episodis

Avui amb Joan Vila, Jesús Badenes i Cristina Andreu Resum general Tertúlia coral i intensa que transita del cas de la flotilla cap a Gaza i el retorn d’Adrià Places a una reflexió àmplia sobre la crisi del model democràtic, la competència global (Xina–Índia), la burocràcia i l’habitatge, el vot juvenil i l’ultradreta, el xoc generacional amb pensions i impostos, i un gir propositiu cap a la frugalitat, el consum responsable i l’educació climàtica. Punts clau • Gaza i el relat mediàtic: celebració pel retorn d’Adrià Places i debat sobre riscos, responsabilitat i narratives simplistes. • Democràcia en retrocés: erosió del consens socialdemòcrata europeu i pujades d’autoritarismes; la Xina com a model econòmic ràpid però no replicable per les democràcies. • Burocràcia i habitatge: excés de normes i lentitud (ex. POUM des del 2006), que frenen inversió i resposta social. • Joves, impostos i ultradreta: entre percepcions i dades; xarxes que amplifiquen discursos d’“autoritat dura”; emergència d’Aliança Catalana en entorns rurals. • Xoc generacional i pensions: tensió entre nòmines joves, transferències a pensions i propostes de progressivitat interna entre pensions altes i baixes. • Frugalitat i responsabilitat cívica: “viure amb el que necessites” com a marc de futur; reforç de l’austeritat municipal, disseny urbà senzill i mantenible, i corresponsabilitat de la ciutadania. • Educació climàtica: quantificar la petjada de CO2 diària per passar de 11 t a 2 t/persona; combatre el negacionisme amb dades i experiències (ex. adaptacions climàtiques a granges). “La por és el camp de cultiu de l’ultradreta.” “Viure amb el que necessites i no amb el que no necessites.” Temes principals 1) Flotilla a Gaza i context històric • Alleujament pel retorn d’Adrià Places; debats sobre risc, responsabilitat i ritmes informatius. • Context del conflicte (del 1948 a segles enrere) i crítica a lectures simplistes. 2) Democràcia, geopolítica i economia • Erosió del model socialdemòcrata i auge de tiranies; desplaçament econòmic cap al Pacífic (Obama). • Xina vs Índia: velocitat vs garanties; globalització econòmica sense globalització social. 3) Burocràcia i habitatge • Excés de paperassa, tramitació lenta (POUM 2006), dependència de gestories; desigualtats territorials (ex. permisos a Texas vs Califòrnia). 4) Joves, impostos i ultradreta • Percepció vs vot real; xarxes socials i retorn de discursos d’“autoritat dura” a l’educació. • Aliança Catalana: base local al món rural i possible reconfiguració electoral. 5) Pensions i xoc generacional • Transferències públiques elevades a pensions; pressió fiscal sobre nòmines joves. • Proposta: progressivitat intrapensions per reforçar les més baixes sense carregar els joves. 6) Relat, educació i excel·lència • Manca de “relat” i de pactes d’estat; incertesa que deriva en por. • Crítica a la mediocritat educativa i a la falta d’excel·lència; necessitat de lideratges tècnics. 7) Frugalitat i ciutat • Proposta de frugalitat i consum responsable (reutilitzar, reparar, comprar local). • Austeritat municipal, equipaments senzills i corresponsabilitat veïnal (neteja, cura de l’espai públic). 8) Educació climàtica amb dades • Exercici escolar per quantificar la petjada de CO2 i baixar de 11 t a 2 t. • Evidències d’escalfament (granges, ventilació, “vaques solars”) i lluita contra el negacionisme. Conclusions • Cal un nou marc de futur: frugal, sostenible, amb pactes amplis i administracions més àgils. • Tot és política en el sentit cívic: habitatge, neteja, clima i educació exigeixen corresponsabilitat i relat compartit.

Avui amb Kik Juncà, Pere Albertí i Vanessa Manyik

Panorama general En aquest episodi de Temps de Tertúlia (Girona FM), el debat avança de la cultura i la moda sostenible cap a la mobilització per la flotilla rumb a Gaza i, finalment, a un diagnòstic local de Girona: residus, seguretat, urbanisme i burocràcia. El to combina experiències personals i mirada crítica sobre la governança local i internacional. "Quan amplíes el focus veus el negoci; quan el redueixes, hi veus la passió" — sobre els oficis i la creació Cultura, moda i gastronomia Costura com a eina d’empoderament (projecte de la Sílvia) • Formació i empoderament a través de la costura: no només ensenyar a cosir, sinó generar oportunitats, autoestima i sortides laborals per a perfils diversos (universitaris, persones migrades, etc.). • Recuperar oficis i dignificar l’artesania tèxtil: de “causa perduda” a “causa pendent”, posant en valor l’ofici com a via de futur i felicitat. • Sostenibilitat: la indústria tèxtil és de les més contaminants; reciclatge i economia circular són imprescindibles. Moda com a cultura i pont amb la gastronomia • Bonart incorpora moda i cuina com a vectors culturals. Exposició de Paco Pérez (Miramar): cada plat neix d’un esbós; la creació culinària dialoga amb el disseny i el dibuix. • Ecosistema creatiu: referències a Valenciaga, 080 Barcelona Fashion, disseny industrial (Andreu Carulla), arquitectura de cellers i mercats; falta de tècnics que materialitzin la creativitat. • Idea clau: eixamplar el concepte de cultura perquè integri artesania, moda i gastronomia com a arts aplicades. Bonart: internacionalització cap a Llatinoamèrica • Edició internacional en castellà amb focus a Colòmbia i Mèxic (presentacions a biennals i fires d’art). • Valor d’artesania, tèxtil i ceràmica a Llatinoamèrica; noves centralitats culturals més enllà de l’eix EUA–Regne Unit. • Barcelona manté centralitat cultural mediterrània i editorial amb vincles històrics amb creadors llatinoamericans. Flotilla cap a Gaza i mobilització ciutadana Mobilitzacions a Girona i Catalunya • A Girona, manifestació nombrosa (estimacions entre 1.500 i ~5.000 persones) i acampada estable a Barcelona; objectiu: visibilitzar i conscienciar. • Debat municipal: penjar la bandera palestina, aportacions econòmiques i equilibris de govern; mobilitzacions estudiantils. Geopolítica i lideratges • Denúncia de la inacció internacional (ONU, UE) i de la “cosmètica” d’alguns estats; • Debat sobre el paper dels EUA i la polarització interna; referència crítica a propostes simplistes de “pla de pau”. • Europa, entre el vasallatge i la identitat pròpia, amb poca capacitat d’incidència malgrat el seu atractiu social i cultural. Situació dels detinguts de la flotilla • Escenaris legals: signar una entrada il·legal per ser expulsats en 48–72 h o bé afrontar judici amb setmanes/mesos de presó preventiva. • Incomunicació: dispositius llançats al mar per evitar traçabilitat; coacció i pressió en els interrogatoris, estat físic i mental compromès després de la travessia. • Repatriació fragmentada a capitals europees; tracte diferenciat per a alguns països (p. ex. Itàlia). Llenguatge i límits de la protesta • Distinció explícita entre govern d’Israel i comunitat jueva: evitar generalitzacions i estigmes; reconeixement de veus jueves crítiques amb el govern. • Incidents finals a Girona: pintades i danys a un McDonald’s i una superfície comercial; el debat se centra en com no desviar el focus de la causa principal. Girona: diagnosi local i reptes Estat d’ànim i inquietuds ciutadanes • Sensació de inseguretat (especialment entre joves), malestar amb la neteja i preocupació pel campament d’asil a l’estació (condicions precàries). • Debat sobre programació de Fires i desconnexió amb part del jovent; risc de dretanització del vot jove. • Calendari polític: falten 20 mesos per a municipals; la “màquina” electoral ja es mou. Polítiques urbanes: ZBE i residus • Zona de Baixes Emissions: hauria de ser culminació d’alternatives prèvies (transport públic, aparcaments dissuasius); s’ha polaritzat en “cotxe sí/no”. • Residus: canvi de model amb errors de disseny inicials; el govern actual rectifica (contenidors tancats per a totes les fraccions) i desplega canvis progressius. • Crida a consensos de 10–15 anys i a l’anticipació, no només acció–reacció. Burocràcia i governança • Pes creixent de secretaris i interventors (per responsabilitats patrimonials i penals): risc d’hiperformalització i d’“ai, ai, ai per si de cas”. • Paperassa i interpretació restrictiva: exemples concrets (cistelles esportives amb mecanisme d’elevació) encallen per responsabilitats i seguretat jurídica. • Efectes: retard d’ajudes i subvencions, festivals comprimint-se a segon semestre, empreses i creadors que eviten treballar amb l’administració. "Estem pagant la corrupció d’uns altres amb una burocràcia que ho encalla tot" Idees clau • La costura i els oficis poden ser motors d’empoderament, cohesió i sostenibilitat. • La cultura s’eixampla: la moda i la gastronomia també són creació i patrimoni. • Les mobilitzacions per Gaza han activat consciències, però cal no desviar el focus pels incidents. • Girona afronta reptes simultanis: residus, seguretat, campament d’asil, ZBE i fatiga ciutadana. • Sense consensos a llarg termini i amb una burocràcia paralitzant, la governança es veu superada.

Resum executiu Taula rodona intensa i molt crítica sobre la realitat de Girona i el món. Es tracten a fons la immigració i la integració, la seguretat i la convivència, la neteja i la gestió de residus, i la gestió fluvial dels rius Onyar/Ter (sediments, capacitat hidràulica i restriccions ambientals). També s’aborda el desenvolupament urbanístic (demolicions a la Carretera de Barcelona i l’aturada de l’Institut a la Fàbrica Simón), el mercat laboral i el panorama polític local de cara a les municipals, amb un rerefons global (Gaza, Ucraïna, EUA, Europa). "El món està fatal, Europa està fatal… Girona està fatal, però jo estic de conya." Temes principals Immigració, integració i extrema dreta: Debat de fons sobre com afrontar la integració, evitar el bonisme i garantir "paperets, feina i integració" amb control públic efectiu. Alarmes sobre l’auge de l’extrema dreta (Vox/Aliança Catalana) si no s’hi actua als barris. Seguretat i convivència: Nous patrons delictius (ganivetades, tiroteigs esporàdics, bandes i plantacions de marihuana) i risc de barrejar immigració i seguretat en clau demagògica. Neteja i residus: Papereres plenes, contenidors i porta a porta amb problemes de servei; canvis en el vidre per excés d’"impropis"; incidències de coordinació i vigilància municipal. Rius i risc d’inundació: Retirada de sediments sota Plaça Catalunya per avaluar estructures i recuperar capacitat hidràulica; debat amb l’ACA sobre la naturalització vs. manteniment; demanda de drenatge (dregues) a l’Onyar fins al Ter. Urbanisme i equipaments: Demolicions a la Carretera de Barcelona (execució subsidiària) com a bona notícia tangible; retards i dubtes sobre l’Institut a la Fàbrica Simón (emplaçament i seguretat viària). Economia i treball: Paradoxa de demanda de mà d’obra amb atur al ~10%, precarietat i pes excessiu del model turístic. Política municipal: Tensions internes (Guanyem–Junts–ERC) per seguretat i residus; incerteses sobre caps de llista i possible nou partit; factor Puigdemont com a element desestabilitzador del tauler. Detall del debat 1) Estat del món i guerres (context) Preocupació per una deriva antidemocràtica global (Trump, Putin) i conflictes oberts a Gaza i Ucraïna, amb altres guerres menys mediàtiques a l’Àfrica. Contrapunt: indicadors globals de pobresa, educació i salut han millorat en 20–40 anys, tot i la força de les imatges actuals. 2) Immigració, integració i extrema dreta Crítica al bonisme i a no abordar el tema sense complexos: cal control administratiu i condicionalitat en subsidis i integració. Comparatives: • Suïssa: exemple de control i compliment de normes amb alta immigració. • França: desplaçament de vot obrer cap al Front Nacional; el risc d’"efecte França" a Catalunya si no s’actua. Element clau: impacte desigual de la immigració entre classes: qui més ho pateix són les classes populars als barris. Avís contra la demagògia: no associar-ho tot a la immigració (per ex., sensellarisme no és sinònim d’immigrant). Marc de política pública proposat: "paperets, treball i integració" (regularitat, contractes, Seguretat Social) per evitar precarietat cronificada i mercat laboral opac. "La temptació és atribuir a la immigració tots els problemes d’una societat… i la demagògia aquí és molt fàcil." 3) Girona: seguretat i convivència Menció de plantacions de marihuana i bandes importades d’alguns països; armes i violència puntual. Petició de debat serè per no barrejar immigració i seguretat i evitar discursos simplistes. 4) Neteja i residus Papereres plenes i entorns de contenidors com a "macropapereres". Males herbes i branques interferint mobilitat (carrils bici, voreres): límit entre "naturalització" i descurança. Incidència postpartit a Montilivi (tanca 3 dies): s’infiereix manca de patrullatge a la perifèria. Porta a porta a Montjuïc: retards d’horaris i molèsties; vidre cada 15 dies insuficient; canvi a contenidors amb targeta i contenidors de vidre oberts per reduir impropis. 5) Urbanisme i equipaments Demolicions (Carretera de Barcelona): bona notícia; ús de l’execució subsidiària i crida a acabar-ho sense naus residuals. Institut a Fàbrica Simón (Ermessenda): • Crítica a l’emplaçament (creuar la Ctra. Barcelona). • Retards de 10–15 anys, reclam a la Generalitat per adjudicar obres i obrir amb normalitat. 6) Rius Onyar/Ter i risc d’inundació Retirada de 500 tones de sediments sota Plaça Catalunya per avaluar estructures i recuperar capacitat hidràulica: alerta de risc si no es desentapona l’Onyar. Restriccions de l’ACA per no malmetre zones naturalitzades (ànexs, balques, "llànties"): es reclama terme mig entre protecció ambiental i seguretat. Proposta de dregar l’Onyar fins a la illa del Ter, que col·lapsa la desembocadura; crítica a incoherències (salvar carpes i sacrificar-les després vs. expansió de coipús). 7) Economia i mercat laboral Paradoxa: empresaris necessiten mà d’obra però hi ha atur ~10%. Factors: precarietat, salaris baixos i model turístic portat al límit; es proposa reindustrialitzar en part. 8) Política municipal i eleccions Govern tripartit (Guanyem–Junts–ERC): • Friccions per seguretat i residus; Guanyem ha assumit el "marró" de residus. • De cara a 20 mesos: corresponsabilitat electoral de tots tres. • Candidatures incertes (PSC, Junts, ERC) i nou partit amb opcions d’entrar. • Factor Puigdemont podria alterar el tauler. 9) Flotilla i Adrià Places (apunt inicial que no es desenvolupa) Al començament s’esmenta l’"abordatge de la flotilla" per part d’Israel i la incertesa sobre el gironí Adrià Places, però el tema no es desenvolupa per falta d’informació. Es deixa en seguiment. "Hem parlat de la flotilla… i no n’hem parlat."

Introducció i veus de la tertúlia • Presentació dels convidats i arrencada de la tertúlia a Girona FM en una data simbòlica, l’1 d’octubre. • Interlocutors: Roger Casero (moviment veïnal i cultural), Eugènia Gros (docent i fotògrafa), Pau Marramont (advocat, president d’Aigua és Vida Girona) i el presentador. "El Ter se’ns mor" — una de les idees força que travessa el programa. Aigua i rius: diagnosi crua i crida a l’acció Cabal del Ter i situació dels embassaments • Tot i embassaments del sistema Ter-Llobregat molt alts (SUSqueda ~80%, Sau >60%), al Pont de la Barca es manté un cabal de només 3 m³/s. • Aquest cabal és insuficient, il·legal i insostenible, segons el decret de 2006 (Maragall/Montilla) que fixa 4,5–6,5 m³/s per trimestres a la Devesa. • Context històric: de ~25 m³/s “antigament” a ~12–13 m³/s en origen (abans d’embassaments) i ~3 m³/s reals a Girona avui. "El paradigma hidrològic és allargar una o dues setmanes l’abastament de l’AMB; la resta són efectes col·laterals." L’Onyar “de pega” i la càrrega contaminant • A l’Onyar, part important del flux “d’aigua” és retorn de xarxa urbana (captacions de pobles del sud de Girona + depuració a Riudellots), no pas cabal natural. • El llit de formigó de l’Onyar reté sediments i porqueria; quan hi ha crescudes, s’aixeca i mor la poca vida que hi queda. • Flux habitual molt baix (70–90 l/s): no arrossega sediments; la sèquia del Ter també modula la làmina d’aigua urbana. Eutrofització i algues • Proliferació d’azolla i llenties d’aigua que tapen la superfície i impedeixen la llum: eutrofització i mort ecològica del riu. "Quan el riu no es belluga, ja no és riu." Gestió, pèrdues i model públic • Millora ciutadana en estalvi des de la gran sequera del 2007-08, però falten alternatives estructurals (dessal, regeneració a escala, planificació territorial) que descarreguin el Ter. • Crítica a pèrdues de xarxa i a l’ús d’aigua potable per neteja i usos no nobles. • Impuls de la remunicipalització i gestió pública (cas CATSA: nova empresa 100% pública; fi d’Agissa). Observatori de l’Aigua i governança • L’Observatori de l’Aigua de Girona: cadira prevista als estatuts de CATSA però encara buida; procés encallat malgrat propostes i reglament treballat. • TSJC reconeix la legitimació d’Aigua és Vida; anunci d’una trobada internacional al desembre a Girona on l’Observatori s’hauria de presentar. Girona ciutat: canvi accelerat, residus i incivisme Post-estiu: residus, ocupacions i seguretat • Sensació de cansament i debat sobre ocupacions i delinqüència; crítica a l’ús partidista del relat de seguretat. • Canvis en residus: retorn a contenidors per fracció i contenidors de vidre arreu, targeta en la majoria de zones i manteniment de porta a porta en algunes; desplegament real a 2025. • Fires de Girona presentades a la Devesa: desig de descentralització cap als barris. Incivisme i cura de l’espai fluvial • Relats de brossa al riu i deixalles de festes; no només és gestió municipal, és incivisme i deixadesa cultural en la cura del bé comú. Cultura i riu: dues exposicions d’Eugènia Gros “Aigua Llum” — Espai 22 (fins al 15 d’octubre) • Fotografies del tram urbà de l’Onyar i entorns; diàleg entre aigua i llum. Delegació del Col·legi de Psicologia de Girona • Mateixa temàtica del riu amb un enfoc diferent; amb paisatges sonors naturals com a memòria d’espais que s’estan perdent. "En alguns llocs, els sons naturals ja són arxiu perquè l’hàbitat ha desaparegut." Rius i memòria: inundacions de 1940 • Record de les greus riuades (Ter, Onyar, Güell) amb víctimes a Girona i arreu; marcadors d’aigua a Ballesteries i Plaça del Vi. • Context de 1.300 l/m² en 3 dies en zones pirinenques i Catalunya Nord; lliçons sobre vulnerabilitat i morfologia fluvial urbana. 1 d’Octubre, 8 anys després: vivències i política • Testimonis a Sarrià de Ter i Pedret: efervescència, compromís intergeneracional i posterior repressió. • Balanç: moviment desinflat mediàticament, fraccionament de l’independentisme i aparició d’Aliança Catalana; pendent analitzar amb fredor històrica. "La força de la societat civil va quedar demostrada: hi va haver urnes, paperetes i cues." Llengua catalana: retrocés i mobilització • Denúncia d’un retrocés significatiu a l’escola i d’ofensives polítiques i mediàtiques (TV3, currículums al País Valencià, etc.). • La llengua com a base de la cultura i factor d’unitat: possible vector de reactivació social. Anuncis i tancament • 18 d’octubre: bateig de l’estació d’aforament del Pont de la Barca amb el nom Francesc Ferrer Gironès (iniciativa d’Aigua és Vida amb suport institucional i entitats com la Sorellona). • Temes pendents per a futures tertúlies: seguretat, padró, Plaça Poeta Marquina i municipals a l’horitzó.

Avui amb M. Rosa Agustí, Carles Martín i Toni Iglésias

Introducció i participants • Tertúlia a Girona FM centrada en la ciutat, els esdeveniments i la política local. • Intervenen: Oriol Puig (Diari de Girona), Coralí Cunyat (Fira de Girona), Joan Quert (geògraf) i el locutor Jordi. Fires de Girona: calendari, impuls i recuperació post-Covid Agenda intensa de tardor a Fira de Girona • Presentació oficial del programa de Fires i muntatge de carpes a la Devesa en marxa. • Seqüència d’esdeveniments: • Fòrum de Gestió de Residus Municipals – Waste in Progress (7a edició, ponents internacionals). • Concert del Petit de Cal Eril sota un iglú inflable al Palau Firal. • Octoberfest (dos caps de setmana seguits). • Girocòmic (10a edició) amb espai de ball K‑pop. • Fira de Mostres (29/10 al 02/11). • Temporada Alta: Mushka i 31 Fam, Rigoberta Bandini; després Camela. • Nova Fira de videojocs i possible Firatast. • Nadal: pista de gel. • Missatge clau: ocupació molt alta del recinte firal i solapament de muntatges/desmuntatges. Fira com a motor econòmic i de ciutat • Després d’èpoques “desèrtiques”, la Fira mostra activitat sostinguda i coordinació entre Ajuntament, Diputació, Generalitat i Cambra. • Recuperació post‑Covid lenta: esdeveniments perduts, però creació de nous formats i aposta per sectors emergents. • Fort auge d’esdeveniments corporatius (trobades de treballadors, plenaris i concerts privats) que deixen gran despesa local: “Es van gastar uns 7 milions d’euros en quatre dies.” Economia i productivitat • Segons PIMEC, la indústria és el sector amb més productivitat per treballador i millors salaris a les comarques gironines. • L’economia gironina creix per sobre de la mitjana catalana, però cal gestió i coordinació per consolidar l’impuls. Residus i neteja: protestes, model i canvis Malestar ciutadà i manifestacions • Confluència de queixes (neteja, zones verdes, parcs de gossos, manteniment) en una protesta veïnal a Sant Eugènia i Sant Narcís. Sensació de cansament generalitzat. • Debat sobre el model de contenidors tancats i la política de residus. Dades crítiques i rectificacions • Problema greu al vidre: “Fins al 97% d’impropis als contenidors de vidre, fent inviable el reciclatge.” • L’Ajuntament prepara canvis profunds: tornar a contenidors tancats per fracció, redisseny de punts i millores operatives, amb desplegament escalonat a finals d’any i inicis del vinent. • La taxa d’escombraries de Girona és la 2a més cara de l’Estat (després de Sant Sebastià); s’atribueix en part a haver aplicat aviat el model cap on s’ha d’anar. El problema principal no és el “què” sinó el “com” s’ha fet i la lentitud a rectificar. Contractació i gestió • Licitació amb una sola empresa candidata (sospites d’un mercat oligopolístic); comparativa amb Manresa, on les queixes han estat menors. • Limitacions de la llei de contractes per modificar serveis; si hi ha marge, no actuar ràpid és un error polític. Manteniment urbà, civisme i seguretat • Percepció de deixadesa: herbes als escorcells, carrils bici afectats, llambordes malmeses. • Cas de rates a l’entorn de Francesc Ciurana, al costat d’escola i parc: es reclama solució immediata. • La seguretat puja a l’agenda (àudios virals, queixes per multireincidents). El debat s’emmarca també en pressió demogràfica i serveis tensionats. Política local i cursa electoral Govern, partits i equilibris • ERC: primàries ajustades i impugnades; figura de Marc Puigtió (Moviment) molt present a carrer, amb crítica oberta a la gestió dels seus regidors. Es planteja si hauria de sortir del govern per coherència i claredat. • Junts: pressiona per més policia i seguretat; amenaça de no aprovar pressupostos si no hi ha resposta. Ambigüitat entre el gest i l’acord previ. • PSC: incògnita sobre si Sílvia repetirà; és peça clau però amb càrrec de gran pes a la Generalitat. • Guanyem: dubtes sobre continuïtat del candidat per limitació de mandats; espai a reconstruir. • Comuns: dificultats estructurals a Girona des de fa anys; possible vot prestat històric a Guanyem. • Aliança Catalana (AC): totes les enquestes apunten a entrada amb força; debat sobre trencar el cordó sanitari i sobre pactes post o previs. • “Gran enigma” Carles Ribas: es rumoreja un retorn amb marca Ara Girona i/o connexió amb AC per “blanquejar” la marca en clau urbana. Què marcarà la campanya • Eixos forts: neteja i residus, seguretat, Rodalies/mobilitat, lideratges. • Missatge recurrent: “La gent vol gestió, no només símbols.” Opinió pública, enquestes i extrema dreta • Possibles biaixos d’enquestes (cuina i vot ocult), especialment en Junts i extrema dreta. • Aliança Catalana capta vot transversal (no només jove, com fa Vox); segment de perfil conservador i jubilats desplaçant-se cap a opcions més dures en nom de la seguretat. • Context europeu: 30 anys d’ascens de l’extrema dreta (de Berlusconi a Meloni, Le Pen), agreujat pel fracàs dels gestors de centre‑esquerra/dreta a donar respostes tangibles. Cultura i cohesió • El Monar visibilitza valors d’interculturalitat, antiracisme i convivència. • Als Amics del Castell de Montjuïc, es reivindica l’aportació històrica de la immigració al teixit de la ciutat: “Som tan dignes com tothom i hem participat del creixement.” Conclusions clau • Fires de Girona: motor econòmic en plena acceleració i recuperació post‑Covid. • Residus i neteja: el model s’ha d’ajustar; cal passar del “què” al “com” amb execució i control del contracte. • Seguretat i manteniment: actuacions immediates en punts crítics i pla de cura de l’espai públic. • Política local: mesos intensos amb moviments de partits, possible trencament de govern i lideratges decisius. • Electorat: creix el vot de càstig i el pes de la seguretat; mirar de cara els debats evita abonar l’extrema dreta.

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau Avui amb Lluïsa Faixedas, Glòria Plana i Maite Esteve

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau Avui amb Concepció Veray, Carles Ribas i Montse Prat

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau Avui amb Carme Castel, Josep Maria Castanyer i Ramon Ternero

Context i participants • Programa de tertúlia local amb focus a Girona i la política catalana, en un inici de curs marcat per la tardor i les pluges. • Participants: • Jordi Grau (locutor i moderador) • Josep Campmajor • David Martí (empresari) • Josep Maria Aguirre (professor UdG) Tema central 1: Primàries d’ERC Girona i “Moviment Gironí” Resultat i incidència del vot • Primàries molt disputades a la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Girona: dret a vot d’uns 83 militants, amb 58 votants. • Resultat: 28 a 27, amb 1 vot nul i 2 blancs. El vot nul es va considerar així per alteració de la papereta (adhesiu sobre un nom), d’acord amb la doctrina de la Junta Electoral. • S’anuncia recurs a la comissió electoral i, si escau, a la Comissió de Garanties d’ERC. Projectes en disputa • Eix principal del debat intern: • Projecte de Marc Puigdió: obrir el perímetre d’ERC amb la plataforma “Moviment Gironí” per sumar perfils de fora del nucli militant. • Projecte d’Adam Manyer: reforçar la identitat i marca d’ERC des de dins. • Precedents d’obertura amb èxit a Girona: ERC+MES (2015, liderat per Maria Mercè Roca) i Guanyem (ampliació de l’espai CUP amb societat civil). Cita clau (tall de veu de Marc Puigdió) "Moviment Gironí seguirà... hem de trobar la fórmula perquè sigui present i forta... crear una plataforma guanyadora per a les municipals del 2027." "Crec que a Esquerra Girona ens hem allunyat de la ciutadania... aquest govern té molts fronts oberts, crec que ha d'executar." • Missatge de fons: obertura i sacsejada del projecte local per reconnectar amb la ciutat. Puigdió afirma que vol sumar i no "fer taula rasa" amb l’experiència existent. Tema 2: Estratègia local – obertura vs marca i la “sacsejada” pendent Punts clau del debat • L’“obertura de perímetre” es defensa com a recepta d’èxit per evitar endogàmies; però s’alerta que la ciutadania pot percebre algunes operacions com a maquillatge. • Dissens sobre el pes del cicle nacional en els resultats locals d’ERC a Girona: alguns veuen corbes paral·leles; d’altres remarquen factors localíssims que expliquen pujades i baixades. • Consens transversal en un diagnòstic: Girona va necessitar (i encara necessita) una gran sacsejada en projecte i gestió del dia a dia. Tema 3: Cap al 2027 – pactes, PSC i Junts, incògnites i Aliança Catalana Pacte amb el diferent i cultura de consens • Reivindicació del pacte amb el diferent: els països que funcionen sostenen consensos estructurals (educació, pensions...). Es denuncia el tacticisme i la manca de projecte en clau local. El PSC i Sílvia Paneque • El PSC apareix “millor posicionat” avui: • Sílvia Paneque (portaveu del govern) té visibilitat i trajectòria. • Ja ha guanyat diverses conteses a vots a la ciutat. • Però sense majoria absoluta, la governabilitat dependrà de pactes. Junts i ERC al govern de Girona • Es planteja que Junts podria abandonar el govern un any abans de les eleccions per reposicionar-se (política-ficció amb factors humans com sous/costos de deixar govern). També es discuteix el futur de la candidatura (esment a Gemma Geis i qüestionaments interns). • ERC és, ara per ara, l’única força amb candidat formal sorgit de primàries; es preveu una cerca d’encaix entre ERC i Moviment Gironí. L’ascens d’Aliança Catalana (AC) • Coincidència en el “nas” social i en algunes enquestes: AC pot créixer a Girona i fins i tot entrar al consistori. • Clau diferencial detectada: electorat que “no votaria mai Vox” podria optar per AC per proximitat identitària i llengua. Tema 4: Factors de fons – por, vot jove, precarietat i infrafinançament Por, inseguretat i vot jove • Crítica a la narrativa d’inseguretat (atribuint-la a tàctiques d’ultradreta) i al buit de debats moderats sobre temes sensibles. • Desplaçament del vot jove cap a la dreta/ultradreta per incertesa vital: futur laboral, salari, habitatge. Precarietat i habitatge • Diagnòstic: es pot “ser pobre treballant”; habitatge inassumible; manca de projecte de ciutat que afronti aquests reptes amb valentia i claredat. Infrafinançament de Catalunya • Es remarca l’infrafinançament com a condició de possibilitat per sostenir sanitat i educació i per desplegar polítiques públiques a l’alçada. Sense correcció, és difícil fer front al creixement demogràfic i a la qualitat de serveis. Tema 5: Guanyem Girona i l’Ajuntament – comunicació i futur de projecte • Guanyem: incertesa sobre lideratges i configuració per al 2027. • Canvi a la comunicació municipal: marxa Martí Nadal i entra Albert Botran. Debat sobre avantatges i riscos de perfils amb més bagatge nacional que municipal i la percepció de “barcelonització” d’estratègies. Conclusions clau • Primàries d’ERC Girona ultra ajustades, amb vot nul decisiu i recurs en marxa. • Moviment Gironí aposta per l’obertura i per una plataforma guanyadora el 2027, cercant un equilibri amb la militància d’ERC. • El PSC (Sílvia Paneque) parteix amb avantatge relatiu, però tot dependrà de pactes en un escenari molt fragmentat. • Aliança Catalana pot ser el vector disruptiu del mapa local: captar vot de càstig i d’indignació, especialment entre joves. • El debat públic demana menys tacticisme i més projecte en temes clau: habitatge, seguretat amb dades, treball digne, infrafinançament i qualitat de serveis.

Panorama general Episodi coral i molt gironí que transita entre memòria cultural i debats cívics: des de l’efemèride de L’Autonomista i l’homenatge a Darius (i Carles) Rahola, fins al pols actual de la ciutat amb el 25è aniversari del Cinema Truffaut, la situació de les sales, el debat pel retratat del rei a l’Ajuntament (amb mosaic d’imatges de l’1-O), el record i significat del 1 d’Octubre i de la Diada, l’estat dels rius i ecosistemes urbans, i l’obertura d’una comissaria compartida a Can Borrassó, tot tancant amb ZBE, aparcament i el front de neteja i residus. Introducció i efemèrides • Es destaca l’efemèride: fa 127 anys va sortir el primer número de L’Autonomista; l’Ajuntament de Girona commemora Darius Rahola amb una placa a Santa Susanna del Mercadal. • Reivindicació de la figura de Darius, sovint eclipsada per la memòria tràgica del seu germà Carles Rahola. "Un mitjà de comunicació que va tenir 40 anys de durada i després excessius anys d’oblit." Conversa inicial i presentació • Presentació de la tertúlia amb Marta Rodríguez, Clara Jordan i Guillem Terribas. Cinema a Girona: 25 anys del Truffaut i la salut de les sales Truffaut 25 anys i l’ecosistema cinematogràfic • El Cinema Truffaut celebra 25 anys amb un cicle dedicat a François Truffaut i una festa prevista per al 18 de novembre (projecció, parlaments i llibre). • Es remarca la resiliència del Truffaut com a “illa” cultural al centre de Girona, en contrast amb el tancament o transformació d’altres sales (ABC, Ultònia, Albèniz, Plaça...). • Es comenta la situació del Gran Via (cinema/bingo i cafeteria), cas emblemàtic amb complexitats jurídiques i patrimonials que expliquen la paràlisi de dècades. Talent i referents • Alegria per la trajectòria de Sergi López i la seva cursa cap als Òscars. • Sessió amb Carla Simón i “La Romeria”: sala plena i connexió amb el públic. "És una sort tenir el Truffaut a Girona… mantenir aquesta illa amb tanta salut enmig de la voràgina." Pep Prieto, Premis Bertrana i el poder del cinema • Celebració del Premi Bertrana a Pep Prieto per “Rosita” i reflex sobre el cinema com a ancoratge vital. • Debat sobre educació cinematogràfica: clàssics compartits amb la canalla, la por a “recomanar malament” i perdre amics, i la necessitat de tractar la mainada amb respecte cultural. • Referències a E.T., Harry Potter, Tiburon i clàssics de Hawks i altres. Debat polític: retrat del rei i el mosaic de l’1-O • L’Ajuntament penja el retrat del rei per ordre judicial, però amb una interpretació creativa: imatge composta per centenars de fotogrames del 1 d’Octubre (càrregues, votacions, mobilitzacions). • Dilema central: “jugada mestra” vs “baixada de pantalons”. • Eix de prudència: el risc d’inhabilitació per desobediència, el cost de processos judicials i el paper dels serveis jurídics municipals. "Xapó total: el que hi ha allà penjat és una reivindicació de l’1 d’Octubre, no del rei." 1-O, Puigdemont i memòria col·lectiva • Recordatori: aviat farà 8 anys de l’1-O; reflexió sobre el paper del rei el 3 d’octubre i la “normalitat anormal” de tenir Puigdemont fora del país. • Repàs del Fòrum Impulsa i de la Fundació Princesa de Girona: l’aposta per talent jove i les dificultats de despolititzar la seva activitat a Girona. • Memòria de mobilitzacions massives post-sentència i la intensitat viscuda. Diada i mobilitzacions: mirall històric • Girona registra una Diada amb xifres molt altes; comparatives amb 1977 i altres moments clau de mobilització ciutadana. Girona i els rius: Onyar, Ter, coipus i riuades Estat ecològic i percepcions urbanes • Debat sobre l’Onyar: sediments, algues, “illes” vegetals; presència de coipus (espècie invasora) i el polèmic rescat/retirada de carpes. • Aclariments sobre els “quatre rius”: Ter (únic riu plenament funcional a la ciutat), Güell i Galligants amb cabals condicionats, i l’Onyar alimentat en part per aigua de depuradores. Memòria hidrològica i urbanisme social • Records de les riuades de 1940 i 1962: impacte a hortes, ponts i barraques, i el posterior reallotjament en “albergues provisionals” (origen de processos urbanístics que expliquen barris actuals). • Connexions amb la cultura: detalls de context per a “Lleis de la frontera” (adaptació cinematogràfica). Comissaria compartida a Can Borrassó i batalla de relats • Inauguració de la comissaria compartida: cada partit en fa el seu vídeo/relat i s’atribueix mèrits. • Recordatori de l’històric de la Masia i etapes administratives prèvies. • Mirada crítica al soroll comunicatiu de precampanya i a la distància entre propaganda i serveis efectius. Estat de la ciutat: ZBE, aparcament i neteja • Activació de la ZBE: de moment, poques diferències operatives; anècdota de protesta vehiculada de Vox. • Aparcament: tensió en barris sense zona verda; previsió d’impacte a mesura que s’ampliïn. • Residus: anunci del retorn de contenidors (tancats, 24h en zones determinades excepte Barri Vell) i crida a civisme. "Hi ha quatre contenidors; n’obren un, està ple i ho deixen a terra. Els altres estan buits." Idees clau • Creativitat institucional: el mosaic-retrat del rei equilibra imperatiu judicial i memòria del 1-O. • Ecosistema cultural viu: el Truffaut com a pilar resistent del cinema d’autor i espai de comunitat. • Memòria i identitat: riuades, barris i mobilitzacions civils expliquen una Girona que es pensa a si mateixa entre història i futur. • Gestió urbana: ZBE, residus i comissaria posen el focus en polítiques públiques tangibles i el repte d’una comunicació menys partidista.