Els 4 Rius Dimecres

Panorama del programa

Els Quatre Rius obre amb to festiu per les Fires de Sant Narcís i la cobertura del pregó en directe. Després, tres blocs centrals:

• Literatura: conversa profunda amb Montse Barderi sobre la seva novel·la El mar que brilla i riu.
• Jocs de taula: Pau Regincós presenta el nou joc en català Jurassic Zoom.
• Economia i empresa: David Martí analitza l’estudi 2025 de la COE sobre emprenedoria a l’Estat.

Línia editorial: conversa propera, rigor en les dades i to divulgatiu, amb espurnes d’humor i cites potents.

Entrevista amb Montse Barderi: El mar que brilla i riu

Premissa i escenari

• Una dona sola en un far ple de llibres, davant del mar, reflexionant sobre la llibertat, la maduresa i l’amor per la vida pròpia.
• El mar és narrador: una veu gairebé mitològica, ancestral i consellera que acompanya la protagonista i humanitza el paisatge.

Si t'ho ha dit el mar, fes-li cas.

Dones i mar: seguretat, origen i simbologia

• Barderi subratlla la connexió entre dones i mar: passeigs marítims com a espais de seguretat i d’escolta interior, en contraposició a la muntanya.
• Inspiració poètica (Maragall, El pi d’Estrac): “el mar que brilla i riu” com a mar humanitzat.

Solitud, amistat i amor propi

• Tema central: aprendre a estar sol i acompanyar-se bé.
• Amistat i companyonia com a formes d’amor que creixen amb l’edat.
• Pren consciència de la finitud: gratitud quotidiana pel fet d’estar viu.

L’estil: prosa poètica i referents

• Barderi escriu en prosa poètica de manera natural; cerca “gust literari” i ritme del mar.
• Referents i ecos: Carme Riera (Mar morta com a penyora), llenguatge líric, mirada filosòfica.
• Sobre l’“èxit”: autenticitat i coherència vital (ressò del discurs de la Rosalía: fer el que necessites fer quan toca).

El “desencantament meravellós”

• Idea clau: quan cauen els mites (política, cultura, amistats), el que allibera és veure la realitat amb lucidesa i treure pes de la motxilla vital.
• Política: evitar la indiferència; reenamorar-se de la cosa pública i demanar bones persones al servei públic.

Això és el desencantament meravellós.

Pensament, complexitat i paraula

• Reivindicació de parar i pensar enmig del soroll informatiu.
• Llegir llibres i preservar la complexitat com a vacuna contra solucions fàcils i la violència.

La guerra és pels idiotes.

• Invitació a la presentació: Llibreria 22 (Girona), a les 19 h.

Sac de jocs: Jurassic Zoom (en català)

Què és i per a qui és

• Joc del Guillem Coll publicat per Peu de Joc, en català (amb possibilitat de versions en altres idiomes si funciona).
• Temàtica de dinosaures: familiar, ideal per a nens i nenes i per aprendre noms i categories.

Mecàniques clau

• Taulell modular amb 4 escenaris i cartes transparents que simulen núvols/vegetació que oculten dinosaures.
• Amb daus es retiren capes transparents per “destapar” dinosaures i fer fotos (recollir cartes de famílies: herbívors, voladors, carnívors).
• Interacció: accions per robar, protegir o intercanviar cartes; meteorit com a esdeveniment negatiu.
• Objectiu: completar jocs de col·lecció (sets) per vèncer.

• Originalitat visual i tàctica amb capes transparents
• Aprenentatge de vocabulari paleontològic jugant

Emprenedoria: què diu l’estudi 2025 de la COE

Percepcions i realitat

• 60% de visió positiva sobre emprendre, però imaginari desfasat: es pensa en “empreses grans” quan el 98% són autònoms o micropimes (<10 treballadors).
• Barreres principals (consens entre qui comença i qui ja opera):
• Impostos
• Burocràcia
• Finançament

Qui emprèn i per què

• A Espanya, 1 de cada 5 menors de 30 ha emprès; 24% en dones joves.
• Motivacions: autonomia, vocació, ser el propi cap; en dones pesa la conciliació/llibertat de moviments.
• En joves, pesa la condició econòmica (millorar ingressos en mercat laboral precari).

Perfil mitjà i comparatives

• Perfil mitjà: home, 48 anys, microempresa d’hostaleria o comerç; sovint reanprèn (1,5 negocis de mitjana a la vida).
• Millors ecosistemes: EUA, nord i centre d’Europa. En alguns països LlatAm i africans s’emprèn per necessitat.
• Postcrisi 2008-09: push a emprendre sense capacitat pública d’absorció — moltes patacades.

Política pública i cultura empresarial

• Cal col·laboració público-privada real i simplificar normativa; reduir quota d’autònoms desconnectada d’ingressos baixos.
• Desmuntar tòpics: emprendre no és només tech; es creen fleques, bars, tallers, hotels, botigues…
• Equips diversos (gènere, júnior-sènior) rendeixen més.
• Indicador optimista: la majoria ho tornaria a fer (pico a Andalusia).

Arrenca i, quan guanyis diners, ja vindrem perquè paguis impostos (lògica dels ecosistemes àgils).

Obertura i to de programa

• Girona en mode Fires: pregó en directe des de l’Ajuntament.
• Humor inicial (Arnau Vila) i queixa ciutadana sobre impost del CO₂ i l’Agència Tributària de Catalunya com a punt de realitat quotidiana.