episodis

Panorama de l’episodi Tonalitat i obertura: inici reflexiu sobre fer-se gran i la fragilitat —física i vital—, i la necessitat d’afrontar noves etapes amb entusiasme. Després, un magazín clarament cultural amb dues peces centrals: Festival Neu (11a ed.): essència, programació, indústria i futur a Girona. Ràdio local: trobada de professionals i presentació del 2n Llibre Blanc del sector a Girona. Bloc 1 — Festival Neu (11a edició) Essència i ADN del Neu “Emergència, independència i art.” Aposta principal per talent emergent sense renunciar a grans noms puntuals. El nom ve de l’alemany Neu (“nou”) i del grup krautrock NEU!: vocació de novetat i risc artístic. Format en cicle: desembre–gener (inici 30/11), amb programació distribuïda per la ciutat. Programació destacada i formats Obertura: Maika Makowski en estrena d’àlbum (coproducció amb Temporada Alta). Multidisciplinari: música i altres arts (documental de The Gramophone All Stars, podcast “El Pou”, sorpreses). Familiar: Tortell Poltrona; sessions d’11h a La Mercè (ex.: Joan Colomo i la Ràdio Fórmula). Nits de casa: combinació Ludwig Band + Minibús Intergalàctic (cartell doble molt esperat). Neu Pro: indústria, formació i connexió Jornada per a creadors i indústria: ponències, masterclasses i podcast al Centre Cultural La Mercè. Objectius: inspiració, connexió i formació. 3a edició a inicis de desembre (programa complet en 15–20 dies); la 2a edició va exhaurir acreditacions. Girona, infraestructura i teixit cultural Girona té un gran volum de programació pública (auditoris/teatres), però cap sala de concerts pròpia: desig d’una futura sala de rock. Xarxa d’espais col·laboradors: Teatre Municipal, Auditori de Girona, Sala La Planeta, La Mercè, La Mirona, i espais públics (La Volta, Estació Espai Jove, Parc Central) amb programació gratuïta. Reptes i futur Model transversal (no “macrofestival”): cuidar el cicle, ampliar projectes i segell discogràfic propi per impulsar talent local. Deslocalització i tecnologia: es pot treballar bé des d’on calgui; treball 365 dies per anticipar programació. Dates clau: del 30/11 al 26/01. Bloc 2 — Ràdio local: trobada i 2n Llibre Blanc Objectiu de la trobada (Casa de Cultura, 29/11) Jornada organitzada per la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya amb el Col·legi de Periodistes. Presentar i debatre el 2n Llibre Blanc de la Ràdio i fer xarxa entre emissores (compartir idees, neguits i oportunitats). Què és el 2n Llibre Blanc? Radiografia actualitzada del sector de ràdio local a Catalunya (el 1r és de 2007–08). Catalunya té la densitat més alta d’emissores locals d’Europa: un ecosistema singular. Context: revolució digital i centenari de la ràdio —aturem-nos per veure on som i cap on anem. El valor del periodisme de proximitat Xerrada: “L’experiència de les trinxeres” (Manel Cerdà, Ràdio Palamós): posar en valor la primera línia del periodisme local. Rigor i servei públic: la comunitat contrasta el que expliques “al forn del pa”. Risc de deserts informatius si el periodisme local no és reconegut i ben remunerat. Infoxicació i pertinença L’excessiva informació dirigida per algoritmes pot desinformar. La gent busca proximitat i pertinença: saber què passa al barri (ex.: canvis en la recollida de residus) és clau per la vida diària. Unió i futur del sector “La unió fa la força.” Aproximadament 200 emissores locals (unes 150 professionalitzades), que sumen audiències i defensen l’ús social del català. Compartir solucions tecnològiques i bones pràctiques accelera la transformació del sector. Dades i moments clau Festival Neu: inici 30/11 (Maika Makowski) i cloenda 26/01; nits destacades com Ludwig Band + Minibús Intergalàctic (dia 21, abans de Nadal). Neu Pro: 3a edició amb programa imminent (15–20 dies). Ràdio local: trobada 29/11 a la Casa de Cultura de Girona i presentació del 2n Llibre Blanc.

Panorama general • Episodi coral amb tres eixos: gastronomia gironina i noves estrelles Michelin, entrevista musical a Joan Masdeu (Whiskins) i contracultura electrònica a Girona (Ameji), tancant amb consells d’“Amor en sintonia” sobre com deixar una relació de manera assertiva. "Fer art ha de ser la cosa més lliure del món." "La soga que t’aguanta i que t’escanya" (sobre xarxes socials). Gastronomia gironina i orgull local • Celebració de 3 noves estrelles Michelin a Girona (Esperit Roca, Divinum, Boramar) i Estrella Verda per al Bistró 1965 (Emporium). • Reivindicació del valor de la cuina de proximitat: des d’un esmorzar de forquilla o un entrepà ben fet fins a l’alta cuina —“no cal menjar amb 17 coberts per gaudir”. Entrevista a Joan Masdeu (Whiskins) Nou EP i direcció artística • Presenta “Rostre d’actriu” com a avançament d’un EP “gamberro” i d’impàs que combina adaptacions i peces noves. • Relectura de cançons pròpies (p. ex. “El carrer dels jocs orals”) i adaptació al català d’un tema de Deluxe (Xoel López), amb col·laboració del mateix Xoel a la versió. • Procés de gravació orgànic i intuïtiu, buscant nous paisatges sonors. L’ofici i la pausa necessària • EP com a punt i a part per guanyar perspectiva i decidir el rumb futur. Vol aturar-se després de la gira per pensar “què vull fer després”. • Llibertat de la carrera en solitari vs. banda: autonomia creativa però amb el repte de no tenir el “contrapès” dels companys. Indústria musical avui • Transformació digital: estudis, producció i accés han canviat radicalment. • Crítica a la homogeneïtzació estilística i al poder de prescriptors i programadors: costa que propostes fora del corrent “urban” arribin a l’aparador. • Xarxes socials: imprescindibles però asfixiants. Whiskins: memòria i aprenentatges • Orígens com a Whiskins Collons (maquetes, Aleluia Records) i salt amb DisMedi (1997). • Anys dolços: 1997–2001 (creixement, concerts, presència a TV; abans de l’era de la immediatesa). • Diagnosi actual: desaparició de la “classe mitjana” a la música en directe; més competència per menys catxets. • Dissolució coherent (2009): donar pas a noves generacions i mantenir la llibertat artística. Present i agenda • Continua compaginant música amb Senyals de Fum Comunicació (campanyes de premsa per artistes). • Full de ruta: nous singles al gener i febrer i EP al març. Contracultura electrònica a Girona (Ameji) • Ameji (Associació de Música Electrònica de Girona) impulsa underground, nous DJs/productors i cultura de club amb mirada europea. • Record de l’ecosistema històric a la demarcació (Blau, Sala del Cel, Parquer) i de l’impacte estatal (màquina, Ruta del Bakalao). • Esdeveniment: divendres 29/11, 23:00, antic Club Blau — amb Euca Collect (BCN), exposicions, performance, directes modulars i DJ sets; proposta multidisciplinària i assequible. Amor en sintonia: com deixar una relació de forma assertiva Principis clau • Decisió conscient: evita el “avui sí, demà no”. Si dubtes, no precipitis la ruptura. • Moment i lloc adequats: intimitat i cura (no en públic, ni en situacions sense sortida —p. ex. un creuer!). Comunicació honesta • Claredat i veritat: explica el “per què” real amb maduresa (fins i tot si hi ha una tercera persona). • Evita missatges contradictoris (“potser més endavant…”) que deixen la porta oberta i fan mal. • Si hi ha dubte personal, demana un espai pactat abans de trencar. Higiene emocional • No comparar relacions (especialment per xarxes). Cada història és única. • Observa el llenguatge no verbal: allunyar-se sense parlar és confús i feridor. • Accepta el dol i focalitza’t en el propi procés. "Deixar en consciència… i amb la veritat per davant."

Editorial i to del programa El dia després del 25N obre el magazín amb un recordatori contundent: la violència masclista persisteix i cal no normalitzar-la. • Condemna explícita d’un feminicidi recent d’una menor • Crida a no relegar-ho a xifres: “no són xifres, són vides” "Tant de bo arribi el dia on no toqui marcar aquest dia en el calendari." Cultura pop i memòria generacional Bola de Drac i el valor del doblatge en català • Xerrada distesa sobre Dragon Ball (especialment GT), la generació Super3 i els doblatges catalans que han marcat una època • Reconeixement a l’aposta valenta de la corporació pública que va popularitzar l’animació japonesa en català Entrevista — “L’estaca, crònica d’una cançó sense fronteres” (Joaquim Vilarnau) Origen i context • L’obra dissecciona la cançó de Lluís Llach (1968), filla del Maig del 68, en un context de censura franquista i obertura econòmica amb turisme • L’“Avi Siset” existia realment (avi d’un amic de Llach) i va influir en la presa de consciència del cantautor Censura, mite i apropiació col·lectiva • Inicialment, “L’estaca” passa desapercebuda com a cara B; més tard, la censura la prohibeix • Estratègia a concerts: músics toquen, Llach s’aparta i el públic la canta; el mite creix a partir de la prohibició L’expansió internacional • Documentades 450+ versions en 40 idiomes, amb trajectòries singulars: • Xile: cançó antipinochetista en cercles concrets • Polònia: himne de protesta en l’era Jaruzelski • Alemanya: redescoberta el 2017 i vigent en moviments ecologistes i cançoners escoltes Per què funciona? • Clau doble: música que enganxa a la primera i lletra universal de lluita per la llibertat • Dades d’actualitat: 82% de versions són del segle XXI, i gairebé la meitat dels últims 10 anys "Les cançons ens arriben per la música i es queden per la lletra." Apunts finals • Pròleg de Lluís Llach al llibre i bona acollida • Conclusió: “L’estaca” continua viva i interpel·la les lluites presents Sac de Jocs — Picatessoros (ABA) • Joc infantil familiar (5+, fins a 4 jugadors) amb martell de fusta i caixa-cova plena de “diamants” • Mecànica: picar els laterals per fer caure pedres al ritme just (límit de 8 per torn per “no despertar el drac”) • Aprenentatges: motricitat fina, reconeixement de colors, control de la força i espera del torn • Variants: dau amb rols de nans/colors, reptes de parell/ senar, combinacions de colors i comodí transparent • Ideal per canalitzar energia i treballar autoregulació mentre es juga Teatre — AGT: premis, suport i estat del sector Premis AGT 2024 • Premi AGT Cristina Servià: produccions gironines 23-24; aquest any votació oberta al públic a la web (fins al 3 de desembre) • Premi Pep Mora: reconeixement a una trajectòria en arts escèniques de la demarcació; decisió per jurat independent • Gala de premis: dijous 12 de desembre, 20.00 h, La Mercè (inscripció prèvia a la web) i pica-pica al bar L’Atòria Suport a la creació — Impliquens 2024 • Ajut que posa el focus en crear (no en l’exhibició immediata) • Dotació augmentada a 5.000 €, amb assessorament i difusió (contacte amb teatres, espais d’assaig i promoció) Estat del sector a Girona • Ecosistema descentralitzat i potent: presència d’AGT, retorn d’artistes postpandèmia i nous lideratges (Municipal, El Canal) • Plans 2025: recuperar una fira per a programadors enfocada a companyies amb menys recursos • Reivindicació transversal: més pressupost cultural i reconeixement a la feina de base Tancament musical • “L’estaca” (Lluís Llach) • Bloc musical posterior amb to reivindicatiu i energètic (Prova-ho ara/Ho tenim tot)

Punts clau de l’episodi • Gentrificació al Barri Vell de Girona: diagnosi experta d’Isabel Salamaña sobre l’impacte de pisos turístics, el boom de ciclistes i la privatització de l’espai públic. • Debat veïnal: testimonis contraposats sobre la convivència entre nous negocis (ciclisme) i comerç tradicional; èxode de residents i pressió sobre l’habitatge. • Propostes: llicències de pisos turístics reversibles, objectiu de com a mínim un 60% d’habitatge residencial, i reordenació de terrasses i festivals per recuperar l’espai públic. • Cultura i ciutat: recomanació Badateca (bar de vins Bi), presentació del llibre “Somos dioses pero lo hemos olvidado” de Noemí Alarcón i Caboolbaba presenten el disc “4”. • Editorial del dia: recordatori del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències vers les Dones. 1) Gentrificació a Girona: diagnosi, impactes i sortides Context i cronologia del fenomen • Fenomen global (Europa, EUA i Llatinoamèrica) que arriba a Girona amb la globalització del turisme i les plataformes de lloguer. • Escalada turística vinculada a les aerolínies de baix cost (anys 2000) i, a partir de 2011–2015, especialització en ciclistes d’elit i també flux lligat al golf (Caldes), generant nous residents internacionals (expats) i major pressió. • A Girona: entorn de 450–500 pisos turístics al Barri Vell; límits municipals recents (≈15% al Barri Vell, 4% resta de barris) però l’Administració hi arriba tard. "Quan tu fas de turista no valores l’impacte de la teva acció sobre el territori" — Isabel Salamaña Impactes al Barri Vell • Expulsió de població resident: pujada de preus i canvi d’usos dels habitatges. • Mercantilització/privatització de l’espai públic: proliferació de terrasses i obstacles que dificulten el pas i l’ús comú, i festivalització excessiva del Barri Vell. • Conflictes de mobilitat: la restricció de bicicletes en tres carrers és insuficient; el problema és de gestió d’usos de l’espai públic. "L’espai públic és un bé comú. No tot s’hi val" — Isabel Salamaña Veus del barri • Joan (veí, 20 anys al Barri Vell): constata degoteig de marxas de veïns en 5 anys a l’escala; alerta d’un Barri Vell “teatralitzat” si segueix l’expulsió. • Nil (veí i ciclista): veu compatibilitat entre botigues de ciclisme i comerç tradicional si hi ha locals disponibles i facilitats municipals. • Contrapunt d’Isabel: incompatibilitat per preus i patrons de consum; una carnisseria o verduleria no pot assumir els lloguers actuals. Propostes i alternatives • Llicències reversibles de pisos turístics: p. ex., 5 anys turístic + 5 anys mercat residencial (estudiants i veïns). Evitar llicències perpetues. • Objectiu de sòl residencial: mínim 60% d’habitatges amb veïns al Barri Vell. • Equipaments de proximitat per sostenir vida quotidiana: escola bressol, biblioteca al centre, escola de música, espais per gent gran; reforçar el teixit veïnal. • Reordenar terrasses i activitats: recuperar passos lliures i no tancar places; descentralitzar esdeveniments sense afegir pressió al centre; cura d’espais verds i renaturalització amb criteri. 2) Badateca: Recomanació gastronòmica • Obertura recent de Bi (bar de vins, tapes i platillos) a la Plaça del Vi. • Plats destacats: calamars a la romana, ensaladilla russa, croquetes de cecina i pernil ibèric, coca de pa i mollete de ronyons al xerès. • Ideal per dinars o vespre; interior acollidor i terrassa. 3) Llibre: “Somos dioses pero lo hemos olvidado” (Noemí Alarcón) • Llibre (i continuació amb “Todos somos bendecidos”) que reivindica valors que no passen de moda: fe, família, respecte, amor. • Format lletra + art: diàleg amb obres de la seva germana, la pintora Montserrat Cot. • Efecte en lectors: connexió emocional amb paraules com “T’estimo” o “Tu pots”. • Presentació destacada: Monestir de Sant Daniel (Girona) amb exposició al claustre. “A una persona, ningú li havia dit mai ‘t’estimo’; ho va llegir al llibre i va plorar.” — Noemí Alarcón 4) Música: Caboolbaba presenten “4” • Singles: “De cara a la paret” (context post-referèndum i desobediència) i “Què puc fer per tu” (suport mutu davant l’adversitat). • So i procés: disc eclèctic (rock, pop, reggae…), llibertat creativa, menys cançons però millor curades (12 temes de 25–30 inicials), treball previ a casa i al local sense egos. • Trajectòria: banda amb uns 25 anys; el disc “4” aposta per claredat i solidesa sonora. • Directe: intenció de concert de presentació amb membres històrics i repàs de totes les etapes. “Compondre perquè ens agradi a nosaltres. Si a casa m’agrada molt i no agrada a ningú, igualment estic tranquil.” — Caboolbaba 5) Editorial i agenda del dia • 25 de novembre: reflexió inicial sobre el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències vers les Dones i crida a participar en concentracions i actes a Girona i arreu.

Introducció i to editorial Context i to: Arrencada d’emissió (divendres 22/11/2024) amb to distès i editorial contra el consumisme de Black Friday i derivats. "Que la felicitat són altres coses. I que la felicitat sigui la banda sonora de tota la nostra vida." Polèmica televisiva: Conversa Said–Arnau sobre l’episodi Broncano vs Pablo Motos i la pèrdua de connexió “de tu a tu” de cert televisiu d’"establishment". Clau: Transparència del que passa entre bambolines i valor de parlar clar. Cinema: estrenes, musicals i clàssics (amb Carles Ribas) Estrena destacada Wicked (adaptació del musical de Broadway): Reacció inicial: crítica i públic molt favorables; podria ser un dels hits de la temporada. Durada: 160 minuts; prevista una segona part. Cast/autor: Sense grans noms (excepte l’atractiu d’Ariana Grande); direcció esmentada com a John M. Chu. Musicals al cinema: tot o res Exemples d’èxit: Sweeney Todd, West Side Story. Exemples de fiasco: Evita (discutible) i, sobretot, Cats (multirazzies, pitjor adaptació). Apunt actual: Joker amb Lady Gaga en clau musical. Cinema d’autor i Covid Temps compartit (Assayas): Film francès, intimista i de cambra, situat en el confinament. Dos germans i les parelles a la casa familiar; reflexió sobre el que vam viure i la necessitat de distància temporal per digerir grans temes. Clàssics i agenda de sala Hitchcock al cicle de la Filmoteca/Truffaut: La muerte en los talones (Cary Grant, Eva Marie Saint, James Mason). Clàssic del “ciutadà anònim perseguit sense motiu aparent”. Visita d’Isabelle Huppert: presentació de La cérémonie (Claude Chabrol) al Truffaut (diumenge, vespre). Apunt cultural creuat: presentació de "El dia de la mort de Roberto Brava" (Carles Ribas) a la Llibreria 22. Nota final: Mentió de ganes de veure “Robot salvaje”. Sac de jocs: Picatesoros (Pau Regincós) Joc familiar d’habilitat i recompte Picatesoros (HABA): experiència molt tàctil i visual amb una capsa-cova, martell de fusta i diamants. Mecànica bàsica: • Cada torn, picar pels laterals per fer caure gemmes sense excedir el límit de 8 (sinó, despertes el drac i perds el torn). • Recollida per colors a les teves carretilles; el negre (carbó) molesta i es retorna; el transparent és comodí. • En omplir una carretilla, es retorna al “dipòsit” i es guanya 1 punt; primer a completar 4 carretilles, guanya. Variants: dau i cartes de repte (parells/imparells, colors concrets, jugar amb mà no dominant, ull tancat, etc.). Aprenentatges: motricitat fina, identificació de colors, comptatge i conversa sobre minerals. Ideal per canalitzar energia amb control de força. Entrevista: “Murs de silenci. Gran Escala 2000” (Anna Teixidor) El cas i la tesi Reobertura periodística del cas (1992) d’explotació sexual de menors al prostíbul de Ventalló (“Gran Escala 2000”), amb participació de elits polítiques, empresarials i judicials i una xarxa de silencis i impunitat. Objectiu doble: llum i fiscalització; dignitat i reparació moral per a les víctimes. Procés de recerca Treball iniciat el maig de 2022; equip de 5 persones; any d’investigació amb suport del servei públic (3CAT/TV3). Emissió lineal de 2 hores a TV3 i disponibilitat a plataforma; s’ha obert bústia/ telèfon de denúncies. Silencis, pressions i velocitat inusual Tipologies de silenci: • De les víctimes, que no van poder ser escoltades. • De les elits locals i d’alguns mitjans, per homertà i relacions de poder. • Institucional: un investigador va veure la seva carrera perjudicada per aquest cas. Celeritat anòmala: operació al maig i judici al novembre (1992); possible pressa per “passar pàgina”. “Tothom ho sabia” i caciquisme Alcaldes i càrrecs locals: molts no van voler parlar; alguns admeten que evitaven certs àpats perquè després alguns assistents anaven al prostíbul amb menors. “Vox populi” com a clima d’època als 90: caciquisme i feudalisme social. "Els amics són els amics i aquests amics han de recordar cada dia que són amics." (Ferran Prat, sortint de presó preventiva) — una frase que il·lustra el clima. Les víctimes, al centre Localitzades unes 50 dones; 10 han parlat on the record (amb recreacions de veu/imatge quan calia). Conseqüències: traumes, vulnerabilitat econòmica i emocional, estigma i silencis familiars 30 anys després. "Cal trencar el silenci, sobretot perquè la impunitat no es mantingui." Noms i proves: rigor i límits Hi ha llistes amb noms, però sense proves fefaents no es poden publicar; es requereix més fonts que el llindar habitual. Hi ha mencions a autoritats d’alt nivell; sense acreditació robusta, no es difonen. El fil Ortega Monasterio A partir de l’arxiu Xavier Vinader i recerca a Osca, es documenten vincles entre Antolín Fernández (Club Xoco), Pura Gastón (esposa d’Ortega Monasterio) i el propietari real atribuït per testimonis a José Luis Ortega Monasterio. • Testimonis: presència habitual d’Ortega, propostes de gestió a coneguts, propietats vinculades a l’entramat. La família ha enviat carta negant-ho; dret a rèplica reconegut. Present i estructures d’impunitat Mapa N-II (2000–2020): russes → búlgares → romaneses; control parcel·lat d’aparcaments/rotondes; cossos policials n’estan assabentats. Opaquedat societària: homes de palla, actes privats, difícil saber beneficiaris reals. Requisits per obrir un club (segons un empresari): • Contactes amb magistratura (evitar tancaments), • canals amb policia (evitar controls dissuasius), • llicències municipals i pau veïnal. Salut i límits humans Cas d’una dona amb 40 serveis sexuals en una nit celebrats pel local: reflexió sobre dany físic i psicològic. Vida “útil” mitjana en explotació: 3–5 anys. Mirada final El documental aspira a ser catalitzador de noves recerques i acompanyament a víctimes; la consciència social actual (post-MeToo) facilita nous relats, encara que persisteixin por i intimidacions.

Panorama general Programa magazine amb quatre eixos clau: literatura, economia, educació i música. Converses àgils, to proper i contingut de servei, amb èmfasi en realitats locals de Girona. "Salut, peles i futbol... i una mica d’amor" — resum irònic del que mou el dia a dia, segons el tram d'economia Llibres: Carles Ribas i Blancher presenta "El dia de la mort d’en Roberto Bravo" Trama i estructura • Punt de partida: el narrador, avui amb 35 anys, descobreix la mort de l’atracador Roberto Bravo llegint l’"esquela" i necrològiques al diari. • Relat en capes amb flashbacks: contraposició present vs. passat per reconstruir la figura d’un atracador de poca volada que un dia va fer “el pas massa gran” i tot li va sortir malament. • Mirada coral: periodista de la vella escola, un company de presó i altres testimonis ofereixen versions contradictòries per fugir del blanc-i-negre. Temes • Nostàlgia vs. idealització: el temps edulcora els records; la novel·la n’exposa els grisos. • Generació en precarietat: compartir pis, feines inestables i relacions fràgils; el passat com a motor per tirar endavant. • Llenguatge: literari i no cinematogràfic, tot i alguna referència i ritme visual. Referents i procés creatiu • Ecos de Mark Twain (Tom Sawyer, Huck Finn) i la pel·lícula Mud. • Bloquejos creatius resolts amb pauses i passejos per la Devesa. • Presentació: dissabte, 12 h, a la Llibreria 22 (amb Pep Gieto i Guillem Tarríves). Economia: Bitcoin, renda dels aturats, Golden Visa i segona oportunitat Bitcoin a màxim històric i gestió del risc • Nou màxim històric (~97.500 $ en directe). Tendència alcista després d’un cicle llarg (de ~16.000 $ fa 2 anys a gairebé 100.000 $). • Recordatori de volatilitat alta i necessitat d’"entendre abans d’invertir": blockchain, custòdia en wallets (incloent hardware wallets), i bones pràctiques de seguretat. Declaració de la renda obligatòria per a aturats i beneficiaris de l’IMV • Objectiu de control: obligació de presentar la renda encara que no arribi al mínim de 22.000 €. • Efecte pràctic: molts casos neutres, però hi pot haver quotes petites (p. ex. +10 € si cobres 16.000 €, +100 € a 17.000 €, +200 € a 18.000 € aprox.). • Cost afegit: gestoria, temps i risc de sancions si s’oblida. • Falta de reforma fiscal estructural: pedaços successius i més pressió a rendes baixes. Fi de la Golden Visa • Què era: residència per inversió (≥500.000 € en habitatge o ≥1 M€ en empresa). • Efectes: dinamització en moments, però tensió de preus d’habitatge. S’anuncia la supressió per equiparar requisits a tothom. Llei de la Segona Oportunitat (focus Girona) • Permet a particulars amb deutes insostenibles demanar exoneració si han obrat de bona fe i sense delictes econòmics. • ~2.000 gironins se n’han beneficiat: alleujament real i reinici vital. Apunt esportiu • Debat sobre tornar al Camp Nou a mitja temporada vs. esperar a l’agost; obres que s’allarguen i logística. Mentrestant, focus en Girona FC. Eduquem-nos (Anna Julià): aniversaris infantils coherents i senzills Principis clau • Menys és més: evitar l’excés de regals i el protagonisme desmesurat. • Intimitat i mesura: entorn familiar i pocs amics (especialment 3–5 anys). L’infant aprèn “com se celebra” observant i participant. • Participació: preparar sucs, entrepans, acollida... fer d’"amfitrió" segons l’edat. • Evitar la hiperexcitació: espais on “tot és saltar i cridar” associen aniversari a caos. • Consum conscient: no vincular diversió a compra/serveis (ex. salons de bellesa infantils). • Responsabilitats creixents: fer anys = petits encàrrecs (fer el llit, ajudar a preparar...). "No passa res per anar a contracorrent" Gestió de regals i agenda • Parlar amb avis/família: un regal o cap; seleccionar i evitar “el baül infinit”. • Ser amo de l’agenda: no cal anar a tot; triar allò que encaixa amb els valors de casa. Música: Ribera presenten "Ribera" i nova etapa a tres El projecte i la relació amb Girona • Josep i Maria Ribot, ara amb la Marina: de duo a trio que "sempre suma". • Vincles amb sales de Girona dels inicis (El Cercle, Jardins de la Mercè...). So i evolució • Del minimalisme i l’intimisme a textures més crues/punk i després electròniques; el nou disc recull el bagatge amb una proposta essencial i directa però més processada. • A tres, el directe gana joc i fluïdesa. Gira i dates • Estrena a Madrid (Sala Clamores) i gira a partir de gener; a Girona, 31 de gener al Foment (entrades a la venda). • Creixement orgànic i comunitat fidel que acompanya el llançament.

Resum general Programa ric en cultura i comunitat: des d’una editorial sobre els 25 anys de la revista Bonart i l’“enthusiasme” com a motor vital, fins a una conversa profunda amb Martí Pere Ferrer sobre l’ofici del teatre, el respecte a la trajectòria i la militància cultural en català. A la part central, abordem la prevenció de lesions en joves amb el Projecte Sónar (Erasmus+), i tanquem amb economia del bé comú (documental i taula rodona) i la visita a la Fundació Balbi per descobrir l’exposició “Retorns” d’Eva Llorenç. Temes principals 1) Teatre, ofici i territori (amb Martí Pere Ferrer) • Identitat gironina i trajectòria: viure i treballar des de Girona sense perdre connexió amb el sector. • Ofici i generacions: crítica a la immediatesa i cerca d’èxit; defensa del llarg recorregut, la tècnica i el companyerisme. • Comèdia vs drama: denúncia de la “tirania de la comèdia” en la programació; el teatre també és reflexió i emoció trista. • Subvencions: aposta per un model de préstec retornable (estil francès) que corresponsabilitzi companyies i Estat. • Militància cultural: clàssics (Sagarra, Verdaguer, Rusiñol, M. Vayreda) i defensa de la llengua; el teatre com a eina de país. • Agenda viatgera i d’autor: de La Fosallat (lectura dramatitzada) a Nureyev i el Poema de Nadal. 2) Esport i salut: Projecte Sónar (amb Joshua Colomà) • Problema: augment anual de lesions esportives en joves (per ex., LCA) malgrat més pràctica. • Causes combinades: especialització primerenca, volum/gestió de la càrrega, menys joc desestructurat, superfícies i materials. • Solucions del projecte (3 pilars): - Eina de vigilància de lesions per a clubs. - Cursos online gratuïts per a entrenadors/es (càrrega, nutrició, emocions...). - Materials audiovisuals per a famílies (pantalles, descans, emocions...). • Barreres: temps, retribució i recursos als clubs; cal facilitar i democratitzar la prevenció. • Pilot: >5.000 atletes, >200 entrenadors, 38 clubs; objectiu de continuïtat i traducció al territori. 3) Economia per a les persones i el bé comú (amb Susana Mota) • Documental “Alter Natives. Construint Futurs Possibles”: mostra experiències positives i sostenibles; producció col·laborativa (Goteo). • Taula rodona “Impulsos per desafiar TINA”: alternatives reals a “There Is No Alternative” en energia, aigua i economia. • Enfoc: governança de l’aigua, transició energètica, Economia del Bé Comú; activitats gratuïtes amb inscripció. 4) Art contemporani: “Retorns” d’Eva Llorenç (Fundació Balbi) • Triple retorn: - Geogràfic: retorn a Girona i a un entorn vital que reconfigura la mirada. - Temàtic: tornar al paisatge (pins, llum), després d’explorar retrats, interiors, flors. - Intern: acceptació personal; deixar la perfecció i prioritzar l’insinuació i la passió. • Procés i tècnica: exploració i experimentació; equilibri entre tècnica i emoció, influències impressionistes; el plaer de resoldre pictòricament sense perdre frescor. Cites destacades "Estem vivint un moment de tirania de la comèdia." "No es pot començar pel punt i l’estrella." "Molta gent petita en llocs petits, fent coses petites pot canviar el món." "Més val prevenir que curar." Agenda i detalls pràctics Teatre i literatura (Martí Pere Ferrer) • 23/11 – Olot: lectura dramatitzada de La Fosallat (llavor de “La punyalada”). • 05/12 – Blanes: L’últim viatge de Rudolf Nureyev (monòleg amb dos ballarins). • 18-19/12 – Girona, Casa de Cultura: El Poema de Nadal (dues funcions; crida a ajuntaments; visió contemporània i emocional). Economia del bé comú • 22/11 – 17:00 – Centre Cívic Pla de Palau (Girona): Projecció de “Alter Natives” amb col·loqui. • 26/11 – Mateix espai: Taula rodona “Impulsos per desafiar TINA” (energia, aigua, EBC). Activitats gratuïtes amb inscripció prèvia. Exposició • Fins al 4 de gener – Fundació Balbi (Girona): “Retorns” d’Eva Llorenç.

Panorama general de l'episodi "Som jugadors analògics en un món digital" Episodi coral d'Els Quatre Rius amb tres grans blocs: música (presentació del disc 'Artés' d'Ull amb Jordi Llurba), fotografia i meteorologia (Enric Agut al voltant de l'obra de Lluís Roura) i literatura/memòries (Fel Faixedas i el seu llibre 'M'hauria agradat conèixer-te'). L’obertura posa el focus en la salut, la prevenció i la sensació de mala maror que plana en temps accelerats. Obertura: salut, prevenció i el símptoma de la “mala maror” • Reflexió inicial sobre temps complicats i la incomoditat dels hospitals. • Idea clau: més val prevenir que curar; cal “mirar-nos i escoltar-nos” més sovint. Apunt lleuger de cinema • Conversa distesa sobre Gladiator 2: "no aneu amb el xip de la primera"; el cinema també és entreteniment sense grans pretensions. Música: Ull presenta ‘Artés’ (amb Jordi Llurba) • Disc nascut d’una necessitat i convertit en projecte col·lectiu: de duet (bateria + guitarra/veu) a col·laboracions distribuïdes que aporten “amor en forma de música”. • Origen i dedicatòria: cançó “Artés” com a cant a la llibertat (a la seva filla) i als Ateneus (Ateneu Popular La Fàls d’Artés) com a espais que vertebren comunitat i jovent. • Procés creatiu: gravacions a Barcelona, Tarragona, Màlaga, Eivissa i Artés, de qualitats diverses; el resultat cerca una textura viva, “tractada amb carinyo”. • Temàtica: el fil conductor són les persones i els personatges (p. ex. Scrotto, Sylvia Kristel, històries reals a Barcelona) més que no pas un relat únic. • Forma: 13 temes curts (alguns d’1–1,5 min; la més llarga 3:10) amb energia de punk setanter i cançons ràpides i directes. • Reptes: fer-se escoltar en un ecosistema sobresaturat; estratègia de 1 vídeo per cançó durant 12–13 setmanes per sostreure’s a la volatilitat de l’streaming. • Indústria: crítica al ritme de consum tipus fast‑food i a lògiques de màrqueting; ells fan cançons curtes per coherència artística, no per l’algoritme. • Directe: gira d’acústics i preparació de banda per 2025; el directe serà fidel al missatge encara que no calqui la sonoritat del disc. • Idea de gira temàtica: “mancomunitat” de pobles amb “Ull” al nom (Ullà, Ullastret, Ulldecona, etc.). "Veníem de la necessitat i s’ha fet gran amb qualitat humana" Pausa musical • Emissió d’un tema complet amb to poètic/llatzer al tram central del programa. Fotografia i meteorologia: Enric Agut sobre Lluís Roura • Avanç de la conferència a la Casa de Cultura (Girona): posar en valor el vessant fotogràfic de Lluís Roura amb una selecció d’uns 60 paisatges i fenòmens meteorològics. • Continguts: tramuntana, ones/temporal, llampades, incendis històrics, fauna (flamencs, estornells). • Mirada meteorològica aplicada a la imatge: lectura de llum, color i atmosfera; cas destacat del sol amarronat per pols saharià (explicat amb suport d’imatge de satèl·lit). • Tesi: encara que l’autor digui que no domina “tècnica fotogràfica”, hi ha composició i mirada d’artista que travessen pintura i fotografia. Literatura: Fel Faixedas i ‘M’hauria agradat conèixer-te’ • Punt de partida: memòria familiar i reconciliació amb l’ofici; el títol neix de la frase “m’hauria agradat conèixer el meu avi”. • L’avi músic: hereu d’una masia d’Arbúcies que amb 15 anys tria ser músic; gira amb condicions precàries (viatges eterns, dormir a cases particulars) i gran sacrifici. • Paral·lelisme vital: Fel deixa la peixateria familiar per ser actor (Teatre de Guerrilla), amb anys d’incertesa fins a trobar el seu lloc. • Procés del llibre: catalitzat per un oient i el web Orquestres de Catalunya (fotos i arxiu); converses familiars que revelen històries desconegudes i construeixen identitat. • Efecte personal: una catarsi que canvia rutines i remou emocions (dol, pèrdues, orígens). Recomanació implícita: escriure per saber d’on venim i qui som. "Quan acabes, penses: que guai… m’hauria agradat conèixer-te" Idees clau transversals • Salut i cura: la prevenció com a antídot a la mala maror. • Creativitat col·lectiva: de la necessitat a la virtut amb xarxes d’amistat i col·laboracions. • Cultura i territori: paper dels Ateneus com a espais de comunitat. • Temps digital: estratègies per fer-se veure sense renunciar a la coherència artística. • Memòria i identitat: mirar enrere per entendre’s i avançar.

Panorama general • Dilluns 18 de novembre de 2024, el programa obre amb un to proper i reflexiu sobre el pas del temps: queden 44 dies per acabar l’any i la percepció de temps i distància en el dia a dia. • Notes locals i ambient: conversa distesa sobre la Fira de Sant Martirià al Pla de l’Estany (Banyoles): mostra agrícola i ramadera, exhibicions eqüestres, gossos d’atura, oques, galls i mercat de terrissa al Parc de la Draga. "La vida és un joc d’equilibris" — recordatori del to del programa entre crítica i celebració local. L’altra Girona: noves mirades culturals Introducció amb Mariona Ferrer • Tercer episodi de la secció “L’altra Girona”, orientada a mirar més enllà de la Girona de postal i donar veu a nouvinguts i projectes que sacsegen inèrcies socials i culturals. • Contrast amb experiències a Madrid i Barcelona; voluntat de construir una Girona més oberta i inclusiva. Galeria ABWL (Pepe Baena Diví) • Presentació de la nova galeria d’art contemporani ABWL (c. Santa Eugènia, 5, 1r 1a, Girona). Espai en un primer pis, orientat a projecte i atenció personalitzada (horari: dc-dv 11-14h i 17-20h; ds 11-14h; visites amb cita prèvia possible). • Missió curatorial: treballar amb artistes que aborden migracions, gènere i temes socials infrarepresentats, prioritzant una experiència d’exposició com a fantasia immersiva. • Exposició inaugural (Anali Davis, Barbados): temes de postplantació i rol de la dona; comissariat de Sira Pisà; col·laboració amb el ceramista Eloi Bonadona (Quart). Itinerància confirmada a Somerset House (Londres). Helena Garrigoles: Confessions of the Flesh • Artista emergent gironina, pintura visceral i “salvatge”, amb un llenguatge universal sobre la condició de la dona i les dinàmiques patriarcals. Va rebre rebuig inicial local, però va fer el seu primer “solo” a Londres (galeria “Sachi”). • A ABWL presenta “Confessions of the Flesh”, inspirada en Michel Foucault. Peça clau: mural 5x3 m amb dues noies en combat, iconografia que evoca educació confessional (l’espai havia estat seu d’Opus Dei a Girona). • Presentació amb poesia (comissariat de Vanessa Murrell); bona acollida de públic. Debat: per què costa l’art contemporani a Girona? • Centralització artística cap a Barcelona i derivació estival cap a Empordà/Costa Brava. • Crida a visitants i locals: visitar el Bòlit, comerç artesà, escena ciclista i passa per ABWL. Visió d’una Girona transformadora si s’obre a projectes nous. • Avanç: projecte d’Enric Ancesa a l’antic Banc d’Espanya (nou hotel) com a exemple d’inversió cultural privada. "Girona, tan bonica com avorrida?" El programa defensa una Girona viva que canvia quan s’hi dona espai a propostes valentes. Música i memòria: António Variações i Humanos • Escolta i context de “Gelado de Verão” del grup Humanos (2004), homenatge a António Variações: figura icònica que va sacsejar la cultura portuguesa i primera persona pública al país morta per SIDA (1984). Relat personal de connexió amb Portugal. Exposició: L’Avel et l’Avel (Narcís Gironell) • Al Centre Cultural La Mercè (24 oct – 5 des). Títol que remet a “La Belle et la Bête” com a metàfora del present. • Pintures que contraposen belleses (femenina/animal), amb escenes suggerents (noia amb pop a la banyera; noia amb husky; pantera que assetja). Sense literalitats Disney; lectura simbòlica. • Estil propi: realista amb tocs de manga i cultura pop (influències Grimm, sèries i còmics 70-80). Muntatge cuidat a La Mercè. Confusion Project: Neus Planaturú • Presentació del disc “12.12” i concert el 23 de novembre a l’Auditori de Banyoles. • Proposta de fusió: base de flamenc amb jazz i clàssica. Quartet: flauta (Planaturú), piano (Carles Fonturón), baix elèctric (Tomàs Pujol Pérez) i percussió/bateria (Dani Domínguez). • Procés: cocreació, aprenentatges d’enregistrament i postproducció; gira prèvia a la sortida del disc (Porta Ferrada, Girona, Reus, Roa de Barà...). • Defensa de la música instrumental en directe amb contextualització entre peces; edició amb el Segell Microscopi. Notes locals i agenda • Recordatori de programació de Girona FM (espais culturals, esports i informació de servei) i recuperació de continguts a la web.

Visió general Episodi vivíssim i molt complet d’Els Quatre Rius amb un to optimista i proper. Es combinen crítica de cinema, jocs de taula, agenda cultural i una entrevista central sobre el festival Flamengí. El conductor manté el fil del programa entre música, humor i recomanacions pràctiques per al cap de setmana. "La vida és una caixa de sorpreses i que siguin totes agradables" Temps de cinema Gladiator 2 (estrena gran de la setmana) • Eix central: seqüela que repeteix l’esquema clàssic de superació i revenja, ara amb Lucio com a protagonista. • To i direcció: Ridley Scott opta per “més del mateix, corregit i augmentat”: menys originalitat narrativa i molt més desplegament visual i d’acció. • Històric vs espectacle: es demana deixar el rigor històric “a la porta” (dofins, rinoceronts, micos assassins i fins i tot una escena de “futbol” al Coliseu). • Repartiment: Paul Mescal (ascens meteòric), Pedro Pascal, Connie Nielsen, Derek Jacobi i un Denzel Washington especialment destacat com a promotor/mentor de gladiadors. • Música: partitura d’Harry Gregson-Williams amb fils nostàlgics de Hans Zimmer. • Conclusió: gustós per a fans del primer film; menys per a qui busqui novetat. Producte conscient del que és i del que vol oferir. Altres estrenes i passes • El Baño del Diablo (guanyadora a Sitges): terror psicològic austríac ambientat al segle XVIII; gran ambientació i mirada incòmoda sobre la depressió i el suïcidi femení en aquella època. • Nova de Carlos Marqués-Marcet: tema delicat del suïcidi assistit, embolcallat amb llenguatge de musical/dansa contemporània. Proposta arriscada i original. • FICAT al Truffaut: projecció d’“El escritor de un país sin librerías” i activitat vinculada al cinema africà; aposta per contingut social i divers. Sac de jocs Quoridor versió Pac‑Man (Gigamic) • Abstracte, elegant i molt accessible: moure’s pel tauler i col·locar parets per bloquejar el rival. • Mode temàtic: Pac‑Man vs 4 fantasmes (cooperatiu per als “dolents”), boles de poder, velocitat variable i pantalles configurables amb parets inicials. • Públic: ideal per a nostàlgics, escoles i famílies; components de fusta de qualitat i gran rejugabilitat. Entrevista: Flamengí 2024 • Flashmob avui davant l’Auditori de la Mercè (coreografia de Joel Vargas) abans d’Antonio Canales (pràcticament sold out). • Dissabte: inauguració d’espai a la Casa de les Arts (Vilarroja) amb Tablao de Carmen (gratuït, joves talents) i al vespre La Tremendita (flamenc trencador amb electrònica i baix). • Diumenge: Josémi Carmona & Soleá Morente (parella artística molt esperada). • 27/11 – Caminos (Chicuelo): proposta sense cant, amb guitarra, ball i viratge cap al jazz. • Fusió: Carles Benavent a la Bisbal (referent de flamenc‑jazz). • Filosofia del festival: trencar prejudicis, mostrar el ventall del flamenc (del tradicional a la fusió), formats proxims i íntims, i descentralització per tota la província. Programació i entrades a flamengi.cat. Ba de Teca • Fira del Pa i la Xocolata (Sant Gregori): xocolatades a les 10:30 i 17:00, parades temàtiques i ocasió perfecta per “pecar” amb mesura. Agenda Girona Secreta (selecció) • Avui: inauguració expo Aida Mauri (presenta Saïd Esvall); jam session a Plaça de l’Assumpció; Toni Cayena (rumba) a la terrassa d’El Corte Inglés. • Dissabte: visita guiada “Caçada a la Selva”; correfoc infantil a Fontajau i recollida de joguines de Salsa Jove; lindy hop amb Hopstrio al Parc de la Guingueta; teatre Gola (Oriol Pla i Pau Matas) a El Canal (Temporada Alta); nit Dance for València a la Sala del Cel (benefici solidari). • Diumenge: Cursa de Muntanya de Girona (Express, Trail, Transgavarres; arribada a Plaça Sant Domènec); concert Onco Gospel a Mas Marroch amb Ernest Prana (benefici Oncolliga). • Tot el cap de setmana: Encent Montilivi (instal·lacions de llum a la UDG, amb visites guiades); Dinosaures Tour a la Fira de Girona. Editorial i tancament • Obertura emocional sobre la “dolce vita”, l’energia social i la necessitat d’escollir bé entre tantes opcions. • Cloenda musical amb “L’Appuntamento” d’Ornella Vanoni per entrar al cap de setmana amb bon peu.

Resum general Episodi magazine d’Els Quatre Rius que aborda tres blocs principals: la desinformació i el rigor periodístic arran de moviments a la xarxa X (Twitter); la sostenibilitat i l’estalvi d’aigua amb el servei de neteja de vehicles Plazy; i la realitat de Guinea Equatorial a través del documental “L’escriptor d’un país sense llibreries”. Es tanca amb una anàlisi del cas viral de La Nación+ com a exemple de manca de rigor. Temes principals • Desinformació, coherència i xarxes: sortida de mitjans de X, paper d’Elon Musk i reflexió sobre fake news i fonts oficials. • Sostenibilitat i estalvi d’aigua: Plazy arriba a Girona amb un model de neteja a domicili que redueix dràsticament l’ús d’aigua i residus. • Guinea Equatorial i drets humans: el testimoni de Juan Tomás Ávila Laurel, el context de dictadura, migracions i la responsabilitat europea. • Rigor periodístic: el cas La Nación+ i la precarització de la professió com a caldo de cultiu per a errors i desinformació. Detalls per blocs Desinformació, X i coherència mediàtica • Notícia: The Guardian i La Vanguardia anuncien que deixen X, en un gest de rebuig a la desinformació. • Es critica la deriva de la plataforma sota Elon Musk i el seu ús polític, i es reclama coherència entre el que es predica i el que es fa. • Consell de consum informatiu responsable: mirar fonts oficials, contrastar i tenir una bona "dieta mediàtica". "Més val ser precabut... mirar fonts oficials..." (apel·lant a la coherència i al contrast) Estalvi d’aigua i sostenibilitat: Plazy a Girona • Model de servei: neteja a domicili per a cotxes i embarcacions, orientat a B2C i B2B (flotes), amb vehicles elèctrics. • Impacte ambiental: productes biodegradables, pràcticament sense aigua. • Dada clau: 33 cl d’aigua per a una neteja completa interior-exterior. • Estalvi estimat: 70–80% d’aigua i objectiu de 340.000 grams de CO2 estalviats el 2025. • Expansió: de Sabadell/Barcelona cap a Girona i creixent segons codi postal i demanda. "Podemos lavar el coche íntegramente, interior y exterior, con solo 33 centilitros de agua." Guinea Equatorial i “L’escriptor d’un país sense llibreries” • Documental de Marc Serena amb el testimoni de Juan Tomás Ávila Laurel: vivències personals i generacionals en context de dictadura. • 2011: vaga de fam d’Ávila Laurel en plena Primavera Àrab; exili a Espanya per denunciar el règim. • Repressió “invisible”: abusos, detencions i expropiacions fora del focus públic; por social que impedeix protestes. • Migracions: crítica a polítiques europees d’externalització (p. ex. trasllats a Ruanda o Albània) i crida a mirar les causes d’origen. • Dificultat de filmar al país i absència d’infraestructura cultural que justifica el títol del film. "Alguien tiene que preguntar qué pasa en esos países." Rigor periodístic: el cas La Nación+ • Vídeo viral d’un corresponsal que confon contextos (Girona, Glasgow, Cadaqués…) i fa servir un meme com si fos imatge real. • Diagnosi: manca de rigor i precarització del periodisme; dependència de X per trobar veus "properes" sense verificar. • Efecte reputacional: una sola patinada pot enderrocar anys de credibilitat. "Glasgow, Girona, més o menys" (exemplifica la banalització de la distància i el context) Idees clau • La coherència i el contrast són imprescindibles en temps de fake news. • La innovació sostenible pot reduir de forma tangible l’impacte ambiental en serveis quotidians. • La discussió sobre immigració ha d’incloure les causes i la responsabilitat dels règims d’origen. • El rigor periodístic és fràgil: cal transparència sobre límits i fonts, i menys dependència de continguts no verificats a xarxes.

Panorama general Episodi magazine amb tres blocs centrals: art i ciutat (entrevista amb l’artista Aida Mauri), solidaritat (cursa per la distrofia muscular de Duchenne a Salt) i novetats musicals (amb Adrià Giné). A l’obertura, els locutors comenten una fake news televisiva d’Argentina sobre una suposada riuada a Girona i el valor d’estar ben informat. També es menciona un concert solidari a La Mirona. "La música sempre és bona excusa per ser solidaris... i la música sempre és bona excusa." Desinformació i xarxes: el deepfake de l’Onyar Es critica una televisió argentina per il·lustrar les inundacions a Cadaqués amb una imatge falsa de l’Onyar ple de cotxes. Punts clau: • Importància de verificar fonts i mesurar la dieta mediàtica. • Risc creixent de la intel·ligència artificial en la creació d’imatges versemblants. • To irònic: “riure per no plorar” davant l’error. Entrevista a Aida Mauri (El Claustre, Girona) Estil i influències Pintura figurativa que “difumina” la realitat: es veu el que hi ha, però reinterpretat amb mirada pròpia. Fascinació per perspectives i vistes aèries de ciutat (inclosa Girona). Procés tècnic i compositiu Background d’enginyeria i domini del dibuix tècnic per construir perspectives i punts de fuga. Ús de Google Earth (vistes 3D) com a font quan no pot pintar in situ. El color actua també com a eina compositiva: saturació i contrast per dirigir el focus. Paleta i atmosferes Gama de tons grisos i freds, llum de “després de pluja”, aire nostàlgic/vintage que recorda ciutats com Londres o Edimburg. Contrapunt de llum freda (blau/verd) en reflexos, amb coherència lumínica però amb intencionalitat compositiva. L’exposició al Claustre (15–30 de novembre) Mostra més personal que anteriors: tria temes per gust propi, no per “comoditat comercial”. Predomini d’arquitectura antiga i temàtiques carregades de detall, amb un punt d’“obra d’una altra època”. Fer carrera en l’art: viabilitat i filtre És possible dedicar-s’hi, però hi ha una criba exigent fins assolir nivell professional. Més factible si es comença de jove (anys de formació sense retorn econòmic immediat). Traves i punt d’inflexió Anys difícils durant la crisi econòmica; gir estilístic coincidint amb una ruptura personal que actua de catalitzador. Filosofia: la millora contínua és la millor assegurança per a l’artista. Evolució i futurs projectes Línia recent: llums més càlides sense abandonar l’essència de llum freda i reflexos. Projecte a curt termini: textures i relleus amb materials de construcció per explorar el límit entre 2D i 3D. Solidaritat: 7a Cursa per la Duchenne (Salt) Organitza: Somriures Valents. Benefici: recaptació per a recerca i atenció (principalment Sant Joan de Déu) i, des d’aquest any, ajudes directes a famílies (p. ex. fisioteràpia especialitzada a Neurofisio Girona). Data i lloc: diumenge 17/11, sortida al Pavelló de Salt (previsió de bon temps). Distàncies i format: • 0,8 km inclusiva (asfalt; pensada perquè hi participin tots, inclosos infants amb mobilitat reduïda). • 5 km caminant o corrent (familiar, recorregut per les deveses). • 9 km corrent (opció més competitiva). Detalls pràctics: • Inscripcions: cursescatalunya.cat i punts físics (estancs de Sant Narcís i Salt; Color Photo al c. Lluís Pericot; Mercat de Salt; etc.). • Es pot comprar dorsal per col·laborar encara que no s’hi assisteixi. Inclou esmorzar; hi haurà detall també per a gossos. • Esdeveniment pet friendly. Context mèdic: • La Duchenne és una malaltia neurodegenerativa severa dins l’àmbit neuromuscular, d’alta càrrega per a les famílies. • L’associació ha aportat ja 250.000 € a Sant Joan de Déu; ara també cobreixen necessitats del dia a dia que no assumeixen altres vies. Música amb Adrià Giné: novetats i tendències Carolina Durante + Rosalía (Normal) Col·laboració sorpresa: Rosalía apareix a “Normal” sense crèdits ni promo prèvia. Estratègia: deixar que el boca-orella faci la promo; moviment de màrqueting de 10. Vincle personal: la participació seria un gest cap a Diego Ibáñez (parella de la germana de Rosalía). "Si el cunyat et demana un favor, tu calles i ho fas, encara que siguis la ‘fucking Rosalía’." Damiano David (ex-Måneskin) en solitari Nou projecte amb gir cap al pop; rep crítiques per suposada imitació de Harry Styles i per abandonar l’estètica rocker. Malgrat les crítiques, el tema és sòlid i aposta per una nova imatge. Del guitarrista d’Izal al valor d’anar per lliure Llançament en solitari (gener) amb bona acollida sonora. Reflexió: el valor de crear a la teva manera i el plaer d’assolir fites en solitari després d’anys d’èxit en banda. Altres Mencions: La Mirona i el valor social de la música. Pauses musicals i autopromos de la graella de Girona FM. Tancament amb pas a titulars del dia.