Quim Torra: «Ens podem trobar en un món on les màquines parlin en català però els seus ciutadans no»

L’expresident de la Generalitat Quim Torra ha presentat l’actualització del «Llibre Negre contra Catalunya. De Felip V a Felip VI», l’obra de Josep Maria Ainaud de Lasarte que ha recollit les agressions polítiques, jurídiques i culturals contra Catalunya entre 1714 i 1994. Ara, a petició de la família d’Ainaud, Torra hi ha afegit tres dècades més, fins al 2025, en una nova edició que ha començat a presentar arreu del país i que aviat arribarà també a Girona.

Segons ha explicat al programa Els 4 Rius de Girona FM, la voluntat del llibre és oferir una mirada de conjunt sobre aquests més de tres segles de relació amb l’Estat espanyol: «Em sembla que val la pena que tinguem llibres en què sapiguem veure tot el que han estat aquests 300 anys conquerits per l’estat espanyol».

Una continuïtat històrica de Felip V a Felip VI

Torra entén el llibre com una peça més al costat d’altres obres de referència, com les de Josep Benet o Francesc Ferrer i Gironès, i defensa que hi ha un fil que ha unit el 1714 amb el procés independentista recent.

L’expresident sosté que l’Estat actua sempre amb la mateixa lògica quan percep un avanç de sobirania de Catalunya: «Espanya no es defineix per la democràcia, es defineix per la seva unitat. I, per tant, quan està en risc la unitat d’Espanya, és absolutament tot l’estat, de dalt del rei fins a l’últim funcionari, que s’han mobilitzat per evitar-ho».

En aquest sentit, assegura que la judicialització del conflicte polític no és una anomalia, sinó una conseqüència directa de com està formulada la Constitució: «La Constitució està fonamentada sobre la unitat d’Espanya i aquesta unitat, per mantenir-la, l’ha encarregat al poder judicial i, en darrera instància, a l’exèrcit».

Sobre l’1 d’Octubre, Torra reivindica la força d’aquella jornada i considera que, en condicions normals, un referèndum d’autodeterminació s’hauria guanyat: «El referèndum del primer d’octubre, extrapolat, vol dir que un referèndum d’autodeterminació el guanyem sempre, sí o sí».

El català, entre la ferida del franquisme i la pressió de la globalització

Una de les parts més dures de la seva intervenció a Girona FM ha estat el diagnòstic sobre la situació de la llengua catalana. Torra ha alertat que l’ús habitual a la demarcació de Girona ja ha caigut al 45% i admet que parla obertament de «supervivència».

«Si un país està 40 anys amb la seva llengua prohibida és molt difícil recuperar-se», ha dit sobre el franquisme, però ha remarcat que avui el repte és un altre: la combinació entre debilitat estructural i globalització, amb el castellà i l’anglès presents «24 hores al dia» a la vida dels joves.

La imatge que ha fet servir és especialment eloqüent: «Ens podem trobar en un món on les màquines parlin en català però els seus ciutadans no. I aquest és el desastre total».

Torra també hi ha introduït autocrítica, tant a la societat com als governs: «Amb la nova restauració borbònica, després del franquisme, ens hem relaxat un punt. Ara ja ho farà l’escola, ara ja hi ha TV3… I els governs i els presidents, i jo m’hi incloc, no ho hem fet bé».

Per tot plegat, reclama un canvi de xip col·lectiu: «O ens hi posem tots, o tota la societat agafa un punt de tensió sobre la situació actual de la llengua catalana, o veig molt difícil que ens en sortim».

«Vivim a la intempèrie» i el futur depèn només dels catalans

Sense estat propi, Torra descriu Catalunya como un país «al descobert» en un món globalitzat: «No hem estat capaços de guanyar-nos la nostra independència i la nostra protecció i, per tant, ara vivim a la intempèrie».

I tanca amb una idea que recorre tant el llibre com les seves paraules a la ràdio: el futur col·lectiu depèn exclusivament de la força que hagi estat capaç de generar el país: «Ningú més que els catalans s’ha interessat pel nostre futur, ningú més. I, per tant, tot depèn de la nostra força i del que sapiguem jugar-nos».

Escolta l'episodi complet