episodis

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Panorama del programa Els Quatre Rius obre amb to festiu per les Fires de Sant Narcís i la cobertura del pregó en directe. Després, tres blocs centrals: Literatura: conversa profunda amb Montse Barderi sobre la seva novel·la El mar que brilla i riu. Jocs de taula: Pau Regincós presenta el nou joc en català Jurassic Zoom. Economia i empresa: David Martí analitza l’estudi 2025 de la COE sobre emprenedoria a l’Estat. Línia editorial: conversa propera, rigor en les dades i to divulgatiu, amb espurnes d’humor i cites potents. Entrevista amb Montse Barderi: El mar que brilla i riu Premissa i escenari Una dona sola en un far ple de llibres, davant del mar, reflexionant sobre la llibertat, la maduresa i l’amor per la vida pròpia. El mar és narrador: una veu gairebé mitològica, ancestral i consellera que acompanya la protagonista i humanitza el paisatge. Si t'ho ha dit el mar, fes-li cas. Dones i mar: seguretat, origen i simbologia Barderi subratlla la connexió entre dones i mar: passeigs marítims com a espais de seguretat i d’escolta interior, en contraposició a la muntanya. Inspiració poètica (Maragall, El pi d’Estrac): “el mar que brilla i riu” com a mar humanitzat. Solitud, amistat i amor propi Tema central: aprendre a estar sol i acompanyar-se bé. Amistat i companyonia com a formes d’amor que creixen amb l’edat. Pren consciència de la finitud: gratitud quotidiana pel fet d’estar viu. L’estil: prosa poètica i referents Barderi escriu en prosa poètica de manera natural; cerca “gust literari” i ritme del mar. Referents i ecos: Carme Riera (Mar morta com a penyora), llenguatge líric, mirada filosòfica. Sobre l’“èxit”: autenticitat i coherència vital (ressò del discurs de la Rosalía: fer el que necessites fer quan toca). El “desencantament meravellós” Idea clau: quan cauen els mites (política, cultura, amistats), el que allibera és veure la realitat amb lucidesa i treure pes de la motxilla vital. Política: evitar la indiferència; reenamorar-se de la cosa pública i demanar bones persones al servei públic. Això és el desencantament meravellós. Pensament, complexitat i paraula Reivindicació de parar i pensar enmig del soroll informatiu. Llegir llibres i preservar la complexitat com a vacuna contra solucions fàcils i la violència. La guerra és pels idiotes. Invitació a la presentació: Llibreria 22 (Girona), a les 19 h. Sac de jocs: Jurassic Zoom (en català) Què és i per a qui és Joc del Guillem Coll publicat per Peu de Joc, en català (amb possibilitat de versions en altres idiomes si funciona). Temàtica de dinosaures: familiar, ideal per a nens i nenes i per aprendre noms i categories. Mecàniques clau Taulell modular amb 4 escenaris i cartes transparents que simulen núvols/vegetació que oculten dinosaures. Amb daus es retiren capes transparents per “destapar” dinosaures i fer fotos (recollir cartes de famílies: herbívors, voladors, carnívors). Interacció: accions per robar, protegir o intercanviar cartes; meteorit com a esdeveniment negatiu. Objectiu: completar jocs de col·lecció (sets) per vèncer. • Originalitat visual i tàctica amb capes transparents • Aprenentatge de vocabulari paleontològic jugant Emprenedoria: què diu l’estudi 2025 de la COE Percepcions i realitat 60% de visió positiva sobre emprendre, però imaginari desfasat: es pensa en “empreses grans” quan el 98% són autònoms o micropimes (<10 treballadors). Barreres principals (consens entre qui comença i qui ja opera): • Impostos • Burocràcia • Finançament Qui emprèn i per què A Espanya, 1 de cada 5 menors de 30 ha emprès; 24% en dones joves. Motivacions: autonomia, vocació, ser el propi cap; en dones pesa la conciliació/llibertat de moviments. En joves, pesa la condició econòmica (millorar ingressos en mercat laboral precari). Perfil mitjà i comparatives Perfil mitjà: home, 48 anys, microempresa d’hostaleria o comerç; sovint reanprèn (1,5 negocis de mitjana a la vida). Millors ecosistemes: EUA, nord i centre d’Europa. En alguns països LlatAm i africans s’emprèn per necessitat. Postcrisi 2008-09: push a emprendre sense capacitat pública d’absorció — moltes patacades. Política pública i cultura empresarial Cal col·laboració público-privada real i simplificar normativa; reduir quota d’autònoms desconnectada d’ingressos baixos. Desmuntar tòpics: emprendre no és només tech; es creen fleques, bars, tallers, hotels, botigues… Equips diversos (gènere, júnior-sènior) rendeixen més. Indicador optimista: la majoria ho tornaria a fer (pico a Andalusia). Arrenca i, quan guanyis diners, ja vindrem perquè paguis impostos (lògica dels ecosistemes àgils). Obertura i to de programa Girona en mode Fires: pregó en directe des de l’Ajuntament. Humor inicial (Arnau Vila) i queixa ciutadana sobre impost del CO₂ i l’Agència Tributària de Catalunya com a punt de realitat quotidiana.

Resum de l’episodi Episodi variat d’Els Quatre Rius amb tres blocs principals: una entrevista literària amb Pep Prieto sobre la seva novel·la «Rosita», una conversa sobre les «Mosques de la Informació» del Col·legi de Periodistes, i una secció de divulgació sanitària sobre la serendipitat en medicina. L’obertura tracta l’actualitat local sobre la consulta per reanomenar una plaça a Girona i la seva afectació burocràtica. "El concepte de normalitat està molt sobrevalorat." "L’única manera de fracassar en aquesta vida és no fer res." Obertura i actualitat local • Tema local: consulta no vinculant per canviar el nom de la plaça Poeta Marquina/Carril. • Impacte pràctic: doble denominació d’adreces, problemes al DNI i repartiments (Amazon), i burocràcia confusa. • To distès amb referències a «Retorn al futur» i bromes de trànsit amb Arnau Vila. Entrevista – Pep Prieto i «Rosita» (Premi Prudenci Bertrana 2025) Eixos clau de la novel·la • Por, infància i amor que salva en una Girona grisa i de silencis vista amb mirada infantil. • Àvies invisibles: reconeixement a dones que van sostenir famílies en silenci, sovint amb identitats diluïdes. • Memòria personal ficcionada: autoficció que universalitza vivències particulars. "Tots vam ser nets de dones silencioses, invisibles." Girona als 80: encant ombrívol i transformació • Ciutat menys lluïda però apassionant com a escenari de ficció: racons foscos, misteri i misticisme (barri vell, «barri xino», cinemes de centre). • Pèrdua d’escenaris culturals i certa autocomplaença actual. Família, identitat i cinema • La ruptura familiar com a moment seminal que defineix la identitat del protagonista. • El cinema com a refugi emocional i vocació gràcies a l’àvia Rosita. • Aprenentatge vital: acceptar els drames com a motor de creixement. "Gràcies a ‘Rosita’ m’he adonat que estic més orgullós dels drames de la meva vida del que volia admetre." La Rosita, persona i símbol • Senzillesa, discreció i generositat sense queixa; somnis modestos (un viatge a Lourdes) i català après al barri. • Ambivalència entre discreció i orgull davant d’esdevenir personatge literari. Periodisme – Les «Mosques de la Informació» (amb Jordi Grau) • Funcionament: Mosca de Sant Narcís (reconeixement), Mosca grossa (bon tracte als mitjans) i Mosca borda (toc d’atenció, votació oberta a col·legiats). • Tendències: abans es «apuntava cap amunt» (alcaldes, consellers), ara sovint cap a caps de premsa/comunicació; crítica a la dificultat d’accés i a pràctiques opaques (traves per dades públiques, filtrar preguntes, voler llegir peces abans de publicar). • Acte: avui a les 20 h, Auditori Josep Irla; reconeixements destacats: Albert Requena i Fundació Noguera (60 anys). Salut – Serendipitat en medicina (Dr. Josep Maria Sirvent) Què és la serendipitat? • Serendipitat = «xiripa científica»: buscant A, trobes B, i ho saps reconèixer perquè tens criteri. Exemples canònics • Penicil·lina: floridura de Penicillium inhibint estafilococs a una placa oblidada (Fleming) → revolució dels antibiòtics. • Vacunació (Jenner): munyidores exposades a verola bovina no feien verola humana → primera vacuna (de «vaca»). • Dicumarol/Sintrom: vaques que menjaven melilot i feien hematomes → anticoagulants dicumarínics. • Viagra: assaig per angina; es detecta efecte advers d’ereccions → nou ús terapèutic. • Semaglutida (Ozempic): per diabetis tipus 2, però destaca la sacietat → ús per pèrdua de pes (amb advertiments d’ús responsable). • Raigs X: observació accidental d’efectes sobre plaques fotogràfiques → imatge mèdica. Recerca pròpia del Dr. Sirvent • Profilaxi antibiòtica en traumatisme cranial amb intubació: reducció de pneumònia associada a ventilació; treball pioner citat al New England (1997). Idees força • Observar la natura i l’entorn (sí, també les vaques!) • La serendipitat exigeix coneixement per interpretar el que sorgeix. "Observem l’entorn: potser tenim una serendipitat a la cantonada." Notes de producció • Pauses publicitàries i autopromocions de Girona FM i les Fires de Sant Narcís intercalades entre blocs principals.

Resum general Tema central: procés participatiu per canviar el nom de la plaça Poeta Marquina i recuperar el nom històric de plaça del Carril a Girona, en clau de memòria democràtica i amb focus en l’impacte pràctic per a veïns i negocis. Canvi de nom de la plaça Poeta Marquina • L’Ajuntament inicia la votació perquè les persones propietàries de la plaça decideixin si es recupera el nom històric de plaça del Carril. • Arguments principals a favor: - Compliment de la Llei de Memòria Democràtica (2022). - Reparar una decisió imposada pel franquisme i dignificar l’espai públic. - Mantenir el nom popular encara vigent (“plaça del Carril”). • Reticències: - Alguns veïns i grups polítics demanen més alternatives de nom o consultes més àmplies. - Preocupació pràctica per canvis en registres, notificacions i logística del dia a dia. "La decisió hauria de pivotar sobre el significat del que fem, no tant sobre les conseqüències administratives." (síntesi de la intervenció tècnica) Context històric i figura d’Eduardo Marquina (amb Joan Boades) • Origen de la plaça del Carril: neix amb l’arribada del ferrocarril (1862) i es rotula oficialment el 1870. • Canvis de nom al llarg del temps segons vicissituds polítiques (episodis breus com “Wilson”, Francesc Macià, etc.). El 1943 el franquisme imposa “Poeta Marquina”. • Eduardo (Poeta) Marquina: dramaturg d’èxit, deriva cap a adhesió explícita al franquisme (1938), jurament de la Falange i apologia del règim. "Poso la meva ploma, poso la meva paraula i poso la meva vida al servei del Caudillo." • Produccions com Los tres libros de España reforcen l’epopeia ideològica del règim. Impacte pràctic i logística del canvi (amb AUMAT) • La majoria de tràmits ja són digitals; la identificació es basa en NIF/CIF i sobretot en la referència cadastral (no canvia). • Padró, tributs municipals i cadastre: actualització d’ofici; els residents i propietaris rebran un certificat de canvi d’adreça per justificar-ho quan calgui. • Correus: reconeixerà simultàniament l’adreça antiga i la nova durant els anys necessaris; no hi haurà pèrdua de paqueteria. • Mapes i navegadors: l’Ajuntament, com a partner de Google, actualitza directament Google Maps i Waze perquè la nova adreça sigui operativa immediatament. • Calendari: el canvi és efectiu l’endemà de l’aprovació al ple. No hi ha “mentrestant” de risc; la traçabilitat és permanent. Any Llompart: cultura i memòria • Commemoració del centenari de Josep Maria Llompart: poeta, crític, editor i activista cultural clau. • A Girona, xerrada “Josep Maria Llompart, un home al servei del país” (dimarts 21 d’octubre, Casa Solterra, 18:30), amb Jaume C. Pons i Quim Torra. • Exposició “Constel·lació Josep Maria Llompart” (Institució de les Lletres Catalanes) visitable fins la setmana vinent; repàs de totes les seves facetes i influència als Països Catalans. Música: Clima presenta “Això que ens passa” • Segon disc de Clima: més madur i introspectiu, banda reconfigurada de 7 a 4 membres i so definit amb la producció de Joan Borràs. • Cançons clau: - “Metxa de Fons”: salt endavant i decisió de seguir el camí propi. - “El meu destí” (feat. Sergi Carbonell): tanca el disc amb missatge d’obertura al que hagi de venir. • Directe: presentació a Garrigàs (divendres 24, portes 22:30, inici 23:00, taquilla inversa) i Cabró Rock (Montmeló) la setmana següent; més sales a l’hivern. Altres apunts • Efemèride: 47 anys de la Llibreria 22 (Guillem Terribas), icona cultural viva de Girona. • Fires de Sant Narcís: pregó, cultura popular, concerts i agenda oficial a girona.cat/fires.

Panorama general de l’episodi Divendres 17 d’octubre de 2025 als Quatre Rius (Girona FM), el programa recorre un divendres ple de cultura: novetats de cinema amb el Jep Soler, una mirada a la Catosfera i el Futur Fest amb en Joan Camp, una proposta de joc social per a tothom amb en Pau Regincós, i una entrevista musical amb Pep Moliner sobre l’homenatge de la Cobla Sant Jordi a Juli Garreta. Tanca el programa l’Arnau Vila amb la Festa Major de Banyoles. "El cinema s'ha convertit més en un negoci que no pas en una visualització de l'art" — reflexió recollida arran de l’entrevista a Pere Vilà. Cinema amb Jep Soler Art vs negoci al cinema • Punt clau: la conversa reprèn la idea (arran de Pere Vilà) que el cinema d’autor prioritza l’art i el component social per sobre de la taquilla. Estrena 1 — Un simple accidente (Palma d’Or) • Pel·lícula iraniana que parteix d’un accident de cotxe per desplegar secrets i tensions socials, en la línia del millor cinema oriental més proper al món àrab. • Director: Jafar Panahi; figura clau i valenta en la denúncia de la realitat iraniana. • Subeix: combina art i crítica social; es projecta en V.O. al Truffaut i als cinemes de Girona. • Reacció destacada: Scorsese l’ha qualificat com una de les millors que ha vist. Estrena 2 — La vida de Chuck (Stephen King | Mike Flanagan) • Basada en Stephen King; direcció de Mike Flanagan (Doctor Sleep, Gerald’s Game). • Estructura en tres actes: - Acte 1: to de ciència-ficció amb fi del món progressiva (internet cau, Califòrnia s’enfonsa...). - Acte 2: la vida adulta d’en Chuck amb una escena de ball inoblidable. - Acte 3: la infància, habitació misteriosa i el paper de l’avi (interpretat per Mark Hamill). • To: entranyable, divertida i emotiva, ideal per sortir-ne amb ganes de comentar-la. Cites i clàssics al Truffaut • Petit Truffaut (famílies): "Peixet, el petit aventurer" — diumenges a les 12 h; ideal 3–7 anys; gran assistència. • Clàssic: L’infant salvatge (François Truffaut) — dilluns, 18:30 i 20:30; basat en un cas real del s. XVIII; Truffaut dirigeix i interpreta el metge. • Recordatori destacat: projecció de "Quan un riu esdevé al mar" (Pere Vilà) el dimarts 11 de novembre a les 18 h al Cinema Truffaut. Entrades via Temporada Alta. Catosfera i Futur Fest (amb Joan Camp) Què és i com s’organitza • Catosfera: jornades sobre internet i comunicació (ara més que internet en si). Format: dj matí/tarda, dv matí/tarda, ds matí a l’EspaiCaixa (Plaça Poeta Marquina). • Públic matins: tallers amb jubilats hiperactius (p.e., fotografia digital amb Jordi Borràs). • Futur Fest: trobada de creadors de contingut en català; tot el dissabte (Plaça Mercaders, el Foment) amb escenari obert tot el dia. Eixos temàtics i formats • Diàlegs clau: entrevista llarga a Josep Cuní sobre la transformació digital del periodisme: fake news, xarxes, IA i la empresarització d’internet. • Taula: "El català dona clics" amb Marc Serrats, Arnau Tordera i moderació de Alba Sagarra (Melocotonera) — to obert i humorístic. • Dissabte matí: SEO (posicionament dins i fora de Google: Amazon, Spotify, YouTube i l’impacte de la IA). De les jornades n’ha sortit l’Associació de SEO en Català. Futur Fest — programes i convidats • Matí (emergents): - Rodamont (mobilitat/experiències fora): convidada Farners (Erasmus a Florència). - Les Sonades (música en català): convidat DJ Casu (TikTok). - Cubates i Dracs (festes majors i cultura popular): convidada Elisabet Eloi (Super3; contingut sobre festes). • Tarda (consolidades): - La Rebassada (Nou Barris, 4a temporada): convidat PoliClean. - No Cardis (Olot): convidat 31 FAM (música urbana). • Cloenda amb concert a l’Ateneu 24 de Juny. Mirant endavant • Es valora separar en dates Catosfera i Futur Fest per donar-los més protagonisme i millor producció. Sac de Jocs (Pau Regincós) Listos, Listes i Listaquens (SD Games) • Adaptació comercial del clàssic joc de pati/col·le Stop en tres versions: clàssic, junior i party. • Format: llibret de 50 fulls (2–50 jugadors; recomanat ≤10); 16 torns per partida; cal llapis. • Mecànica: es tria lletra a l’atzar i es completen 6 categories en 2 minuts. Es puntua per originalitat: - 0 punts (en blanc), 5 punts (repetida), 10 punts (única), 20 punts (única i resta en blanc). - Casella especial "listaquens": dobla la puntuació d’aquella categoria. • Ús educatiu: ideal per vocabulari a l’aula (versions i categories adaptades). Truc: plastificar per reutilitzar amb retolador esborrable. Cobla Sant Jordi — Homenatge a Juli Garreta (Pep Moliner) Integral de 63 sardanes en 4 concerts • La Cobla Sant Jordi presenta la integral de sardanes de Juli Garreta (63 obres) en quatre concerts. Primer: dissabte a l’Auditori de Girona. • Importància: Garreta és referent absolut de la cobla; admirat per Pau Casals. Té quatre etapes compositives i un llenguatge que va obrir camí. • Treball: assaigs intensos (16 sardanes per concert). Sorpresa agradable amb peces poc conegudes que brillen en directe. Direcció i posada en escena • Direcció de Miquel Massana (des de 2025): criteri, gust i energia. • Nova disposició en semicercle (tots asseguts; solistes a les puntes, greus al centre) per potenciar la complicitat sonora i reequilibrar doble canya/metall. • Objectiu: que el públic surti meravellat tant per la música de Garreta com per la reinterpretació de la formació. Públic i places • Es nota més jovent a les places (fenòmens virals i postpandèmia). El concert de cobla, fora del marc de plaça, encara costa, però creix l’interès. Cosetes de l’Arnau: Festa Major de Banyoles • Recomanació festiva: Banyoles en festa (pregó fet; avui i demà el gruix d’activitats). • Indispensables: - Cercavila amb drac, dragonets, gegants. - Ball del Drac a la Plaça Major (moment solemne i el tram més festiu per saltar i ballar). • To: secció desimbolta i humorística per encendre el cap de setmana. Pistes pràctiques i dates • Cinema Truffaut — "Quan un riu esdevé al mar" (Pere Vilà): Dimarts 11/11, 18:00. Entrades via Temporada Alta. • Petit Truffaut — "Peixet, el petit aventurer": diumenges 12:00 (també primer cap de setmana de Fires). • Truffaut — "L’infant salvatge": dilluns 18:30 i 20:30. • Catosfera: dj–dv (matí/tarda) + ds matí; EspaiCaixa. Futur Fest: tot dissabte (Plaça Mercaders, el Foment). • Cobla Sant Jordi — Garreta integral: dissabte a l’Auditori de Girona. • Festa Major de Banyoles: activitats tot el cap de setmana; Ball del Drac dilluns.

Panorama general Episodi coral amb tres eixos principals: - Cinema i consciència: entrevista a Pere Vilà i Barceló sobre el film “Quan un riu esdevé al mar”, una obra sobre les seqüeles invisibles de la violència masclista i la responsabilitat ètica del cinema. - Salut i comunitat: agenda d’Oncolliga Girona pel Dia Mundial contra el Càncer de Mama (èmfasi en el càncer de mama metastàtic), amb actes simbòlics i divulgatius. - Aigua, memòria i territori: Girona bateja l’estació d’aforament de l’ACA al Pont de la Barca com a “Francesc Ferrer i Gironès”, i debat sobre el cabal ecològic del Ter i l’adaptació climàtica. També hi ha una obertura més lleugera sobre música i agenda local, i pauses promocionals. Cinema: “Quan un riu esdevé al mar” — Pere Vilà i Barceló Clau artística i ètica • Evitar la morbositat i equilibrar estètica i responsabilitat social. “És complicat… potser la gran pregunta és com no caure en la morbositat.” • Ús del temps i de plans llargs per fer emergir les emocions: “L’únic element… és l’utilització del temps.” • Mètode de rodatge fragmentat per reflexionar, rectificar i incorporar testimonis reals al procés creatiu. Procés i impacte social • Gènesi en un institut de Banyoles; 8 anys de treball i centenars de converses amb supervivents, psicòlogues i entitats (p. ex. Fundació Àn(n)a Bella, CIAU de Salt) que vertebren l’ànima del film. • Treball de guió i contrapunt feminista amb la coautora (Laura Merino); diàlegs treballats escena a escena. • Repartiment implicat (Clota Hernández, Àlex Brendemull, Laia Marull, Bruna Cosí) i ús de plans seqüència quan el contingut i l’emoció ho reclamaven. Recorregut i estrena • Passi i premis a Toulouse (4 guardons, inclosa Millor Pel·lícula); recorregut per festivals (Karlovy Vary/“Carlo Vivari”), proper Valladolid. • Estrena a Girona dins de Temporada Alta: 11 de novembre, 18.00 h, Cinema Truffaut. • Voluntat de projecte educatiu amb 8-10 documentals derivats per portar el debat a les aules. Salut: Oncolliga Girona i Dia Mundial contra el Càncer de Mama • Llaç humà a la Plaça Miquel Santaló (12.00 h): enguany bicolor (rosa + blau i verd) per visibilitzar el càncer de mama metastàtic. • Lectura del manifest a càrrec de Núria Esponellà (presenta el llibre “Amor Pits a l’aire”). • Taula rodona (19.00 h, Hotel Carlemany): ponència de la Dra. Elena Pla i testimonis; modera la neurocirurgiana M. Carme Jaulí. • Oncobike (dissabte; sortida i arribada a Sant Gregori): rutes de 100/200 km per equips. • “Corre per les mames” (diumenge): caminades/curses en 25 municipis; samarreta dissenyada per Lídia Masdevall; participació oberta a tothom. Aigua i memòria: estació d’aforament “Francesc Ferrer i Gironès” • Bateig de l’estació d’aforament de l’ACA sota el Pont de la Barca (Girona) amb el nom de Francesc Ferrer i Gironès, pioner en la defensa del Ter i del seu cabal ecològic. • Acte impulsat per Aigua és Vida amb suport municipal i del Consorci del Ter. • Dia i lloc: dissabte 18 d’octubre, 10.00 h, a la vora del Pont de la Barca; descoberta de placa i cartell explicatiu. • Parlaments: alcalde Lluc Salellas, Arnau Rovira (president del Consorci del Ter), Pau Mar Ramon (Aigua és Vida). • Crítica i repte: el cabal ecològic al tram baix del Ter rarament es compleix. “El cabal ecològic sembla un unicorn.” • Missatge central: la conservació del riu és clau per a l’ecosistema i el teixit socioeconòmic; cal adaptació climàtica i governança àgil. Obertura i altres • Obertura sobre “portes giratòries” musicals: comiats i retorns (com La Oreja de Van Gogh amb Amaia Montero), barraques i agenda cultural local. • Pauses amb anuncis i promoció de la graella de Girona FM.

Resum general Episodi centrat en tres eixos: la vaga general de suport a Palestina a Girona, una entrevista literària amb el biòleg i comunicador científic Sergi Vila de Vicente sobre la seva primera novel·la fantàstica, Druida, i un espai de salut amb Anna Colomer sobre biodescodificació emocional com a teràpia complementària. Destaquem Cobertura en directe: concentració del matí a la Plaça del Vi (≈200 persones i pujant), amb normalitat a l’Ajuntament i crida a una mobilització més nombrosa a la tarda. “Druida” (Sergi Vila): fantasia amb humor i crítica social, arrelada en la pandèmia i amb una forta capa ecològica i humana; influències de Terry Pratchett i dialegs entre ciència i literatura. Gènere fantàstic en català: auge d’editorials i del Festival 42; referents com Tolkien i Ursula K. Le Guin; debat sobre adaptacions a pantalla. Biodescodificació emocional: enfocament de somatització i PNL com a complement a la medicina, amb èmfasi en no substituir tractaments mèdics. Temes principals Vaga general i cobertura local (matí a Girona) • El programa obre amb el context de la vaga general contra el genocidi a Gaza i una crida a no oblidar responsabilitats malgrat el possible “baixar del sufler”. • Connexió en directe des de la Plaça del Vi: unes 200 persones (Intersindical, USTEC, IAC, estudiants de la universitat i de l’ESO). Activitat quasi normal a l’Ajuntament; es preveu que la mobilització grossa sigui a la tarda. “...cada vegada està plegant a més gent... la que esperen que sigui més multitudinària és la de la tarda.” Entrevista: Sergi Vila de Vicente presenta “Druida” • Origen del projecte: durant el confinament de 2020; neix d’un personatge druida de Dungeons & Dragons que “demana” una història pròpia. • To i temes: barreja aventura, màgia i ecologia amb humor i notes a peu de pàgina a l’estil Pratchett; diàleg constant entre ciència i fantasia. • Trama de partida: en Lézar arriba malferit a Ouassadoum; es desperta empresonat i acusat d’haver portat una malaltia que arrasa la ciutat (ressonància amb la Covid). • Crítica social: el “dolent” és un orc taronja i dèspota, al·lusió satírica a lideratges negacionistes. • Estat del gènere en català: creixement d’editorials (Mai Més, Espècula, Obscura, Cetus...), i del Festival 42. Revisió de Tolkien (masculinitat responsable d’Aragorn, ombres d’època) i reivindicació d’Ursula K. Le Guin (missatge polític i d’igualtat). • Procés creatiu i editorial: revisions intenses i espera d’editorial (publica amb Atlantis); en curs, una ficció climàtica entre Cerdanya i Andorra amb folklore català. “La novel·la és una filla de la pandèmia... el personatge es passa quasi tota la novel·la tancat en una presó.” “El dolent... és un orc de color taronja, molt gros, dèspota...” Salut i benestar: biodescodificació emocional (Anna Colomer) • Definició i marc: la biodescodificació emocional s’exposa com una teràpia complementària (mai substitutiva) a la medicina i a la psicologia, enfocada a la gestió d’emocions que poden quedar “enquistades” i expressar-se per somatització. • Exemple il·lustratiu: sensació d’“invasió del territori” que es tradueix en infeccions d’orina recurrents com a metàfora de “marcar”. • Eines i límits: ús de PNL per “reprogramar” interpretacions i hàbits; es remarca que els tractaments mèdics s’han de mantenir. • Recomanació clau: fer prevenció emocional (revisions de l’estat emocional) per reduir el pas de l’estrès de la ment al cos. “Mai ens hem de deixar del que és la teràpia mèdica de tota la vida. Simplement és un complement.”

Resum general Programa amb tres eixos principals: música experimental (cicle El Generador), cohesió i pràctica del català (Voluntariat per la Llengua) i nova faceta artística de Casú amb el single “Casa Avió Gat”. L’obertura inclou una editorial crítica sobre la pujada de la quota d’autònoms i l’estat d’ànim social. "La música experimental ens parla de llibertat, de joc i d’exploració" — Jordi Murillo (MEVA) Editorial d’obertura: autònoms i malestar social Crítica contundent a la possible pujada de la quota d’autònoms “en tots els trams”. Comparacions amb Portugal i altres països de la UE (quotes vinculades a ingressos). Reflexió: impossibilitat de vaga real d’autònoms per les factures i el menjar; paral·lel amb les protestes dels pagesos. To de sàtira i cansament general: “tenim tants problemes que ja no sabem ni de quin queixar-nos”. Moment lleuger Conversa distesa sobre Nadal avançat: llums, torrons (Xixona, xocolata), “polvorons”/mantegades. El Generador (7a edició): art sonor i experimentació Què és i per què Cicle organitzat per MEVA per fer accessible l’art sonor i l’experimentació a Girona i comarques. La música experimental defuig etiquetes: trenca barreres i convencionalismes. Valors posats en relleu: llibertat, joc, exploració. Format i abast 6 mesos de programació (set.–febr.) amb concerts-xerrada i diàleg amb el públic (pujada a l’escenari, espais de conversa). 60+ músics implicats; alguns projectes corals amb desenes d’intèrprets. Activitats paral·leles: conferències, tallers, documentals i exposicions (destaca l’experiència d’escultures sonores interactives: so fet matèria). Història i memòria sonora Commemoració dels 40 anys de Whitehouse a Barcelona: pioners del Power Electronics dins la música industrial; actuació clau en la historiografia de les músiques experimentals. Territori i xarxa Vocació quilòmetre zero i descentralització: Girona, Vidreres i altres municipis. Exemple: Polifem, que crea música amb equips de medicina. Projectes que connecten escenes: Conservatori Isaac Albéniz (15 alumnes + 15 músics amb “Vostè és un col·lectiu”), La Marfà i Ganta (residències creuades amb Perpinyà), L’Auditori de Girona (projecte amb 30 músics: mezzosoprano, dos pianos de cua, neo-percussion amb 40 elements, Amorfosis Ensemble, Jean‑Pierre Dupuy), Cucullona (música experimental + por, projecte “Sang, Sang, Sang”). Suports i filosofia Suport inicial de La Volta; actualment Ajuntament de Girona, Diputació de Girona, Generalitat (Cultura), Casa de Cultura i entitats locals. MEVA (des de 2016) aposta per pràctiques artístiques poc rendibles econòmicament però essencials per una societat sana (performance, art sonor). Missatge clau al públic: “expandir-nos, buscar la llibertat i la col·laboració, i deixar-nos sorprendre.” Voluntariat per la Llengua (Girona): 100 parelles i xarxa Nova edició amb prop de 100 parelles lingüístiques (creixement continu al llarg de l’any). Mètode de parelles: disponibilitat horària, edat i aficions compartides per facilitar l’encaix. Compromís recomanat: 1 h/setmana i mínim 10 trobades per guanyar fluïdesa i confiança. Ecosistema i entorn Establiments col·laboradors (bars, botigues) com a punts de trobada i amb descomptes per participants (amb carnet). Connexió cultural: museus (p. ex., Casa Masó) i cinema en català amb entrades gratuïtes o reduïdes. Impacte social i lingüístic Clau per a nouvinguts: pràctica oral que sovint manca a l’aula. Problema detectat: canvi de codi automàtic al castellà per part de catalanoparlants. Recomanació: mantenir-se en català i demanar-ho “de bones maneres” per reforçar l’aprenentatge. "Estic aprenent el català; continua parlant-me en català, si us plau." Presentació: Local social de l’Eixample, 17:30 h (avui). Casú: de DJ a cantant amb “Casa Avió Gat” Casú (DJ català amb fort creixement i remixos virals de música catalana i tecno) presenta el seu single personal i emocional. Origen del tema: repte amb tres paraules aleatòries (Casa, Avió, Gat) en una relació a distància (Erasmus) i posterior desamor. Procés i aprenentatge Ha fet classes de cant i guitarra els darrers dos anys: millora notable (“ara puc fer coses que sonen guai”). Vol separar les seves facetes: a les sessions punxa música perquè tothom s’ho passi bé (de tecno a reggaeton), i reserva els temes propis per a un altre espai. Rebuda i futur Acollida molt positiva del públic (centenars de missatges de suport). Plans: treure més cançons, i potser muntar una banda per expressar la seva part més emocional en directe. Temporada: estiu intensíssim (uns 60 bolos en 3 mesos); ara menys bolos però més producció i xarxes. Necessita trobar descans. Idees clau Art sonor ≠ etiquetes: espai per explorar i trencar marcs. Comunitat i territori: el talent no és exclusiu de les capitals; cal portar cultura a tots els municipis. Català viu: la pràctica conversacional i la perseverança lingüística són crucials per a la integració. Creació personal: la música com a via d’expressió i sorpresa, del DJ al cantant.

Resum general de l’episodi Programa variat amb actualitat local, educació digital, història i música. Comença amb l’anunci del pregoner de les Fires de Sant Narcís i una conversa sobre el paper de les barraques en el finançament d’entitats. El bloc central és una entrevista densa amb Jaume Funes sobre el seu llibre "No sense el meu mòbil" i el repte d’educar adolescents en un món digital omnipresent i amb IA generativa. Després, a "Geni i Figura", es repassa la vida de Narcís Monturiol, i es tanca amb el pianista Max Vilavecchia presentant "Entre mar i roca", música inspirada en Cadaqués i el Cap de Creus. Actualitat local: Fires de Sant Narcís Pregoner i preparatius • El Galliner serà el pregoner de les Fires de Sant Narcís (35è aniversari, transició a les aules dels Maristes). • Es destaca la importància d’evitar el centralisme i reivindicar el talent local sense “haver de creuar de província”. • Jordi Dalmau serà protagonista del pròleg de Fires; cobertura prevista des del balcó (divendres 24 d’octubre). Barraques i cultura popular • Les barraques són clau per a les entitats: «el 80% dels diners anuals» poden venir d’aquí; crida a consumir a les barraques per reforçar el teixit associatiu. • Mirada personal: més de cercaviles i activitats de dia; les barraques, per fer un "frankfurt i poca cosa més". Entrevista: Jaume Funes — "No sense el meu mòbil" Tesi central • Vivim en un ecosistema digital total: no és “el mòbil”, és el món on convivim, aprenem i ens identifiquem. "No hi ha res que no sigui digital... el debat és: i com som persones en aquest món?" • Cal educar per construir ciutadania crítica i convivència, no tant per demonitzar dispositius. Adolescència, identitat i xarxes • Adolescència i univers digital tenen “efecte imant”: part de la identitat es construeix a Instagram i xarxes. "Tu ets alguna cosa més que el que diuen els teus amics que ets." • Famílies: el problema no és la pantalla, sinó acompanyar per crear, imaginar i pensar. IA a l’aula: preguntes vs. respostes • Canvi de paradigma: avaluar el procés (metodologia) per damunt del resultat. Les apps mostren procediments. "Suspendria qualsevol alumne que no fes el treball amb una intel·ligència generativa... el debat avui no són les respostes, són les preguntes." • Risc de l’“efecte resum” (p. ex. Google que ja dona sinopsi): si no hi ha ganes d’investigar, l’alumne es queda a la superfície. Cervell, aprenentatge i revisió de marcs • El cervell es modela per oportunitats i estímuls; el context digital altera itineraris cognitius. • Alguns marcs clàssics (p. ex. Piaget) requereixen relectura en un entorn híbrid físic-virtual. Política de pantalles i pràctica educativa • Crítica a les prohibicions generalistes de mòbils a l’escola: redueixen conflictivitat però no eduquen digitalment. "Prohibim alguna cosa i s’ha arreglat el món." • Cal un pla real d’educació digital (no només digitalització d’aules). Coherència: pantalles gegants a classe vs. vet de mòbils. • Secundària: bretxa creixent entre món adolescent i proposta escolar. Connectar continguts amb vida real, fomentar dubte, síntesi i sentit crític. Referents pedagògics • Recuperar l’esperit de renovació (p. ex. Freinet): donar veu, escriure, publicar, difondre; avui, amb mitjans digitals. • Missatge final: criteris i decàleg pràctic per a famílies i docents, acceptant la complexitat del conflicte educatiu amb adolescents. Geni i Figura: Narcís Monturiol Perfil i context • Inventor, pensador utòpic i ciutadà compromès (Figueres 1819 – Barcelona 1885). Participa en bullangues, exilis i el federalisme del XIX. • Multidisciplinari: patents diverses (des de soles de sabates fins a pins), compromès amb el progrés social. L’Ictineu • El submarí neix per ajudar corallers de Cadaqués: saber artesanal (pare boter) + enginy d’avantguarda (1859, navegació submergida). • Finançament mixt (societats i mecenes) i promeses incomplertes de l’Estat; visió també d’ús militar. Ideologia i llegat • La ideologia progressista li obre portes creatives però també li posa traves; episodis d’arruïnament i enfrontaments amb sectors conservadors. • Reivindicació: no només l’inventor, també l’intel·lectual que veu la ciència com a força d’emancipació. Música: Max Vilavecchia — "Entre mar i roca" Origen i concepte • Projecte interdisciplinari amb el pintor Stefano Mossato: diàleg entre pintura i piano inspirat en Cadaqués/Cap de Creus. "És un lloc increïble, podríem fer-ho allà." • Residències de 2–4 dies per peça a Cadaqués, creant música i obra pictòrica en paral·lel. Estil i referents • Influència de l’impressionisme (Debussy/Ravel) i catalans com Mompou i Montsalvatge; harmonia i llenguatge improvisat (jazzístic) al servei de l’atmosfera. • Metodologia: quan hi havia dubtes, tornar als referents per recuperar nord estètic. Procés i recepció • Procés cada cop més fluid: les últimes peces van sortir amb naturalitat. • Concerts a la galeria de Patrick Domken: públic repetidor i feedback molt positiu; experiència immersiva amb les obres exposades. Properes passes • En preparació exposició a Barcelona; presentació a Casa L’Ital el 6 de febrer. Idees clau transversals • No és el dispositiu, és l’ecosistema digital: educar per criteri i preguntes. • La cultura local (Fires, barraques) sustenta entitats; participar-hi és fer ciutat. • La història de Monturiol recorda que la innovació necessita visió + suport. • La creació artística pot ser diàleg interdisciplinari i territorial (Cadaqués com a musa).

Editorial inicial: Mosques de Girona i ofici del periodisme • Reflexió sobre els premis locals del Col·legi de Periodistes de Girona — la mosca grossa (reconeixement) i la mosca borda (toc d’atenció)— com a mecanisme per fiscalitzar la professió en un entorn d’egos. “Aquestes mosques són una forma de fiscalitzar a qui hauria de ser fiscal de la veritat.” Entrevista central: Flotilla Global Sumon — testimoni d’Adrià Plaças Context i motivació • Plaças (Secretariat Nacional de la CUP) s’hi suma per internacionalisme i disponibilitat logística. • Sortida “caòtica” per seguretat: llistes d’última hora per evitar filtracions davant la intel·ligència israeliana. Vida a bord i preparació • Guàrdies cada 6–8 hores, simulacres (intercepció, persona a l’aigua, caiguda del màstil) i preparació psicològica. • Primers dies amb temporal i mal de mar; cohesió de grup creixent. Escalada i atacs • Consciència del risc d’intercepció, però sorpresa per atacs amb drons a 1.500 km i en ports de tercers països (implicacions polítiques). • Comunicació amb Catalunya fins a la intercepció; l’enviament de vaixells militars (Espanya/Itàlia) es percep com gest demagògic i contrari a la naturalesa humanitària de la missió. Intercepció i protocols • Entren a la zona “vermella” i els intercepten en 6–10 h; prèvia amb impulsos electromagnètics contra comunicacions. • Protocol de no-violència, no cooperació i acompanyament emocional; per seguretat, llençar els telèfons. “Entens que comença una nova fase de la missió: resistir i fer pressió.” Detenció, tracte i biaixos • 20 h remolcats cap a Ashdod; a port, humiliacions i escenografia de força davant del ministre de Defensa. Càntic de “Free Palestine” i nova escalada. • Biaix per nacionalitat: europeus deportats ràpidament, companyes d’altres orígens més exposades; tràmits sense advocat real i pressions burocràtiques. Drets humans, resposta social i vies legals • Vulneracions (desvegla, humiliació) comparables a altres presons europees; alerta que amb palestins la violació seria total. • Resposta als carrers inesperadament massiva — un dels èxits de la flotilla. • Es preparen accions legals contra l’Estat d’Israel i mobilitzacions (vaga), amb crida a institucions i societat civil. “Ens han segrestat persones que han anat a fer una missió humanitària.” Mirada de fons i eco local • Denúncia d’impunitat i risc de “llei de la jungla” si es normalitza el càstig col·lectiu. • Crítica a la dreta i extrema dreta per associacions delirants (polèmica dels gots de Barraques vinculant eslògans a Hamàs); “Palestina lliure des del riu fins al mar” com a consigna històrica, no d’odi. Cartellera amb Carles Ribas: estrenes i cicles Tron: Ares (Disney) • El blockbuster setmanal: el món digital travessa al món real amb IA; proposta nostàlgica que reprèn l’univers de 1982 i la seqüela de 2010. Downton Abbey – nova pel·lícula • Continuació de la sèrie amb to nostàlgic, avançant fins als anys 30; pensada per a fans de la franquícia. Cicle Truffaut al Truffaut i més • Cicle dedicat a François Truffaut (setmana de “Besos robados”). • Estrena de “Carmelo” (drama basc de postguerra i exili al País Basc francès). • Dimarts, documental “On eres quan hi eres” de Jana Monyó sobre Ovidi Montllor; retrat subjectiu i íntim. Sitges i ‘Vieja Loca’ • Al festival: “Vieja Loca”, amb Carme Maura, comèdia negra d’enredo sanguinolent. Revista Virtú: Marina Tzvetàieva — vida, obra i ‘Fites’ Biografia intensa i tràgica • Poeta russa (1892, Moscou) de família acabalada i disfuncional; matrimoni amb Serguei Efron; múltiples relacions dins l’ambient literari. • Exilis (Crimea, París, Praga), marginalitat per ambigüitats polítiques; Efron acaba col·laborant amb l’NKVD. • Retorn a la URSS, sospita sistèmica i suïcidi (o mort no aclarida) en plena misèria; obra prohibida durant anys. Intel·liguèntsia, memòria oral i censura • Cultura de poesia recitada i memoritzada per evitar la repressió (anècdota d’Akhmàtova i poemes cremats després de memoritzar-los). El poemari ‘Fites’: temes i estil • Traduït per Dalala Yamalo (premi de traducció Vidal Alcube). Poesia passional i precisa: amor, dol, maternitat, Moscou, i simbologia d’ocells i cúpules. • Ús expressiu del guió per marcar suspens i respiració del pensament. “No escric per ser estimada, escric perquè l’amor existeixi.” Idees clau • Flotilla: no-violència, denúncia d’impunitat i vulneracions; apel·lació a vies legals i mobilització social. • Cartellera: pes de la nostàlgia (Tron, Downton) i cultura local (Truffaut, Ovidi). • Literatura: Tzvetàieva, veu essencial de la poesia russa, entre tragèdia personal i força lírica destil·lada.

Resum general Programa variat i de quilòmetre zero: comença amb un editorial agut sobre l'actualitat internacional i avança cap a cultura, patrimoni i educació. El plat fort és l’entrevista a Pol Estrada sobre el debut literari “Els arbres no s’ho mereixen”, seguida d’una conversa amb Eduard Prat sobre Carlemany i la Catedral de Girona, i la tornada de la secció Eduquem-nos amb Anna Julià, centrada en les noves regulacions de mòbils i pantalles a l’escola. Punts clau • Pol Estrada presenta un llibre de relats que oscil·la entre l’absurd i la lucidesa, amb influències de Quim Monzó i un pròleg de Màrius Serra. • Carlemany i Girona: visita comentada (sold out) per entendre el vincle de l’emperador amb la Catedral de Girona i els seus objectes. • Pantalles i educació: mesures necessàries però insuficients; paper clau de les famílies, guies per edats i alternatives reals fora de pantalla. • Editorial: Trump demana el Nobel de la Pau; to satíric davant d’un món “que no té cap ni peus”. • Agenda local i Festa Major de Banyoles amb l’Arnau Vila. Temes i idees destacades Literatura: "Els arbres no s’ho mereixen" (Pol Estrada) Llibre de relats curts nascut de la revista independent Temperatura i convertit en primera referència d’una nova col·lecció de l’editorial La Jaminada. Títol amb sàtira sobre un futur promès que no arriba i el món “estraviat”. Poètica: jocs de llenguatge i d’estructura per defugir la moralina tradicional; equilibri entre absurd i moments de lucidesa. Temes: família, sexe, religió, mort, i l’autoreflexió que aflora a posteriori. Referents i veu: ecos de Quim Monzó (contista de referència) i, puntualment, de Pau Riba. Humor avui: cal preservar-lo amb educació i llibertat d’expressió. Detalls pràctics: presentació a Sunset Jazz Club (Girona), 19 h, amb Lluís Muntada. “És un llibre que va entre l’absurd i la lucidesa.” Patrimoni: Carlemany i Girona (Eduard Prat) Carlemany (s. VIII), emperador dels francs, associat tradicionalment a l’“alliberament” de Girona i a la primera catedral. Visita comentada amb objectes atribuïts a Carlemany; activitat gratuïta i exhaurida (hi haurà més edicions). “L’activitat és totalment gratuïta… està sold out.” Educació: pantalles, mòbils i família (Anna Julià) Context: advertiments científics consolidats, normatives reactivades (mòbils fora de l’escola; marxa enrere amb pantalles a infantil). Les mesures són necessàries però no suficients. Pressió tecnològica: les grans plataformes empenyen “bondats de la IA” per avaluacions tipus PISA; cal esperit crític. Riscos de l’excés de pantalla: son i vista, atenció i concentració, confusió entre realitat/ficció, lectura superficial (patró en F), circuits de dopamina, dependència de la validació externa. Què prioritzar: lectures profundes, joc lliure, esport, art, natura —experiències 3D enfront del 2D. Guies per edats 0–6 anys: “0 pantalles”; si n’hi ha, només contingut molt filtrat i acompanyat pels pares. 6–12 anys: ús mínim i mai diari; acompanyament crític, filtres i conversa sobre valors. 12–18 anys: retardar xarxes, establir responsabilitats (inclosa l’econòmica), respectar edats legals de videojocs/xarxes, alternatives sòlides (esport i arts), i supervisió fins a maduresa. Models adults: higiene digital dels pares; coherència entre discurs i exemple. “Als infants se’ls ha de donar el que és difícil —no el que és fàcil.” Recursos i detalls pràctics Presentació: “Els arbres no s’ho mereixen” — Divendres 19 h, Sunset Jazz Club (Girona), amb Lluís Muntada. Visita Carlemany: activitat gratuïta però exhaurida; s’anuncien noves edicions.

Resum general Episodi variat i àgil que combina reflexions sobre el temps i la vida quotidiana, una conversa profunda sobre arxius i memòria amb l’arxiver Joan Boades, la presentació d’un projecte d’humor gràfic interactiu amb el dibuixant FIFU i una secció pràctica sobre lideratge positiu amb l’experta Sandra Hurtado. Obertura: el temps que vivim Idees clau • El temps com a experiència subjectiva: un minut pot ser etern o fugaç segons el context. • El temps com a quarta dimensió i també com a matèria poètica i vital. • Referències a Cronos i a l’imaginari dalinià/figuerenc. • Píndoles locals: festa major de Banyoles, comerç de queviures d’abans, i mobilitat (cotxe vs anar a peu) com a forma d’estalviar “temps” real. "No parlo del cel, parlo d'aquell intangible que ens acompanya des del nostre naixement fins al nostre epitafi." Arxius i memòria amb Joan Boades El llibre i l’impuls • Presenta “Històries d’Arxiver” (Boades i Reset) com a testimoni vital i professional després de dècades a l’Arxiu Municipal de Girona. • Motor del llibre: el passat “ve a buscar” quan toca, i posar ordre per entendre el propi recorregut. "El passat et ve a buscar quan toca, no abans." Memòria, oblit i documents • Idea central: la memòria existeix perquè oblida; si ho recordéssim tot, “seríem monstres”. • Els documents són “la matèria de la memòria”: permeten recuperar el que l’oblit esborra. • Paradoxa útil: "Fotografiem per poder oblidar." Sortida del càrrec per prudència (no per cansament) • Tres raons: - Pèrdua d’una peça clau d’equip (Núria Sorià) i fi d’un tàndem professional de 30+ anys. - Excés de burocràcia i interpretacions rígides que ofegaven la creativitat. - Moment àlgid de reconeixement (IKA Fellow i Emmett Leahy) i decisió de plegar “a dalt de tot”. Transformació digital dels arxius • Doble via: - Documents nascuts digitals i gestió arxivística integrada a l’administració present. - Digitalització massiva d’analògics: milions de fotos, milers d’hores d’audiovisual i premsa. • Clau estratègica: accessibilitat pública 24/7 i vocació de servei al ciutadà. "Sense documents no hi ha coneixement." Equip i lideratge de servei • “Un no és ningú” (Brossa): equip multidisciplinari millor que el líder en cada àrea (històrica, electrònica, foto, so, hemeroteca...). • Crida a més recursos en gestió documental als ajuntaments: es produeixen més dades, però sovint equips d’arxiu minsos. • Indicador d’èxit: ciutadania que “ho troba tot” i estalvia temps i diners gràcies a l’arxiu. Futur, passat i present • L’arxiver treballa pel futur del passat i pel futur del present. Els documents s’entrellacen i fan possible pensar, veure i conèixer el que altres van viure. Humor gràfic i joc de pel·lícules amb FIFU Projecte: “FIFU Destroys Movies” • Llibre/joc d’humor gràfic interactiu per endevinar pel·lícules a partir d’imatges aparentment no relacionades. • Neix com una broma a xarxes; evoluciona a fanzine i tercer llibre. • Show en directe al Festival de Sitges (segona invitació), improvisació i joc amb el públic. Xarxes socials: utilitat real vs. mite • Abans Instagram era clau per a il·lustradors; ara més soroll i mercadeig. • Nombre de seguidors no sempre converteix en públic real als actes: l’originalitat i el format importen més. • Estratègia pròpia: vendre còmics a públic no habitual del còmic. Altres • Programa de ràdio propi: “El món d’en FIFU” (Ràdio Sarrià), divulgació d’autors catalans. • Record per Lluís Requesens “l’Avi” i la memòria del Papus. Lideratge positiu amb Sandra Hurtado Què és liderar? • Motivar, encoratjar i alinear un equip per assolir un repte comú. Aplica a empresa, aula, esport, família i fins i tot autolideratge. • Cap vs. líder: no és només executar i obtenir resultats; és també persones, propòsit i context. Es neix o s’aprèn? • El lideratge s’aprèn: habilitats es cultiven (encara que hi hagi trets innats en algunes persones). 5 pilars pràctics • Empatia i escolta activa: primer escoltar per entendre, després respondre i construir. • Flexibilitat/adaptabilitat: ajustar to, llenguatge i estil a persones i situacions. • Propòsit i visió estratègica: construir un “per què” compartit que guia decisions. "La gent no segueix ordres, sinó un propòsit." (idea de Simon Sinek) • Focalització en solucions: davant del problema, co-crear camins amb l’equip i ser resolutius. • Humanitat + eficàcia: no són incompatibles; combinades, milloren resultats i compromís. Vulnerabilitat i confiança • Inspirant-se en Brené Brown: mostrar-se vulnerable (reconeixement d’errors, aprenentatges) crea seguretat psicològica i confiança. • El líder també defalleix i es torna a aixecar amb l’equip: gestionar la responsabilitat en la victòria i en la derrota. Promocions i música • Falques de programes de Girona FM i espais musicals entre seccions.