Pau Gómez Calvo: «El millor plat del món són els macarrons de la iaia de cadascú»

L’autor publica «Una cuina a cada casa» per preservar la memòria familiar

Més Girona
Gómez Calvo en una fotografia d'arxiu
Gómez Calvo en una fotografia d'arxiuFoto: Lydia Cazorla

El creador escènic, gestor cultural i divulgador gastronòmic a les xarxes socials, Pau Gómez Calvo, ha presentat al programa Els 4 Rius de Girona FM el seu primer llibre, titulat Una cuina a cada casa (La Campana). L’obra defuig l’estructura clàssica dels receptaris per endinsar-se en un recorregut emocional a través dels instants de vida que s’articulen entorn dels fogons i de la taula familiar.

Durant l’entrevista, l’autor ha defensat que la cuina representa el veritable cor de la llar, un espai íntim on sorgeixen converses i complicitats úniques mentre es preparen els àpats. Per a Gómez Calvo, allò que fa inoblidable un plat no és la tècnica sofisticada, sinó la càrrega vivencial que l’acompanya.

«El millor plat del món són els macarrons de la iaia de cadascú. El que hi ha en un plat a casa que no es pot reproduir són els records de cada família»

Un exercici de memòria oral i preservació

El divulgador assenyala que el llibre pretén ser una eina per combatre la pèrdua de la memòria oral enfront de l’oferta gastronòmica globalitzada. A través d’anècdotes personals —com un plat senzill de patata i mongeta tendra bullida en tornar d’una excursió infantil—, convida tothom a registrar les receptes pròpies per mantenir viu el llegat culinari domèstic.

Més enllà de la publicació del volum, Gómez Calvo impulsa diverses iniciatives formatives i divulgatives:

  • Tallers als instituts: formació pràctica per ensenyar a l’alumnat a crear contingut audiovisual en català per a les xarxes socials a partir de les receptes de la seva família.

  • Cuina d’aprofitament: sessions per aprendre a gestionar els aliments a casa i optimitzar ingredients bàsics.

  • Apropar-se al mercat: dinàmiques per perdre la vergonya i tornar a comprar a les parades tradicionals amb el suport dels paradistes.

  • Cultura i patrimoni: projectes escènics previs com l’adaptació del monòleg satíric de 1906 L’escudellòmetre, de Santiago Rusiñol.

Finalment, l’autor ha animat els lectors a parlar amb les mares i les àvies i a anotar totes les seves receptes en una llibreta per deixar un testimoni escrit i evitar que aquest patrimoni familiar es perdi amb el pas dels anys.

Escolta l’episodi complet

Notícies relacionades