La cooperació internacional, al centre de l’acció municipal de Girona

Es consolida un nou impuls polític i tècnic amb projectes internacionals, treball en xarxa i un nou Pla Estratègic de Relacions Internacionals

Més Girona
La cooperació internacional, al centre de l’acció municipal de Girona

Escolta l'episodi complet

La cooperació internacional s’ha convertit en un dels eixos transversals de l’acció municipal a Girona. Així ho expliquen la regidora Amy Sabaly i la tècnica de cooperació Sara de Lecea, que detallen l’abast i els reptes d’una regidoria que, des d’aquest mandat, depèn directament d’Alcaldia i no de Serveis Socials, com havia estat fins ara.

Aquest canvi orgànic respon a una voluntat política clara: situar la cooperació com una política estratègica amb mirada global però també amb impacte local.

Una regidoria amb mirada global i arrelament local

La unitat de cooperació de l’Ajuntament de Girona treballa en dues grans direccions. D’una banda, l’acció internacional amb projectes de cooperació als països del sud global, principalment a través de subvencions i cooperació tècnica. De l’altra, la sensibilització i formació de la ciutadania gironina per promoure una mirada crítica sobre les desigualtats globals.

«La cooperació no és només actuar cap enfora, sinó també transformar actituds aquí», subratllen des del servei, que destaca la importància de treballar amb escoles, entitats, equipaments culturals i altres àrees municipals.

El treball en xarxa, clau del model

Amb un equip reduït —tres persones—, la cooperació municipal depèn necessàriament del treball en xarxa. «O treballem conjuntament amb altres serveis, institucions i entitats, o no anem enlloc», assenyalen.

Aquest enfocament transversal permet incorporar la mirada de la justícia global en àmbits com l’educació, la cultura, la igualtat o la promoció econòmica, reforçant la idea que la cooperació no és una política aïllada, sinó estructural.

Un 2025 marcat per projectes i planificació estratègica

El 2025 ha estat un any intens per a la regidoria. Entre les fites destacades hi ha el trasllat de la unitat a la «Casa Gran» —la seu central de l’Ajuntament—, un pas simbòlic i pràctic que reforça el pes institucional de la cooperació.

També s’ha avançat en la redacció del Pla Estratègic de Relacions Internacionals i del nou Pla Director de Cooperació, que actualitza el marc vigent des del 2008. A nivell de projectes, destaca la cooperació tècnica amb Gàmbia, centrada en la prevenció de la mutilació genital femenina, que va incloure tant treball sobre el terreny com formació a Girona amb una seixantena de professionals.

A més, s’ha desenvolupat un projecte similar amb Honduras, tenint en compte la forta presència de la comunitat hondurenya a la ciutat, i amb la implicació d’altres administracions i entitats socials.

30 anys de cooperació i nova coordinació institucional

El 2025 també ha servit per commemorar el 30è aniversari del Consell Municipal de Cooperació, coincidint amb els trenta anys de trajectòria de la pròpia regidoria. Un altre pas rellevant ha estat la posada en marxa de la Taula Interadministrativa de Cooperació a les comarques gironines, que coordina ajuntaments, Generalitat i altres organismes.

«Era una demanda històrica», remarquen des de la regidoria, que valora positivament haver aconseguit un espai estable de coordinació entre administracions.

Els reptes del 2026: més visibilitat i projecció

De cara al 2026, l’objectiu és consolidar tot el camí iniciat. Entre els reptes immediats hi ha l’aprovació definitiva del Pla Estratègic de Relacions Internacionals i la participació activa en el 40è aniversari del Fons Català de Cooperació, una entitat clau que va néixer al territori gironí.

També es reforçarà la presència de Girona en espais com el Fòrum Català per la Pau i es continuarà desplegant la Taula Interadministrativa. Paral·lelament, la regidoria seguirà treballant per fer més visible la tasca que es duu a terme.

«La cooperació no és caritat, és justícia global», insisteixen. Una feina de llarg recorregut, sovint discreta, però essencial per construir una ciutat més conscient, connectada i responsable amb el món.

Notícies relacionades