Les diferents formes d’estimar i la recerca de la felicitat a través de l’amor, epicentre de l'obra 'La forma humana'

L'amor se situa al centre de l'obra 'La forma humana', de Pablo Messiez. Més en concret, el muntatge tracta sobre "les diferents maneres d’estimar i la recerca de la felicitat a través de l’amor". El director d'escena argentí parteix de les entrevistes del pintor Francis Bacon amb David Sylvester i de la novel·la 'El cordero carnívoro', d’Agustín Gómez Arcos, per construir una investigació escènica sobre el cos, la imatge i la presència. L'obra, interpretada per Omar Ayuso, Cris Blanco, Rebeca Hernando i José Juan Rodríguez, es podrà veure aquest dissabte a El Canal – Centre de Creació d’Arts Escèniques (Salt) en el marc del Temporada Alta.

Com ha explicat el Temporada Alta, la història gira al voltant de quatre personatges les relacions dels quals desafien les estructures familiars i afectives convencionals. Antonio, un home d'uns 45 anys, viu amb Lisandro, de 25, fill de la seva difunta esposa i actual parella sentimental. La seva convivència es veu alterada per l'arribada d'Aurelia, germana d'Antonio, que travessa una profunda depressió després del suïcidi del seu marit, i de la Gloria, professora de música de Lisandro, de qui acaba enamorant-se. A través d'aquestes quatre figures, l'obra planteja preguntes sobre els límits de l'amor, les dependències afectives i les decisions que prenem a l'hora de construir les nostres relacions.

Messiez ha indicat que és una funció pensada "com a música i com a dansa, una funció que se sap art en viu i que procura tota l’estona treballar amb la qüestió de la proximitat o la distància". El director ha plantejat preguntes com: "Per què ens quedem on ens quedem? Com conviure quan estem junts? I per què triem estar a prop de què i lluny de què i fins on podem moure aquestes relacions de proximitat o distància a la recerca de la màxima felicitat per a la màxima quantitat de gent possible".

L'espectacle ha tingut dues inspiracions. D''El cordero carnívoro' n'ha quedat molt poca cosa, només "una relació incestuosa encara que aquí no és com a la novel·la que són germans sinó que és un padrastre i el seu fill i el desig de pensar les relacions des d’una òptica que té més a veure amb l’ètica que amb la moral".

Pel que fa a Bacon, la seva presència és molt més gran. "Hi ha aquesta empremta estètica de la seva obra travessant la funció". Ha recordat que el pintor deixava que l’atzar entri en joc a l’hora de crear i en el seu cas també van agafar peces de l'obra i les van anar movent.  

El director ha destacat que està content perquè és la primera obra amb personatges gais que ha fet a la seva vida "després de tants anys d’exercir" i és "una obra molt sensual". Ha apostat per la presència dels cossos i la sensualitat que irradien i ha afegit que és fonamental el treball amb Elena Córdoba, que ha fet la coreografia.

"El teatre és la possibilitat de generar una realitat alternativa"

Messiez ha dit que la història és molt concreta i es pot explicar com un conte. Ha reconegut que l'abstracció no li interessa: "M'interessa recordar que el teatre és la possibilitat de generar una realitat alternativa i la manera com passen aquestes coses concretes és que tendeixen a una lògica diferent de la quotidiana, és a dir, els personatges es mouen d'una manera diferent de com es mouen a la realitat per recuperar la idea del joc, que el teatre torni a ser un joc". El director ha indicat que hi ha una tendència al realisme, però en aquest cas la cerca és una altra.

El muntatge és una coproducció entre el Teatro Calderón de Valladolid i Temporada Alta.