episodis

Avui amb Jordi Grau, Carles Ribas i Carme Castel

Resum general Tertúlia coral a Girona FM (setmana de Fires) amb una conversa viva sobre cultura i ciutat. Es parla de les Fires de Sant Narcís, la mirada de Salvador Sunyer sobre Temporada Alta, el paper i límits de la crítica cultural, el llibre de Quim Espanyol, el programa del Premi Just Manuel Casero, l’evolució de la vida nocturna gironina i el debat sobre toponímia i participació ciutadana en l’urbanisme. • Temporada Alta vista “des de fora”: Sunyer celebra la llibertat de veure només el que li interessa i defensa que programar és pensar en públics diversos, no en gustos personals. • Crítica cultural: consens que no acostuma a afectar les vendes, però sí impacta els artistes; el rol s’ha desplaçat cap a una funció d’orientació i context en un ecosistema mediàtic dominat pels clics. • Llibres i premi: el nou llibre de Quim Espanyol rep elogis; es detallen els actes del Premi Just Manuel Casero i l’esforç invisible del jurat. • Vida social i horaris: de les nits llargues al Bistrot i el “Nomolit” a uns horaris més europeus i rutines més contingudes; el mòbil i les sèries han transformat la socialització. • Toponímia i memòria: debat per canviar “Plaça del Poeta Marquina” pel nom d’ús real (“Plaça del Núria/travessia del Calvell”), amb l’argument que, si s’ajusta a la memòria democràtica, cal decidir amb claredat i bona informació. • Participació vs lideratge tècnic: alerta contra processos participatius buits; per a transformacions urbanes (Carrer de la Creu, Carrer Barcelona) cal projecte, dades i decisió valenta, implicant veïnat sobretot durant les obres per solucionar casuístiques reals. Noms i referències • Companyies, obres i crítiques: Hamlet alemany, La Calòrica, Pons Puigdevall, Àngel Quintana, Eva Vázquez, Jaume Figueras. • Espais i memòria: Llibreria 22 (47 anys), Premi Just Manuel Casero (45 ed.), Bistrot, Nomolit, Núria. Temes clau Fires de Sant Narcís: entre la il·lusió i la saturació; plans personals. Programació cultural: només un 5–6% és excel·lent; programar és servir la pluralitat. Crítica cultural: útil per orientar; no mou butaques però sí consciències creatives. Quim Espanyol: novel·la inspirada en Ucraïna; poesia “Quan es fa fosc”. Premi Just Manuel Casero: actes, dinàmica del jurat i la càrrega de lectura. Vida nocturna: anècdotes (cantant al Bistrot, Miki Moto) i canvi d’hàbits. Toponímia: “Plaça del Poeta Marquina” vs ús social (“Plaça del Núria”). Urbanisme i participació: decisions informades i implicació veïnal durant obres; exemples a Carrer Nou, Santa Clara, Carrer Barcelona i Carrer de la Creu. Cites destacades “La crítica no afecta gens la venda; afecta més els actors, encara que diguin que no.” “La gent mai ha votat cap innovació; cal explicar bé les opcions i decidir.” “Programar no és el teu gust: programes per a gent molt variada.” Conclusions Criteri i context: la crítica i la programació necessiten ull clínic i respecte al públic. Decidir amb informació: la participació ha de basar-se en propostes clares i comparables; si hi ha mandat legal o de memòria, cal exercir-lo. Ciutat que canvia: horaris, mobilitat i socialització evolucionen; adaptar-se amb diàleg i bona gestió de les obres és clau per l’acceptació social.

Avui amb Clara Jordan, Xavier Pi i Marta Rodríguez Panorama general Tertúlia centrada en les Fires de Girona, amb molta memòria personal i crítica constructiva; gir cap a la precampanya municipal (tensions dins del govern, possibles candidats) i un bloc sobre seguretat, immigració i el vot de càstig. Final amb el debat del canvi de nom de la Plaça del Carril/Poeta Marquina. Fires de Girona: records, present i programació Experiències i memòria de ciutat • Els tertulians comparteixen records generacionals de les Fires: atraccions icòniques (el làtigo, autos de xoc, toro mecànic), el tiro, i la socialització adolescent. • Canvi de cost i durada de les atraccions: preus disparats i viatges més curts que abans. • Nostàlgia gastronòmica: quan menjar un “perrito” era sinònim de Fires i els primers Frankfurts a Girona. "Fires era sinònim de llibertat per voltar la Devesa; després, barraques i, amb la mainada, tornar a les atraccions." Pregó, “Fires d’abans” i El Galliner • Pregó a càrrec d’El Galliner: reconeixement merescut a una entitat clau, però amb precari temporal de seu. • Millores logístiques per a la premsa durant el pregó (canvi d’ubicació al balcó). Tradició i programació • Girona no té el mateix “embolcall” ritual que altres capitals (La Mercè, Santa Tecla): aquí, l’ofici de Sant Narcís ha estat el gran acte clàssic. • Tradicions consolidades: havaneres a les escales de la Catedral, pilars dels Marrecs, sardanes. • Debat musical: cartell amb electrònica vs. orquestra La Maravella; curiositat per la “nit electrònica” amb Jordi Roca com a DJ. Religió i institucions: l’ofici de Sant Narcís • Discussió sobre la retirada de l’ofici del programa oficial (Ajuntament aconfessional vs. pes cultural de la tradició). • Polèmica recent: nota del bisbat crític amb un cartell de Sant Martirià a Banyoles. • Consens: la ciutat és plural; normalitat institucional si hi van regidors però no l’alcalde. Precampanya a Girona: moviments i perfils Govern i tensions • Tons de precampanya: més vídeos, resums setmanals i marcatge de perfil de Guanyem i Junts; ERC més continguda per qüestions internes. • Votacions que evidencien diferències: padró, fires, foto del rei. • Estratègia: cadascú “capitalitza” la seva àrea (ex.: Fires i adjudicació d’atraccions). Candidatures en joc • Guanyem: incògnita sobre si Lluc Salellas pot/vol repetir; manca d’“hereu/va” clar després d’una baixa per salut. • Junts: s’intueix que podrien repetir candidata. • ERC: pendent de resoldre qüestions internes. • PSC: debat sobre el retorn de Sílvia Paneque. Pros: alt coneixement de ciutat, xarxa intensa amb entitats, i “momentum” oportú. Contras: encaix amb el càrrec actual de gran responsabilitat. • Possibles noves entrades: previsió d’Aliança Catalana amb més d’un regidor; el candidat podria importar poc a una part del seu vot. Seguretat, immigració i el vot de càstig Percepcions i xarxes • Marc explicatiu del creixement de l’extrema dreta: enuig per serveis col·lapsats i percepció d’abandonament; les xarxes amplifiquen casos puntuals i alimenten la por. • Exemples: àudio real sobre una violació a Tomàs Mieres i un altre text viral amb afirmacions falses. Girona: una ciutat segura? • Tesi: Girona no és globalment insegura, però hi ha punts crítics (Tomàs Mieres, Ferran Puig) on s’han d’aplicar solucions coordinades (policia, Ajuntament, justícia). • Estació: acampades de persones migrades des de fa mesos; denúncia d’una situació indigna tant per a ells com per la ciutat; debat entre capacitat de serveis i voluntat política. Judici mediàticament invisible • A l’Audiència de Girona, judici per un assassinat amb tortures a una jove de Ripoll: - Fiscalia demana presó permanent revisable (i penes addicionals). - Defensa al·lega consum de drogues; indicis apunten que la víctima no n’havia pres. • Denúncia de la Marta: cobertura mediàtica insuficient malgrat la gravetat del cas. "L’informe forense és com una galeria dels horrors." Plaça del Carril vs. Poeta Marquina • Consulta no vinculant a veïns i comerços; la Comissió de Nomenclàtor decidirà. • Tendència detectada: rebuig al canvi per la paperassa i impacte pràctic, més que no pas per convicció toponímica. • L’Ajuntament diu que el DNI es podrà actualitzar quan toqui; dubtes sobre impacte real en negocis, escriptures i proveïdors. • Ús real: la majoria hi diu “Plaça del Núria”; el Poeta Marquina és poc reconegut popularment.

Avui amb Joan Ventura, Neus Vila i Josep Coll Resum general Tertúlia de Girona FM centrada en les Fires de Girona, amb debats sobre programació cultural, tradició i espais; la proposta d’eliminar el canvi d’hora; el canvi de nom de la plaça Poeta Marquina; i qüestions urbanes i socials com enderrocs, ocupacions i percepció de seguretat. Cloenda amb el butlletí informatiu. Fires i Barraques: evolució, programació i tradició Mirada nostàlgica a les Barraques de la “Copa” i a l’ambient més artesanal i “destroyer” d’abans; avui, un model més ampli, divers i gratuït. Programació i pressupost: concerts gratuïts i dificultat per portar caps de cartell de primer nivell; retorn dels embalats, espais de migdia i nit electrònica. Generacions i gustos: orquestres (Maravella, Salvatana, Montgrins…), versus propostes actuals (Ludwig Band, Diversiones, Ginestà). Centralització vs deslocalització: es defensa mantenir el gruix de Fires a la Devesa, amb actes arreu però sense fragmentar en excés. Tradicions i nous rituals: castells a la plaça del Vi i pilar a la Catedral, havaneres, artesania, concurs de pintura ràpida, i exposició de gravats de Goya al Museu d’Història. "Anar a fires és comprar castanyes, passejar i veure gent" Pregó, escola El Galliner i equipaments Pregó a càrrec de l’Escola El Galliner (35 anys), que reclama el seu espai natural a la Casa de Cultura (traslladada temporalment als Maristes) i imagina un pregó amb elements teatrals. Equipaments en transició: futur de la Casa de Cultura (nova seu de la Diputació) i manca d’espai del Conservatori; reubicacions possibles a edificis de la plaça de la Diputació/Telefònica. Canvi d’hora: debat sobre salut i horaris Proposta de mantenir l’horari d’hivern tot l’any: opinions dividides; es valora l’horari d’estiu per la llum a la tarda. Salut mental i bioritmes com a arguments; incoherència amb horaris tardans (p. ex., futbol a les 22 h) mentre el teatre s’ha avançat (18–20 h). "No té cap sentit fer-ho; jo no ho faria" (sobre mantenir el canvi d’hora) Teatre i Temporada Alta Vivència de temporada amb obres locals i internacionals (comentats muntatges a La Planeta i Salt; revisió lliure del Hamlet d’Ostermeier). Projecte solidari: “El vestit de les Violetes”, espectacle amateur per recaptar fons per cinc entitats del tercer sector; cerca de bolos i suport. Toponímia i memòria democràtica Consulta als veïns per reanomenar la plaça Poeta Marquina com a plaça del Carril (nom històric de l’antiga estació). Eduardo Marquina, poeta falangista sense arrel a Girona. Debat sobre qui ha de decidir (veïnat vs ciutat) i si cal consulta quan hi ha llei de memòria democràtica. Impacte burocràtic avui és menor; l’Ajuntament ofereix suport. Urbanisme, ocupacions i seguretat Enderrocs de naus al carrer Barcelona (àmbit “cablatera”): multipropietat, fallides i actuació municipal avançant costos. Tomàs Mieres: ocupació conflictiva associada a delinqüència; tràmits per enderrocar. Parc Central: campament de refugiats en tràmit d’asil; es reclama coordinació entre administracions. Diferenciar vulnerabilitat de delinqüència a l’entorn de l’estació. Percepció de seguretat: punts concrets problemàtics i repetició d’incidents; es demana resposta judicial més estructural, més enllà d’operatius policials. Butlletí informatiu (resum) Inici de les votacions per canviar la plaça Poeta Marquina a plaça del Carril (vot electrònic i presencial a l’Estació Espai Jove, fins al 24/10). Obres a l’entorn de la parròquia de Sant Pau fins a 2026; afectacions de trànsit. Accident frontal a la N-II (Fornells de la Selva): un ferit greu, dos de lleus. Dispositiu Campai contra multireincidència: 20 detinguts, 160+ denúncies. Joc de Fires per promoure el català i film musical per a atraccions. Futurfest 2025 omple Girona de talent digital en català. Esports: Uni Girona líder en solitari (3/3). Meteo: vent i núvols, 25 ºC màx.

Avui amb Carles Bonaventura, Anna Sala i Joan Miró Panorama general En aquesta tertúlia de Girona FM, els convidats aborden tres eixos principals: les Fires (Banyoles i Girona), la polèmica cultural i religiosa al voltant d’un cartell festiu, i un bloc central i extens sobre la llengua catalana: ús social, drets, pedagogia i integració. El to és proper i crític, amb anècdotes locals i mirades històriques que connecten tradició i present. Fires: Banyoles i Girona Arrencada a Banyoles i l’efecte avantsala • Les Fires de Sant Martirià (Banyoles) s’activen amb pregons, barraques i activitats familiars; històricament han fet d’“avançal” de les Fires de Girona. Polèmica del cartell de Sant Martirià • Nota del Bisbat pel cartell amb la imatge del sant i el lema “Deixem-nos d’hòsties”. • Debat sobre provocació als cartells festius i el valor etimològic de “hòstia” (no necessàriament malsonant; referències a Ximenis i a l’ús històric del terme). Fires de Girona: pregó i teixit festiu • El pregó recau en El Galliner (35 anys d’escola de teatre), una tria celebrada. • Novetat recent: “Les Fires d’abans”, un record vivencial fet per figures locals (enguany, Jordi Dalmau). • Oferta rica i descentralitzada: gegants i castellers, pilar a la Catedral, havaneres, embalat per a totes les edats, fira del dibuix, artesania i el tradicional ofici de Sant Narcís (amb el popular “cotonet”). • Memòria popular de fires: titelles del Tei de Sant Marçal, tren de la bruixa, “látigo”, tir amb balins i l’època de les primeres Barraques (fred i fogueres de bidons). Religió, tradició i correcció política Doble raser i convivència de festes • Es constata facilitat per sátira del catolicisme i, en canvi, més cautela amb altres religions. • Escoles que redueixen nadales, pastorets o tió per evitar ofenses, mentre se celebren altres festivitats: debat sobre coherència i respecte mutu. Tradicions en evolució • El tió com a pràctica possiblement pagana; Halloween vinculat a tradicions cèltiques i records locals de carbasses buidades amb espelmes. • Crida a parlar de temes complexos sense por: evitar silencis que alimentin discursos extrems. “Jo sóc partidari de felicitar-ho tot.” Llengua catalana: ús social, drets i integració Casos institucionals i marc legal • Vic: debat judicial pel requisit B2 de català en atenció pública; es defensa com a nivell bàsic i pertinent. • Pronòstic de reacció cívica si s’endureix l’ofensiva contra el català (a l’estil País Valencià o Illes). Ús quotidià i actituds • Defensa del mantenir el català en primera instància i de no canviar automàticament de llengua. • Resistències puntuals (“Hable en cristiano”), però també experiències positives amb persones berbers o marroquines escolaritzades en català que l’usen amb normalitat. • Crítica a la moda d’anglicismes (random, bro) i a marques/mitjans que normalitzen noms en anglès. Normalització i retolació • Record d’accions de base (adhesius “En català, si us plau”) i bona feina d’àrees municipals de normalització per garantir retolació en català (exemples: Salt, firaires a Girona). Pedagogia vs sanció • Preferència per la pedagogia i el dret d’ús, tot i que hi ha casos flagrants que requeririen inspecció. Ascensor social, universitat i FP • L’ascensor social del català ja no és tan clar; també entra en crisi la idea que universitat = millora. Es reivindica la FP i els cicles com a vies sòlides (sobretot en sectors tècnics). Integració i coherència en el comerç • Casos on comerciants d’origen divers fan servir un català impecable i el client local canvia al castellà, generant una incoherència discriminatòria. • Recomanació pràctica: missatges breus duplicats (català/castellà) quan cal, per transmetre i ensenyar llengua sense fricció. “Si trobes un cartell en català, llegeix-lo en veu alta amb accent de Valladolid i s’entén.” “Està en perill la llengua? Ara tinc algun temor.” Idees clau • Fires com a eix de vida cívica i memòria compartida, amb noves fórmules (“Fires d’abans”) i descentralització d’actes. • Polèmica cultural: cartells provocadors, límits de la sàtira i demandes de respecte simètric entre religions. • Català: més coneixement formal que mai, però retrocesos en l’ús social; cal autoestima, constància i pedagogia. • Integració real: molts nous catalanoparlants adopten el català; el repte és coherència dels autòctons en el tracte diari. • Formació: repensar l’ascensor social combinant universitat i FP segons vocacions i mercat laboral.

Avui amb Josep M.Fonalleras, Assumpció Puig i Josep M. Aguirre Visió general La tertúlia gira al voltant de dos eixos principals: la governança universitària a la UdG (mandats, professionalització, eleccions i vida de campus) i l’actualitat cívico-cultural de Girona amb focus a les Fires de Sant Narcís (cartell, pregó, usos de la Casa de Cultura i ambient a la ciutat). Temes principals • Governança universitària i gestió pública: ampliació de mandats a 6 anys, necessitat de major tecnificació i estructura tècnica, dificultats de captar lideratges interns i dilemes del model de governança. • Eleccions a rector de la UdG: candidatures anunciades (Josep Calbó, Albert Ruda) i una tercera eventual (degà de Medicina). Debat sobre el poc ressò social i la baixa mobilització interna. • Vida de campus i estudiantat: s’evidencia absentisme i pèrdua de comunitat postpandèmia, efecte de les pantalles i individualisme; excepcions puntuals (Palestina, agressions sexuals). • Universitat–ciutat: bon moment de transferència (53 càtedres), iniciatives com Repensem Girona i col·laboracions en salut; cal millorar la convergència Ajuntament–UdG i reforçar la presència d’alumnes a la vida cultural. • Fires de Sant Narcís: calendari avançat, glosa prèvia de Jordi Dalmau i pregó d’El Galliner. Crítiques al cartell (predomini de “Narcís” sobre “Sant”, iconografia poc arrelada i absència de panellets). Debat obert sobre el futur ús cultural de la Casa de Cultura. "La regla general és una pau social absoluta" — sobre la mobilització estudiantil actual. "La Universitat de Girona va acabar de completar el canvi de la ciutat" — sobre l’impacte transformador de la UdG. Governança i eleccions a la UdG Mandats, professionalització i estructura • Mandats de 6 anys: es considera un encert per donar temps real de gestió entre l’aterratge i el cicle electoral. • Professionalització: la gestió pública i universitària és més complexa que dècades enrere i cal reforçar el cos tècnic (manca d’efectius a la UdG vs. ajuntaments) per sostenir pressupost i normatives. • Governança: tensiona el fet que la comunitat decideixi condicions del servei; es demana més tecnificació i certa distància en decisions clau. Eleccions i compromís del professorat • Candidatures: Calbó i Enruda ja visibles; es parla d’una tercera (degà de Medicina). • Cost d’implicar-s’hi: dedicar-se a càrrecs “crema” i frena la carrera acadèmica; el retorn a la recerca/docència és lent. • Baix ressò públic: poca atenció ciutadana i, fins i tot, poca conversa als passadissos. Vida de campus i estudiants Absentisme i pèrdua de comunitat • Postpandèmia i pantalletes: aules buides, halls silenciosos i menys vida associativa; predomina l’objectiu de “superar crèdits”. • Excepcions: Palestina i agressions sexuals activen mobilitzacions, però són episodis puntuals. • Efectes socials: la universitat com a espai de trobada es dilueix i això tindrà impacte en la societat futura. Universitat–ciutat: ponts i reptes Transferència i col·laboracions • 53 càtedres a la UdG: diversitat temàtica i territorial; bon moment en transferència i divulgació. • Iniciatives: Càtedra d’Innovació i Salut (parc sanitari, Trueta, Esteve, Hipra) i el Repensem Girona (Ajuntament–COAC–UdG) per aprendre d’altres ciutats i activar tallers als barris. • Ressò cultural: es demana més convergència Ajuntament–UdG i presència d’alumnat en teatre, música o presentacions; els costos de vida i lloguers en limiten l’accés. Fires de Sant Narcís: tradició, cartell i espais Calendari, glosa i pregó • Fires avançades (25/10–2/11). Glosa de Fires a càrrec de Jordi Dalmau (pessebrista, articulista, activista cultural) i pregó d’El Galliner (30 anys de feina teatral a la ciutat). Cartell i simbologia • Crítica al cartell: el “Sant” queda petit davant “Narcís”; es reclama la forma popular “Fires de Sant Narcís”. • Iconografia: presència de flor de narcís i pastís; s’assenyala l’absència de panellets com a dolç propi de temporada. • Polèmica externa: menció a Banyoles i el lema “som l’hòstia” i la reacció del Bisbat. Casa de Cultura i equipaments • Es reivindica un projecte clar per a la Casa de Cultura: mantenir espais com pati, Aula Magna i Viader, modernitzar instal·lacions i garantir ús cultural cèntric (El Galliner s’ha traslladat temporalment als Maristes). Ambient i records • Preparatius a la Devesa i barraques; assaigs de castells a la Catedral. • Memòria festiva: hot-dogs de fira, llibres de Salvador Garcia-Arbós sobre gastronomia de Fires, i tradicions com el Cotó de Sant Narcís. Idees clau i conclusions • Sis anys de mandat: dona estabilitat per executar projectes. • Més estructura tècnica a la UdG: imprescindible per complir normativa i impulsar projectes. • Revitalitzar la comunitat estudiantil: revertir absentisme i promoure vida associativa. • Enfortir ponts UdG–ciutat: aprofitar càtedres i projectes per impacte social i cultural real. • Fires: gran moment de ciutat; cuidar la simbologia (Sant Narcís), programació i espais culturals. Apunts finals • Es mencionen, sense developar, la vaga general (baixa incidència laboral, manifestació nombrosa), temes urbanístics (torres al Parc Central, naus de Sant Narcís) i la polèmica del Premi Planeta.

Avui amb Toni Bou, Francesc Francisco-Busquets i Teresa Casas Resum general Tertúlia centrada en la vaga pro-Palestina, el paper dels ajuntaments, la situació a Gaza, i l’impacte local a Girona. A nivell municipal, s’aborden tres blocs clau: canvi de nom de la Plaça Poeta Marquina (Plaça del Carril), burocràcia i gestió de la ciutat (manteniment, normatives europees, VeriFactu), i neteja, residus i civisme. Es tanca amb una notícia de costos judicials pels pàrquings municipals. Temes principals Vaga pro-Palestina i context internacional • Es qualifica la convocatòria com una vaga "estranya": convocada abans de la treva i el "pla de pau", amb seguiment irregular (més visible en l’àmbit estudiantil i talls viaris que en serveis). • Debat sobre la pertinència que regidors i alcaldes facin vaga: es defensa que l’administració ha de garantir el servei públic 24/7, tot i reconèixer la solidaritat amb el poble palestí. • Sobre Gaza: es destaca la fragilitat de l’alto el foc, tensions per l’entrega d’ostatges i incidents greus. Consens en condemnar l’atac del 7 d’octubre i en exigir responsabilitats legals internacionals pels crims comesos. • Es valora l’efecte de les mobilitzacions globals: no decisives però amb ressò internacional i pressió política. • Complexitat històrica del conflicte (no és de “bons i dolents” simples; arrels llargues, rols del món jueu i països àrabs, Jordània, etc.). "Israel està fent una cosa que no li és pròpia... i això pot ser el principi de la nostra fi" (record d’un raonament atribuït a Shimon Peres, com a reflexió crítica sobre l’actual deriva del govern israelià). Canvi de nom: Plaça Poeta Marquina vs Plaça del Carril • L’Ajuntament obre un procés participatiu per si mantenir o canviar el nom (marc de la llei de memòria històrica). • Arguments pro-canvi: origen franquista del nom (1943), nexe real amb el lloc: “el Carril” per l’antiga estació; Poeta Marquina considerat un nom imposat i poc arrelat. • Es preveu resistència veïnal per mandra i tràmits; confiança que, ben explicat, podria guanyar el canvi. Memòria urbana i transformació de Girona • Records de l’antic teixit ferroviari (tres estacions a prop, restaurant Argemí, el Núria com a punt de trobada), barques sobre el Ter, i la gran renovació urbana postfranquista (barri Vell, Mercadal, Polvorí/Pol Rodó). • Es reconeix una època d’alta capacitat executiva que avui seria difícil per més regulació i burocràcia. Burocràcia, UE i VeriFactu • Crítica a l’excessiva burocràcia: frena manteniment i resposta ràpida (concursos per a tot, fins a peces de parcs infantils). • Les normatives europees es consideren dissenyades per “grans” i aplicades igual als petits (autònoms, pimes, pagesia). • Preocupació per VeriFactu/facturació electrònica: més costos i control per als petits, dubtes sobre l’efecte real en grans corrupteles. • Efecte pervers: el petit sempre respon i paga, el gran recorre i dilata. Neteja, residus i civisme a Girona • Notícia: treballadors de l’empresa concessionària no faran hores extres (festius/caps de setmana). Risc de empitjorament de la neteja sense que l’Ajuntament en sigui directament culpable (limitacions per model externalitzat). • Contenidors: passa a obertura diària de totes les fraccions; millora logística en marxa. • Incivisme creixent: abocaments al voltant de contenidors, papereres saturades, trastos vells al carrer fora de dies de recollida; es demanen agents cívics i control als punts conflictius. • Cal més pedagogia i diàleg administració-ciutadania per ajustar el model i els hàbits. "Hi ha gent que fa coses i gent que diu que ha fet coses": crítica a l’oportunisme polític en mobilitzacions. Altres • Sentència en primera instància que obligaria a l’Ajuntament a indemnitzar (≈9,7 M€ + interessos) per l’assumpció de pàrquings (Providència, Bertran, Miquel de Palol, Mil·lígrau/Migdia); cas previsiblement recorrerà. Conclusions • La vaga pro-Palestina té impacte limitat però contribueix al ressò internacional; es reclama combinar solidaritat amb servei públic. • Girona afronta un repte de manteniment i neteja on conflueixen burocràcia, model de gestió i civisme. • El canvi de nom de la plaça s’alinea amb la memòria històrica i la identitat local. • Cal simplificar la burocràcia i diferenciar el tracte gran/petit tant a la ciutat com en normatives europees i fiscals.

Avui amb Jordi Ferrer, Aliou Diallo i Sandra Florenza

Avui amb Narcís Genís, Josep Maria Sirvent i Xavier Fàbregas Resum executiu Taula rodona àgil i crítica sobre tres eixos principals: l’aigua i els rius de Girona (inundacions, cabals i sediments), l’ecoansietat i els efectes de la calor en salut, i el paper del periodisme davant les xarxes i els populismes. També es destaquen bones notícies (Girona, 9a ciutat més saludable del rànquing analitzat) i consells de salut (microbiota i iogurt). "Estem preparats?" — la pregunta que travessa el debat sobre inundacions i canvi climàtic Aigua, rius i ciutat Inundacions i planificació • Records de riuades: 1970 i especialment el Glòria (2020), amb impacte a l’heliport i zones inundables de Girona. • Idea clau: planificar urbanísticament per present i futur (no construir a zones d’inundació) i revisar el passat. • Els embassaments han canviat la dinàmica del Ter, però no garanteixen seguretat davant episodis extrems. Cabals i salut del riu • Dades orientatives comentades: el Ter històricament portava ~25 m³/s a Manlleu; avui, cabals ecològics insuficients (a l’alçada del Pont de la Barca, ~3 m³/s en períodes secs). • L’Onyar, durant mesos, porta aigua depurada (retorn d’aigua de boca) i pateix eutrofització i sediments, amb vegetació superficial que limita l’oxigen. "És un riu que està mort" — diagnòstic sobre l’Onyar en períodes de baix cabal Sediments vs renaturalització • Debat obert: neteja de sediments sota la plataforma de Plaça Catalunya vs trams renaturalitzats (entre la plataforma i el Pont de Pedra). Risc: si no s’extreuen, augmenta la perillositat en crescudes fortes. Model hídric i alternatives • Crítica a la dependència del Ter per abastir l’AMB: cal diversificar recursos hídrics per no penalitzar les comarques gironines. • Propostes històriques mencionades: presa al Fluvià; modernització de regadius (del sistema per inundació al gota a gota al Baix Ter). Boscos i cabals • Creixement de la massa forestal redueix cabals (major evapotranspiració). Cal gestió activa: neteja de boscos, franges, camins, però la pràctica topa amb paperassa, costos i manca de personal. Ecoansietat, calor i salut Ecoansietat: què és i com respondre • L’ecoansietat és l’angoixa sostinguda per exposició contínua a notícies climàtiques negatives, especialment en joves i gent gran. • Antídots: combinar realisme i esperança, visibilitzar bones notícies i oferir solucions concretes. "Allunyem-nos de l’ecoansietat, vivim el dia" — crida final a l’equilibri Calor i impacte sanitari • La calor no només causa cops de calor; descompensa malalties (cardiopaties, pneumopaties) i incrementa urgències i mortalitat. • Dada comentada (MOMO): a Girona, 86 morts atribuïbles a la calor el 2025 vs 63 l’any anterior. La tendència confirma l’augment del risc. Mitjans, xarxes i política Periodisme crític vs xarxes • Defensa del periodisme analític i contrastat davant l’“abocador” de les xarxes. Cal filtres i alfabetització mediàtica. • Denúncia de l’ús d’algoritmes per amplificar missatges simplistes i polaritzadors. "Una mentida repetida mil vegades acaba sent veritat" — recordatori del risc de propaganda Populismes i respostes • Missatges sobre expulsions massives o inseguretat triomfen per simplicitat emocional. • Resposta: fer atractius els missatges rigorosos, promoure subscripcions digitals, incentius públics (p. ex. bo cultural per accedir a premsa), i educació (recuperar la filosofia per aprendre a pensar). Girona avui: llums i ombres • Bona notícia: un estudi situaria Girona entre les 20 ciutats europees més saludables (la 9a de la mostra), per caminar, espais verds, aire net i bicicleta. • Percepcions de brutícia i inseguretat conviuen amb una qualitat de vida globalment alta. • Projectes en marxa: enderroc de naus a la carretera de Barcelona, noves torres al Parc del Migdia, i pendents com l’Institut Ermessenda. Salut i estil de vida: microbiota i iogurt • La microbiota és clau: el iogurt (i kèfir) aporten probiòtics beneficiosos. • Altres fonts fermentades: pell del fuet tradicional, formatge blau, i cervesa (amb moderació). • Longevitat: a més de dieta, importen vida social, baix estrès i sentit de l’humor. Temes clau (en punts) • Inundacions i planificació urbana a Girona • Cabals ecològics del Ter i salut de l’Onyar • Sediments vs renaturalització: gestió de riscos • Ecoansietat: comunicació, esperança i acció • Calor i salut: mortalitat i prevenció • Periodisme vs xarxes: desinformació i algoritmes • Polítiques públiques: subscripcions, educació i filosofia • Girona saludable: actius verds i mobilitat • Microbiota i probiòtics: iogurt i hàbits

Avui amb Narcís Illa, Josep Prat i Esteve Vilanova Visió general Debat àgil i plural sobre tres eixos clau per a Girona: gestió de l’aigua del Ter i el seu llegat, canvi de noms de carrers i memòria històrica i convivència, ocupacions i seguretat. També s’aborden habitatge i planificació urbana i la polèmica del got de Barraques amb lema pro-Palestina. Temes principals 1) Aigua del Ter i homenatge a Francesc Ferrer i Gironès • Es bateja l’estació d’aforament del Pont de la Barca com a “Francesc Ferrer i Gironès”, reconeixent la seva defensa del Ter. • Context històric del transvasament a Barcelona (decret del general Vigón) i les tres condicions: límit 8 m³/s, prioritat per a la conca del Ter i mínim 3 m³/s a Girona. • Importància simbòlica de l’estació com a marcador del compliment del pacte, incloent el debat sobre si cal sumar el cabal de la Sèquia Monar. • Situació actual: pantans plens a curt termini; s’ha fet feina des de 2008 però infraestructura pensada per 4–5 M de persones i ara som 8 i anirem a 10; encara no s’han compensat dèficits històrics. El canvi climàtic afegeix incertesa. 2) Canvi de nom: Plaça Poeta Marquina → Plaça del Carril • Objectiu: deslligar-se d’un nom d’origen franquista (marc de memòria històrica). • Impacte pràctic: costos i tràmits massius per veïns i empreses (registre mercantil, bancs, subministraments, notificacions). • Alternatives: contextualitzar amb plaques i explicacions històriques o mantenir doble nomenclatura. • Es valora la consulta veïnal imminent; es demana pragmatisme per sobre del purisme simbòlic. 3) Ocupacions, convivència i seguretat (cas Tomàs Mieres) • Desallotjament per enderroc d’un edifici ocupat a Tomàs Mieres (problemes greus de convivència i seguretat). • Crítica a mesures com retirar bancs: "La solució no és treure els bancs; és fer complir la llei i actuar." • Dificultats legals: diferència entre usurpació i violació de domicili; límits d’actuació policial en immobles ocupats. • Percepció social: gent gran se sent insegura; vot jove podria castigar la inacció. "La tolerància té una tolerància" — alerta sobre el límit social de la permissivitat. • Immigració i delinqüència: es rebutja l’equació automàtica; però es descriu pressió delinqüencial real a jutjats (robatoris, alguns sense papers) i casos de violència. Es reclama integració exigent i respecte a valors bàsics (igualtat home-dona). 4) Habitatge i planificació • Objectiu de 200.000 habitatges a Catalunya: qui els construirà i amb quins serveis (aigua, etc.)? • Crítica a la regulació excessiva (límit de preus, proteccions) que frena inversió. Proposta: incentivar oferta, obligació d’edificar amb terminis i planificació metropolitana. • Reequilibri territorial: potenciar pobles de segona corona per fixar població jove; cal actualitzar plans generals (pocs en revisió). 5) Polèmica del got de Barraques • Un dels gots incorpora la xíndria i el lema associat al suport a Palestina (“del riu al mar” en l’imaginari). • Debat entre llibertat d’expressió i politització de les festes; crítica a la possible associació amb Hamas; defensa que el lema és anterior i propi de moviments propalestins. Idees clau • El Ter: símbol i infraestructura; cal garantir cabal ecològic i prioritat de conca. • Memòria històrica vs pragmatisme: contextualitzar pot ser més útil que reanomenar massivament. • Seguretat i ordre: actuar amb fermesa legal, sense delegar problemes als veïns; integrar sense renunciar a valors bàsics. • Habitatge: més oferta, menys traves, i planificar àrea metropolitana per abaratir i descongestionar. • Espai públic i festes: respecte a la pluralitat, evitant simplificacions i polarització.

Avui amb Francesc Cayuela, Salvador Garcia Arbós i Marta Cullell Panorama general de la tertúlia Taula plural conduïda per Oriol Mas amb Salvador García Arbós, Marta Cullell i Francesc Agüella (president del GEiEG). Conversa que recorre de l’actualitat esportiva i d’equipaments a Girona fins a la polèmica del got de Fires, l’activisme i l’esport, els pactes de govern i la gestió del dia a dia (voreres, bus, patinets). "La teva, la meva i la nostra" – la cultura del pacte que cal normalitzar GEiEG i la pista d’atletisme de Palau Estat de les obres i calendari • Obres molt avançades: possible finalització a finals d’octubre o primera setmana de novembre; posada en servei abans de final d’any; inauguració posterior. • Sistema constructiu ‘in situ’ (no amb panells prefabricats) per guanyar en seguretat i correcció de possibles incidències. • Objectiu: recuperar l’atletisme de primer nivell a Girona (secció fundada el 1920), amb estadi apte per a competicions actuals. "Tornem a tenir bales roges… farem atletisme de primera" Coordinació institucional i activitat al GEC Palau • Acords entre Generalitat, Diputació i Ajuntament després d’anys de dificultats per prioritzar l’equipament. • Durant les obres, el GEC ha relocalitzat activitat (agraïment al Montessori i altres espais). El poliesportiu de Palau té una activitat diària molt alta (fins a 500 cotxes/dia entre usuaris de seccions, escola i cursos homologats). El got de Fires: missatge i polèmica El disseny i les reaccions • Imatge amb la frase "dels quatre rius fins al mar" (lectura vinculada a consignes pro-Palestina). • Guanyem i ERC en destaquen el suport al poble palestí; Junts es desmarca per considerar el missatge no inclusiu i potencialment assimilable a proclames extremistes. "Pau, valors, no la guerra" – crida a missatges que uneixin durant la festa On posem el límit? Llibertat d’expressió vs. consens festiu • El got el decideix la Comissió de Barraques (entitats), amb col·laboració municipal. Debat obert: censura si l’Ajuntament veta vs. reflexió prèvia per evitar divisió. • Consens majoritari dels tertulians: missatges de pau i convivència millor que consignes que bipolaritzen. • Condemna explícita i equilibrada: crítiques dures al govern Netanyahu per bombardejos i víctimes civils, i condemna de Hamas pels assassinats i segrestos. "La Festa Major ha de generar un sol bàndol" – el de la convivència Activisme, esport i política Flotilla a Gaza i protesta visible • Valoració positiva d’iniciatives com la flotilla (testimoni local d’Adrià Plazas) per visibilitzar la crisi humanitària. • Tall de la Volta Ciclista: molèsties organitzatives però protesta pacífica i efectiva en termes de conscienciació. • L’esport és política: exemple de l’equip israelià establert a Girona que canvia el nom; debat sobre límits i responsabilitats. "Sempre és millor un mal acord que un bon judici" – sobre l’alto el foc/treva i la necessitat de cedir Política local: precampanya i pactes Cultura de coalició i perfils propis • "Sempre estem en precampanya": els temes globals refracten en la política local (padró, got, etc.). • Girona: govern estable de coalició, però cada partit busca marcar perfil sense fer trontollar l’acord. • Reivindicació d’una cultura del pacte: cedir tots una mica, explicar a l’electorat que no hi ha majories absolutes i que cal prioritzar punts en comú. Ordenances 2026 i fiscalitat Congelació d’impostos i taxa de residus • Anunci de congelació d’IBI, IAE i altres (per Guanyem); debat: la congelació en inflació és reducció real. • Taxa d’escombraries: pagaran menys qui ho hagi fet bé (incentiu) i més qui no – model de responsabilitat i eficàcia. Model fiscal • Defensa d’impostos progressius en funció de renda i crítica als impostos indirectes. • Necessitat de retorn visible: voreres, arbrat, espais públics i serveis ben mantinguts. Fer carrer i gestionar el dia a dia De la teoria al terreny • Crida a “fer carrer”: càrrecs i tècnics han de trepitjar el municipi per detectar problemes reals (voreres malmeses, rutes a peu als grans equipaments, freqüència de bus…). • Brigada municipal d’intervenció ràpida: més múscul propi per resoldre incidències petites i recurrents; revisar la externalització quan frena la capacitat de resposta. Exemple: rutes a peu cap al Trueta i al cementiri amb trams sense vorera contínua o amb obstacles. Mobilitat i convivència a l’espai públic Prioritat del vianant i normes clares • Principi clau: vorera pels vianants, calçada pels vehicles. Evitar espais compartits confusos que generen risc. • Patinet elèctric = vehicle a motor: aplicació estricta de la llei de trànsit, ús de casc, control d’infraccions (mòbil al patinet, menors a sobre, etc.). • Millorar el disseny de carrils bici i la senyalització per reduir conflictes, especialment en passos subterranis i corredors amb alta intensitat d’usos. "No es poden compartir espais: vorera pels vianants, calçada pels vehicles" Idees clau que queden • Recuperació de l’atletisme a Girona amb la nova pista de Palau. • A Fires, apostar per missatges que uneixin: pau i convivència. • Activisme pacífic que visibilitza conflictes sense violència. • Governar pactant i explicant-ho: menys tacticisme, més servei. • Gestió de proximitat: fer carrer, brigada àgil i espai públic segur per als vianants.

Avui amb Albert Requena, Anna Pagans i Xavier Díez Visió general Tertúlia centrada en els grans debats de ciutat: gestió de residus i contenidors amb targeta, seguretat (percepció vs dades), clima preelectoral i moviments polítics, l’impacte del creixement demogràfic, la comunicació institucional, els pressupostos com a política real, l’educació com a repte de fons, i el patrimoni a partir del llibre d’en Joan Boades. "La política real són els pressupostos; la resta és política declarativa" Temes principals Gestió de residus i fiscalitat Contenidors amb targeta: revisió del model i canvis anunciats; necessitat de civisme i explicació clara del “per què” i el “com”. Presentació de la nova taxa d’escombraries: rebaixa per al 77,9% d’habitatges que usen la targeta com a mínim 24 vegades/semestre; pujada per a la resta. Imports orientatius: mínim de 200€ a 191€; màxim de 350€ a 382€. Debat sobre equitat: risc que l’ús de la targeta penalitzi indirectament rendes més baixes o perfils menys digitalitzats. Crítica al model de contenidors tancats (síndrome de les finestres trencades si el sistema falla) i comparatives amb altres ciutats. Seguretat: percepció vs realitat Reconeixement de punts crítics (ocupacions, estació de tren, incidents a mitja distància), però resistència a qualificar Girona d’insegura. Posar el focus en la rapidesa d’intervenció institucional com a clau de confiança ciutadana. Distinció entre dades i sensacions; es remarca que la percepció pot pesar més políticament que l’estadística. Cicle preelectoral i moviments polítics Falta prop d’any i mig per a les municipals i la maquinària partidista ja funciona. Moviments tectònics als espais polítics i possible entrada de noves formacions (p. ex. Aliança Catalana). Paper del clima estatal i europeu (auge de l’ultradreta) en el vot local, menys “de ciutat” i més emocional. Comunicació i proximitat Crítica al “tot a les xarxes”: cal trepitjar carrer, reunions amb veïns i pedagogia. Risc de bombolles que no dialoguen i es troben només per xocar; polarització i comunicació cada cop més emocional. Valor de la proximitat d’altres èpoques (ex.: “El ciutadà té la paraula”) com a model d’eficàcia i confiança. Pressupostos i governabilitat Sense pressupostos aprovats, s’hipoteca l’acció real (asfalts, equipaments, cultura). Diferència entre maioria absoluta i coalicions: governar implica pactar i seure moltes hores. Demografia i serveis De la Girona dels 50.000 (1970) a la Girona dels 100–130 mil de facto (empadronats vs usuaris reals), amb barris en creixement com Domeny. Més pressió sobre serveis (neteja, seguretat, mobilitat, universitat) i necessitat d’adaptar planificació. UE, control i privacitat Tensions entre normatives europees (pagament íntegre de la brossa, ZBE...) i la sensació de control (targetes, electricitat en franges, traça de pagaments, algoritmes). Debat sobre la dimensió “orwelliana” i el liberalisme moral (privacitat) vs el bé comú i la necessitat d’ordenar l’espai públic. Educació i valors L’educació comença a casa: estabilitat familiar, límits i evitar “nens de vidre”. Preocupació per narcisisme i tendències de desplaçament cap a la dreta en generacions joves. Patrimoni i arxiu Presentació del llibre Històries d’Arxiver (Joan Boades), 33 anys a l’Arxiu de Girona. Reconeguda tasca en patrimoni, Arxiu d’Imatges i projectes com el Museu del Cinema; importància de conservar i fer accessible la memòria de ciutat. Idees clau i cites destacades Girona no és una ciutat insegura, però té punts problemàtics que cal abordar amb celeritat. Residus: el model amb targeta demana corresponsabilitat i pedagogia; la fiscalitat ha de mirar l’equitat. Política real = Pressupostos: sense pressupostos no hi ha obra ni millores visibles. Cicle electoral: creix l’emoció sobre la dada; polarització i entrada de noves sigles. Creixement demogràfic: cal dimensionar serveis per a la Girona que s’usa, no només la que s’empadrona. "El gran germà ja és aquí" "La ciutadania vol explicacions clares i veure els resultats al carrer" Conclusions La ciutat encadena debats estructurals (residus, seguretat, pressupostos) amb un context electoral que ho emfatitza. L’èxit de les polítiques passa per combinar dades i percepcions, proximitat i pedagogia, i per aprovar pressupostos que transformin. Cal una mirada a llarg termini: educació, planificació demogràfica i preservació del patrimoni per reforçar identitat i cohesió.