Els 4 Rius
Els 4 Rius
Programa

Els 4 Rius

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Presentat perSaïd Sbai·Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres, Dissabte · 00:00 - 01:00, 05:00 - 06:00 ·Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 11:00 - 12:00, 18:00 - 19:00 ·417 episodis
RSS

episodis

277-288 de 417
  • 55'

    Sant Jordi ludocriminal i Eleusis; potencial i autonomia infantil; Joina presenta “Entre la mort i el desglàs”

    Panorama del programa • Data i programa: Dijous 3 d’abril de 2025, Els Quatre Rius (Girona FM). • Eixos del dia: - La novel·la ludocriminal de Màrius Serra amb el personatge d’Oriol Comas i Coma i el joc Eleusis com a columna vertebral. - Eduquem-nos: el potencial amagat dels infants, l’autonomia i la responsabilitat (amb Anna Julià), en clau Expo Jove. - Música: Joina Canyet i Gato Gasso presenten el nou àlbum “Entre la mort i el desglàs” i la seva posada en directe amb instal·lació lumínica. "La ficció aguanta més que la realitat" — Màrius Serra Sant Jordi, novel·la ludocriminal i el joc Eleusis Què és una novel·la ludocriminal? • Etiqueta creada per Màrius Serra i Oriol Comas i Coma: el misteri el resol un expert en jocs (no pas policia/detectiu). • Sèrie iniciada amb “La novel·la de Sant Jordi” (2018), reeditada el 2025: “una trilogia de quatre” que ja en té quatre títols. • Context editorial: nova edició a Empúries, traduccions (italià, castellà) i coherència de col·lecció. Trama i dispositiu metaficcional • L’acció transcorre el dia de Sant Jordi 2018 (de 5:55 a 24:00), amb ritme trepidant i ambient editorial. • Dins la novel·la, “Mario Serra” (personatge) publica “Eleusis per Sant Jordi” mentre, a la realitat de la ficció, comencen a morir autors de supervendes a les parades. • L’Oriol (com a personatge) dirigeix una gimcana-joc “L’ego” amb estudiants; els Mossos sospiten d’ell i de l’autor per la connexió lúdica amb els crims. • Joc de pistes i sàtira: al·lusions transparentes a autors d’autoajuda i supervendes; humor negre i crítica de l’ecosistema editorial. • Autoreferència agosarada: el Màrius de la novel·la hi mor —decisió irònica i preventiva. "Ens hem d’inventar una etiqueta diferent" — sobre “ludocriminal” El joc Eleusis (clau del llibre) • Eleusis (de Robert Abbott): joc d’inducció amb una regla secreta definida per “Déu” que els jugadors (els “mortals”) han de deduir jugant cartes. • Moments clau: eureka (quan algú intueix la regla) i el profeta (jugador que aplica la regla en nom de Déu i pot triomfar o caure com a fals profeta). • Paralllel editorial: autor, editor i públic com a sistema de regles, validacions i falsos profetes. • A la novel·la, un grup de poetes usa una regla d’Eleusis per decidir a qui matar durant la diada. Presentació amb joc • A les 19:00 a la llibreria 22 (Girona): presentació amb dinàmica de joc per al públic. • Cada presentació és diferent segons el resultat del joc (component lùdic en viu). Eduquem-nos: potencial amagat, autonomia i decisions (Anna Julià) El potencial dels infants i el paper dels adults • Paradoxa: pares i mares coneixen el potencial dels fills, però sovint esdevenen el primer obstacle (sobreprotecció, ajudar massa, decidir per ells). • Desenvolupament motor i lingüístic: respectar l’arrossegament i gateig, deixar-los caminar, parlar-los amb llenguatge ric i específic des de ben aviat. • Clau Montessori: - > "Qualsevol ajuda innecessària és un obstacle pel desenvolupament del nen" - Preparar un entorn que permeti autonomia real i reptes graduats. 0-6 anys: ment absorbent i vocabulari • Entre 0 i 6 anys, plasticitat neuronal màxima i aprenentatge sense esforç. • Enriquir el vocabulari específic (no només “gos”, sinó la raça, el context); els infants fan inducció a partir de dades clares. • Mímica i obediència: els infants imiten i també obeeixen les expectatives adultes; cal transmetre confiança, iniciativa i realisme. Autonomia = autoestima • L’autoestima neix de fer i resoldre: vestir-se, organitzar-se, parlar amb el professor/entrenador, participar a casa (compres, factures, decisions). • Evitar resoldre’ls-ho tot: problemes → creativitat; si no practiquen, de grans costa més. • Front a la queixa, actitud d’ageǹcia: “Què podem fer ara per girar la truita?” Decidir a l’edat adequada i el sistema educatiu • Decidir als 14-16 és possible si abans han practicat decisions ajustades (opcions acotades i pertinents). • Currículum català/espanyol: ampli i transversal; encara que trien itineraris, mantenen moltes matèries (facilita canvis posteriors). • Ambient preparat també a casa: objectes a l’abast segons edat, responsabilitats creixents i possibilitat de rectificar camins sense dramatismes. Música: Joina + Gato Gasso — “Entre la mort i el desglàs” (18/04) Concepte, so i directe • Àlbum concebut com a univers nocturn: somnis, deliris i despertar; incorpora àudios de somnis reals enregistrats per la Joina. • Producció amb capes sonores denses (síntesi, textures, beats) i un directe a duo amb instal·lació de llums sincronitzada: un autèntic “espectacle sonor”. • Repte tècnic: tocar al màxim en viu malgrat ser només dos; sincronització llums-so i exigència instrumental. Col·laboració i cançons • Treball “mano a mano” amb Gato Gasso des de la composició fins a la pre-producció. • “Si amanece” tanca el disc: guitarra i dues veus, homenatge a la bellesa de la senzillesa; lletra bilingüe (castellà/català) coescrita. • Videoclip rodat a la platja de la Rubina (Empordà) a l’alba d’hivern —fred polar—, captat per Irina Cañet i equip. • Altres avançaments: “Vera”, “Flama”, “Este invierno pasará”. Gira i logística • Preestrenes a Barcelona (Empremtes) i Figueres (La Cate); proper gran bolo al Festival Vida (3 de juliol). • Producció amb recursos limitats: estructura de llums autònoma i equip reduït (eficiència i identitat escènica). • Estat d’ànim: “ressaca emocional” prèvia al llançament i metàfora de la massa de pa: "Ara la massa l’has de deixar reposar i que llevi" — cal saber deixar anar el disc. Editorial inicial i tancament • Editorial del presentador: crítica a l’estigmatització dels joves com a via fàcil per eludir responsabilitats col·lectives (xarxes, violències, etc.). • Tancament: pas a butlletí informatiu del migdia.

  • 55'

    Expo Jove 2025 a Girona: Formació Professional, Esports i Música — Orientació laboral, CatSkills i oportunitats reals

    Panorama general "És immersiu" — la clau de l’Expo Jove 2025 és fer que els joves puguin tocar ofici i viure experiències reals abans de decidir. • Emissió especial des de la Fira de Girona centrada en l’Expo Jove 2025: FP, esports, música i orientació laboral com a eixos. • Missatge transversal: no hi ha camins lineals; cal provar, reconduir i decidir amb informació i acompanyament. • La demanda laboral en oficis i esport creix; hi ha itineraris diversos (FP, certificats, universitat) i inserció elevada en molts àmbits. Formació Professional (FP): boom, prestigi i immersió Punts clau • FP en auge: més interès per l’FP Dual, projectes Erasmus i inserció laboral alta. • Canvi de paradigma: de “què estudiar” a “quin ofici vull fer”. • Experiència immersiva a la fira (tallers, demostracions, moto, etc.) i CatSkills (forneria i pastisseria) amb projecció a SpainSkills, europeus i mundials. • Necessitats del mercat: hostaleria, edificació i obra civil, instal·ladors, llauners, paleteria, etc. • Treball conjunt a la Taula d’Impuls de l’FP (Generalitat, patronals, sindicats, cambres, consells comarcals). • Creixement al territori: +30 grups d’FP a Girona. • Nova Llei d’FP i certificats de professionalitat: passarel·les entre certificats, cicles i accés a universitat. La Fira de Girona: “tocar l’ofici” i carreres no lineals Idees destacades • Any d’alta ocupació i esdeveniments solapats. • Valor diferencial de l’Expo Jove: famílies formatives i oficis en pràctica (mecànica, perruqueria/estètica, música moderna, etc.). • L’esport com a porta d’entrada: convertir hobbies en carreres. • Testimoni de trajectòria: canvis valents, esforç i compromís com a valors clau. • Mite trencat: “feina per tota la vida” ja no existeix; carreres flexibles i internacionalitzades. Joventut i orientació a la fira Novetats i enfoc • 88 instituts presents i estands plens d’activitat. • Espai d’orientació amb cites de 30’ (dijous tarda i dissabte matí). • Entrenament funcional per treballar valors de l’esport i donar a conèixer el FIATE (formació amb alta sortida com a monitor esportiu per a casals d’estiu). • CatSkills de rebosteria a la planta superior. • Estands amb alumnes i exalumnes: parlen “el mateix llenguatge” que els joves. • L’experiència pràctica pesa més que xerrades llargues: els joves volen provar si aquella feina els agrada. Esports: primeres feines i titulacions Claus operatives • Creix la demanda al sector esportiu (més enllà de l’EF). • Escola de Tutors de Joc (rol pedagògic diferenciat de l’àrbitre federat): formació, exàmens i pràctica setmanal. • Itinerari real: del tutor novell al suport de coordinació (exemple d’Iounes). • Dinamitzador poliesportiu (títol reglamentari): - Requisits: 16 anys i ESO. - Blocs: 15 h comú · 35 h joc escolar · 35 h gestió petites entitats · 15 h primers auxilis + 150 h pràctiques. - Dates/lloc: 25/06–14/07, 8:00–15:00, Institut Narcís Xifra (Girona). • Compliment amb el Registre oficial de professionals de l’esport i la Llei de l’Esport. Música moderna i EUMES: producció, DJ i inserció Highlights • EUMES: escola de música avançada i so (producció musical, DJ, mescla i mastering). • Estils i perfils: de Melodic Techno i Afro House a la producció de K-pop. • Inserció real abans d’acabar: treball online amb Corea, Japó i la Xina. • Vocacions no convencionals i hibridació amb carreres tecnològiques (informàtica + música). Musicant de Camp Llong 2025 Avanç i activitats • Avui, taula rodona sobre el panorama musical català (amb Jordi Novell i Xavier Castilló), música en viu amb Ramon Prats i Victòria Vilalta. • Presentació oficial: 12 d’abril, 12 h, Local Social de Camp Llong, amb la Jove Orquestra del Gironès i artistes locals. • Avanç de cartell: Mireia Tarragó (soprano) interpretant música d’Eduard Uldrà, grup Dos Escatarrers i altres propostes (música en català, de diferents formats i públics). Orientació laboral: decidir amb valors i informació Eines i mirada • Servei d’Ocupació Juvenil (16–29) del Consell Comarcal del Gironès: acompanyament per decidir camins formatius i laborals. • La primera decisió no és definitiva; calen eines i autoconeixement. • Factors reals: estereotips de gènere, sou vs motivació, rutina i valors personals (companys, públic, horari, conciliació). • Carreres llargues: millor triar allò que motiva i encaixa amb els valors. • Testimoni (Nora Soler, ambientòloga): retorn post-2020, ús del servei, tranquil·litat i claredat per enfocar el mercat i prioritzar criteris (horari, salari, funcions). Tancament "Vull ser persona" i, per ser feliç, molta salut i poca memòria. • Tancament amb to vitalista: evitar l’angoixa, anar fent camí i aprofitar oportunitats. • Idea final: la felicitat al llarg de carreres canviants passa per salut, actitud i recordar només el necessari.

  • 55'

    Brunyols de l’Empordà i havaneres amb Miquel Costa Vella + “Pop Bailongo” de Classe B i editorial sobre l’ExpoJove

    Panorama general de l’episodi Programa variat amb dos blocs principals: gastronomia i cultura popular amb el pastisser i havaner Miquel Costa Vella, i música emergent amb Classe B presentant el seu primer disc “Pop Bailongo”. L’obertura inclou una editorial sobre l’ExpoJove i la tria vocacional a les portes de Setmana Santa. "No són les nostres habilitats les que ens defineixen, sinó les nostres eleccions." Editorial i obertura Setmana Santa i ExpoJove: triar camí • Context de Setmana Santa tardana i plans diversos de la gent • Focus en l’ExpoJove a Girona: la importància de triAR el futur professional i com això marca el dia a dia adult • To proper i desenfadat amb un missatge de fons sobre elecció i identitat Gastronomia i cultura popular: Miquel Costa Vella Brunyols de l’Empordà: història, secrets i recepta • Orígens: dels romans (farina, mel i aigua fregida) als convents empordanesos (mel, ous, matafaluga, garnatxa i llimona) • Identitat empordanesa: brunyols sense forat; es fa un tel blanc pressionant amb el polze; el gra de matafaluga es posa sencer i es mastega • Recepta orientativa per a casa: - • 500 g farina - • 3 ous - • 200 g de nata (o mantega) - • 100 g sucre - • Sal, 20 g matafaluga, 10 g coriandre • Principi clau: “la pastisseria són matemàtiques pures”; cal pesar-ho tot • Temporada: fer-ne per quaresma; rebuig a tenir brunyols tot l’any Ofici i trajectòria vital • 40 anys a la pastisseria Costa Vella (Salt), negoci compartit amb la seva esposa • Inicis als 13 anys i mig; recorregut per fleques i pastisseries de Riudarenes, Santa Coloma, Torroella, Figueres • Anècdota del nom artístic i comercial: batejat “Costa Vella” per un mossèn director de Ràdio Figueres; el germà manté “Bruguers” • Contactes culturals: coneixença de Carles Fages de Climent i Dalí • Vida al forn: sacrificis d’horaris i relació de proximitat amb el veïnat Havaneres i música • Formació musical (solfeig, harmonia, guitarra) i concursos dels 60 • Guanyador (1972) del primer Festival de Cançó Marinera de Palamós amb una cançó pròpia; actuacions amb Guillermina Motta • Present: duo amb Pep Rodríguez i actuacions a tavernes; analogia creativa: 7 notes i 7 ingredients (farina, sucre, llet, mantega, ous, nata i xocolata) Agenda i cant en directe • Promoció: Setzena Brunyolada Popular – 2 d’abril, 18 h, Centre Cívic de Sant Eugènia (Can Ninetes) • Bonus: Nit poètica l’endemà amb Consol de Crespià • Interpretació a l’antena d’“O Terra Beneïda” per tancar la secció Música emergent: Classe B i el disc “Pop Bailongo” El projecte i el so • Debut discogràfic “Pop Bailongo”: publicat el 20 de març; estil propi per evitar etiquetes rígides • Sonoritats híbrides: pop amb traces 80s, funk i urban; concebut per escoltar a casa i potenciat al directe amb rearanjaments • Identitat: música de festa per fer ballar, amb el directe com a “arma” principal Temes i lletres • Narrativa en primera persona amb molt argot empordanès i referències de territori (Montgrí, cales, viatges a BCN) • Eixos: territori i comunitat, amistats i colla, amors i desamors Procés, reptes i calendari • Cocció a foc lent combinant el grup amb feines de dia; treball amb equip ampli (producció, so, imatge, discogràfica, management) • Pressió i tensions puntuals, però cohesió de colla com a fortalesa • Futur: el disc és la primera pedra per experimentar i publicar molta música • Directes: estrena aquest divendres a La Mirona (Salt) i presentació a La Nau (Barcelona). Nit compartida amb Bombo Fighters i Kugapi "No tenim temps de tenir ressaca: ara venen bolos, presentacions i entrevistes." Altres continguts i publicitat Agenda i anuncis • Promos culturals i comercials: Vivid Costa Brava (enoturisme), Musicant Cultura (El Foment de Girona), Mercat del Lleó, autopromos de Girona FM i gironafm.cat Música en antena • Peces intercalades entre blocs, incloent temes populars i una sàtira musical (“Un tobogán”) abans del tram final Punts clau per emportar-se • Brunyols empordanesos: identitat pròpia (sense forat), matafaluga sencera i respecte per la temporada • Ofici i cultura popular: la pastisseria com a servei de barri i la música (havaneres) com a fil conductor vital • Classe B: proposta fresca, de ball i festa, amb arrel empordanesa i ambició de directe • Triar és central: tant a l’ExpoJove com en la vida creativa i professional dels convidats

  • 55'

    Vázquez Montalbán i Barcelona’92; Fridtjof Nansen i el passaport humanitari; Marina Freixas cap al primer disc

    Panorama de l’episodi • Magazine cultural de Girona FM amb tres eixos principals: crítica de l’olimpisme a partir de Vázquez Montalbán, la figura humanitària i exploradora de Fridtjof Nansen i la trajectòria emergent de la cantant Marina Freixas. • Obertura distesa sobre el canvi d’hora, la primavera i el vent a l’Empordà i Banyoles. Converses destacades 1) Vázquez Montalbán, l’olimpisme i Barcelona’92 (amb Jordi Osuà) Idees clau - Vázquez Montalbán aborda l’olimpisme amb mirada crítica: assenyala la bretxa entre ideologia olímpica i realitat dels Jocs. - Repàs històric de Jocs cada cop més polititzats i comercialitzats. - Barcelona’92: balanç amb llums i ombres. - Positiu: obertura de la ciutat al mar; impuls urbanístic llargament pendent. - Negatiu: enderrocs al Raval, transformació del Poblenou/Vila Olímpica i expulsió de veïns (avui en diríem gentrificació). - Lluita política entre Ajuntament (PSC) i Generalitat (CiU) i tensions dins l’Ajuntament (PSC vs. ICV) sobre ciutat per a la ciutadania vs. interessos especulatius. - Debat actual: seus olímpiques, costos públics, model de reaprofitar infraestructures existents i el rol del sportswashing vs. oportunitat de desenvolupament. - Presentació del llibre: “Vázquez Montalbán: d’Olimpia a Barcelona”, amb textos d’orientació sociològica, històrica i filosòfica sobre el sentit de l’esport. “Els déus marxen i només ens deixen el pa i el vi” — Hölderlin, citat per V. Montalbán per denunciar que, sovint, dels Jocs ni el pa ni el vi en resten, sinó deute i instal·lacions de difícil rendibilitat. 2) Marina Freixas: del single al primer disc Trajectòria i identitat artística - Inicis familiars i formació: veu, piano i una mica de guitarra; primer single en castellà als 16 (evolució posterior cap al català). - Punt d’inflexió al batxillerat: “vull tirar per l’art” — decisió de dedicació seriosa al projecte. - Girona com a hub creatiu: xarxa de col·laboradors (producció, ball, melodies); parèntesi a Igualada i reset tornant a Girona. - Reptes: compaginar feina de 40h/setmana amb la carrera musical; el temps és el gran hàndicap. Projecte actual - Canvi d’estratègia: de treure singles a concebre un àlbum per necessitat “vital” i de sentit artístic, més enllà de la lògica de reproduccions. - Procés creatiu intens: moltes hores d’estudi i assaig, treball amb el productor, identitat en construcció/deconstrucció. - Últim llançament: “Sols dels dos”, sobre una relació que no arrenca o s’interromp (els “quasi-alg”). Dates - Concerts: 12 d’abril (1:00h) i 24 d’abril (Festes Majors UdG, Montilivi, 18:30h). 3) Fridtjof Nansen: exploració, imatge i humanitarisme (amb Pere Parramon) Retrat d’un Homo Universalis modern - Explorador polar, científic, diplomàtic i Nobel de la Pau (1922); perfil cartesià i alhora amb alè poètic. - Innovacions d’exploració: expedicions petites i altament preparades, vaixell que es deixa derivar pel gel; robes en capes; logística d’alimentació i un forn dissenyat per expedicions. - Dimensió artística i d’imatge: aprèn a dibuixar per documentar microscòpia; ús estratègic de la fotografia i de la roba per comunicar idees i construir reputació pública. - Carisma personal: serietat en retrat, però proximitat i humor en el tracte; gran capacitat de seducció i lideratge. Humanitarisme i llegat - Context post-Grans Guerres: milions de refugiats i apàtrides sense cobertura legal. - Creació del passaport Nansen: eina documental per facilitar asil i mobilitat; es calcula que va ajudar fins a 50 milions de persones. “Que aquestes persones no tinguin papers no vol dir que no siguin persones.” Defensa d’una ètica que posa la dignitat humana per damunt de la burocràcia. Actualitat i mètode del llibre - Rellevància present: lliçons aplicables als desplaçats climàtics i a la tirania de la burocràcia que deshumanitza. - Llibre de Pere Parramon estructurat com a “finestres”: anàlisi de 17 imatges (retrats, dibuixos) i textos per desplegar facetes del personatge, més enllà d’una biografia clàssica. - Presentació: Casa de Cultura (Aula Magna), 19:00h. Temes transversals Tensió persistent entre projectes urbans i dret a la ciutat (gentrificació, memòria i veïnatge). L’esport com a motor de transformació i com a eina de blanqueig (sportswashing). L’ideal d’Homo Universalis: curiositat, coneixement connectat i aplicada amb ètica (de la teoria a la saviesa). Detalls i dates útils Llibre de Jordi Osuà: presentació a la Llibreria 22, 1 d’abril, 19:00h. Llibre de Pere Parramon (“Fridtjof Nansen. Retratos, impresiones”): Casa de Cultura de Girona (Aula Magna), avui 19:00h. Marina Freixas en concert: 12 d’abril (1:00h) i 24 d’abril (Festes Majors UdG, Montilivi, 18:30h).

  • 55'

    Cinema, Bipolaritat i Festival Estrenes a Girona

    Introducció i editorial Obrim programa amb una mirada crítica a la desinformació arran d’un debat sobre la maçoneria celebrat a la Fundació Balbí. Es desmunten mites i s’aborda la idea de la posveritat. "La veritat és una; repetir una mentida mil vegades no l’hi converteix." • Tema clau: veritat vs. fake news i com contrastar informació. Cinema: novetats, gèneres i un clàssic Banyoles al cinema (pròleg de secció) • Conversa sobre el potencial cinematogràfic de l’Estany de Banyoles i el projecte autobiogràfic d’Isaki Lacuesta. Thriller costumista: “Tierra de Nadie” (Albert Pintó) • Ambientada a Cadis: xoc entre la vella “connivència” local (Guàrdia Civil, petits narcos) i l’arribada de màfies internacionals (Rússia, etc.). • To: thriller amb mirada costumista i social, més de ritme que no d’acció desbocada. • Repartiment: Luis Zahera, Karra Elejalde i Jesús Carroza. Acció pura i dura: “Working Man” (Jason Statham) • Direcció de David Ayer. Acció directa: honor, revenja, cops i trets, amb aroma de nostàlgia del cinema d’acció clàssic. • Notes: reivindicació del llegat d’Statham/Schwarzenegger/Stallone per al gènere. Comèdia dramàtica musical: “Por todo lo alto” (Emmanuel Courcol) • A Sant Sebastià va guanyar el Premi del Públic amb la nota més alta de la història. • Argument: un director d’orquestra descobreix un germà que desconeixia (xoc de caràcters i estrats socials). • To: humor + emoció + missatge; tradició del millor cinema francès. • Del mateix director d’“El triomf” (2020) amb Kad Merad. Clàssic imprescindible: “Derzu Uzala (El caçador)” d’Akira Kurosawa • Odissea a les estepes siberianes: amistat entre un capità rus i el caçador Derzu que els guia i els salva. • Curiositat: gran coproducció amb la Unió Soviètica després de tensions de Kurosawa amb Toho. • Considerada una obra mestra humanista i d’aventures. Salut mental: Dia Mundial del Trastorn Bipolar (AVI Girona) Per què i per a qui • Augment de consultes de famílies i afectats a AVI Girona; cal visibilitzar i informar. • Recordatori: 30 de març, dia de naixement de Vincent van Gogh (icònic per al tema). 30 de març (10:00–14:00) – Plaça Catalunya (Girona) • Carpa informativa amb jocs interactius “veritat o fals” per desmuntar estigmes i prejudicis. • Actuació musical cap a les 11:45 (Fundació SGAE). 31 de març – 3 d’abril: carpes itinerants • 31/03: Hospital Trueta (10–14 h) • 01/04: Facultat de Medicina i Infermeria (10–14 h) • 02/04: Hospital Santa Caterina (Salt) (10–14 h) • 03/04: Facultat d’Educació i Psicologia (UdG) (13–15 h) 4 d’abril (18:00) – CaixaForum Girona: Taula rodona • Dra. Elisabeth Vilella (IIS Pere Virgili): estudi Vipogen sobre factors genètics i desencadenants vitals. • Dr. Rafael Malagón (IAS Salt): novetats en tractaments, personalització terapèutica. • Testimoni d’un membre d’AVI Girona. • Entrada lliure (sense inscripció). Claus per entendre el trastorn • La malaltia té base biològica, amb predisposició familiar possible, però no és linealment hereditària. • L’ambient i els estressors poden actuar com a desencadenants; la informació rigorosa és l’antídot a l’estigma. Joc de taula (Sac de jocs): “joc de cartes viking” • Guardonat amb l’As d’Or (França); format petit, molt portable i ràpid (10–15’). • Mecàniques clau: - Cartes numerades (1–9) en 6 colors; es reparteixen 9 cartes per jugador. - Cal superar el valor jugat anteriorment; si no pots, passes però pots tornar a entrar després. - Pots jugar combinacions del mateix color o número (ex.: 9-8 del mateix color) per pujar de cop. - Mecànica “recupera una carta de la taula” en superar, per reconfigurar la mà estratègicament. - Final de ronda: cartes a la mà = punts negatius; es juga a un llindar (10–15 punts). Festival Estrenes (Girona) Avui (Plaça Independència, gratuït) i altres sales • 18:30: Minibús Intergalàctic; després Galgo Lento i Alèrgiques al Polen. • Ramon Mirabet a l’Auditori (presenta nou disc). Demà i properes cites • Plaça Independència (gratuït): L’Arenà, Rosarona, Sandra Monfort. • De pagament: Rosario (Auditori) i Estan Estil (La Mirona). • Línia Talent gironí: avui Minibús Intergalàctic, demà L’Arenà i el 26/04 Laura West. • Altres propostes Km 0 (Places del Vi): Judit Jaquet (05/04) i Anna Reig (12/04). Entrades i destacats • Ja s’han venut 13.000+ entrades. Exhaurits: Rosario (fa setmanes) i Els Catarres (doble sessió 04/05). • Últimes entrades: Miquel Abras, Sidonie, Albert Pla, i d’altres. • Recs personals: Albert Pla, Els Tiets (presentació absolutament nova), Mishima, Sidonie, i emergents com Bombo Fighters, Flashy i Sexenni. Agenda Girona Secreta (caps de setmana a Girona) • Estrenes: reforç dels concerts gratuïts a Plaça Independència; a part, Javi Medina avui a La Mirona (22:00). • Festa Jove al Camp de Bèlid (Sant Narcís, dissabte): 10:00 Bèlid; 12:00 vermut musical; 14:00 barbacoa; DJs (Rise Up), sopar popular i música fins cap a les 22–23 h. • Sound Park al Parc Jordi Vilamitjana (dissabte, tot el dia). • Esports: Spar Girona – Casademont Saragossa (ds, 18:45); Cursa d’Esports Parra (dg matí, recorreguts de 5 i 10 km, sortida c/ Migdia). • Vermut musical als Jardins Gala (dg migdia).

  • 55'

    Vicenç Lozano, Premis COAC i el nou EP del Minibús

    Panorama del programa • Obertura amb condol per un accident laboral mortal a Girona i recordatori de tenir cura de la vida quotidiana. • Tres blocs principals: literatura i història (amb Vicenç Lozano), arquitectura i ciutat (Premis COAC), i música emergent gironina (Minibús Intergalàctic). Novel·la i història: Vicenç Lozano presenta “Potser no hi va haver mai primavera” Idea central • Novel·la d’espionatge històric ambientada a la Segona República (1931-1936), amb un fil conductor detectivesc que revela un complot contra la República. • El títol remet a la possible inexistència d’una veritable “Primavera Republicana”. Trama i context • Punt de partida: una gran taca de sang a un llit de l’Hotel Ritz que destapa una xarxa conspirativa. • Actors del complot: militars, dreta i ultradreta, altes finances i Església Catòlica. Paper clau del Vaticà i la seva xarxa d’espionatge (Santa Aliança). • Barcelona anys 30: retrat coral de la burgesia i el món obrer i anarquista, vida nocturna al Paral·lel, cabarets (La Criolla), personatges reals (p.ex. García Lorca, Margarida Xirgu, Carlos Gardel). Periodisme i mètode • Documentació de 4 anys: hemeroteques, tesis inèdites, testimonis de l’època i assessorament d’historiadors. • Narrador periodista que segueix l’estela de Josep Maria Planes, pare del periodisme modern a Catalunya. Parallels amb l’actualitat • Lozano alerta de patrons que es repeteixen: conspiracions contra la democràcia i l’ascens de neofeixismes i neoliberalisme. “Les democràcies no se saben defensar a si mateixes.” “Si això ha passat, ningú ens assegura que no pugui tornar a passar.” — Primo Levi • Defensa del papa Francesc com a veu ètica global i resistència de sectors reaccionaris. Apunts finals • Presentació del llibre a la Casa de Cultura de Girona (19h), amb la Llibreria 22 i Jordi Grau. Arquitectura i ciutat: 27a edició dels Premis d’Arquitectura de Girona (COAC) Categories i participació • 77 obres presentades: Arquitectura (46), Interiors (12), Paisatge (7), Efímers (12). • Jurat: María José Aranguren (presidenta), Joan Viader i Juan Sánchez (vocals). Premi d’Opinió i exposició • Vot obert a la ciutadania fins al 23 d’abril (Sant Jordi) a premisarquitecturagirona.cat. • Exposició a la Sala Pia Almoina (COAC Girona), amb obres en display físic. Calendari clau • 24 d’abril: obres seleccionades pel jurat. • 4 de maig: fi del primer període d’exposició; pausa per Temps de Flors i reobertura. • Fins al 13 de juny: exposició de seleccionades i gala final amb anunci de guardons (acte obert a la ciutat). Escena musical: Minibús Intergalàctic presenta l’EP “Música Humana Talassa” El projecte • EP pont entre el debut “Miratges Mercúrics” i el segon disc (previst inici 2026). • Origen: premi del concurs “Salta la Fama” que incloïa la gravació d’un EP (peces descartades o revisades del període del primer disc). Cançons i títol • “No tinc temps”: revisió d’un tema de maqueta, sobre l’estrès quotidià i la manca de temps. • “Música Humana Talassa”: intro inspirada en el programa “Talassa” i peça de caràcter exploratori; títol com a calaix de sastre del conjunt. Directe i creixement • Evolució de colla d’amics a projecte més exigent: més bolos, planificació a 6 mesos i millora d’escena. • Acompanyament: Cases de la Música i Beca de La Marfà; treball de directe a El Generador (Sarrià). • Identitat escènica: banda de rock amb espontaneïtat, evitant coreografies rígides. Agenda i fites • Presentació a La Mirona (amb Remei de Calafresca i Fetos): gran acollida del públic. • Plaça Independència (Girona), concert gratuït a les 18:30. • Cruïlla (12 de juliol): debut al festival; orgull de compartir cartell amb artistes de referència. • Altres dates: La Capsa (El Prat) amb Carrots, La Cellera de Ter, i més per xarxes. Darrere l’escenari • Reconeguda la tasca de mànager (Ona) i segell Neu (Girona) en la projecció del grup. • Conciliació amb feines i vida personal; capacitat de dir que no per sostenibilitat del projecte.

  • 55'

    Ocell de bosc, Dante i Caro Diario a Girona FM

    Panorama general • Data i lloc: Dimecres 26 de març de 2025, programa “Els Quatre Rius” a Girona FM (92.7) • Temes centrals del dia: 1) Presentació i conversa amb Antoni (Toni) Puigbert sobre el seu llibre “Ocell de bosc: mirar, pensar-hi, explicar-se, coure, recordar”; 2) Avanç de la conferència sobre Dante amb Josep Brugada; 3) Entrevista musical amb Rosarona, que presenta el seu segon àlbum “Caro Diario” i el directe al Festival Strenes. • Editorial inicial: reflexió sobre la Volta a Catalunya, la dignitat de l’esport i la competició “saludable”. Conversa amb Antoni Puigbert — “Ocell de bosc” Concepte i estructura del llibre • L’eix del llibre és el menjar entès com a “excusa” per lligar memòries personals, lectures, paisatges i sobretaules amb figures polítiques. És un dietari temàtic, no cronològic. • El títol “Ocell de bosc” el defineix com a esperit lliure, “no engaviable” en cap partit o estol. • Escriure com a acte de “coure” idees amb el temps: periodisme d’opinió reflexiu, no reactiu. “La veritat és… un mirall trencat: cadascú en té un trosset, i cal ajuntar-los per recuperar el mirall.” Pensament, polarització i ponts • Crítica a la “futbolització” de la política: blocs irreconciliables i reaccions viscerals. • Defensa d’una posició que escolta i entén arguments aliens, tot assumint la pròpia parcialitat. • Cost personal d’intentar “fer de pont” durant el Procés, amb crítiques des de tots els costats. Homenot de Puigdemont i revelacions • Retrat extens de Carles Puigdemont: relació professional antiga, dinars al Palau el 2017 i consultes en moments decisius. • Després, ruptura personal: “Tanca el calaix de la nostra amistat.” • Debat sobre la “deshumanització” de Puigdemont en certs relats mediàtics i vida difícil a l’exili. • Revelacions del llibre poc recollides a Girona però destacades a Madrid (mediació del cardenal Omella amb el Papa; conversa amb Rajoy sobre l’Estatut; seguiment periodístic de Laura Fàbregas a ‘The Objective’). Llengua i política: Soraya S. de Santamaría • Soraya el sorprèn positivament: empatia amb la situació del català per la seva experiència familiar portuguesa. • Límits de la política de partit: organitzacions massa jeràrquiques, poc obertes a la discrepància productiva. Dante amb Josep Brugada (avanç de conferència) Tòpics desmuntats i claus biogràfiques • Beatrice va existir però va morir jove; Dante la mitifica i converteix en veu de consciència al Paradiso. • Joventut “entremaliada”: a la Vita nuova hi ha poemes a altres dones, no només a Beatrice. • Exili i identitat florentina: Dante mor a Ravenna, i Florència encara lamenta no tenir-ne les restes. “Nel mezzo del cammin di nostra vita…” — el vers com a punt d’inflexió vital i polític. Rosarona presenta “Caro Diario” (Festival Strenes) So, temes i directe • So minimalista i íntim: la veu al centre, pocs elements al servei del relat. • Temàtica: amor, cura i autoacceptació; cançons com a procés de reconciliació artística. • Directe a Girona: format reduït (veu + guitarra), amb pinzellades performatives; concert gratuït a la Plaça Independència (29 de març) dins el Festival Estrenes. “La veu és el principal… i tot acompanya la veu.” Editorial i transicions • Obertura amb la Volta (talls de trànsit, interès ciutadà) i defensa de la competició “sana”. • Promocions culturals (Vivid, Musicant, Mercat del Lleó) i espais musicals entre segments.

  • 55'

    Esport municipal, Tremendo i decreixement a Girona

    Panorama general del programa • Programa magazine amb tres blocs principals: política esportiva municipal, entrevista musical a Tremendo i art i ecologia política amb la Fundació Balbi. • Obertura amb l’actualitat local: vandalisme al cementiri vell, clima rúfol i pluges, i debat espontani sobre gestió d’embassaments i la sequera. "Ens han venut un concesionari sencer" — crítica irònica sobre el relat de la sequera i la gestió de l’aigua. Obertura i context local (min 1:00) • Editorial contundent sobre actes vandàlics a una vintena de tombes del cementiri vell i la sensació de fatiga col·lectiva després d’aldarulls recents. • Conversa amb Arnau Vila: previsió de pluges, preocupació per l’ús dels embassaments i l’energia; to crític amb el relat de la sequera i l’"alliberament" d’aigua. COPLEF i polítiques esportives municipals (min 4:46) Punts clau • Amb Juan de Dios Ramírez (FMC i Aj. d’Esplugues): paper del món local en l’activitat física i l’esport. • Projectes en marxa: - Participació municipal en la nova llei de l’esport a Catalunya. - Treball tècnic sobre el nou decret de piscines: seguretat, salut i complexitat d’instal·lacions aquàtiques. - Formació per a tècnics i càrrecs electes: compartir coneixement i aterrar normes a realitats locals. • Defensa d’un model de baix a dalt: els ajuntaments, per proximitat, assumeixen competències i han de tenir reconeixement al marc legal. • Visió transversal: esport vinculat a salut, educació, mobilitat i cohesió social per construir territoris actius. Temps de Música: Tremendo (min 20:52) “A mig camí”: viatge, ritmes i producció • Tremendo (Dani Rifà) presenta el segon disc, nascut d’un viatge de dos mesos a Sud-amèrica (influències de la xacarera i ritmes llatins) i produït amb Marcel Lázara. • Objectiu artístic: trencar amb el 4/4 occidental, buscar groove, lemes memorables i lletres treballades. • Directe en format solo amb loop station (eficiència i mobilitat), amb col·laboracions puntuals (ex. Marcel Lázara a Ribes de Freser). • Gira: una vintena de concerts per Catalunya, obertura a València i Balears; voluntat de portar el disc a Sud-amèrica a la tardor. "No ha sigut el millor, però ha sigut el primer" — sobre l’inici de gira i el rodatge d’un nou directe. Temps d’Art: Fundació Balbi — “Idees silenciades” (min 37:09) Eixos de l’exposició (Fiona Morris i Mike Duff) • Tema central: decreixement, colonialisme d’extracció i límits materials del planeta. • Fiona Morris: instal·lació participativa sobre aigua dolça (gerres de gres i porcellana). L’usuari redistribueix l’aigua per equilibrar nivells, prenent consciència de la fragilitat del cicle i de l’horitzó 2030. • Mike Duff: peça sobre panells solars i la escassetat dels 28–30 elements químics necessaris; crítica a la ficció del creixement infinit amb una simple substitució tecnològica. Missatge: renovables sí, però cal consumir menys (aigua, energia, materials). • Debat sobre decreixement (inspirat per Jason Hickel, “Menys és Més”): reordenar l’economia per al benestar humà i planetari. "Una versió renovable del món que tenim ara és impossible" — cal reduir usos materials i energètics, no només canviar la font. Agenda i activisme • Visites guiades amb els quatre artistes: 5 i 10 d’abril (web de la Fundació Balbi; el dia 10, performance de Michelle i taula rodona). • Possible itinerància a Girona i connexió amb el projecte postcreixentista de l’Ajuntament de Girona. • Reivindicació de l’art militant/activista com a altaveu d’idees silenciades i urgents. Moments destacats • Editorial inicial sobre vandalisme i malestar cívic a Girona. • FMC: municipis al centre de la política esportiva, amb especial atenció al decret de piscines i a la nova llei. • Tremendo: disc com a diari de viatge; format minimalista per viatjar i fer viable la gira. • Fundació Balbi: art com a dispositiu de consciència sobre aigua, materials i decreixement.

  • 55'

    Ocells i salut, El Cinquè Riu i 'Fàcil'

    Resum general Episodi amb tres eixos clau: • Context local (rècord de pluja i tertúlia cívica) • “Sabies que?” sobre l’observació d’ocells i els seus beneficis per a la salut mental (amb dades, experts i recursos) • Cultura: llançament del podcast gironí El Cinquè Riu (Girona Secreta) i entrevista musical a Joan Jovosc pel seu nou disc “Fàcil”. "Viure plenament el moment present" és un dels grans beneficis que s’associen a observar ocells, segons els experts. Obertura i tertúlia Pluja rècord i impacte positiu • Girona i Salt acumulen 18 dies seguits de pluja (xifra més alta des de 1884/1999) • Alleujament de la sequera, prevenció d’incendis i suport al sector primari • Reflexió sobre la tendència a «queixar-nos per vici» malgrat els beneficis Civisme i cap de setmana • Conversa sobre tocades de cotxe i honestedat: deixar una nota i gestionar-ho via asseguradora • Hàbits: matinar per aprofitar el cap de setmana, rutines de plaer local Sabies que? Observació d’ocells i salut Per què observar ocells? • La periodista Bàrbara Julbé explica l’interès personal i periodístic arran d’escoles que en fan registre diari • Beneficis físics i mentals avalats per estudis Beneficis i evidència científica • Estudi (Bioscience, 2017): més ocells al barri s’associa a menys depressió, ansietat i estrès • Journal of Environmental Psychology: el cant d’ocells és el so natural més lligat a recuperar l’estrès i restaurar l’atenció Conceptes clau: biofília • Biofília: connexió innata amb altres formes de vida (terme d’Edward O. Wilson) • Reconnectar amb estacions, moviments i sons naturals reforça el benestar “Ens reconnecta amb el nostre bioritme intern… i ens sentim part d’un tot” — Inés Fernández (psicòloga, mindfulness i compassió) Catalunya, paradís per als ocells • Anglaterra: ~200 espècies/any; Catalunya: fins a 334 espècies/any (≈+60%) • Factors clau: ruta migratòria, clima mediterrani i gran diversitat d’hàbitats en pocs quilòmetres (Pirineu–Delta) Ciència ciutadana i salut • Plataforma Ornito.cat (ICO): la ciutadania introdueix observacions (trams ~30 min) • Cas real: recomanació terapèutica d’observar ocells per ansietat; hàbit d’«aixecar el cap» i registrar dades com a rutina reparadora Biodiversitat en declivi: dades i causes • A Europa s’haurien perdut ~550 milions d’ocells en 40 anys (ICO) • Causes: pèrdua d’hàbitat, espècies invasores, canvi climàtic, i col·lapse d’invertebrats (menys aliment; ús d’insecticides) • Canvi de distribució: espècies pugen en latitud/altitud; límit per a espècies àrtiques • Riscos: fins a 10% d’espècies podrien perdre’s en 10 anys; al catàleg català (2022): 25 en perill i 35 vulnerables Idees per sortir a observar • Persecució d’un falcó pelegrí a 300 km/h • Nius en bossa dels teixidors mascle • Flamencs al Delta de l’Ebre • El cant del duc a la llum de la lluna • Aiguamolls de l’Empordà com a clàssic imprescindible Cultura i ciutat: el podcast El Cinquè Riu (Girona Secreta) Orígens i format • Naixement a proposta de la sala on graven; periodicitat mensual • Format dinàmic amb seccions: agenda del mes, “Quesco a Girona” (restaurants nous), entrevistes, joc “Gironi o Pixapí”, i pregunta del mes (Instagram + carrer amb la Berta) Producció i equip • Videopodcast per maximitzar contingut en xarxes (YouTube, Spotify i píndoles socials) • Càsting amb >50 aspirants; trident jove de presentadors (Martí, Niol, Judit) • Calendari: temporada fins al desembre, probable aturada a l’agost “Més val fer-ne una al mes i ben feta que no pas cremar-se” Estratègia digital i aprenentatges • Girona Secreta ha crescut per constància (plans setmanals) i reels útils • Viralitat imprevisible: els algorismes premien formats simplicíssims si són rellevants • Participació del públic: formulari per assistir-hi i proposar convidats com a contraprestació Música: Joan Jovosc — nou disc “Fàcil” Sonoritat i temes • Disc acústic i essencial: guitarres (6/12 cordes), mandolina, harmònica • ADN anys 60 amb manera de fer 90s; cançó d’autor amb textos personals i un punt de mala llet “He intentat no fer-ho més difícil del que ja és” — Joan Jovosc Col·laboració i versió • Produït i co-creat amb Albert Serrano (procés molt cooperatiu) • Inclou versió en castellà: “Décima de segunda” d’Antonio Vega Gira i dates clau • Presentació a Girona: 5 d’abril, El Foment (cicle BarnaSants) • 10 de maig — Castell de la Bisbal • 22 de maig — Harlem Jazz Club (Barcelona) • A la tardor: CATE (Figueres); estiu amb dates per l’Empordà i Pirineu Cloenda en directe • Interpretació de “Recorda’m de vida” en acústic per tancar el programa

  • 55'

    Poesia, estrenes de cinema, Spotlight i Mel 'INRI'

    Resum general Programa marcat pel Dia Mundial de la Poesia, amb conversa distesa sobre poetes i el vincle entre poesia i cinema; una cartellera amb quatre estrenes destacades per franges d’edat; un clàssic imprescindible de Kurosawa; secció de jocs amb el títol Spotlight; una entrevista en profunditat a Mel sobre el seu primer EP conceptual, INRI, i una completa agenda de cap de setmana a Girona. "Jo la poesia no l’entenc" — Jep Soler "No em puc permetre gairebé tenir un mal dia… al final, sobreviu el més fort" — Mel Dia Mundial de la Poesia i arrencada • Girona bull amb el Festival MOT i activitats malgrat la pluja; to d’optimisme i cultura al centre de la conversa. • Xerrada amb Arnau Vila sobre poetes preferits i referents clàssics (William Blake), en clau propera i desenfadada. Cinema: poesia a la pantalla i estrenes Poesia i cinema • Reconeixement a la pel·lícula més "poètica": Paterson (Jim Jarmusch), amb un Adam Driver magnètic. • Referència mainstream: El club dels poetes morts com a porta d’entrada popular a l’univers poètic. Estrenes per franges d’edat • Infantil/familiar: Blancaneus (Disney, live-action/CGI) — nova lectura amb princesa més empoderada; nans digitals; direcció de Mark Webb; Gal Gadot com a Reina Malvada. Ambient Disney clàssic, però actualitzat. • Nostàlgia vuitantera: Los Aitas (Borja Cobeaga) — road movie de pares aturats que acompanyen nenes gimnastes al viatge País Basc–Alemanya; humor blanc amb un toc de comentari social. • Drama d’autor: La noia de l’agulla (Dinamarca, final de la I Guerra Mundial) — tragèdia social d’una jove obrera; versió original subtitulada al català al Truffaut. Dramó intens que convida a la catarsi. • Crim i llegat mafiós: The Alto Knights (Barry Levinson) — Robert De Niro en doble paper; primera meitat més introspectiva, segona amb més acció; mirada al declivi de la màfia nord-americana. Clàssic de la setmana • Dilluns al Truffaut: L’Infierno de l’Odio (Akira Kurosawa) — thriller policial dels 60 sobre segrest i dilemes morals, amb un famós ús del blanc-i-negre i tocs puntuals de color; posterior “pizza Kurosawa” al Bartali. Jocs de taula: Spotlight • Proposta familiar d’investigació visual amb efecte llanterna: fulls foscos i una “rodona blanca” que revela detalls. • Modes: cooperatiu o competitiu (1–5 jugadors), amb límit de temps i comptatge precís per quadrants. • Idees clau: - Mecànica tipus Busca-Wally amb gir lúdic i pressió del temps. - Dificultat escalable; penalitzacions quan “la nit” avança més ràpid que el grup. Entrevista a Mel: EP conceptual “INRI” Concepte i narrativa • EP en 6 capítols, cadascun lligat a un element natural i a una etapa d’una relació tòxica. Introducció narrada per un personatge anomenat “Luna”. • INRI juga amb un doble sentit: una lectura filosòfica (sigles associades als elements en hebreu, en la visió creativa de l’artista) i la referència cristiana clàssica. • Exemple: capítol “Aire” = inici de la relació, “papallones”, llibertat. Temes i identificació • Amor, desamor i emocions universals: ira, rancor i venjança a “Jeremías”. • Objectiu: relat personal que qualsevol pugui fer-se seu. Reptes d’artista emergent • Indústria molt competitiva i condicionada per les xarxes: els seguidors influeixen en contractacions i oportunitats. • Estratègia: treball constant, equip implicat i resiliència. "Tinc un projecte d’un artista nacional/internacional amb el pressupost d’emergent." Directe i posada en escena • Xou conceptual amb visuals narratius, sis ballarins i canvis de vestuari. Influències d’artistes com Indigo i Emilia Mernes en la posada en escena. • Objectiu: que el directe expliqui la història del disc d’inici a fi. Mini actuació • Tancament amb interpretació en directe i avanç del so de l’EP. Agenda Girona: plans del cap de setmana • Black Music Festival: cancel·lat el picnic de diumenge, però cloenda al Centre Cívic Sant Narcís amb Coco Gin & The Tonics i Dani Nelo. • La Mirona (divendres): triple concert — Fetus (Cantir nou fa aigua fresca), Remei de Cala Fresca (L’am de la pregunta) i Minibús Intergalàctic (nou EP). • Concert de Dani Flaco (L’Hospitalet) al LLea, davant de Correus. • Dissabte al matí: Concurs Mundial del Xuxo (Rosaleda, Parc de la Devesa) amb història, xux-cooking i xuxada popular. • Esport: Bàsquet Girona vs Dreamland Gran Canària (18.00 h). • Auditori: Naís Vila; i a La Mirona, Pellucas en concert solidari per Creu Roja (Projecte Joguina Educativa). • Diumenge: Calçotada popular a Vistalegre; Vermut als Jardins Gala amb Ari Martín. Tancament • Bon humor, música de comiat (Justin Timberlake: Can’t Stop the Feeling) i recordatoris de programació i titulars. • Missatge final: cultura, resistència i mirada poètica fins i tot en dies de pluja.

  • 55'

    Papers en ordre, Marina Freixas i 'Aquest tros de vida'

    Resum de l’episodi Editorial i sumari • Renfe/Adif, caos matinal a Figueres: tren anunciat tard i a via equivocada, portes que es tanquen amb gent a dins i a fora, i el comboi marxa a les 7:11 amb prop de 200 persones a l’andana. Crítica a la gestió i a la puntualitat. • Sumari del dia: entrevista amb l’advocada Judit Lucas sobre el llibre “On són els papers”, conversa amb Marina Freixas (artista emergent), i Estel Soler presentant el Premi Ramon Llull “Aquest tros de vida”. On són els papers (Judit Lucas) El problema i la mentalitat • Cultura del “calaix dels papers”: infraestimem la importància de la documentació bàsica i arribem tard als tràmits. • Quan falta documentació, els resultats legals es ressenten: “apagar focs” a última hora no funciona. Què guardar i què llençar; còpia digital • Factures: conservar-les com a màxim durant el període de reclamació (orientativament, 3 anys) i evitar muntanyes innecessàries. • Fer un “maletí d’urgència” amb documents clau i, sobretot, tenir còpia digital al núvol per a imprevistos. “Tots els papers són reemplaçables. Però la còpia digital et salva la vida.” Certificat digital i seguretat • El certificat ve al DNI però és poc amigable (claus llargues, recuperacions feixugues). • Verificacions múltiples: no és “passada de frenada” si protegim dades sensibles; cal vigilar on verifiquem i què compartim (risc de suplantació d’identitat). Mètode pas a pas per ordenar • Treure-ho tot i fer pilons; després, carpetes i etiquetes clares. • Paper vs núvol: flexibilitat segons perfil (gent gran, reticències digitals) però sempre amb un sistema que doni tranquil·litat. Burocràcia i imprescindibles • Administració exigent (originals, cites llargues): agilitzar tenint-ho tot localitzat i digitalitzat. • Imprescindibles a mà: - Pòlisses d’assegurances (casa, cotxe) amb dades i telèfons actualitzats. - Contracte de lloguer signat a tots els fulls. - Escriptures i hipoteca (recuperables a notaria/registre) i llibre de família (duplicats costosos). Agenda i on trobar el llibre • Presentacions a Bescanó (16/04), Girona (Llibreria 22), Olot (Drac), i properament més punts. E-book: de moment, reticència de l’autora. Música: Marina Freixas Inicis i evolució • Vocació des de petita, família d’artistes; piano i guitarra com a eines de composició i directe. • Primer single (en castellà, “Seguir”) amb aprenentatges de producció i lletra; posterior viratge al català. • D’Igualada a Girona (Arts Escèniques), xarxa creativa i reset a l’octubre: guanya un concurs d’emergents (19/10) i actuarà a les Festes de Gràcia. Identitat, procés i temps • Artista experimental en construcció constant. Treballa en el primer disc (objectiu: abans d’acabar l’any). • Procés intens (estudi, assajos, producció) mentre compatibilitza una feina de 40 h setmanals: el temps és el gran hàndicap. “Si em donen dos dies de festa a la feina, només a l’estudi.” Singles vs àlbum i concerts • Els singles funcionen, però l’àlbum és una necessitat vital per donar sentit al relat artístic. • Nova peça: “Sols els dos” (relació que no arrenca per falta de moment vital compartit). • Agenda: 12 d’abril (concert de matinada) i 24 d’abril a les Festes de la UdG (Montilivi). Literatura: Estel Soler — “Aquest tros de vida” (Premi Ramon Llull) Context i to • Oficis de cultura i precarització; la passió sosté la decisió setmanal de no abandonar. • Portada serena vs contingut cru: la recepció depèn molt de l’estat emocional del lector. Trama i temes • Protagonista: Helena (científica, mare a la quarantena). Coprotagonista: Abel (venedor de vins, 60+). Road movie fins a Occitània. • Relacions no monògames en parelles veteranes: trencar patrons edatistes. • Temes: avortament i dols silenciats, conciliació, privilegis masculins, crítica al capitalisme i a l’ansietat productivista, dignitat de dir “no”. “Crec que ho ets perquè jo he deixat de ser-ho.” “La vida em fa nosa.” Impacte i estil • Lectors homes confessen revisió de privilegis i mirades noves cap a la parella. • Hiperrealisme domèstic i veu honesta; escriptura visceral que deixa ressaca emocional a l’autora. Moments destacats “Tots els papers són reemplaçables. Però la còpia digital et salva la vida.” — Judit Lucas “Si em donen dos dies de festa a la feina, només a l’estudi.” — Marina Freixas “Crec que ho ets perquè jo he deixat de ser-ho.” — Aquest tros de vida “La vida em fa nosa.” — Aquest tros de vida

  • 55'

    Idees silenciades, cos malalt i el nou Mirabet

    Visió general Programa amb tres eixos principals: art i activisme a la Fundació Balbi, història del cinema i malaltia al Museu del Cinema, i nova etapa musical de Ramon Mirabet. El conductor obre amb una editorial sobre la pluja i la sequera a Girona. "La sequera és un fet i ha arribat per quedar-se, se’n parli o no." Editorial: pluja i sequera a Girona Context meteorològic: pluges que donen una treva, però la sequera persisteix. Missatge clau: cal inversió en xarxa, reducció de consums i seny; no fer-se trampes al solitari. To del programa: proper i reflexiu, amb tertúlia lleugera de dimecres amb Arnau Vila. Art: “Idees silenciades” a la Fundació Balbi (Quim Massana i Michelle Wilson) Conceptes clau i discurs expositiu Títol i idea-força: idees silenciades com a marc obert per a quatre artistes (vuit mans) amb una mirada militant i crítica. Quim Massana – “Murs silenciats”: sèrie fotogràfica iniciada el 2001 sobre grafitis tapats i la paradoxal generació de “més soroll” visual en el procés d’esborrar missatges. "El fet de tapar uns missatges genera encara més soroll." Michelle Wilson – “El capitalisme deshumanitza”: instal·lació que explora la policrisi (canvi climàtic, auge de l’extrema dreta, desigualtats) i els “escales” de l’èxit: racisme, colonialisme, masclisme, avarícia. "És possible reconnectar amb la part de cura i empatia, però costa temps i consciència." Itinerari expositiu: de la mirada més poètica (murs) cap a un to activista (aigua – peça de Fiona), crítica social (Michelle) i militància (Mike). Procés creatiu i treball en equip Relació fluida entre els artistes; brainstorming catalitzat per la comissària (Maggie/Magui) i fites de treball. Producció intensa els darrers mesos; peces acabades a contrarellotge. Recepció i debat Satisfacció i autocrítica dels autors; voluntat d’itinerar l’exposició. Debat sobre censura/valoració del grafiti: qui decideix què és art i què es tapa, i com s’ofèn l’espai públic amb “tapat” lleig. Cinema: “El cos malalt” a l’origen del cinema (Museu del Cinema) – Àngel Quintana La conferència Títol: sobre el “cos malalt” a les sèries de films Pathé (c. 1905–1915), a càrrec d’Estefany Salmón (arxius de la Fundació Jérôme Seydoux-Pathé, París). Eix temàtic: com la ficció incorpora malalties (neurastènia, hospitals, operacions) en clau còmica, bíblica i dramàtica durant la Belle Époque. Relació ciència–ficció i context històric Innovacions paral·leles: cinematògraf i raigs X; aparició d’arxius fílmics durant la Primera Guerra Mundial (rereguarda, hospitals). Distinció metodològica: ciència busca la veritat; ficció busca la mentida i crea imaginari. "La ficció és molt diferent de la ciència; la ficció busca la mentida." Sessió oberta i gratuïta, amb traducció consecutiva al català. Música: Ramon Mirabet presenta el 5è disc i concert a Girona Nou disc i llengües “cinquè” com a títol conceptual que reivindica trajectòria; cançons en català, castellà i anglès. Honestedat i proximitat: escriure i cantar en la llengua materna per comunicar millor. "Cada disc intento despullar-me una miqueta més." Històries i temes Vivencial i íntim: diàleg amb el pare, estats d’ànim, quotidianitat, pèrdues i enamoraments. Filosofia artística: menys mirada comercial, més visceral i emocional; deixar cuirasses. Orígens i directe Inicis al carrer a París (2005): descobrir la pròpia veu cantant amb artistes de carrer. Concert: 28 de març, Auditori de Girona (Gran), presentació “a casa” de les noves cançons. Altres Franges de promocions i música entre blocs (anuncis locals, promoció de programació, temes musicals).