Ter i Onyar en crisi, Girona post-estiu, 1 d’Octubre 8 anys després i la llengua: aigua, ciutat i memòria

Introducció i veus de la tertúlia

• Presentació dels convidats i arrencada de la tertúlia a Girona FM en una data simbòlica, l’1 d’octubre.

• Interlocutors: Roger Casero (moviment veïnal i cultural), Eugènia Gros (docent i fotògrafa), Pau Marramont (advocat, president d’Aigua és Vida Girona) i el presentador.

"El Ter se’ns mor" — una de les idees força que travessa el programa.

Aigua i rius: diagnosi crua i crida a l’acció

Cabal del Ter i situació dels embassaments

• Tot i embassaments del sistema Ter-Llobregat molt alts (SUSqueda ~80%, Sau >60%), al Pont de la Barca es manté un cabal de només 3 m³/s.

• Aquest cabal és insuficient, il·legal i insostenible, segons el decret de 2006 (Maragall/Montilla) que fixa 4,5–6,5 m³/s per trimestres a la Devesa.

• Context històric: de ~25 m³/s “antigament” a ~12–13 m³/s en origen (abans d’embassaments) i ~3 m³/s reals a Girona avui.

"El paradigma hidrològic és allargar una o dues setmanes l’abastament de l’AMB; la resta són efectes col·laterals."

L’Onyar “de pega” i la càrrega contaminant

• A l’Onyar, part important del flux “d’aigua” és retorn de xarxa urbana (captacions de pobles del sud de Girona + depuració a Riudellots), no pas cabal natural.

• El llit de formigó de l’Onyar reté sediments i porqueria; quan hi ha crescudes, s’aixeca i mor la poca vida que hi queda.

• Flux habitual molt baix (70–90 l/s): no arrossega sediments; la sèquia del Ter també modula la làmina d’aigua urbana.

Eutrofització i algues

• Proliferació d’azolla i llenties d’aigua que tapen la superfície i impedeixen la llum: eutrofització i mort ecològica del riu.

"Quan el riu no es belluga, ja no és riu."

Gestió, pèrdues i model públic

• Millora ciutadana en estalvi des de la gran sequera del 2007-08, però falten alternatives estructurals (dessal, regeneració a escala, planificació territorial) que descarreguin el Ter.

• Crítica a pèrdues de xarxa i a l’ús d’aigua potable per neteja i usos no nobles.

• Impuls de la remunicipalització i gestió pública (cas CATSA: nova empresa 100% pública; fi d’Agissa).

Observatori de l’Aigua i governança

• L’Observatori de l’Aigua de Girona: cadira prevista als estatuts de CATSA però encara buida; procés encallat malgrat propostes i reglament treballat.

• TSJC reconeix la legitimació d’Aigua és Vida; anunci d’una trobada internacional al desembre a Girona on l’Observatori s’hauria de presentar.

Girona ciutat: canvi accelerat, residus i incivisme

Post-estiu: residus, ocupacions i seguretat

• Sensació de cansament i debat sobre ocupacions i delinqüència; crítica a l’ús partidista del relat de seguretat.

• Canvis en residus: retorn a contenidors per fracció i contenidors de vidre arreu, targeta en la majoria de zones i manteniment de porta a porta en algunes; desplegament real a 2025.

• Fires de Girona presentades a la Devesa: desig de descentralització cap als barris.

Incivisme i cura de l’espai fluvial

• Relats de brossa al riu i deixalles de festes; no només és gestió municipal, és incivisme i deixadesa cultural en la cura del bé comú.

Cultura i riu: dues exposicions d’Eugènia Gros

“Aigua Llum” — Espai 22 (fins al 15 d’octubre)

• Fotografies del tram urbà de l’Onyar i entorns; diàleg entre aigua i llum.

Delegació del Col·legi de Psicologia de Girona

• Mateixa temàtica del riu amb un enfoc diferent; amb paisatges sonors naturals com a memòria d’espais que s’estan perdent.

"En alguns llocs, els sons naturals ja són arxiu perquè l’hàbitat ha desaparegut."

Rius i memòria: inundacions de 1940

• Record de les greus riuades (Ter, Onyar, Güell) amb víctimes a Girona i arreu; marcadors d’aigua a Ballesteries i Plaça del Vi.

• Context de 1.300 l/m² en 3 dies en zones pirinenques i Catalunya Nord; lliçons sobre vulnerabilitat i morfologia fluvial urbana.

1 d’Octubre, 8 anys després: vivències i política

• Testimonis a Sarrià de Ter i Pedret: efervescència, compromís intergeneracional i posterior repressió.

• Balanç: moviment desinflat mediàticament, fraccionament de l’independentisme i aparició d’Aliança Catalana; pendent analitzar amb fredor històrica.

"La força de la societat civil va quedar demostrada: hi va haver urnes, paperetes i cues."

Llengua catalana: retrocés i mobilització

• Denúncia d’un retrocés significatiu a l’escola i d’ofensives polítiques i mediàtiques (TV3, currículums al País Valencià, etc.).

• La llengua com a base de la cultura i factor d’unitat: possible vector de reactivació social.

Anuncis i tancament

• 18 d’octubre: bateig de l’estació d’aforament del Pont de la Barca amb el nom Francesc Ferrer Gironès (iniciativa d’Aigua és Vida amb suport institucional i entitats com la Sorellona).

• Temes pendents per a futures tertúlies: seguretat, padró, Plaça Poeta Marquina i municipals a l’horitzó.