ja té més del 50% de població nascuda fora de l’Estat; cal una festa més integradora de diverses cultures i estils. Activitat sostinguda a places i programes d’estiu per cuinar barris amables. Finançament i burocràcia Retards en subvencions municipals obliguen les entitats a avançar diners i gestionar puzles de finançament (Ajuntament, Diputació, Generalitat) amb incompatibilitats i molta paperassa. Exemples de dilatació administrativa (p. ex. licitació de “patis oberts” retirada 6 cops en 15 mesos) i logística (tanques, coordinació multi-ubicació). Demanda d’assessorament tècnic compartit per a totes les entitats i d’un tracte diferenciat segons la realitat de cada barri. Relleu i voluntariat Preocupació pel cansament i la dificultat del relleu generacional. Bones pràctiques: incorporar joves primer en tasques vivencials i de grup (teatre, batucada, geganters) i filtrar-los progressivament en la gestió. Planificació urbana i Trueta Montilivi alerta sobre densificació sense actualitzar carrers i voreres. Consens sobre fer del nou parc hospitalari del Trueta una oportunitat planificada amb mirada de ciutat, preservant el Parc Jordi Vilamitjana i evitant que la urbanització respongui només a necessitats financeres. Punts clau Festes majors com a motor comunitari Identitat i pertinença: primera gran eina històrica de cohesió als barris. Acollida de nouvinguts: entrada amable al teixit associatiu i a la vida de barri. Descentralització d’activitats: ocupar diverses places per donar-los vida i fer “festa a tot el barri”. Burocràcia i finançament Convocatòries tardanes i justificacions complexes (excels, documents, signatures) que superfiscalitzen el voluntariat. Proposta: serveis municipals que ajudin a “fer-ho bé” des del principi, i pagaments avançats o calendaris que no obliguin a endeutar-se. Citació: > "Hem de fer-ho més fàcil" Relleu i salut comunitària Estrategia: nucli dur que digereix la complexitat i incorpora joves gradualment. Impacte social: records d’infància i trobada intergeneracional a l’espai públic com a antídot contra l’individualisme. Mirada de ciutat Crescuda demogràfica vs. serveis estancats: cal planificació integral. Trueta: debat ampli (associacions, col·legis professionals) per evitar asimetries entre bandes del sector i assegurar beneficis reals per als veïns. Conclusions Les festes majors són una eina clau de cohesió i acollida que cal finançar i gestionar amb agilitat. La burocràcia actual desincentiva el voluntariat; es proposa assessorament compartit, calendari previsible i flexibilitat segons realitats de barri. El futur del Trueta i del sector est exigeix planificació participada per convertir-lo en una oportunitat urbana i social.

Visió general Programa de tertúlia centrat en tres grans blocs: impacte de la calor en la salut i la vida quotidiana, actualitat i govern de Girona (balanç de 2 anys, habitatge, neteja i residus) i projectes estratègics com el Nou Trueta. També es parla de tradició i cultura (Corpus) i d’educació i horaris escolars davant la calor. "És molt important que Girona estigui molt bé perquè continuïs tan bé." — Dolors Vidal Calor, salut i vida quotidiana Efectes fisiològics i cognitius: Cops de calor poden provocar col·lapse i fins i tot la mort si el cos no s’hi adapta a temps. Nits de calor i mala son: pitjor memòria, menor temps de reacció, dificultat de concentració, sensació de jet lag. Si es cronifica, es converteix en insomni crònic amb conseqüències més greus. Adaptació i convivència amb l’aire condicionat: Límits normatius a espais públics (26 °C) i problemes de contrastos (oficines molt fredes vs. carrer calent). Necessitat de sentit comú en la climatització i ajustar hàbits diaris. Educació i calendaris Proposta de replantejar horaris escolars i el calendari per adaptar-se a onades de calor (inici de curs abans, distribuir vacances). Docents podrien dedicar juliol a planificació i formació, facilitant l’avançament del curs. Tradició: el Corpus a Girona i Barcelona Valor simbòlic i comunitari del Corpus: catifes de flors, processons i el “ou com balla” a Barcelona. Records i anècdotes locals: Caiguda de la campana Sumta (20/06/1946) sense ferits. Incidència històrica amb el bisbe Jovany i l’exèrcit (finals anys 60) per l’ús del català. Lectura cultural: celebració d’una humanitat unida i de la plenitud d’inici d’estiu. Girona: balanç de 2 anys de govern municipal Tripartit independentista (Guanyem, Junts, ERC) amb Lluc Salellas d’alcalde. Es posa en valor la cultura del pacte. S’indica un 34% de compromisos tractats, però s’emfasitza el com s’executen i la resolució real. Temes pendents clau: Remodelació del carrer de la Creu i mobilitat. Recollida de residus i neteja: model a revisar; imatge de ciutat en joc. Seguretat i conflictes de viabilitat. Plantilla municipal i relacions laborals. Parc/Pare Jordi Vilamitjana (en relació amb el Campus de Salut). Mirada estratègica: Girona com a ciutat laboratori i de capitalitat per a la demarcació; necessitat de pla de llarg termini i millor seu electrònica i tramitació digital. Habitatge: diagnosi i línies d’acció Pressió demogràfica i d’atracció: creixement de població sense parc d’habitatge ni serveis a l’alçada. Prioritats: habitatge social i per a joves, i model realista amb col·laboració pública-privada. Evitar la criminalització del petit propietari; els actius bancaris haurien de servir a la funció social. Models d’edificació més eficients i comunitaris: energia centralitzada, serveis compartits i obra social d’autor (qualitat i disseny al servei de la necessitat). Canvis d’hàbits i de costums (laborals, escolars) per adaptar-se al clima. Connexió amb el talent universitari (UdG): projectes d’arquitectura i urbanisme aplicats (exemple Calonge) per aportar solucions innovadores a cost baix. Projectes estratègics: Campus de Salut i Nou Trueta Ple extraordinari per ratificar el projecte i trasllat del Pare Jordi Vilamitjana (sense perdre metres). Risc que retards facin avançar el Clínic de Barcelona abans; s’insisteix en no alentir el calendari. Previsió d’habitatges de protecció (158) vinculats a l’entorn del campus. Neteja, renaturalització i residus Renaturalització: acceptable en parcs si hi ha ordre i seguretat; problema quan les males herbes danyen voreres, redueixen visibilitat o augmenten risc d’incendi. Glifosat descartat a Girona; alternatives manuals i mecàniques són més lentes i dependents de la meteorologia. Residus: situació “en evolució” però amb descontent ciutadà; calen ajustos en contenidors intel·ligents i en el porta a porta als edificis plurifamiliars. Demanda de “fer carrer” per part de regidors i serveis per detectar punts negres i actuar amb celeritat. Civisme i efecte mimètic Espais públics nets i cuidats generen més cuidat ciutadà (exemple Facultat de Lletres i Turisme – Sant Domènec, sense pintades ni brossa). Notes inicials i finals Inici amb música i anuncis (Codigital, Girona Motorfest) i tancament amb identificació d’emissora i més publicitat.

Context i to del programa Inici amb publicitat i sintonia. El presentador obre la tertúlia amb el tema de la calor i l’arribada de Sant Joan, entre refranys i records del temps. Es remarquen percepcions canviants sobre el clima: menys fred i menys pluja tot i que a l’estiu sempre ha fet calor. "Gran notícia: fa calor a l’estiu" — recordant amb ironia la banalització mediàtica del temps. Espai verd: renaturalització vs. deixadesa Punt central: la ciutat mostra manca de manteniment en parterres, arbrat i zones verdes. • Parterres amb herba alta i seca a accessos (ex. Sant Pons) amb risc d’incendi. • Eures enfilant-se per arbres i escassa poda que acaba tapant senyals i semàfors. • Jocs infantils i circuits de salut “engolits” per herbes, generant inseguretat i poca usabilitat. Crítica al discurs de renaturalització: es percep com a coartada per no fer manteniment. Neteja i residus: el tema estrella Brutícia a carrers i abocaments il·legals als marges forestals. Problemes operatius a les deixalleries (plenes, restriccions de recepció). Model de recollida i externalització: es demana a l’Ajuntament controlar de prop els contractes i ajustar el servei a la realitat. El govern admet problemes i prepara canvis profunds imminents; es demana que abans d’exigir civisme, els mitjans funcionin (contenidors plens, calendaris, freqüències). "Si vols aplicar un model, dona mitjans perquè qui s’hi vol acollir ho pugui fer." Model de ciutat i governança Consens desitjable en allò essencial: neteja, manteniment, mobilitat ordenada, resposta àgil (tràmits, llicències). Retret recurrent: manca d’un model estable; cada canvi polític altera criteris urbans. Externalització sí/no: el clau no és la titularitat, sinó gestionar, fiscalitzar i adaptar el servei. Debat polític tens: coherència de programes Discussió sobre la responsabilitat de complir programes electorals i reconduir si la realitat impedeix complir-los. Surt el debat estatal (Rajoy/Sánchez) com a exemple de canvis de criteri; el moderador intenta recentrar a temes locals. Mobilitat i ZBE La Zona de Baixes Emissions s’haurà d’aplicar. Risc: manca d’alternatives (aparcament perifèric, llançadores, busos reforçats) i transport públic insuficient. Es demanen revisions de línies d’autobús (fa anys que no es reconfiguren) i serveis específics segons nous fluxos (laborals, hospitalaris, turístics). La Devesa: seguretat i usos Caiguda d’un plàtan de grans dimensions sense símptomes externs. Possibles causes: sequera acumulada i manca de gestió silvícola. Es reclama un pla actiu: poda, sanejament, renovació d’exemplars i més vida d’ús (activitats compatibles) sense renunciar a la preservació. Aigua i infraestructures La pluja dona respir, però el repte és estructural: cal executar dessaladores, regeneració, interconnexions i reduir la dependència del Ter. Es demana execució real (no només planificació) per blindar l’abastament metropolità i recuperar cabals dels rius. Hospital Trueta i prioritats Retards històrics (cartells 2009). Dubte sobre priorització entre el nou Trueta i el Clínic de Barcelona. Es reclama valentia política i calendari clar. Butlletí d’actualitat (final del programa) Simplificació administrativa a Girona, fusió Bell-lloc/Alzines, batxillerat al Narcís Xifra, successos a Salt, moció sobre la ludoteca a Salt i fusió Bàsquet Girona–Uni. El temps: màximes de 33ºC. Idees clau Manteniment urbà no és opcional: afecta seguretat, salut i imatge. Residus: cal adequar el servei abans d’exigir més al ciutadà. ZBE: sense alternatives de mobilitat, generarà colls d’ampolla. Devesa: preservar és també gestionar i donar-li vida d’ús. Aigua: el país necessita infraestructures executades, no promeses.

Visió general Un debat viu i proper sobre Girona: de les revetlles i tradicions del solstici a la prevenció d’incendis i la gestió del bosc, passant per la seguretat de l’arbrat urbà, la gestió de l’aigua (Devesa, sèquies i ACA), el dilema entre renaturalització i descurança als espais verds, i els reptes de civisme i recollida de residus amb el model porta a porta. Es tanca amb un apunt sobre privacitat digital i un butlletí informatiu amb l’actualitat local. Temes principals Revetlles, solstici i tradició: Sant Joan i Sant Pere, memòria popular, rituals de foc i canvi climàtic. Incendis i bosc: riscos a les Gavarres, creixement del sotabosc després de pluges, necessitat de gestió activa i tallafocs naturals. Arbrat urbà i seguretat: caigudes a Pedreres i Devesa; importància de criteris tècnics i plans de gestió. Aigua i verd urbà: paper de l’ACA, canal de la Devesa, sèquia Monar, fonts, piscines i dessalinització; cal una gestió eficient i de proximitat. Renaturalització vs deixadesa: herbes espontànies, estètica, riscos (garrapates), i alternatives a herbicides. Civisme i residus: corresponsabilitat ciutadana, neteja, gossos, esdeveniments i recollida porta a porta; deixalleria i sancions. Privacitat digital: telèfons, publicitat dirigida i dades; percepció d’“escolta” constant. Citacions destacades “L’abraçada disfressada que era el ball.” “La realització en vertical d’un desig en horitzontal.” Punts clau per secció Revetlles i tradicions • Record personal i col·lectiu (Sant Joan, Sant Pere) i origen pagà del solstici. • Canvi climàtic i onades de calor: festes amb més precaució pel risc d’incendis. Incendis i gestió del bosc • Pluja prèvia = molt sotabosc; ara s’asseca i multiplica ignicions petites. • Reivindicació d’ús tradicional del bosc (pastura, carbó) i tallafocs naturals. Arbrat urbà • Pins amb arrels superficials a Pedreres: risc de caiguda en canvis d’humitat/vent. • Cal fer cas als tècnics: diagnòstic d’arbres malalts i actuacions preventives. Aigua i verd • Canal de la Devesa: anys sense aigua per restriccions; es demana flexibilitat de l’ACA per mantenir els plàtans vius. • Sèquia Monar i hortes: necessitat de cabals de retorn i gestió localitzada. • Debat sobre piscines i dessalinitzadores: útils, però no substitueixen la bona gestió. Renaturalització • Entre renaturalització i descurança: criteris clars per no “empassar” bancs i jocs infantils. • Menys herbicides (impacte ambiental) i més treball manual en punts sensibles. Civisme i residus • Corresponsabilitat: no embrutar i endur-se les deixalles d’esdeveniments. • Porta a porta: targetes, covells, comunitats grans, sancions i millores en camí. • Deixalleria saturada: cal ampliar i millorar; evitar abocaments incontrolats. Privacitat digital • Sensació d’“escolta” i publicitat dirigida per converses/cercas; crida a més protecció de dades. Notícies (butlletí) • Bombers: un incendi a Girona podria obligar a confinar Banyoles (focs convectius, canvi climàtic). • Cau un arbre a la Devesa (sense ferits); s’investiguen causes i es reomple el canal. • Obres BRCAT: restriccions al passeig d’Olot. • Integració tarifària a totes les comarques gironines. • Cultura: premi “Dies d’estiu i de pluja”. • Esports: Girona B (1-0 al San Fernando) i GEC puja a OK Lliga Plata.

Resum executiu Tertúlia molt viva sobre tres eixos principals: l’explosió cultural a Girona i el seu impacte, el creixement demogràfic i les implicacions en habitatge, mobilitat i accessibilitat, i el debat franc sobre immigració, convivència i marc legal. Es tanca amb un breu butlletí d’actualitat i el temps. Punts clau • Boom cultural: gran oferta (festivals, sales, petit format), però amb saturació de calendari i preus sovint elevats. Defensa del talent KM0 i de la cultura inclusiva per a totes les butxaques. • Institucions i preus: el suport públic redueix el cost de les entrades, però cal cuidar els petits programadors i oferir espai a artistes emergents. • Demografia a l’alça (~110.000 hab.): pressió sobre habitatge, mobilitat i serveis; necessitat d’un pla estratègic (àrea metropolitana, residències d’estudiants, accessibilitat universal) i dades honestes per planificar. • Immigració i model econòmic: el turisme i serveis requereixen mà d’obra; s’exigeix debat sense demagògia ni etiquetes, amb polítiques d’inclusió reals (educació, llengua, treball digne). • Convivència i seguretat: problemes localitzats (bandes, ocupacions, cultius de cannabis) i marc legal laxe; es reclama revisar lleis i reforçar la resposta pública, sense caure en simplismes. • Missatge final: no és qüestió d’origen, sinó d’ordre i convivència; cal consens transversal i pressupostos per executar canvis. Temes principals 1) Cultura a Girona: abundància, accessibilitat i KM0 • Programes i festivals (Festivalot, Temporada Alta, Black Music) conviuen amb activitats de proximitat; gran diversitat d’estils i públics. • Reptes: solapaments d’agenda, saturació i preus alts en alguns formats (ex. música clàssica). Cal que les institucions modulin preus i garanteixin inclusió. • Defensa del petit format i dels artistes locals: reservar espai als cartells perquè el talent gironí prosperi i no hagi de marxar. • La indústria musical local és incompleta: sense engranatge industrial és difícil consolidar carreres. 2) Demografia i ciutat: habitatge, mobilitat, accessibilitat • Girona supera els 109.000 habitants (+25.000 en 20 anys). Més pressió sobre habitatge, serveis i mobilitat. • Propostes: autoritat metropolitana de transport, residències d’estudiants, i pla d’accessibilitat (voreres, semàfors, establiments) per respondre a l’envelliment i a la diversitat funcional. • Urbanisme: capacitat de creixement limitada; si no s’incrementa l’oferta d’habitatge, els preus pugen. 3) Immigració, cohesió i drets laborals • Exigir debat serè sense estigmes; evitar la “por a parlar” per no “alimentar l’extrema dreta”. • Realitats de barri (Santa Eugènia, Sant Narcís): canvis ràpids, densitat i gestió de l’espai públic; cal presència institucional i serveis. • Model econòmic: dependència de mà d’obra de baixa qualificació al turisme i serveis; risc d’explotació i habitatge precari. • Educació: arribades a mig curs i barreres lingüístiques; demanen plans d’acollida i reforç lingüístic perquè l’aula funcioni per a tothom. 4) Convivència, seguretat i marc legal • Recidiva i sensació d’impunitat en petits furts; ocupacions organitzades i auge de cannabis (efecte d’enduriment legal a França i marc més laxe aquí). • Es reclama actualitzar lleis i millorar l’aplicació per protegir la convivència, sense obviar el crim de coll blanc i factors estructurals. • Reflexió de futur: evitar “no-go zones” i la privatització de la seguretat que ja es veu en altres països. Cites destacades "La cultura no pot ser exclusiva. Ha de ser inclusiva... i per a totes les butxaques." "Negar la realitat és el pitjor que pot passar." "Amb uns els diem expats, als altres immigrants. No sabem ben bé per què." "Si aquí hi ha un problema, s’ha d’abordar el problema." Conceptes clau • KM0 cultural: promoció d’artistes locals en festivals i programacions. • Autoritat metropolitana: governança conjunta del transport i mobilitat a l’àrea funcional de Girona. • Pla d’accessibilitat universal: adaptació d’espai públic i equipaments per a totes les capacitats i edats. • Marc legal laxe: normativa i pràctica que no dissuadeix recidiva, ocupacions mafioses o cultius il·lícits. Propostes i idees d’acció • Bonificar i visibilitzar petit format i KM0 als grans festivals. • Residències d’estudiants i habitatge assequible per despressuritzar lloguers. • Autoritat metropolitana de mobilitat i millora del transport públic. • Pla d’accessibilitat amb calendari i pressupost plurianual. • Reforç educatiu: acollida lingüística i recursos aules amb alta complexitat. • Reforma legal equilibrada contra recidiva/ocupacions mafioses i cultius il·lícits. • Dades i transparència per planificar sense demagògia. Butlletí final (titulars) • Condemna de 6 anys per agressió sexual a Girona. • Trueta: Salut es remet al ple de Girona per calendaris i expropiacions. • Campdorà: la planta de valorització entra en marxa la setmana vinent. • Dispositiu contra voluminosos a la via pública; focus a Santa Eugènia, Sant Narcís, Eixample, Pla de Palau – Sant Pau. • Camioner denunciat penalment per negar-se a l’alcoholèmia a Salt. • Aeroport: el maig concentra la meitat dels passatgers de l’any. • Segell Girona Excel·lent per a 137 productes. • Esports: el Girona CH busca forçar el tercer partit per l’ascens. • Temps: sol a la tarda i màximes de 30 °C.