L'IDIBGI investiga com la silibinina pot millorar la resposta a la immunoteràpia en pacients amb càncer de pulmó
L'estudi busca augmentar l'eficàcia dels tractaments oncològics actuals
L'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) ha posat en marxa una línia de recerca centrada a millorar l'eficàcia de la immunoteràpia en pacients amb càncer de pulmó, una de les patologies amb major índex de mortalitat i complexitat clínica. El projecte, liderat pel Dr. Eduard Teixidor, investigador del grup de recerca d'oncologia de precisió de l'IDIBGI i metge a l'Institut Català d'Oncologia (ICO), investiga l'ús de la silibinina com a agent coadjuvant.
La silibinina com a eina terapèutica
La silibinina, un compost derivat del card marià, està sent analitzada per la seva capacitat biològica d'afectar diversos processos tumorals. Segons explica el Dr. Teixidor, l'objectiu principal és aconseguir que el sistema immunitari del pacient identifiqui amb més facilitat les cèl·lules canceroses:
"El que intentem és treure aquesta capa d'invisibilitat que posen els tumors perquè no siguin reconeguts per les defenses del cos. Si fem que les cèl·lules dolentes siguin més reconeixibles, aconseguim eliminar més tumor i un millor control de la malaltia."
Objectius i reptes del projecte
La investigació se centra en els següents punts clau:
Predicció de resposta: Desenvolupar eines que permetin anticipar com respondrà cada pacient a la immunoteràpia, permetent personalitzar el tractament.
Qualitat de vida: Prioritzar l'equilibri entre la quantitat de vida i la qualitat de la mateixa durant tot el procés assistencial.
Abordatge de metàstasis: Enfocar l'estudi en el càncer de pulmó, que sovint deriva en metàstasis cerebrals, un escenari d'alta complexitat oncològica.
El projecte compta amb el suport de l'Associació Espanyola contra el Càncer, un finançament que el Dr. Teixidor qualifica de "fonamental" per permetre que els metges puguin compaginar la tasca assistencial amb el treball de laboratori. Aquest perfil híbrid, segons el doctor, és essencial per traslladar les preguntes sorgides a la consulta directament a la recerca científica, tancant el cercle cap a una medicina més eficient i precisa.
