Onada de calor i salut, verd urbà a Girona, desinformació científica, incendis amb pirocúmuls i el pla per a la Carretera de Barcelona

Panorama general de la tertúlia

• Conversa àgil i multidisciplinària sobre: impacte de la calor en la salut, adaptació urbana i verd a Girona, desinformació científica i fonts d’informació, incendis a Ponent/Segarra amb pirocúmuls, i balanç de mig mandat de l’alcalde (Carretera de Barcelona, equipaments i neteja urbana).

"L’aigua necessària, ni més ni menys."

— Missatge clau del Dr. Sirvent sobre hidratació en onada de calor.

Salut i onada de calor: què ens està passant

Efectes clínics i dades recents

• Segons el sistema MOMO (Institut Carles III), a Catalunya s’atribueixen directament a la calor 43 morts al juny i un excess d’uns 750 ingressos d’urgències (vs ~200 l’any passat).

• La calor extrema dificulta la dissipació de calor corporal i força òrgans: cor (més freqüència), ronyons (pitjor funció) i, especialment, pulmó (menor transferència d’oxigen, més fatiga).

• Casos de cop de calor: a Girona se n’han detectat alguns (pocs, però greus). La insolació severa pot desregular la temperatura i ser mortal.

Hidratació i riscos menys evidents

• Beure és essencial, però el sobreconsum d’aigua pot causar hiponatrèmia (baixada de sodi), amb marejos i malestar.

• La cervesa s’esmenta en clau irònica com a més isotònica que l’aigua, però no es proposa com a pauta de salut.

Impacte psicosocial

• Calor i irritabilitat: augment de tensions socials. S’apunta un repunt recent en violència de gènere i més trencaments de parella postvacances (no és cap excusa, però sí un factor d’accentuació de riscos).

Adaptació urbana: arbres, ombra i “places dures” a Girona

Per què arbres (i ben gestionats)

• Beneficis múltiples: ombra, reducció d’illes de calor, captura de contaminants i oxigenació.

• Crítica a les “places dures” (poc verd, fàcils d’inaugurar però calorífiques): cal aposta estructural pel verd.

Gestió i manteniment: el quid

• Plantar arbres grans millor que plantules (i regar-los bé) per evitar mortalitats estivals; evitar “fer rotondes d’escultura cara” i arbres de 30 € que moren.

• Cas Avesa: canal sec per problemes de captació (ACA) i sequera; s’indica que actuar amb previsió hauria evitat colls d’ampolla.

• De la reacció a la prevenció: cal anticipar-se (tant en jardineria com en neteja i infraestructures).

• Renaturalització vs. deixadesa: bona idea si es dissenya i manté; deixar “males herbes” a voreres trenca paviments i surt car després.

• Fi del glifosat: coherent ambientalment, però obliga a manteniment alternatiu (manual/mecànic) i a disseny ecològic (plantes cobreix-terreny que desplacin invasores).

Ciència, enquesta i desinformació: on s’informa la gent?

Resultats que preocupen

• Enquesta bianual de percepció social de la ciència i la tecnologia:

- 41% creu que els governs creen virus en laboratoris per controlar la població. - 56% creu que hi ha una solució amagada al canvi climàtic. - 33% creu que existeix cura del càncer amagada per metges/farma. - 24% creu que el govern amaga la relació vacunes–autisme.

• Fonts d’informació: TV (47%) i YouTube/TikTok (38%) per davant de premsa i ràdio. Perfil més propens a creure-ho: joves i nivell socioeconòmic mitjà-baix.

Debat: eines vs. usos i alfabetització mediàtica

• El problema no són les eines, sinó l’ús i la verificació. Cal educació mediàtica i millorar la credibilitat dels mitjans.

• S’alerta de l’ús fora de context de dades (p. ex. aforaments o estadístiques d’immigració), que erosionen la confiança en fonts oficials.

• Malgrat els recels, la ciutadania valora i necessita la ciència i reclama més coherència i comunicació institucionals.

Incendis a Ponent/Segarra: pirocúmuls i focs inabastables

El que va passar i per què importa

• Incendi amb rècords europeus de velocitat de propagació. Introducció del concepte pirocúmul: la columna de fum i calor arriba a la tropopausa, forma un núvol que altera el microclima (puja el vent fins a ~130 km/h), fent el foc imparable per períodes.

• Aprenentatges (GRAF, Horta de Sant Joan): hi ha focs que cal gestionar estratègicament, no “apagar de front”.

• Prevenció: civisme (cigarretes, maquinària agrícola), gestió de vegetació i planificació territorial.

Balanç de mig mandat: “Girona plena de vida” i la Carretera de Barcelona

Projectes destacats i incògnites

• L’alcalde fixa horitzó llarg per a: Carretera de Barcelona (transformació d’eix d’entrada), Palau 3 i nou CAP.

• Carretera de Barcelona: projecte complex i a molts anys vista.

- Reasfaltats successius han generat desnivells i problemes heretats. - Retranquejos desiguals, enderrocs i fases d’obra llargues. - Voluntat de “marca d’alcaldia”, però cal governança i seqüència realista.

Neteja i residus: el malestar ciutadà

• Percepció de ciutat més bruta en els darrers anys.

• Canvis en la recollida i conductes de rebuig (abocaments fora de contenidor, “contagi” del mal exemple).

• Es demanen correccions ràpides, més control i co-responsabilitat ciutadana-administració.

Idees clau i propostes transversals

Prioritats d’acció

• Prevenció per davant de reacció (clima, verd, neteja, incendis, salut).

• Infraestructura verda ben dissenyada i regada; menys “places dures”.

• Educació mediàtica i comunicació científica clara i contínua.

• Planificació a llarg termini i contractes de manteniment ben calendaritzats.

• Participació i transparència: contextualitzar dades per reforçar la confiança.