L’Informatiu
Visió general de l’episodi Informatiu de Girona FM amb un repàs ampli a l’actualitat de Girona i comarques: seguretat viària i radars, urbanisme i serveis socials (La Sopa, Parc Central, edifici de Tomàs Mieres), polítiques contra el sensellarisme i la solitud, les jornades Repensem Girona, la campanya per al rectorat de la UdG, successos policials i judicials a la demarcació, i una part final de cultura i esports. 1. Radars fixos i seguretat viària a Girona Nous radars i impacte en multes • En només 3 mesos, els quatre nous radars fixos de Girona han imposat 13.276 multes (unes 150 al dia). • El radar situat al costat del Col·legi Maristes concentra 6.504 sancions (gairebé la meitat del total) en un tram limitat a 30 km/h. • El radar de Pedret és el segon amb més activitat: 5.470 multes, un 41% del total. • Molt per darrere queden els radars de la carretera Barcelona (702 multes) i de la Frontissa del Güell (600 multes). Justificació i possible ajust dels límits • El regidor de Mobilitat Isaac Sànchez afirma que no hi ha afany recaptatori i que els radars s’han posat en “punts sensibles” on ja s’havien detectat velocitats molt altes amb radars mòbils. "El que hem de fer és intentar reduir aquesta velocitat i la manera de fer-ho és [...] posar aquests radars fixos. Però en cap moment hi ha ànim recaptatori." • Recorda que els límits de velocitat en aquestes vies ja es van fixar l’any 2021, abans de la instal·lació dels radars. • En el cas concret de Pedret, s’estudia augmentar el límit de 30 a 40 km/h, després de parlar amb el veïnat i comprovar que la velocitat real anterior era molt més alta que els límits actuals. • Alguns veïns han demanat instal·lar més cinemòmetres a altres punts de la ciutat, però no està previst posar-ne més per ara. 2. Urbanisme, emergències i campaments a Girona Enderroc de l’edifici del carrer Tomàs Mieres • L’Ajuntament espera un permís d’Adif per començar l’enderroc de l’edifici del Carrer Tomàs Mieres la setmana vinent. • L’edifici, desallotjat abans de les fires de Sant Narcís, presenta risc d’esfondrament segons un arquitecte municipal i s’hi ha activat un decret d’emergència. • El tràmit resta pendent perquè l’immoble és a menys de 10 m de les vies del tren, i cal una autorització específica. "És un permís que tradicionalment pot tardar entre dos i tres mesos, [...] estem convençuts que si no és aquesta setmana, serà la que ve que ja tindrem aquest permís." • El regidor Sergi Font admet que el tall de l’espai molesta el veïnat i diu que han pressionat ADIF per escurçar terminis. Desallotjament del campament del Parc Central • Sobre el campament de persones de Mali al Parc Central, Font es mostra molt crític amb la Subdelegació del Govern espanyol. • Assegura que aquell espai s’havia convertit en una mena de “sala d’espera” a l’aire lliure per a persones que buscaven regularitzar la seva situació de refugi. "No podíem utilitzar aquest espai públic per fer d'aquesta sala d'espera de la subdelegació del govern espanyol." • Segons Font, la resolució final ha demostrat que la majoria tenien dret a l’estatus de refugi i que els tràmits es podien haver accelerat mesos abans, evitant una situació que “ningú de la ciutat volia”. • El regidor vincula directament el problema a la manca de mitjans de l’administració estatal per gestionar aquests casos. 3. Reforma de La Sopa i debat sobre la Plaça Poeta Marquina Reforma de l’edifici de La Sopa • Ajuntament de Girona i Diputació de Girona han acordat finançar a mitges la reforma de l’edifici de La Sopa. • Sergi Font destaca que cal una reforma important per adaptar els espais a les necessitats actuals del servei d’atenció a persones sense llar. • La inversió serà plurianual, però l’any vinent ja hi haurà una partida important per part de les dues administracions. • El projecte tècnic està en fase final i encara no se’n coneix el cost definitiu, però hi ha compromís polític per assumir-lo al 50%. Futur de la Plaça Poeta Marquina i Llei de Memòria • Sobre la Plaça Poeta Marquina, Font explica que la decisió passa ara a la Comissió del Nomenclàtor. • Aquesta haurà de ponderar: - El resultat de la consulta ciutadana, i - El compliment de la Llei de Memòria Històrica (si mantenir el nom suposa incomplir-la). "La ciutadania s'ha pronunciat, l'únic encaix que farà falta estudiar és veure si realment no s'està complint amb la llei de memòria històrica." • A la pròxima reunió de la Comissió es valorarà si pesa més l’exigència legal o el criteri participatiu de la consulta, decisió clau per al futur nom de la plaça. 4. Sensellarisme i programes socials a Girona Llei del sensellarisme • L’Ajuntament de Girona i Càritas Girona reclamen accelerar la Llei del sensellarisme que es tramita al Parlament. • Demanen que el text no desvirtuï la protecció de les persones sense llar i que vagi acompanyat dels recursos i drets necessaris. • Esperen que la llei pugui entrar en vigor a principis de 2026 per fer front a una problemàtica: - En creixement a Girona, - Present arreu de Catalunya i Europa, - Directament lligada a la dificultat d’accés a l’habitatge. "Per nosaltres no és només un tema econòmic, sinó que és un tema de dignitat." (Àngels Camós, directora de Càritas Diocesana de Girona) • Presenten la campanya “Amb llei, amb llar”, amb activitats i jornades durant la setmana vinent, coincidint amb el Dia de les Persones sense Llar. Programa “Sempre Acompanyats” • Girona amplia el programa Sempre Acompanyats per arribar a tots els barris de la ciutat. • Es renova el conveni 2025–2028 entre: - Ajuntament, - Fundació “la Caixa”, i - Creu Roja. • Objectiu: atenció i prevenció de la solitud no desitjada en persones grans. • El programa, actiu des del 2017, ja atén més de 200 persones grans del municipi. 5. “Repensem Girona” i mirada de futur de la ciutat Segones jornades Repensem Girona • S’inicien les segones jornades Repensem Girona, que miren cap al futur de la ciutat inspirant-se en els models de València i Bordeus. • El tinent d’alcaldia Sergi Font remarca que les jornades permeten “agafar aire” i reflexionar amb calma sobre la transició urbana necessària. • Àmbits clau: - Habitatge, - Ecologia i transició verda, - Mobilitat, - Millora de la qualitat de vida de la ciutadania. "Girona té un objectiu claríssim, que és ser una ciutat preparada pel segle XXI." • Es vinculen les reflexions als Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030, recordant que encara hi ha “molts deures per fer”. • Font posa com a exemples de passos endavant: - La Zona de Baixes Emissions, - L’impuls dels aparcament dissuasius a la perifèria per regular l’accés al centre. 6. Universitat de Girona: eleccions a rector i model de futur Prioritats de José Manuel Fernández Real • El candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), José Manuel Fernández Real, és el protagonista d’una entrevista especial de Girona FM. • Prioritat central: impulsar el futur Campus de Salut, coordinant: - Sistema de salut, - Universitat, - Ecosistema d’innovació, - Teixit social i econòmic de Girona. "Alinea tots aquests astres de forma conjunta perquè actuin de tractors de tota la ciutat de Girona cap al futur. És una oportunitat que no tindrem mai més." Limitacions actuals i propostes acadèmiques • Fernández Real alerta de dos grans condicionants: - Manca d’espais a la universitat. - Problema d’habitatge, que dificulta l’arribada d’estudiants i investigadors. • Propostes del seu programa: - Establir aliances estratègiques amb universitats d’Alemanya, Anglaterra, la Xina i Austràlia. - Implantar una política d’anys sabàtics per al professorat, absent a la UdG però present a la resta d’universitats catalanes. - Crear un nou grau de Matemàtiques com a pilar troncal de les ciències i focus d’atracció de talent. - Reforçar els estudis de mestres d’educació infantil i primària, considerats estratègics per al país. "El grau de matemàtiques serveix per donar visibilitat al talent i simplement atrau molta gent que es pot ajudar a construir molt millor la universitat." Valoració de l’actual rector • Sobre el rector sortint Quim Salvi, Fernández Real el qualifica d’“excel·lent gestor”, però considera que ha faltat una idea central capaç de mobilitzar la comunitat universitària. • L’entrevista íntegra s’emetrà a partir de 2/4 de 8 del vespre a Girona FM. 7. Seguretat ciutadana i conflictes ambientals a municipis propers Augment de robatoris a Quart • A Quart, l’Ajuntament reforça la seguretat arran d’un augment de robatoris. • Reunió d’urgència amb la cap de la Regió Policial de Girona, Sílvia Catà. • Mossos d’Esquadra incrementaran: - Patrulles uniformades i de paisà, - Controls als principals accessos del municipi. Conflictes entre indústria i veïnat a Sarrià de Ter • A Sarrià de Ter, diverses indústries (Agroporc, Hinojosa, Auladell), situades a tocar de zones residencials, han causat queixes veïnals per: - Olors i pols en suspensió (cas de Hinojosa, des del 2016), - Sorolls i olors (cas d’Agroporc). • Les empreses firmen un compromís per reduir les molèsties dins el marc de la campanya “Sarrià Net”, impulsada per l’Ajuntament per millorar neteja i gestió de residus. 8. Gastronomia de proximitat i producte de temporada Projecte “Menja Girona” i receptari estacional • Girona presenta un receptari estacional amb plats de 25 restaurants que participen al projecte Menja Girona. • El recull inclou 157 receptes elaborades a partir de: - Tallers gastronòmics a l’Escola d’Hostaleria, i - Tallers d’horticultura sobre cuina amb productes de les Hortes de Santa Eugènia. • Objectius principals: - Promoure l’ús de producte de temporada i de circuit curt. - Reduir el malbaratament alimentari. Gemma Geis (regidora de Promoció Econòmica) destaca la voluntat de “posar en valor aquesta agricultura que tenim, aquestes Hortes de Santa Eugènia i els pagesos de proximitat”. • Exemple de productes protagonistes per estacions: - Tardor: carbassa. - Hivern: col. - Primavera: faves i pèsols. - Estiu: tomàquet. 9. Successos i crònica judicial a les comarques gironines Robatoris i delictes a la via pública • A Sant Gregori, la policia intercepta cinc lladres que fugien a gran velocitat per l’AP-7 després d’intentar robar en tres camions d’una àrea de descans. - Detinguts en una rotonda a la sortida Girona Oest. - Edats entre 21 i 29 anys. - Se’ls imputen delictes de resistència i desobediència, furt i danys. - Al conductor també se li atribueix conducció temerària i conduir sense carnet. • A Palamós, tres encaputxats atracen una joieria a l’avinguda de Catalunya. - S’enduen unes 200 cadenes i penjolls. - Amenacen les propietàries i fugen a peu. - La policia local i els Mossos identifiquen tres possibles sospitosos, però cap és dels autors. - La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos assumeix el cas. Tràfic de drogues i narcopisos • A la Bisbal d’Empordà, els Mossos detenen tres persones per un narcopis amb droga valorada en més de 18.000 euros. - Investigació iniciada al juny per indicis de venda al detall. - Escorcoll al pis: detenció d’un home de 41 anys i una dona de 27. - Comís de 13 g de cocaïna (819 €) i 2,8 kg de marihuana (18.712 € al mercat negre). • A Blanes, es deté un home de 51 anys per venda de droga en un pis. - El cas s’obre al setembre arran de queixes veïnals. - Després de setmanes de vigilància, la policia entra al pis, troba droga i deté el sospitós. Casos judicials rellevants • El Tribunal Suprem confirma la condemna de 15 anys de presó per assassinat a l’autor d’una coça mortal en una discoteca de Lloret de Mar. - L’Audiència de Girona ja l’havia condemnat el juliol de 2022 a partir d’un veredicte de jurat (7 vots a 2). - Es considera provat que l’acusat va donar la puntada aprofitant que la víctima era a terra i no es podia defensar. - Tot i la sentència, l’acusat no va comparèixer a la vista per reingressar a presó i continua fugat més de tres anys després. • A Palau de Santa Eulàlia, l’alcalde Xavier Valdric defensa la clausura de l’escola local. - Argumenta que cal posar fi a una etapa de mala gestió de l’anterior govern. - La mala gestió hauria generat un dèficit de 124.000 euros. - Considera la mesura difícil però necessària per recuperar la sostenibilitat econòmica i els espais públics. Dermatosi animal: rectificació d’un fals positiu • Es confirma que un dels focus de dermatosi detectats a Catalunya era fals positiu, i es redueixen a 17 els focus actius. • El cas descartat és en una granja de l’Alt Empordà: - Primera prova als animals: negativa. - Tot i això, l’Administració ordena la vacunació i després comunica resultat positiu, instaurant el sacrifici del ramat. - El pagès contracta advocat, demana contraanalítiques i aquestes surten negatives, demostrant l’error. Conflicte vinícola: Masia Serra i la DO Empordà • El celler Masia Serra abandona la DO Empordà arran de la desqualificació d’un dels seus vins més emblemàtics, el NEIS 2015. • El Consorci d’Inspecció i Control considera que el vi està fora de paràmetre. • Els fundadors, Jaume Serra i Sílvia Vilà, defensen que: - Es tracta d’un vi de guarda que no es serveix fred. - Pot presentar una lleu terbolesa quan baixa de temperatura, sense afectar la qualitat. • Després de gairebé 30 anys a la DO, anuncien que a partir de la collita 2025 tots els seus vins es vendran fora de la indicació geogràfica. 10. Cultura i festivals: Temporada Alta, Sons del Món i Porta Ferrada “Allup” de Marina Otero a Temporada Alta • La dramaturga Marina Otero presenta a Temporada Alta l’obra “Allup”. • Temes centrals: - Amor romàntic, - Migracions, - Causa palestina. • L’obra parteix d’un viatge al Marroc: - Otero hi buscava un home que volgués casar-se amb ella per obtenir papers a canvi de material per a una peça teatral. - Allà coneix Allup, amb qui comparteix una història d’amor i moltes converses i reflexions que nodreixen l’obra. Pablo Alborán a Sons del Món • Pablo Alborán és el primer artista confirmat per la 19a edició del festival Sons del Món de Roses. • Concert el 25 de juliol a la Ciutadella de Roses. • Serà l’única actuació a Catalunya de la seva gira d’estiu vinent. • Alborán ha dissenyat una gira per espais de gran aforament, però a Roses oferirà: - Més proximitat i exclusivitat, - Amb el mateix desplegament tècnic i visual que a espais com el Palau Sant Jordi o el Movistar Arena. Cruïlla s’emporta Porta Ferrada • El festival Cruïlla guanya el concurs per organitzar el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols durant els propers tres anys. • Al concurs també hi optaven: - Clippers (organitzadors del Festival de Cap Roig), - The Project (gestor sortint de Porta Ferrada), - Mensajeros del Jazz (Noches del Botánico, Madrid), que va quedar fora en no presentar la documentació econòmica requerida. • Finalment, Clippers i The Project van decidir no presentar oferta en la segona fase, deixant via lliure a Cruïlla. 11. Esports: lesions i calendari del Girona FC • Preocupació al Girona FC per la possible lesió important al genoll del davanter Portu durant un entrenament. - El jugador està pendent de proves mèdiques. - Es tem que la baixa pugui ser de llarga durada. • Pel que fa al calendari, el partit Girona – Atlètic de Madrid a Montilivi es jugarà diumenge 21 de desembre a les 14:00 h, darrera jornada abans de les vacances de Nadal. 12. Eixos temàtics principals de l’episodi 1) Seguretat viària, ordenació urbana i serveis socials • Impacte dels radars fixos i debat sobre la seva funció. • Gestió d’edificis en risc (Tomàs Mieres) i d’ocupacions/campaments (Parc Central). • Reformes d’equipaments socials claus com La Sopa. • Ampliació de programes contra la solitud i en defensa de les persones sense llar. 2) Planificació estratègica de ciutat i universitat • Jornades Repensem Girona com a espai de reflexió de llarg termini. • Proposta de campus de salut i d’un nou grau de Matemàtiques a la UdG. • Debat sobre el model de creixement universitari i la seva connexió amb la ciutat. 3) Crònica negra i judicial • Robatoris, narcopisos i delictes violents a diverses poblacions. • Confirmació de condemnes i conflictes com el cas de la coça mortal de Lloret. • Casos de gestió municipal deficient i conflictes agraris o vitivinícoles. 4) Cultura i projecció del territori • Pes de festivals com Temporada Alta, Sons del Món i Porta Ferrada. • Produccions culturals amb fort component social i polític. • Música i festivals com a marca de territori i atractiu turístic.

