Christiane Jatahy revisita 'Júlia' quinze anys després en una nova creació amb intèrprets catalans
L'obra s’estrenarà el 16 i 17 d’octubre a Temporada Alta i posteriorment farà temporada al Lliure de Gràcia
Quinze anys després de l’estrena de ‘Júlia’, un dels muntatges més emblemàtics de Christiane Jatahy, la directora brasilera torna sobre aquella creació per mirar-la des del present. ‘Júlia - 15 anys més tard (2011-2026)’ és una nova versió de ‘La senyoreta Júlia’, d’August Strindberg, protagonitzada pels intèrprets catalans Júlia Genís i Moha Amazian i concebuda com un diàleg entre el muntatge original i la Catalunya actual. La proposta, una coproducció de Temporada Alta i el Teatre Lliure, s’estrenarà a El Canal - Centre de Creació d’Arts Escèniques de Salt el 16 i 17 d’octubre, dins de Temporada Alta, i posteriorment farà temporada al Teatre Lliure de Gràcia, del 22 d’octubre al 15 de novembre.
L’any 2011, Jatahy va estrenar al Brasil ‘Julia’, una versió molt lliure del clàssic de Strindberg que acabaria convertint-se en una de les peces més reconegudes de la seva trajectòria. Dos anys després, el muntatge va arribar per primera vegada a Europa de la mà de Temporada Alta, on es va poder veure l’any 2013. Ara, quinze anys després de la seva creació, el festival i el Teatre Lliure han encarregat a Jatahy que torni sobre aquella obra per actualitzar-la i situar-la en un nou context.
La nova producció trasllada a la Catalunya actual els conflictes de classe, desig, intolerància i misogínia presents en l’obra de Strindberg. Jatahy recupera alhora un dels trets característics del seu llenguatge escènic: la hibridació entre teatre i cinema, entre allò que passa en directe i allò que ha estat filmat. Júlia Genís i Moha Amazian dialoguen així amb els intèrprets de la versió brasilera original, Julia Bernat i Rodrigo de Odé, establint noves connexions entre passat i present.
Aquesta superposició temporal permet a Jatahy tornar a interrogar una obra escrita a finals del segle XIX des de problemàtiques plenament contemporànies. Com assenyala la mateixa directora, passat i present se sumen per posar de manifest la vigència d’un text que aborda qüestions que continuen travessant èpoques i contextos.
