episodis

Panorama general Tertúlia viva i variada sobre Girona: la 70a edició de Temps de Flors, els problemes d’aparcament i mobilitat, el gir cap al nou Papa americà i una reflexió profunda sobre valors i joventut. Tanca amb un butlletí de notícies locals i esportives. "Fem-ho fàcil, fem-ho còmode… Nosaltres no tenim petroli, tenim flors" Temps de Flors (70a edició) Expectatives, format i experiència de visita • 114 espais, 146 projectes, edició 70. • Novetat destacada: obertura diària fins a les 23:00; recomanació de visita nocturna per evitar aglomeracions. • Consell pràctic: evitar paraigües i optar per impermeable; la pluja fina pot millorar l’estat de les flors i allargar-les fins al darrer cap de setmana. Contingut artístic i social • Tendència a barrejar flor natural i instal·lació artística; es valora la creativitat, però es defensa no perdre l’ànima de temps de flors. • Projecte social apadrinat: instal·lació de Jimena Lucas i Narcís Coderc al Casino de Girona (Fundació Triomartis), visibilitzant els nanos de l’exili amb escultures fetes amb la seva roba. Fluxos, massificació i model de ciutat • Afluència estabilitzada al voltant de 400.000 visitants. Debat: no “matar l’èxit” amb mesures excessivament dissuasòries; millor gestionar fluxos i qualitat. • Dilema: aparcaments al centre vs dissuasoris amb llançadores freqüents (cada 10-15’), seguretat i comoditat. Referents: Carcassona, aeroports amb park&ride. • Proposta: descentralitzar part del circuit (Devesa, Sant Narcís, Parc del Migdia), tot i que el “nucli històric” és el gran imant (cases i patis). Llegat i ciutat amable • Reivindicació d’art públic i d’“embellir la ciutat” deixant instal·lacions perdurables (no tot ha de ser efímer). • “Termòmetre” de l’èxit: les escales de la Catedral. La prèvia de muntatge és una experiència en si mateixa. Context i història • Origen llunyà vinculat a la Secció Femenina; expansió amb Quim Nadal (integració a ciutat) i projecció externa amb Carles Puigdemont (promoció, mapping, intervencions lumíniques al riu). Mobilitat i aparcament a Girona Problemes actuals • Dies de pluja: caos de trànsit, pàrquings plens i colls d’ampolla (ex. Fontajau, Devesa). • Pàrquings dissuasoris: cal transformar-los en “seductors” (seguretat, manteniment, serveis, inundacions a zones com antic Centre Verd). • Transport públic insuficient: busos plens, freq. irregulars; reclam d’enllaços ràpids al centre i freqüències previsibles. Ferrocarril i connexions • Demanda històrica d’un tren de les 23:00 cap a Girona per poder tornar de teatre i oci a Barcelona. • Crítica a la dependència de l’AVE (car i poc flexible en compra d’última hora); es reclamen regionals/mitja distància més freqüents i fiables. Nou Papa americà: reptes i oportunitats Perfil i missatge • Recepció amb expectativa: es valora el to proper i natural i una crida inicial a la pau. • Debat de fons: paper de la dona a l’Església, continuïtat amb Francesc i el repte pastoral a Amèrica Llatina davant l’auge evangèlic. • Advertiment contra la politització: el Papa és líder espiritual, no polític. Importa el missatge i els fets, no només l’eslògan. "Si no mouem aquesta maquinària i no anem al progrés de veritat, això té un tope" Reaccions locals • El bisbe de Girona subratlla la continuïtat amb Francesc i la crida a la pau. • Esment a Fra Octavi, ben connectat en l’esfera vaticana, com a actor local proper. Valors i joventut: entre la sobreprotecció i l’esforç Diagnòstic • Preocupa el descens del compromís i l’auge d’autoritarismes normalitzats entre una part dels joves. • Crítica a la sobreprotecció: dificulta desenvolupar l’esforç, la perseverança i la gestió de la frustració. • Impacte de xarxes i ritmes vitals: més angoixa i salut mental delicada; reivindicació de treballs manuals (cosir) com a teràpia de focalització. "Tothom comença per motivació; el que costa és el compromís i la perseverança" Etiquetes i inserció laboral • Alerta sobre l’ús indiscriminat d’etiquetes (p. ex. TDAH) que poden limitar l’autoexigència i l’autoestima. • Sectors (restauració, serveis) no troben personal per falta de disposició a iniciar-se “des de baix”. Apunts d’esports i actualitat • Última hora: Míchel (entrenador del Girona) hospitalitzat; evolució favorable però baixa pel partit. • Butlletí: arrencada de Temps de Flors, incidències amb contenidors intel·ligents, balanç del festival Strenes, nou local social a l’Eixample, col·lecta AECC, objectius de Girona FC i Bàsquet Girona, i previsió de pluja amb 18 ºC.

Resum general Converses àgils i crítiques sobre tres eixos principals: el conclave i el rumb de l’Església, la polarització entre jovent i educació, i els reptes urbans de Girona (residus, mobilitat, turisme i aigua). Intervencions de perfil complementari que aporten context local i global. Punts clau • Conclave i Església: Tensió entre teologia de l’alliberament i corrents més conservadors; rellevància del perfil geogràfic del proper papa. • Religió i geopolítica: Desplaçament dels equilibris religiosos globals; creixement de l’islam a Europa i retrocés de comunitats cristianes històriques a Orient. • Jovent i educació: Senyals de giro conservador en sectors joves i del professorat en alguns països; impacte de la desinformació i de la polarització. • Girona: Avanços en renaturalització i habitatge públic; debat intens sobre model de residus i transport públic; necessitat de regular el turisme. • Aigua i Ter: Crida d’alerta sobre el cabal ecològic i el manteniment d’infraestructures; proposat fer de l’estalvi d’aigua un actiu polític tangible. • Governança: Limitacions de finançament municipal i record de la Mancomunitat com a referent d’impuls supramunicipal. "És molt més fàcil tenir discursos populistes i solucions ràpides que entendre la complexitat." "Objectivament Girona és la millor ciutat de Catalunya." "La gent no es pot deixar impressionar per una làmina d’aigua molt ample." Religió i política: el conclave i el pèndol Qui pot ser el proper papa i què implica • El conclave es llegeix com actualitat política global. • Francesc ha introduït un gir d’acostament als pobres; el relleu pot reequilibrar cap a posicions més moderadores o conservadores (la “llei del pèndol”). • El perfil geogràfic (Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica) pot marcar prioritats i influència regional. Religió, demografia i conflictes • Retrocessos cristians a Orient i parts d’Àfrica; creixement de l’islam a barris europeus. • Debat sobre integració i símbols (ex. vel) i convivència de normes culturals. Joventut, educació i polarització Senyals de gir conservador i reaccions socials • En alguns contextos, augment del vot conservador entre docents i menors de 40 anys (exemples citats d’EE. UU. i França). • Casos traumàtics (ex. Samuel Paty) han reconfigurat posicions i percepcions de risc. Desinformació i crisi de referents • Menys pes de fonts informatives fiables i pedagògiques entre adolescents; auge de fonts opaces i polaritzadores. • Xoc entre relativisme moral i exigència de regles compartides; alimentació mútua d’extrems. Girona avui: verd, residus, mobilitat i turisme Renaturalització i habitatge • Girona es percep més verda; aposta per renaturalitzar espais i impulsar habitatge públic. • Setmana de les Flors amb propostes noves i molta afluència. Residus: model i hàbits • Debat intens sobre el sistema de contenidors amb targeta i calendaris de recollida: - Crítica per poca practicitat i efectes contraproduents (bosses fora de contenidors). - Defensa de canvi d’hàbits i comparatives amb Alemanya (menys freqüència de baixada, compra a granel, reducció de plàstic). • Consens en reforçar comunicació, aliances veïnals i pragmatisme en la implementació. Mobilitat i espai públic • Objectiu de treure cotxes del centre i desplegar aparcament dissuasiu. • Reclam de millorar transport públic (freqüències, interurbanes, tramvia) abans de restringir la mobilitat privada. • Mencions a Zones de Baixes Emissions i necessitat d’un pla esglaonat en infraestructures. Turisme • Percepció de excessiva pressió turística; idea de regular aforaments com en parcs naturals; debat sobre taxa turística. El Ter i la gestió de l’aigua Estat ecològic i riscos • Malgrat la pluja, alerta: cabal ecològic insuficient, mortalitat de peixos i pressió sobre illa del Ter. • Dèficits de manteniment i pèrdues d’aigua en xarxes; necessitats d’inversió invisibles però crítiques. Fer de l’aigua un actiu polític • Proposta: convertir l’estalvi d’hectòmetres en un compromís electoral mesurable (“dies d’aigua garantits a l’aixeta”). • Aprendre de sequeres passades i no relaxar mesures quan plou. Governança i estructura institucional • Finançament municipal limitat i rigideses administratives. • Record de la Mancomunitat com a model de planificació supramunicipal (transport, escoles, biblioteques, xarxes). • Crítica a la inacció en serveis bàsics (ex. puntualitat ferroviària) i a la manca d’iniciativa de la Generalitat en alguns àmbits. Tancament i titulars Tertúlia • Pluja prevista durant Temps de Flors; crida a la memòria de les sequeres i a no retrocedir en polítiques d’aigua i turisme. Butlletí de Girona FM • Música al carrer al Barri Vell: limitacions horàries per descans veïnal. • Escola d’Adults: incerteses sobre unificació. • Renaturalització als Jardins de les Pedreres. • Persecució a Salrà per alcoholèmia. • Premi ADG Laus al Celler de Can Roca. • Prioritat d’accés a espais interiors de Temps de Flors per a persones neurodivergents. • Beca Girona Premi d’Europa per a centres educatius. • Esports: nou director esportiu a l’Olot. • El temps: matí assolellat, tarda amb núvols i alguna gota; màximes de 20 ºC.

Resum general Episodi coral i molt viu que recorre, amb mirada local i universal, els grans temes que travessen la vida quotidiana: la incertesa com a condició humana, la dependència tecnològica evidenciada per l’apagada elèctrica, els aprenentatges (i oblits) de la pandèmia, el còmclave al Vaticà i la pèrdua de cultura religiosa compartida, a més d’un tram final amb titulars informatius de Girona. "La vida és bàsicament una incertesa" i l’única certesa és que "desapareixerem". Eixos clau • Incertesa i tecnologia: del xoc de l’apagada a la necessitat de resiliència, protocols i educació en la incertesa. • Salut mental i pandèmia: vacunes en temps rècord i més recursos de psicologia pública, però amb retards respecte Europa i memòria social fràgil. • Mirada global vs. malestars locals: empatia amb Gaza, Haití i guerres properes (Balcans, Ucraïna) versus queixes domèstiques (Rodalies), i el paper dels mitjans. • Església, fe i cultura: el còmclave com a arquetip d’incertesa; desig d’un papa socialment compromès; pèrdua de referents cristians en els joves i defensa d’una història de les religions com a cultura comuna. • Girona viva: Temps de Flors com a èxit sorgit d’un fracàs i debat sobre massificació i gentrificació. • Simbologia: el número 7 com a "número màgic" present en setmanes, arts, música i mites. Incertesa i apagada: tecnologia, angoixa i comunitat Dependència tecnològica i vulnerabilitat • L’aturada del dia 28 destapa la fragilitat de serveis i hàbits: GPS, cuines elèctriques, alarmes, comunicacions. • Efectes operatius: biblioteques tancades per seguretat (alarmas, protocols), transport alterat i desorientació de joves sense GPS. • Reflexió: cal "aguditzar l’esperit" i no "penjar-nos" només de la tecnologia; treballar el nostre homo sapiens intern. Impacte psicològic i resiliència • Incertesa = angoixa: el cervell busca seguretat i certesa; la seva absència activa respostes irracionals (p. ex. compres de pànic). • Kit de supervivència i plans d’emergència: espelmes, ràdio amb piles, fogonets; educar i entrenar la resposta mental. • Valor positiu: la manca de xarxa digital va reactivar vincles i solidaritats. "Mama, ens ha sabut greu fins quan ha arribat la llum" — adolescents que van cuinar amb fogonet i van jugar al carrer. • La ràdio reapareix com a servei: altaveus al carrer, cotxe per carregar i escoltar informació. Pandèmia: què vam aprendre (i què hem oblidat) Aprenentatges estructurals • Vacunes desenvolupades en temps rècord i efecte sobre greus respiratoris. • Impuls a la salut mental pública, però lluny d’Europa: • 8-9 psicòlegs clínics/100.000 habitants (objectiu europeu ≈ 18). • Reconeixement als sanitaris: cal estabilitat, recursos i estatus més enllà dels aplaudiments. Memòria social i pràctica • Tensions i oblit: es percep que no hem après prou a gestionar crisis; risc de repetir errors. • Educació per a la incertesa: s’aprèn sobretot per experiència, però cal incorporar-la al currículum i en protocols comunitaris. Mirada global, guerres i mitjans • Contradicció: malgrat no haver viscut guerra directa, convivim amb guerres properes (Balcans, Ucraïna) i crisis humanitàries (Gaza, Haití). • Crida a empatia i acció davant injustícies sostingudes, més enllà del nostre "ull de poll" local. • Mitjans: allò que passa "cada dia" deixa de ser notícia; diferències de cobertura segons el territori. Còmclave i cultura cristiana El nou papa: criteris desitjats • Interès pel perfil social d’un papa tipus Francesc: on drets humans, migració i pau siguin eixos. • Debat intel·lectual: lectura d’"El loco de Dios en el fin del mundo" (J. Cercas) i la tesi d’un anticlericalisme de fons. Cultura compartida vs. pèrdua de referents • "Culturalment som cristians": el calendari (diumenge, Setmana Santa) i el llenguatge (frases fetes) provenen d’un corpus cristià. • Alfabetització religiosa en declivi: joves sense nocions bàsiques (Maria Magdalena, Divendres Sant, manà...). • Proposta: impartir història de les religions per comprensió cultural i diàleg, sense confessionalitat. Girona: Temps de Flors i ciutat viva • Temps de Flors: gran èxit que neix d’una crisi; expansió a patis i espais que ha portat massificació i reptes logístics. • Girona bull: festivals, presentacions, teatre; però també gentrificació (ciclistes, nou veïnat) i desplaçament residencial al Barri Vell. Simbologia del número 7 • El 7 com a número primer i culturalment "màgic": 7 dies de la setmana, 7 colors de l’arc de Sant Martí, 7 notes diatòniques, 7 meravelles. • Picades d’ullet locals: el 7 de la data, set hores sense llum, i el 7 d’Stuani. Butlletí final (titulars Girona) • Càritas alerta de racisme immobiliari (cas del jove mort a Salt) i reclama solucions d’habitatge. • Judici per abús sexual a Salt amb suplantació; camioner detingut per tacògraf alterat i alcoholèmia. • Sindicat d’Habitatge de Girona es presenta; defensa del camí Ral Girona-Vic al nou campus de salut. • Accelera Pime Rural: 1.000 empreses digitalitzades; AR per veure la Torre Gironella medieval. • El Festival Tempo s’atura per repensar-se; el Girona FC subvenciona busos a Sant Sebastià; predomini de sol i núvols a la tarda (18ºC).

Panorama general Episodi coral i àgil que transita del temps i el medi ambient a l’impacte social de la Covid-19, l’auge de l’extrema dreta, la geopolítica (EUA-Xina) i, finalment, la política municipal de Girona i la gestió de residus. La tertúlia combina memòria personal, dades, i debat polític, i tanca amb un butlletí de notícies locals. "La natura és molt agraïda" — recordant la capacitat de rebrot després de la sequera i d’incendis Clima i memòria recent Sequeres i estacions difuminades: percepcions personals i constatació científica de canvis climàtics recents. Del Glòria a la verdor actual: després d’anys d’estrès hídric, torna el verd, però amb molts arbres morts a ribera i zones humides. Recuperació ecològica: rebrots visibles a capçaleres del Ter i Freser; incendis amb capacitat de rebrot vegetal. Records de vida rural Contrapunt a la bucolització del camp: vida dura a les masies (fred, carbó, feina infantil) i fogars que escalfaven davant i glaçaven darrere. Covid-19: adaptació, joventut i memòria col·lectiva Capacitat d’adaptació i oblit: es normalitzen catàstrofes i restriccions amb rapidesa; reconfiguració de l’espai públic i de la demanda d’habitatges amb sortida. Impacte en la joventut: adolescents sense “assaig i error” durant 2 anys; por a equivocar-se i efectes en salut mental infraanalitzats. Covid persistent: dolor i fatiga crònica amb doble estigma (clínic i social). Vacunes i conspiracions: confiança en la ciència vs. antivacunisme i conspiranoia; crítica al discurs que deriva cap a l’oscurantisme. "Estic fart de viure dies històrics i tinc 28 anys" Política catalana i extrem dreta Antivacunes i discursos extremistes: punts de contacte entre segments d’extrema dreta i alguns marges de l’esquerra; debat sobre l’anarquisme i la idea que “els extrems es toquen”. Aliança Catalana i el mapa electoral: creixement en zones concretes; trasvasaments puntuals de vot (CUP→AC, Podemos→Vox) tot i que minoritaris; percepcions sobre seguretat/immigració. Clau de gestió: si els problemes als barris no s’aborden, l’extrema dreta capitalitza el malestar. "Primer, necessitats bàsiques, i després tot l’altre vindrà" Geopolítica: Trump, deportacions i Xina Política de símbols: promeses simples per a problemes complexos; “titulars” constants. Cas local il·lustratiu: "l’únic gran èxit" de penjar la foto del rei a Girona. Dades vs narrativa: en el passat, Biden i Obama van executar més deportacions totals que Trump, però amb menys teatralitat. Hegemonia i interdependència: EUA vol sostenir la primacia; Xina guanya pes amb economia, infraestructures (ports, Àfrica) i cadenes de valor. Aranzels prolongats erosionen ambdues economies. Girona: govern local i residus Pacte i “error original”: Guanyem entra en un tripartit amb Junts i ERC després de 8 anys d’oposició; tensions entre discurs de canvi i condicions de coalició. Bloquejos administratius: s’apunta a inèrcies internes que frenen projectes; risc reputacional per a qui lidera. Residus i decreixement: el sistema porta a porta no és la solució definitiva, però és un pas necessari; resistències per disseny (pisos, volum de cubells) i per hàbits. "El porta a porta no és la solució, però és un pas necessari" Contenidors intel·ligents: afecten la majoria de barris; cal millorar planificació i pedagogia. Corresponsabilitat: canvis d’envasat als supermercats i decreixement de residus per reduir plàstics a la natura. Butlletí de notícies (final) Habitatge públic: 14 solars a la reserva de la Generalitat per a 435 pisos en 5 anys; gestió directa municipal en 7 (antics Maristes, esquelet Leonor Joerg, etc.). Vandalisme grafiter: detingut un home per pintades contra ciclistes. Alimentació: projecte per reduir el malbaratament a l’àrea urbana de Girona. Carrer de la Creu: alta demanda ciutadana a la sessió de propostes de mobilitat. Indústria creativa: Nemo Day (incubació de videojocs) al Modern; Premis Bertrana amb rècord d’originals. Oci i comerç: Diversiones esgota 6.000 entrades del 20è aniversari; Espai Gironès reparteix 2.000 regals. Esports: el Girona guanya 1-0 el Mallorca i s’acosta a la permanència. Meteo: dia plujós, màx. 15 ºC.

Tema central: l’apagada elèctrica i què ens ensenya Experiències i resiliència ciutadana • Diversos testimonis van relatar com van viure l’aturada: ràdios analògiques per informar-se, WhatsApp encara funcionant en alguns casos i gas vs. vitroceràmica com a factor clau per cuinar. • Contrast generacional: els joves ho van viure amb més ansietat; alguns van aprofitar per socialitzar i jugar a cartes. • La sensació compartida: vulnerabilitat si s’allarga 3–4 dies; unes hores són assumibles, dies no. “Ens van adonar que érem vulnerables… però no s’acaba el món si són 3 o 4 hores.” Causes, responsabilitats i transparència • Percepció recurrent: manteniment insuficient i desinversió històrica a la xarxa com a factor probable. • Crítica a la asimetria: factures altes i beneficis elevats vs. fallades del sistema. • Debat sobre governança: Red Eléctrica (quota pública/privada), Endesa/Iberdrola, i el rol del govern com a regulador estricte. • Hipòtesis descartades: ciberatac gairebé desmentit; continua la demanda de explicacions tècniques clares i aprenentatges. “Si és estratègic, o està en mans públiques o sota una regulació molt estricta.” Model energètic: centralització vs. proximitat • Crítica a la centralització: “si falla el punt central, cau tot”. Es defensa redundància territorial i centrals regionals mitjanes, amb interconnexió només com a salvaguarda. • Les interconnexions (Portugal–Espanya–França–Marroc) han ajudat, però no poden ser l’únic paraigua. • Debat renovables vs. nuclear: es constata el pes creixent de l’eòlica i la fotovoltaica; el repte del magatzematge continua obert. “La combinació de sol, vent i hidràulica assegura el subministrament; el repte és guardar l’energia.” Decidir on i com: territori i renovables • Es reclama planificació i decisió política: posar molins i plaques on tècnicament toqui, amb criteris clars. • Proposta: començar pels teulats amb gestió pública (p. ex., lloguer de cobertes i gestió de la producció) abans de grans parcs. • Crítica als macroparcs i a instal·lacions en sòl agrari fèrtil; es demana prioritzar terreny erm i evitar especulació. • Eòlica marina a Roses: suport a la coherència pro-renovables, però exigint adequació d’infraestructures i impacte local mesurat. Girona en cap de setmana: patrimoni i usos L’Odeon reobre com a espai de bicicletes • Rehabilitació privada d’un edifici emblemàtic; s’hi obre una botiga/espai amb petita cafeteria i opció per a actes. • Debat: alguns haurien preferit un ús més gaudible (espai cultural/estada) o públic, però es valora la recuperació arquitectònica. Exemple a Figueres • Casa Faixas rehabilitada privadament (hotel/restaurant) com a cas d’èxit patrimonial; el Museu de l’Empordà també es renova. “No tot s’ha de fer amb diners públics; el privat pot recuperar patrimoni amb qualitat.” Girona ciclista: La Traka, convivència i idioma • La Traka atrau milers de ciclistes internacionals; impacte econòmic positiu i comunicació bilingüe (català/anglès) a l’arribada. • Convivència: es demana aplicar les mateixes normes a locals i visitants (respecte de semàfors, voreres, sentits de circulació) per evitar friccions. • Fenomen lingüístic al Barri Vell: l’anglès es percep com a segona llengua més escoltada, per davant del castellà, fruit del mix turístic-esportiu. Mobilitat urbana i aparcament • Objectiu: treure cotxes del centre però oferint alternatives: nova plaça Joan Brossa, pas sota vies, nous eixos bici, pàrquings dissuasius. • Mentre dura la transició, cal facilitar aparcament per mantenir zones de vianants segures i funcionals. Butlletí informatiu (local) • Rescat d’una anciana que feia tres dies que havia caigut a la banyera (gràcies a una veïna i als Bombers). • Canvis en el recorregut/freqüència d’una línia d’autobús al barri de Palau per millorar la puntualitat. • Atracament amb ganivet en un supermercat; el lladre fuig amb el botí. • Movistar: queixa veïnal per un pal telefònic caigut sense reparar durant més d’un mes. • Santa Cristina d’Aro restringeix l’entrada al municipi quan la C-31 col·lapsa; només veïns o causes justificades. • Els Catarres presenten el disc “Paracaigudistes” a Les Trenes (pop vitalista amb fusió d’estils). Esports • Uni Girona: derrota a la pròrroga davant el Saragossa (88–75) i adeu a la final. • Bàsquet Girona: cau contra el Tenerife (84–93), però manté marge sobre el descens. • Girona FC: partit clau contra el Mallorca per acostar-se a la permanència. El temps • Jornada ennuvolada amb pluja a partir del migdia i 19 ºC de màxima.

Resum general Tertúlia centrada en l’apagada elèctrica massiva a la Península Ibèrica i el seu impacte a Girona, amb enfoc en la gestió d’emergències (activació de la Fira de Girona com a punt d’acollida), la vulnerabilitat del sistema elèctric, les incògnites sobre les causes i la comunicació institucional durant la crisi. Es repassen infraestructures clau com la subestació de Bascanó i la MAT, la necessitat d’interconnexions amb Europa i el debat sobre nuclear i renovables. La part final aborda l’actualitat local i econòmica: reobertura del Teatre Odeon com a espai emblemàtic recuperat, consolidació del turisme esportiu i de qualitat a Girona, i l’aniversari dels 20 anys de l’Espai Gironès. El programa es tanca amb un butlletí informatiu amb dades sanitàries, comercials i municipals postapagada, esports i el temps. "Ha donat la impressió que estàvem a 15 centímetres del caos" "El més preocupant de tot és que no saben per què" "Si vostè compareix davant de la premsa, vostè ha d’acceptar preguntes" Temes principals Apagada ibèrica: impacte i resposta a Girona • Espai Gironès: generador activat i operativa normalitzada a la tarda; pagaments resolts via wifi amb incidències puntuals. • La Fira de Girona es desplega com a punt d’informació i acollida: carregadors, aigua, lavabos i previsió per a 200 places (finalment, 6 pernoctes). Atenció a casos sensibles: medicació refrigerada, cadires de rodes elèctriques, lavabos adaptats. • Solidaritat veïnal i solucions pràctiques: ús del cotxe per carregar el mòbil i ràdio per informar-se; barris com la Devesa van recuperar la llum més tard. • Records d’episodis previs (Glòria, nevades 2010 i 85/86) i de la interconnexió amb França com a salvaguarda. Vulnerabilitat del sistema elèctric i causes • Incertesa sobre l’origen (esment a Extremadura i a la desconnexió d’operadors eòlics) i efecte dòmino en una xarxa amb molts actors. Es reclama “cinturons de seguretat” de xarxa i millor compartimentació. • Debat sobre inversions: beneficis de Red Eléctrica (REE) vs. mancances en mecanismes de protecció. La xarxa espanyola era considerada bona a Europa, però l’episodi en revela límits. • Interconnexions amb Europa: cal multiplicar capacitat amb França; costos polítics de grans infraestructures (MAT, subestacions) i necessitat d’afrontar-los amb visió de llarg termini. Energia i sostenibilitat: nuclear, renovables i electrificació • Reapareix el debat sobre l’energia nuclear (classificada per la UE dins la taxonomia) i els parcs eòlics (cas de Roses), amb dilemes entre paisatge i descarbonització. • Divergència entre decreixement elèctric i més electrificació (p. ex., mobilitat elèctrica). Consens: caldrà més electricitat i mix equilibrat. • Paradoxes de sostenibilitat: sobrerecobriment d’envasos, residus, i l’impacte real del canvi d’hàbits. Comunicació institucional en crisi • Crítiques a la Generalitat i al Govern espanyol per sortir tard i malament, i per rodes de premsa sense preguntes. Reclamat un portaveu únic i consignes clares des del primer moment (p. ex., continuïtat de les escoles i del menjador; informació sobre transport públic). • Valoració positiva de la resposta local a Girona: comitè de crisi activat de seguida, Fira oberta i punts d’informació i càrrega. • Paper clau de la ràdio i, quan va tornar la connectivitat, de les xarxes socials. Dificultats de comunicació amb escoles i familiars durant el tall. Actualitat local i economia • Reobertura del Teatre Odeon: exemple de recuperació patrimonial i dinamització del Barri Vell, amb botiga-museu i cafeteria vinculada al món del ciclisme. • Girona consolida turisme de qualitat vinculat a l’esport (ciclisme), amb comerç premium i hotels que reinverteixen en servei. • 20 anys de l’Espai Gironès: balanç d’èxit i campanya commemorativa (“20 anys, 2.000 regals”). Butlletí de titulars • Sanitat: 7.000 visites anul·lades a la Regió Sanitària de Girona; 100% hospitalària i 70% primària operatives; 98% de recuperació informàtica. • Comerç i restauració: normalitat en pagaments amb targeta i dispositius. • Residències: generadors i atenció mantinguda; problemes de cobertura mòbil. • Turisme: ajornat l’increment de la taxa turística; l’ATA ho valora però critica el poc marge i l’ús de decret. • Habitatge: Sarrià de Ter suspèn noves llicències de pisos turístics per regular-ho via POUM. • Esports: Jocs Emporion (16–18 de maig) a Girona i Salt. • Temps: assolellat i fins a 23 °C. Conceptes clau subestació de Bascanó, MAT, interconnexió amb França, Red Eléctrica (REE), Fira de Girona, parc eòlic de Roses, energia nuclear, xarxes socials, turisme de qualitat, Barri Vell, Espai Gironès.

Context i obertura Tema central: una apagada elèctrica massiva amb afectacions desiguals a Girona i rodalia. Tò: crònica en primera persona, debat sobre dependència tecnològica i el valor de la proximitat, i connexions amb autoritats i sectors afectats. "Tornem a la proximitat." Com es va viure als barris Relats de primera mà Sant Narcís (Carme): llum parcial al centre a les 15h; al barri, retorn cap a les 20:45. Xarxes veïnals actives: WhatsApp va funcionar i es va coordinar ajuda (carregar mòbils, allotjar congelats, etc.). Comerç local: ferreteries exhaurint llanternes, ràdios de piles i fogonets; alguns establiments tancats per impossibilitat d’operar. Altres zones (Concepció): "apagón total" (ni mòbil ni dades); cues als supermercats i pagaments adaptats amb foto del preu i calculadora. Universitat (Isabel): parada sobtada; validació de l’abast per ràdio a piles; classes suspeses; retorn de llum irregular per carrers. Dependència tecnològica i resiliència Punts clau: Dependència crítica de mòbil, datàfons i mapes; manca d’efectiu en joves; dificultat d’adaptació immediata. Efectiu i plans B: necessitat d’efectiu, ràdios a piles, bateries externes, claus manuals a persianes, i protocols domèstics (pàrquings, ascensors). Comunitat i civisme: ús de grups veïnals, places plenes i ajuda mútua; el to general a Girona va ser de calma i cooperació. "Hem de retornar el sentit comú." Resposta institucional i de proximitat Ajuntament de Girona (24h): activació del comitè de crisi en 25 minuts, punts d’informació físics, obertura del Palau Firal i activació de Protecció Civil i policia local. Comunicació: proximitat i canals locals clau; en les primeres hores, informació de dalt dificultosa fins estabilitzar emergències; posterior coordinació amb Generalitat. Serveis crítics: hospitals operatius amb generadors; semàfors i enllumenat restablerts progressivament; telefonia fixa amb incidències puntuals. Transport i mobilitat Trens: Rodalies suspeses i AVE intermitent; recomanació de no desplaçar-se si no és imprescindible. Busos: flexibilitat recomanada quan datàfons no funcionaven; petició expressa de no deixar ningú a terra per manca d’efectiu o targeta. Gasolineres: sortidors aturats (dependents d’electricitat), generant estrès afegit. Comerç local i serveis Datàfons i connexions: funcionament aleatori per carrers; a Santa Clara alguns datàfons no rutllaven mentre a Plaça Independència sí. Farmàcies: incidències amb sistemes connectats a SAT i a la recepta electrònica; alguns equips informàtics no reiniciaven. Seguretat i persianes: existeixen modes manuals, però sovint no coneguts pels dependents. Model energètic i debat tècnic Fragilitat de la xarxa: dependència de la molt alta tensió (MAT); interconnexió amb França va ajudar a reenergitzar. Proximitat energètica: crida a reforçar xarxes locals (ex. reactivar la central del Molí) per reduir vulnerabilitats. Mercat i regulació: esment a anàlisi d’Expansion que vincula l’episodi a dinàmiques de mercat/preus a més de l’element de xarxa. Paper dels mitjans i de la informació Responsabilitat informativa: evitar alarmisme i contrastar; la ràdio de proximitat va ser un far d’informació per a qui no tenia dades. "No hi ha res pitjor que la desinformació." Lliçons i recomanacions pràctiques Preparació domèstica: Ràdio a piles, bateries externes, llanternes i efectiu. Conèixer l’operativa manual de persianes/portes i pàrquings. No obrir el congelador: en general, si no s’obre pot aguantar 24-48h depenent d’aïllament i càrrega. Comunitat: estar associat a l’associació de veïns i mantenir xarxes de suport. Mobilitat: si els serveis fallen, no desplaçar-se i prioritzar la seguretat. Idea-força final Girona va respondre amb civisme i proximitat. L’episodi evidencia la necessitat d’ecosistemes locals resilients (energia, informació i comunitat) i plans B tecnològics i socials ben difosos.

Resum general de l’episodi Episodi de tertúlia a Girona FM amb un recorregut per temes d’actualitat local i social. Es parla de cultura i tradicions (Setmana Santa, Sant Jordi, teatre solidari), de treball i drets laborals (1 de Maig, sindicats, reducció d’hores, SMI, teletreball, autònoms), de precarietat i habitatge i del seu impacte en la salut mental. A la recta final, es tracten residus i civisme a Girona (nous sistemes de recollida, sancions i punts negres). El programa inclou un butlletí de notícies amb una forta explosió a una planta de reciclatge de bateries a Sant Julià del Llor i Bonmatí, i altres incidències. Temes principals • Teatre solidari “Les Violetes”: 23 funcions, 22.010 € recaptats i objectiu 60.000 € per a 5 fundacions. • Setmana Santa a Girona: molta participació i voluntariat; fi d’una tradició de 28 anys amb la banda La Lira de Vilafamés; valor cultural i lingüístic. • Sant Jordi: vivència a Barcelona i Girona; accessibilitat millorada a Girona; debat sobre si ha de ser laborable o festiu. • 1 de Maig i sindicats: necessitat d’actualitzar el relat; reducció horària, salari mínim i teletreball al centre; inquietuds dels autònoms. • Precarietat, habitatge i salut mental: persones que treballen i no arriben; dificultat d’accés a lloguer i compra; el coixí familiar mediterrani com a amortidor; visió generacional sobre la “societat líquida”. • Residus i civisme a Girona: desplegament del nou sistema a Sant Eugeni i Can Gibert; sancions i vigilància en punts negres; millores d’horaris i contenidors. • Butlletí de notícies: Explosió mortal a Sant Julià del Llor i Bonmatí; incendi a Igualada; fuita d’hipoclorit a Lloret; obres a la Meridiana; taxa d’atur 8,91% a Catalunya. Detall dels debats Cultura i tradicions • Setmana Santa: reconeixement a centenars de voluntaris, balanç positiu dels actes i emoció pel comiat de La Lira de Vilafamés després de 28 anys a Girona. • Sant Jordi: Accessibilitat millorada a les noves ubicacions (menys aglomeracions, millor per a cotxets i gent gran). Debat “laborable vs. festiu”: Alguns defensen mantenir-lo laborable: dona una identitat única i dinamitza llibreries. D’altres en reivindiquen el caràcter de festa nacional. Experiència a Barcelona i Girona: cues per signatures destacades i bon ambient. • Teatre solidari “Les Violetes”: bolos cada cap de setmana, públic fidel i propòsit clar de suport econòmic a fundacions. "És una diada feinerament festiva." Treball, drets i 1 de Maig • Sindicats: repte d’encaix amb noves realitats laborals i amb la gent jove. • Reducció de jornada: avenços a curt termini; cal seguir equiparant-nos a Europa. • SMI i teletreball: millores recents, però encara lluny d’estàndards europeus. • Autònoms: reclamacions específiques; sensació de desprotecció i fiscalitat/quotes exigents. Precarietat, habitatge i salut mental • Inseguretat laboral i mobilitats curtes que dificulten projectes de vida (formar família, estabilitzar l’habitatge). • Habitatge: lloguers inestables i canvis freqüents; demanda de més estabilitat contractual. • Coixí familiar mediterrani: clau en crisis (2007-2008), però alerta per la càrrega sobre famílies i desigualtats. • Salut mental: augment de trastorns i ansiolítics, especialment en joves i gent gran a Catalunya. "Abans qui treballava més o menys se’n sortia; ara hi ha gent que treballa i no se’n surt." "No pots estar cada quatre o cinc anys canviant de casa." Residus, civisme i gestió municipal a Girona • Nous sistemes a Sant Eugeni i Can Gibert: importància de aplicar normes per igual a tots els barris. • Punts negres (ex.: deixalles voluminoses recurrents): cal vigilància i, si cal, sancions per incivisme. • Ajustos operatius: horaris, contingut de contenidors i més punts si cal; responsabilitat compartida (ciutadania, comerços, serveis de recollida). "Si s’ha de multar, s’ha de multar." Butlletí de notícies (resum) • Explosió a una planta de bateries a Sant Julià del Llor i Bonmatí (Gironès): 1 mort, 2 ferits; alcaldessa Helena Ribas reclama tancament (quart accident greu des de 2023). • Incendi en indústria de reciclatge a Igualada (2 afectats) i fuita d’hipoclorit a Lloret (sense ferits). • Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball: més de 200.000 accidents el darrer any; 108 morts; 2.500 malalties professionals. • Meridiana (Barcelona): reinici d’obres per reduir trànsit i ampliar espais per a vianants (impacte en 600 expedicions diàries d’autobús interurbà). • Atur a Catalunya (T1 2025): 8,91%; puja trimestralment (+47.100 desocupats) però baixa interanualment (−19.600); rècord d’ocupació en un primer trimestre (3,85 M). Apunts finals • L’episodi combina tertúlia social i cultural amb servei públic informatiu. • El debat destaca la necessitat d’equilibrar tradició i modernitat i d’adaptar polítiques (laborals, d’habitatge i medi ambient) a noves realitats.

Panorama general Tertúlia àgil i molt viva sobre l’actualitat gironina i catalana: des de l’ambient de Sant Jordi i els hàbits de lectura fins al debat sobre seguretat, justícia i reincidència, passant per la taxa turística, la pressió fiscal i l’estat de les infraestructures. Sant Jordi i la cultura del llibre Ambient i organització a Girona (203–473 s) • Sant Jordi molt concorregut però més “esponjat” que anys anteriors: la plaça Catalunya concentra la gran festa, mentre que la Rambla queda més desangelada. • Reordenació de parades (llibres, escoles, partits) i fluxos més fluids; gran presència de famílies a la tarda. • Debat sobre si hauria de ser festiu o mantenir-se laborable pel dinamisme que genera. "És el feiner més festiu del món" Lectura: paper vs digital (640–913 s) • Carles aposta pel lector electrònic: ergonomia, llum integrada i tipografia adaptable. "Tinc un Kindle i des que tinc el Kindle llegeixo més... és molt més còmode." • Josep defensa el llibre en paper, les presentacions i les dedicatòries com a valor afegit. • Problemes pràctics: espai i gestió de biblioteques grans; lectura professional totalment digitalitzada (sentències, etc.). Orígens del Dia del Llibre i la Rosa (554–624 s) • Repàs històric: impuls original del “dia del llibre” i trasllat al 23 d’abril per coincidència amb la mort de Cervantes; el 1931, amb Macià, Sant Jordi es declara festiu amb gran resposta ciutadana. Seguretat ciutadana i justícia Apunyalaments i violència juvenil: del cas de Nantes al context local (913–1268 s) • Preocupació per casos recents d’apunyalaments (Nantes) i paral·lels locals. Impacte de la COVID en adolescents, ús de tecnologia i accessibilitat a armes blanques. • Apunt històric: després del 1714, obligació de tenir alguns ganivets lligats a la taula per evitar-ne l’ús com a arma. • Alertes dels Mossos sobre l’increment d’armes blanques i, en etapes, d’armes de foc, relacionat amb cultius il·legals i criminalitat. "El sistema no ens protegeix" Garantisme vs protecció col·lectiva: multireincidència, víctimes i policia (1268–2412 s) • Cas de dues noies agredides a Girona per un home amb un got; debat intens sobre alliberaments i l’ús d’atenuants per alteracions mentals. • Tensions entre el garantisme judicial i la protecció de la comunitat davant la reincidència. • Dret de defensa i “escletxes” processals: necessàries en un estat de dret, però demanen millorar la qualitat de la instrucció i proves. • Manca de suport a les víctimes i por a denunciar; discussió sobre la veracitat d’alguns informes policials i la responsabilitat quan hi ha creativitat excessiva. "Crec que hi ha persones que no haurien d'estar en la nostra societat" • Distinció de casos: baralles fortuïtes vs agressions deliberades; cada cas exigeix una valoració individualitzada. Conceptes clau: presó preventiva, atenuants/agreujants, reincidència. Economia, turisme i serveis Taxa turística: front comú i crítica (2437–2798 s) • El sector (hotels, càmpings, restaurants, apartaments) es coordina a Girona contra la pujada. Reclam: aplicació no uniforme segons zones i temporades. • Es recorda que la taxa va néixer en època de crisi i ara, lluny de retirar-se, s’endureix. • Crítica de fons: el model actual penalitza també el resident que pernocta a prop (ex.: reunions, seguretat viària). Exemple de càrrec de ~8,50 € per persona a Barcelona. • Dúbtes sobre el destí real de la recaptació (neteja, residus, etc.) i la seva traçabilitat. Fiscalitat, dèficit i estat del benestar (2820–3027 s) • Sensació de pressió fiscal elevada (des de l’inici fins a successió) amb serveis que no sempre corresponen. • Recordatori del dèficit fiscal i percepció d’estructura pública creixent amb una base productiva relativament menor. • Risc d’incentius perversos quan algunes ajudes desincentiven el treball i es converteixen en moneda política. Infraestructures i mobilitat (3027–3177 s) • Autopista AP-7 sense peatges: congestió freqüent i perillositat; absència d’autovies alternatives en alguns corredors. • Mesures parcials (trams a 60 km/h, restriccions a camions) no resolen el fons del problema. • Apareixen també incidències puntuals a l’Alta Velocitat, malgrat el bon funcionament general. Demografia i incentius polítics (3205–3282 s) • Creixement poblacional (de 6 a 8 i cap a 10 milions en 30 anys) amb menor proporció de població activa: pressió sobre serveis i finançament. • Debat sobre incentius electorals en el disseny d’ajudes i sostenibilitat a mig termini. Cloenda (3308–3368 s) • Tema pendent: mort del papa i possible efecte “pèndul” en la successió, per a una altra tertúlia. • Acomiadament i espais promocionals (canvi de model de recollida selectiva a Girona; falques comercials).

Resum general de l’episodi Panorama ràpid • Tertúlia post-Sant Jordi amb focus a Girona i Salt: balanç de la Diada, distribució d’espais (Plaça de Catalunya vs Rambla), vendes i signatures. • Debat sobre la llengua catalana, cobertura mediàtica (especial atenció a Salt) i com aprofitar Sant Jordi per fomentar la lectura durant l’any. • Bloc religiós: Setmana Santa a comarques gironines, mort del Papa i possibles escenaris del pròxim conclave, amb referència a la pel·lícula “Conclave”. • Ciutat i mobilitat: obres i nous eixos bus–bici Girona–Salt, patinets i civisme, urbanisme (palmeres del Mercadal), processos participatius i lideratge polític. • Medi ambient i territori: reg de les hortes de les Deveses (Salt) i gestió de vegetació i escocells. • Tancament amb butlletí informatiu: crònica de Sant Jordi, protesta per la llengua, operatiu policial, agenda cultural, esports i el temps. Sant Jordi 2024: ciutat, espais i vendes Ubicació i ambient • Distribució a Girona valorada positivament: Plaça de Catalunya per llibreries, entitats i més fluïdesa; la Rambla és percebuda en decadència i s’hi troba a faltar activitat cultural i parada de llibreries/roses. • Es proposa reactivar la Rambla amb programació cultural contínua (música, recitals, activitats de proximitat) i recuperar el vincle amb entitats. • Sensació general: ambient ple a tot arreu, meteorologia favorable i gran participació. Vendes i signatures • Dades exactes difícils d’obtenir immediatament després de la Diada per inventaris i sistemes saturats. • Tendència: els llibres més venuts el dia de Sant Jordi solen ser els ja venuts en dies previs. • Autors destacats a Catalunya: Xavier Bosch, Javier Cercas, Sílvia Soler, Xavier Sala-i-Martín (popularitat i llargues cues de signatures). • Diferències d’escala: autors mediàtics signen centenars; autors locals també venen i signen, però amb magnituds menors. "El dia de Sant Jordi, els llibres que més es venen són els que has venut els dies abans." Sant Jordi a Salt i la llengua • Cobertura de TV3 a Salt: entrevistats de perfils diversos parlant català impecable. Es valora com a missatge potent sobre normalitat lingüística a Salt. • Crítica a l’excés de centralitat barcelonina: la peça territorial agregada (Tarragona, Lleida, Girona, Ebre, Aran) és percebuda com massa compactada. Propostes per ampliar l’impacte • Evitar “forçar” el mateix dia de Sant Jordi; millor una setmana prèvia de pròleg cultural amb recitals de poesia, llibreries obertes fins tard i activitats d’escalf. • Apuntar a polítiques públiques que fomentin la lectura tot l’any i donin suport sostingut a llibreries. Llengua i cohesió Estat del català • Preocupació explícita per la pèrdua d’ús social del català i manca d’accions prou contundents. Es reclama lideratge i mesures més clares. • Sant Jordi, oportunitat per prestigiar la lectura en català i ampliar públics. Religió, Setmana Santa i el futur del Vaticà Setmana Santa a les comarques gironines • Celebracions llargues (Misses crismals), però vives i participades. • Esbart a Ribes amb la “Moxiganga” dins l’església: escenografia, música en directe i emotivitat. També es recorda el mapping interior de la Catedral de Girona com a obertura cultural d’espais de recolliment. Mort del Papa i inclusivitat • Record del Papa com a figura oberta i propera: es destaca una trobada on diu a una noia trans que “l’Església és de tothom” i qualifica d’“infiltrats” els qui exclouen. "L’Església és de tothom. Déu estima tothom, sigui com sigui." El conclave que ve i “Conclave” (cine) • Dues hipòtesis: papa de transició (edat avançada) o candidat més jove (seixanta i escaig) per un pontificat llarg. • Factors geopolítics pesaran, malgrat la composició del Col·legi de Cardenals. • Referència a la pel·lícula “Conclave” i la novel·la en què es basa, com a peça per entendre dinàmiques internes (sense espòilers). Cultura local i gestió pública Cinemes i equipaments • Bones paraules per al Cinema Truffaut i la xarxa de sales a Salt. Persones clau • Narcís Casassa, figura de llarg recorregut a la cultura gironina, passa a responsabilitats a l’esport: es valora la seva capacitat de fer possible allò que sembla difícil, cercant el “sí” amb rigor. Ciutat, mobilitat i urbanisme Lideratge i decisions • Es reclama lideratge polític i capacitat d’executar decisions a Girona: massa processos participatius eterns i poques accions efectives (p. ex., Plaça de Catalunya, Carrer de la Creu). Eix Girona–Salt: bus i bici • Obres amb fons europeus per crear un eix vertebrador bus–bici que connecta Salt i Girona amb carril bus/taxi/serveis d’emergència i carrils bici. • Objectiu: guanyar 3–4 minuts en transport públic i reconfigurar la mobilitat metropolitana. Persistència de dubtes sobre colls d’ampolla i cruïlles complexes. Urbanisme i espai públic • Palmeres del Mercadal: rebuig estètic i funcional (tapen façanes, es cremen); discussió sobre visió “des de dalt” vs experiència de vianant. • Carrer de la Creu: problema de seguretat amb cotxes aparcats al mig i bicicletes; proposta directa: retirar els aparcaments centrals. Patinets i civisme • Relats d’ensurts i conductes incíviques (semàfors saltats, circulació per passos de vianants a alta velocitat). • Propostes: ampliar l’ordenança de civilitat per regular patinets (reflectants, matrícula, sancions), seguint models com Barcelona; record de la matrícula municipal de bicicletes d’abans. Medi ambient i hortes Reg i Deveses de Salt • Els hortolans continuen sense poder regar amb normalitat malgrat obres i pluges: s’acumulen excuses (Gloria, sequera, obres a Costa Bona) i manca de cabal. • Temor a una degradació deliberada de les hortes de Sant Eugènia i Salt si no es resol. Vegetació i manteniment • Tall d’herbes davant la biblioteca i proves d’alçades vegetals: es percep deixadesa als escocells; veïnat mobilitzat. Notícies post-tertúlia (butlletí) • Girona viu una Diada amb més de 140 parades i gran afluència al Barri Vell. • 500 persones es manifesten per la llengua a Girona. • Operatiu policial a l’antiga Fàbrica Simon: mig centenar d’identificacions i dos detinguts. • Jornada infantil de Sant Jordi al Centre Cívic Cul·lar (divendres a les 17 h). • Exposició d’arquitectura industrial inèdita de Rafael Masó (15 projectes, mig centenar de peces que s’exposen per primer cop). • Esports: el Girona afronta sis “finals” per la permanència; Uni Girona inicia play-off debilitat per baixes cap a WNBA. • El temps: jornada assolellada i suau, màximes al voltant dels 22 ºC.

Resum general Especial Sant Jordi de Girona FM amb recomanacions inicials de llibres, un breu interludi poètic i una tertúlia amb representants dels sis grups municipals ("polítics que no política"). Es parla de l’ambient de la diada, l’encaix al centre de Girona, hàbits de lectura, el debat sobre la normalització lingüística, tradicions de roses i llibres, records personals i un ampli bloc de recomanacions literàries, incloent un joc final de recomanacions creuades. "Llegir i estimar" — una síntesi de l’esperit del dia. "Amor i cultura" — el lema que presidia l’espai de la plaça. Recomanacions inicials i interludi Recomanacions de llibres (minut 0–2) • “Paraules de president” (J. V. Mestre): discursos i ideal de nació de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Macià. • “Diego en el Manhattan” (X. Bosch): el món de la publicitat i la pregunta: quin és el “logo de la felicitat”? • “Mercè i Joan” (E. Comas Arnal, Premi Pro 2024): la relació Rodoreda–Joan Prat i l’impacte de l’exili i la Segona Guerra Mundial en l’obra de l’autora. • “Els dies previs” (L. Montada): estil captivador i històries emotives. Interludi poètic/musical (minut 2:30–4:26) • Fragment líric ambientat al cor de la plaça: retrats populars, olors, veïnat i mirades; una postal costumbrista de la diada al carrer. Tertúlia de Sant Jordi (amb representants municipals) Ambient i vivència de la diada (minut 6:49–11:00) • Carrers plens, alegria i passeig familiar; temps favorable i cultura al carrer. • Reivindicació cívica i cultural del dia: llibres, roses i socialització. Ubicació al centre i organització (minut 11:00–16:37) • Consolidació de l’eix Plaça Catalunya–Rambla–Pont de Pedra. • Dades clau: 120 parades (2018) → 62 (2021) → 134 (2023) → 144 (2024). • Consens: el centre és “la casa de tothom” i potencia el dinamisme cultural i social. • Noves capes de cultura: presència de videojocs (incubadora GAMG) i reflexió sobre tecnologia vs. humanisme i comunitat. Hàbits lectors i temps per llegir (minut 16:37–22:47) • Raresa del temps: feina i família limiten la lectura. • Alguns opten per e-books per comoditat; d’altres busquen dieta variada (assaig, novel·la negra, música, història del s. XX). • Lectura com a desconnexió profunda; llibres que “s’enganxen” en pocs dies. Catalanitat i llengua: normalització en debat (minut 22:47–29:30) • Crida a la normalització lingüística: poder viure 24 hores en català amb naturalitat. • Pluralitat de visions: des de “jo visc 24 hores en català” a posicions que defensen una diada multilingüe sense exclusivismes. • Reconeixement de dificultats objectives en àmbits com l’audiovisual i el videojoc; mobilització cívica (manifestació per la llengua). • Referents citats: Josep Fontana (identitat), diversitat lingüística com a riquesa. Roses i llibres: tradició i variants (minut 29:30–35:19) • Clàssics: rosa vermella a parelles i família; llibres per a infants i joves. • Variants: rams durant l’any, roser en test perquè perduri, còmics (p. ex. Batman). • Comprar-se un llibre per un mateix com a auto-regal legítim. Recomanar llibres i dades de lectura (minut 35:19–37:29) • “Risc de recomanar”: el gust és personal; cites a “La noia del pijama de ratlles”. • Dades: Catalunya estaria llegint més que mai (percepció vs. estadístiques recents). Records i trobades (minut 37:29–41:10) • Gestos espontanis (donar una rosa a una desconeguda), records adolescents, vendre roses per viatges d’estudis, viatges exprés per portar una rosa, Sant Jordi a les escoles. • Debat recurrent: fer-lo festiu o mantenir l’activitat escolar i al carrer. Gran bloc de recomanacions Recomanacions del panell (minut 42:09–54:49) • Jaume Veray (PP): “Esperança” (biografia del Papa Francesc); crim local: llibre de Tura Soler i Jordi Grau sobre casos a Girona. • Xavier Domínguez (Vox): Javier Cercas, “El lugar de Dios en el fin del mundo” (novel·la de no ficció sobre viatge a Mongòlia amb el Papa). • Gemma Geis (Junts): Gemma Busquets, “Les regidores republicanes”; Estel Soler, títol recent premiat. • Quim Ayats (ERC): Marc Bosch, “L’edat dels vius” (ciència-ficció); Jordi Soler, “L’any que vaig estimar Ava Gardner”. • Maxi Fuentes (PSC): Nicolás Sesma, “Ni una, ni grande, ni libre” (dictadura franquista); Philippe Sands, “Carrer Est–Oest”; Ingrid Guardiola, “La servitud dels protocols”. • Sergi Font (Guanyem Girona): “Oikia. Relats d’infantesa” (novel·la gràfica amb històries de vida de joves d’un centre d’acollida de Girona). Joc de recomanacions creuades (minut 54:49–63:36) • Gemma Geis → Maxi Fuentes: Carme Junyent (diversitat i política lingüística). • Maxi Fuentes → Sergi Font: Paco Roca, “L’abisme de l’oblit” (memòria i fosses); Michael Löwy, “Avís d’incendi” (lectura de Benjamin). • Sergi Font → Quim Ayats: Bienve Moya, “Tocats per la festa” (cultura popular i cohesió). • Quim Ayats → Xavier Domínguez: Josep M. Terricabras, “Raons i tòpics…” (pensament crític i catalanisme/anticatalanisme). • Xavier Domínguez → Jaume Veray: Mario Vargas Llosa, “La ciutat i els gossos”. • Jaume Veray → Gemma Geis: Xavier Pla, “Josep Pla. Biografia” (obra magna, 1.600 pàgines). Compres locals i comiat (minut 63:36–66:42) • Reivindicació de les llibreries i floristeries locals per davant de plataformes digitals. • Recordatori d’editorials i clàssics gironins (p. ex., “Josefat”, edició prologada per X. Pla; editorial Flâneur). • Tancament festiu: agraïments, “Visca Sant Jordi!” i el compromís d’“amenaçar” amb llegir dos llibres abans del proper any.

Resum general Programa especial de Girona FM des de la Plaça Catalunya per la Diada de Sant Jordi, amb tertúlia sobre l’ambient de la festa, el trasllat de parades a la plaça, el paper de les llibreries i biblioteques, la salut del sector editorial, la defensa de la llengua catalana i la relació entre cultura, ciutat i mobilitat. El tram final inclou un butlletí informatiu i recomanacions de llibres. "Les llengües no s’han d’imposar, però tampoc s’han de reprimir." "La Plaça Catalunya, peatonal sí o sí: un espai obert, de trobada i cultura." Temes principals Sant Jordi i l’espai urbà • Ubicació a Plaça Catalunya: valorada per ser oberta, accessible i menys “cul de sac” que la Rambla; espai de trobada i conversa. • Debat urbanístic: proposta de peatonalitzar la Plaça Catalunya i pacificar la mobilitat; crítica al trànsit de pas i defensa d’una ciutat “caminable”. • Singularitat de la Diada: el caràcter festiu en dia laborable crea un ambient únic de ciutat al carrer. Lectura, edició i memòria • Amor pels llibres: biblioteques personals, emoció lectora i trajectòries vitals de lectura compartida. • Joves i lectura: contraestereotips; llegeixen i escriuen molt (també al mòbil); auge d’editorials i novetats. • Editorials locals i memòria oral: aposta per projectes com Gavarres; la memòria viva com a patrimoni. • Traducció: paper clau dels traductors per acostar clàssics i contemporanis amb qualitat. Llengua catalana i identitat • Ús social del català: experiències d’“no l’entenc” a Barcelona; crida a persistir parlant català amb respecte i obertura. • Convivència lingüística: pluralitat viable sense renunciar a la pròpia llengua; la llengua com a identitat i no només eina. • Politics i llengua: alerta sobre la politització creixent, però reafirmació que defensar la llengua és defensar la cultura. Ecosistema del llibre • Llibreries: record de la Geli i la Llibreria Dia (nucli cultural i cívic); model de llibreria activa (xerrades, cursos) com NoLlegiu; demanda de més llibreries a Girona i polítiques de suport (plans d’usos, facilitats fiscals). • Pandèmia: les llibreries com a refugi cultural; reforç del seu valor social. • Intercanvi i accés: punts Papirus, cabines reconvertides; biblioteques de Girona amb rècords de préstec. • Preus del llibre: percepció de llibres cars i tirades curtes; biblioteques com a clau d’equitat; compra informada provant abans a la biblioteca. Autors, obres i cultura material • Reivindicació d’autors gironins i catalans (p. ex. Miquel Pairolí i els seus dietaris; Lluís Lucero en poesia; Gemma Busquets; Mar Camps). • Cultura material: el porró com a objecte identitari i literari. Esports • Tram final de tertúlia amb crida a l’esperança amb el Girona FC, malgrat la mala dinàmica. Llibres, autors i referències citades • Jordi Grau i “Sense pietat” (crònica de crims) • Maria de Montserrat (anècdota sobre sensibilitat lingüística) • Editorial Gavarres; revistes Garrotxes • Xavier Xargay, “Coronas de Roure” (compilació de textos) • Miquel Pairolí (dietaris: “Octubre”, itineraris de Quart) • Lluís Lucero (nou poemari) • Salvador Garcia-Arbós, “Els porrons galàctics” • Gemma Busquets, “Les Matrioixques” • Mar Camps, “Sense mans pel camí fondo” • Josep Vicenç Mestre, “Paraules de president” • Xavier Bosch, “Diego a Manhattan” Notícies destacades (butlletí) • Sant Jordi: 144 parades a Plaça Catalunya (36 de llibres/flors, 108 d’entitats); programació especial de Girona FM. • Successos: accident mortal a la C-25 (Camp Llong) i detenció del conductor causant del xoc múltiple mortal a l’AP-7 (Vilablareix); queixes de famílies afectades per actuació policial. • Serveis urbans: retirada de contenidors vells per reciclatge (Maçana/Tirgi) fins al juny. • Esports: el Girona podria caure a descens segons resultats; Aina Puig per a un training camp amb els Golden State Valkyries (WNBA). Recomanacions finals • “Paraules de president” (Josep Vicenç Mestre): anàlisi dels discursos de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Macià; transformació del país a través de les paraules. • “Diego a Manhattan” (Xavier Bosch): sobre censura publicitària i una filla que marxa a Nova York per aprendre el negoci en multinacionals; thriller d’idees amb mirada sobre el sector.