El programa Poesia en farcell ha conversat aquesta setmana amb la poeta Josefina Espinosa per abordar una trajectòria creativa marcada per una constància insòlita. Des de fa quatre anys, Espinosa manté el compromís ininterromput d'escriure un poema breu abans d'anar a dormir, una rutina literària que amaga un requisit indispensable i un curiós secret de funcionament que la poetessa manté amb fidelitat absoluta.
Exalumna de l'Aula d'Escriptura, on va formar-se amb autors com Lluís Muntada abans de publicar la prosa d'El Dals (2015) i el poemari Sobrevol (2021), Espinosa va decidir autoimposar-se un exercici diari de millora tècnica i agilitat mental. La iniciativa va començar en plena pandèmia, el novembre del 2020 amb una motivació molt personal: “Vaig pensar que era una gran teràpia per una persona que en realitat ja té uns anys i que ja no fa les activitats que feia”, es sincera Espinosa.
D'aquesta manera, el repte diari d'escriure es converteix, en realitat, en la seva millor eina per mantenir el cervell actiu. Davant la pregunta de com és possible mantenir aquest ritme de producció sense esgotar les idees, Espinosa ho té clar: si no hi ha fotografia, no hi ha quarteta. És així com Espinosa fa un muntatge amb una fotografia que li arriba i que l’inspira per escriure una quarteta.
Ja n’he escrit més de 2.100, perquè no he parat cap nit
Des del novembre del 2020, l'autora no ha parat d’escriure: “Ja n’he escrit més de 2.100, perquè no he parat cap nit”. La seva matèria primera mai no prové de bancs d'imatges d'internet ni de la intel·ligència artificial, sinó de fotografies reals i espontànies que li envien diàriament els seus familiars i amics. A partir d'aquestes captures —com un brot en un terrat o un mur de pedra antic—, la Josefina utilitza el mòbil com a aliat literari per donar forma al seu ritual abans de cloure el dia.
Totes aquestes obres prenen la forma d'una quarteta: una composició de quatre versos d'art menor, principalment octosíl·labs i amb rima consonant. Aquesta estructura rígida esdevé el refugi perfecte per transformar la realitat visual en un batec poètic constant, capturant la subtilesa de la natura o la nostàlgia del paisatge urbà. Una mostra d'aquesta precisió mètrica són les peces que ha recitat en directe durant el programa, com el poema dedicat a la solitud de la rosa groga:
Es l'atzar que t’ha deixat
cenyida de quietud.
De l’ample món angoixat
t’embelleix la solitud. j.e
O aquest locus amoenus —terme llatí que descriu un “lloc idíl·lic o natura idealitzada”— plasmat en un capvespre nostàlgic:
El capvespre del petó.
El moment precís s'atansa.
Un sospir rere el baldó,
i un entorn de contradansa. j.e
Una xarxa fidel de lectors a través del mòbil
La difusió d'aquests textos s'ha convertit en un autèntic ritual comunitari a través del telèfon mòbil. Cada vespre, una audiència directa d'unes 80 persones rep el poema directament al seu terminal. Es tracta d'una xarxa tan fidel que molts dels destinataris asseguren que no se'n van a dormir sense haver llegit la peça del dia.
A més del vincle emocional, aquest enviament diari suposa un enriquirment lingüístic constant, ja que l'autora aprofita el rígid repte mètric per consultar diccionaris normatius i recuperar paraules genuïnes en català que sovint queden en l'oblit. Un bell exemple és l'ús de termes clàssics com canesú per descriure el reflex de la llum damunt l'aigua, o la recerca de la rima precisa per lloar la senzillesa d'uns brots florits:
Podries haver estat tu
emmirallant-te en el mar.
Amb el mateix canesú,
fent tanta llum com un far. j.e
Perquè simple és elegant,
amb poca cosa en té prou.
I de sempre va al·legant
que quasi res la commou. j.e
Amb aquesta disciplina invisible que neix a la foscor de la nit, la Josefina Espinosa ha aconseguit molt més que mantenir actiu el cervell: ha creat un refugi de bellesa diari. Mentre continuïn arribant imatges al seu telèfon mòbil, la seva ment continuarà buscant la mètrica perfecta.
Una cita nocturna ineludible que, vers a vers, demostra que la poesia no necessita grans escenaris per viure, sinó una mirada atenta a les petites coses de la vida.
Escolta l'episodi complet:
