Les entitats de salut mental gironines reclamen "més recursos" i "menys prejudicis" per millorar l'atenció
Entreguen un manifest amb les reivindicacions a la delegació del Govern amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental
ia contra les dones
Dades
Llei d'amnistia
Crisi de l'habitatge
Rodalies
Eleccions generals 29-N
›
Societat
Les entitats de salut mental gironines reclamen "més recursos" i "menys prejudicis" per millorar l'atenció
Entreguen un manifest amb les reivindicacions a la delegació del Govern amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental
Redacció
divendres 09 d’octubre del 2026, 14:21
Descarrega el text
11
Girona - Entitats de salut mental de les comarques gironines reclamen "més recursos", més temps per atendre els pacients i "menys prejudicis" per combatre l'estigma que encara envolta els trastorns mentals. Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, representants de les entitats han lliurat aquest divendres un manifest a la delegació del Govern a Girona on demanen serveis més propers, humans i continuats. El document alerta que, malgrat que cada vegada es parla més de salut mental, "massa sovint l'acceptació desapareix quan apareix el patiment real". També reivindiquen tenir més veu en les decisions sobre els tractaments. "No som un diagnòstic. Som persones amb veu, capacitat, drets i futur", subratlla el manifest.
Coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, que serà dissabte, l'associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, en representació del col·lectiu de persones que tenen un problema de salut mental, ha traslladat aquest divendres les seves reivindicacions a la Generalitat. Ho ha fet a través d'un manifest que porta per lema 'Experiències viscudes. Experiències escoltades. Veus reals' i que reclama canvis en l'atenció, més prevenció i una mirada social que deixi enrere els prejudicis.
El document posa el focus en la necessitat de millorar els recursos assistencials, però també en la manera com s'atén les persones. "No necessitem pena; necessitem comprensió, respecte i acompanyament", reivindica el manifest. Les entitats defensen que l'experiència de les persones que han passat per processos de patiment i recuperació s'ha de tenir en compte a l'hora de prendre decisions i dissenyar els serveis de salut mental.
"La nostra experiència també és coneixement i la nostra veu val el mateix que qualsevol altra", subratllen. Per això, reclamen que els pacients puguin participar activament en les decisions que afecten els seus tractaments i les seves vides, especialment en moments de crisi o durant un ingrés; "Acompanyar no és decidir per l'altre".
Una de les principals reivindicacions és disposar de més recursos, temps i seguiment per garantir una atenció continuada. Les entitats reclamen visites en què els professionals puguin conèixer millor les persones i les seves necessitats, i on hi hagi espai per parlar del que els passa més enllà dels tractaments farmacològics.
També demanen que es tinguin en compte la sobremedicació, els efectes secundaris dels fàrmacs i l'impacte que poden tenir en la vida quotidiana. "Som persones, no un trastorn ni un diagnòstic", reivindica el manifest, que critica que massa sovint tot allò que una persona fa, pensa o sent s'atribueixi a una malaltia.
El manifest també denuncia que, tot i que la salut mental té cada vegada més presència en el debat públic, els prejudicis continuen condicionant la manera com la societat tracta les persones que pateixen problemes de salut mental. "Es parla molt de salut mental, però massa sovint l'acceptació desapareix quan apareix el patiment real", alerten. Per això, les entitats reclamen "menys prejudicis, menys etiquetes i més comprensió" i insisteixen en la necessitat de reconèixer les persones més enllà del seu diagnòstic.
En paral·lel, demanen reforçar la prevenció i incorporar l'educació emocional, la sensibilització i el coneixement sobre salut mental des de la infància. Consideren que no es pot començar a actuar només quan el patiment ja és molt intens i que cal donar eines abans que arribin les situacions de crisi.
Un altre dels eixos del manifest és la necessitat de donar més protagonisme a les persones que han viscut en primera persona un procés de patiment i recuperació. En aquest sentit, reivindiquen el paper dels agents de suport entre iguals, que acompanyen altres persones amb problemes de salut mental i les ajuden a conèixer els seus drets. El manifest remarca que aquesta figura no substitueix els professionals, però sí que complementa l'atenció i contribueix a reforçar la veu dels pacients.
Menys burocràcia
En el lliurament del manifest hi han participat la presidenta de l'Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, Dora Santamaria; el president de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), Martí Masferrer; el director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'IAS, Claudi Camps, i l'adjunta a la direcció de Salut Mental de la institució, Margarita de Castro. També hi han assistit la directora de la Fundació Drissa, Núria Martínez; la directora tècnica de Support-Girona, Glòria Cerrato, i l'adjunta a la direcció de l'entitat, Núria Pi.
En representació del col·lectiu hi han participat Sandra Parals, Maria Cladera, Cintia Carmona, Javier Casado, Melissa Rueda i Montse Palomino. Tots sis formen part del projecte de suport entre iguals, una iniciativa única a Catalunya que busca promoure l'apoderament i la recuperació de persones amb trastorns mentals greus a través del model de Pacient Expert per l'Experiència.
Per part de l'Administració, el delegat de Drets Socials i Inclusió, David Álvarez, i el cap d'Atenció al Ciutadà, Xavier Burjons, han recollit les reivindicacions. Segons informen les entitats, els representants del Govern han posat en valor la xarxa de salut mental de les comarques gironines i la implicació de les associacions del territori, però també han reconegut que cal continuar treballant per superar obstacles com la burocràcia, que dificulta donar una resposta àgil a les persones amb problemes de salut mental i a les seves famílies.
El manifest acaba amb una crida que vol anar més enllà del col·lectiu: "Avui som nosaltres. Demà pots ser tu". Les entitats recorden que els recursos que reclamen poden ser necessaris per a qualsevol persona en el futur i insisteixen que "escoltar, respectar i garantir drets" és una responsabilitat compartida.
