El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. Coincidint amb el naixement i la mort de Ricard Viladesau, (18-01-1918/ 26-01-2005) podeu escoltar un programa especial, recuperant sardanes del mestre, interpretades per ell mateix amb La Principal de la Bisbal i, les opinions de deixebles seus: Josep Gispert, Jordi i Xavi Molina, Martí Camós, Jaume Call, i Josep Farràs.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. Els 12 mesos de l'any també tenen 12 sardanes. L'autor va ser Tomàs Gil Membrado (1915-2014) La corresponent al gener la podeu escoltar aquesta setmana. D'altra banda, hi trobareu sardanes compostes per músics gironins nascuts o morts el més de gener. No tots per motius d'espai, però si una bona colla. Nota: L'any d'estrena de la sardana "Ofrena als mossos" de Miquel Tudela va ser el 2008 a l'aplec de Ripoll.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. Aquesta setmana els convidats al programa són en Josep Farràs i un dels seus alumnes de tenora a l'Escola de Banyoles. En Miquel, un vailet d'onze anys, va debutat en públic el passat desembre a la rambla de Girona, tocant amb la Selvatana, entre els dos tenors titulars de la cobla.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. Dos sabadallencs, veritables autoritats sobre la sardana, ens presenten el seu llibre "Cent motius per estimar la sardana", de l'editorial Cossetània. Jaume Nonell, historiador i investigador sardanista, és juntament amb Jordi Saura, responsable del programa "Sardanes a Ràdio Sabadell" els autors d'aquest interessant treball.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny "El primer sol de l'any" és el protagonista del programa, des de Cadaqués, i l'Escala, a més del concert de Cap d'any de Tossa de Mar, el dia 1 de gener.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. Nadal amb sardanes. Un programa de sal i pebre, la sal: sardanes de temàtica nadalenca; el pebre: fragments de "EL POEMA DE NADAL", de Josep.M.de Sagarra.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny El nostre convidat és un jove tenorista i compositor, d'arrels familiars empordaneses. Pau Coma toca a la tenora a la Ciutat de Terrasa, i ha compost una desena de sardanes, de les quals, tres de premiades.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. Amb Josep Gispert, tenorista de primera línea, repassem la seva trajectòria en un dia especial, quan compleix 75 anys.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny. La tardor també té inspirades sardanes. Nosaltres hem preparat un programa totalment musical amb peces que inclouen la paraula TARDOR.
Resum general del programa La Principal de Girona FM dedica aquest espai a un recorregut musical i sentimental per diversos indrets del país, amb la sardana i la cobla com a eix central. El programa combina actualitat sardanista, història musical i homenatges a figures clau com Florenci Mauné i Pep Ventura, tot reforçant el vincle entre territori, cultura popular i creació artística. 1. Audició de Santa Cecília a Palamós i la cobla Badia de Palamós 1.1. Presentació de l’acte • Entrevista amb Lluís Mercader de l’Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós sobre l’audició de sardanes de Santa Cecília, patrona dels músics. • L’acte se celebra al passeig de Palamós i és la 3a edició d’aquesta festa des de la creació de la cobla Badia de Palamós (primera actuació el 26 de novembre de 2023). • La cobla està formada per músics de Palamós, Calonge i rodalies. 1.2. Lluís Mercader, biòleg i músic no professional • Lluís Mercader explica que és biòleg i que és pràcticament l’únic membre no professional de la cobla. • Toca trompeta i fiscorn des dels 11 anys, però mai ha tingut plaça estable en cap cobla per motius laborals. • Descriu com, a partir d’“una broma” l’any 2002, comença a tocar com a tercer trompeta amb la cobla Baix Empordà: - L’han anat convidant a tocar a Palamós i altres poblacions (Calella, Begur, etc.). - També s’hi afegeix amb La Principal de Cassà quan actuen a Palamós, sovint com a tercer trompeta. "Fa vint i tants anys que dura la broma" — Lluís Mercader, sobre el seu rol com a tercer trompeta. 1.3. La passió pel fiscorn i l’estudi constant • Explica la seva devoció pel fiscorn des de petit: - Fa 6–7 anys es compra un fiscorn de segona mà i el combina amb l’estudi diari de la trompeta. - Estudia cada dia: una estona de trompeta i una altra de fiscorn. • Ha arribat a preparar unes 700 sardanes de fiscorn i unes 900 de trompeta, mantenint un gran repertori personal malgrat no ser professional. • Relata l’anècdota amb el luthier Josep Riu Malló de Girona, sorprès per la facilitat amb què alterna trompeta i fiscorn sense dificultat tècnica. "Hi ha una cosa que és molt important, que és la il·lusió i les ganes de fer" — Lluís Mercader. • L’entrevistadora li proposa venir un dia al programa amb els instruments per parlar a fons de la seva trajectòria i fer alguna demostració en directe. 1.4. Repertori de l’audició de Palamós • La cobla Badia de Palamós prepara una audició basada exclusivament en sardanes dedicades a Palamós o palamosins. • Lluís Mercader comenta que tenen 227 sardanes dedicades a Palamós, d’on n’han triat 9 sardanes + 1 de repicó. • Procés de selecció: - Reunió de 5–6 músics. - Escolta de gravacions en CD durant dues hores. - Tria de sardanes sobretot balladores i variades. 1.5. Llista de sardanes del programa de Palamós • Baldufa (Palamós, vi), de Carles Casanovas (excomponent de Port Bo), dedicada al centenari de La Salle Palamós (2005). • Visca Palamós, de Max Havart (estrenada el 2004, any del pobillatge). • Palamós, mar i sardanes, d’Amadeu Quadrado (compositor palamosí). • En un dia de vent, de Lluís Bufill (habitualment músic de la cobla, enguany absent per compromís). Sardana molt adient pel vent de tramuntana típic de Palamós. • Abril a Palamós, de Marcel Artigau (també estrena de l’any del pobillatge, 2004). • Estiu a Palamós, d’Antoni Mas Gou, dedicada el 2015. • Remors de Palamós, de René Picamal (2008). • Viure ballant, de Jordi Paulí (2020), dedicada a Pere Minoves i Serrallonga, sardanista palamosí molt actiu, pare del trombonista palamosí Pere Minoves, que torna a tocar amb la cobla després de 20 anys. • Sards palamosins, de Enric Vilà i Joaquim Ferrer, fiscorns de la cobla Baix Empordà (1977). • Repicó: Mar de Palamós, de Francesc Mas Ros (1962), sardana “nova” per al públic de l’audició encara que antiga pel que fa a composició. L’objectiu és no repetir repertori d’altres anys, aprofitant la gran quantitat de sardanes dedicades a Palamós. 1.6. Música emesa • S’emet la sardana Baix Empordà, de Josep Pau Fàbregas (Farriol), dedicada a la cobla homònima, amb solistes de trompeta Carles Nieto i Antoni Delgado, en un enregistrament del 2009. 2. Premi de composició sardanista Seret-Banyoles (Vallespí, Catalunya Nord) 2.1. Context del premi • Des del Vallespí (Catalunya Nord), es comenta la 41a edició del Premi Musical de Composició Sardanista de les Viles de Banyoles i Seret - Manel Saderra Puigferrer. • Característiques del concurs: - Es fa biennalment (un any a Banyoles, l’altre a Seret/Serrèt). - Hi han participat 15 sardanes. - Se’n seleccionen 5 finalistes. • Jurat d’enguany: - Lionel Verbein - Bernat Castillejos - Agustí Comalat - Frederic Guisset, reconegut flabiolaire de la Cobla Mil·lenària. 2.2. Sardanes premiades i autors • 1r premi del jurat: Posidòmia, de Lluís Alcalà. • Premi popular (vot del públic) i 3r premi del jurat: Avial, de Quirze Egea. • Altres finalistes i premis: - Nit d’ànimes, de Joan Josep Blay (2n premi). - El Molí dels Murris, de Dani Gasulla (4t premi). - Del Sa Companyia, d’Esteve Palet Mir (Esteve Palet fill) (5è premi). 2.3. Testimoni de Lluís Alcalà • Àudio de Lluís Alcalà, que es mostra molt content i agraït: - Aquest és el segon cop que guanya el concurs de Seret. - Ja havia guanyat el 2023 amb La llegenda de Quiràndia. - És el quart cop que arriba a la final, amb dos primers premis i dos segons acumulats. • Parla amb admiració de Quirze Egea: - Company de formació i amic, integrant de Pòquer de canyes. - És molt jove, estudia a l’ESMUC i toca la tenora a Terrassa. - Només és la seva segona sardana i ja ha obtingut tercer premi i premi popular. "Una final, un dia molt bonic, molt maco, una experiència superenriquidora i amb ganes de seguir endavant" — Lluís Alcalà. 2.4. Música emesa • Emissió de la sardana Posidòmia, de Lluís Alcalà, interpretada per la Cobla Mil·lenària. • A continuació, s’emet Avial, de Quirze Egea, com a mostra de la sardana guardonada amb el premi popular. 3. Homenatge a Florenci Mauné i altres compositors figuerencs 3.1. Any del centenari de Florenci Mauné a Figueres • Des de Figueres, entra en antena Montserrat Mauné, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres i filla del compositor Florenci Mauné. • 2023 és l’any del centenari del naixement de Florenci Mauné (1923–2023). 3.2. Concert de commemoracions d’aniversaris • El 5 d’octubre es fa a Figueres un concert especial de commemoracions, amb diverses efemèrides de compositors figuerencs: - Antoni Juncà: 150 anys del naixement. - Francesc Basil: 50 anys de la mort. - Florenci Mauné: 100 anys del naixement. - Teodor Jové: 50 anys de la mort. - Pep Ventura: 150 anys de la mort. • Al llarg de l’any, en totes les audicions de Figueres s’han anat incloent sardanes de Florenci Mauné perquè la gent les pogués ballar a plaça. • D’aquí a final d’any no hi ha cap acte específic nou sobre Florenci Mauné; el record es manté integrant les seves sardanes en les ballades habituals. 3.3. La sardana “Com tu la volies” i la història familiar • Es destaca la sardana Com tu la volies, de Florenci Mauné, amb una història molt personal: La mare de Montserrat, Isabel, volia una nena “amb els ulls blaus i els cabells negres”. Montserrat neix l’any 1953; la sardana es compon cap al 1957–58. La peça és dedicada en realitat a la mare, com a al·lusió a la filla que havia desitjat. "Com tu la volies és dedicada a la meva mare perquè volia una nena així" — Montserrat Mauné. • L’entrevistadora subratlla que Montserrat és una gran pencaire de la sardana a Figueres: - Ha recollit les sardanes del seu pare. - Ha posat en ordre i difusió les partitures del Foment. 3.4. Enllaç amb l’homenatge a Pep Ventura • Es menciona el projecte Pep 150: el seu llegat manté viva la sardana, un homenatge artístic, literari i musical a Pep Ventura. • Aquest projecte es relaciona amb: - El Foment de la Sardana Pep Ventura. - L’Ajuntament de Figueres. - Diverses entitats culturals de la ciutat. • Es prepara el terreny per parlar del llibre dedicat a Pep Ventura, que es desenvolupa al següent bloc amb Montserrat Segura. 3.5. Música emesa • S’anuncia l’audició de la sardana Com tu la volies, de Florenci Mauné, com a tancament simbòlic del centenari i homenatge a la mare de Montserrat. 4. Llibre “Pep 150: el seu legat manté viva la sardana” 4.1. Naixement del projecte literari • Entrevista amb Montserrat Segura, escriptora, vinculada a la xarxa de creació literària Creàlit. • Es presenta el llibre “Pep 150: el seu llegat manté viva la sardana”, un projecte col·lectiu, artístic i literari vinculat a la figura de Pep Ventura. • Context inicial: - A la Capitalitat de la Sardana 2017 a Figueres (bicentenari del naixement de Pep Ventura) es van fer molts actes musicals i històrics, però va quedar pendent un tractament literari del personatge. - El 150è aniversari de la mort de Pep Ventura és l’oportunitat per recuperar aquella idea i concretar-la en forma de llibre. 4.2. Entitats implicades i estructura del llibre • El projecte neix de la xarxa Creàlit i compta amb la participació de: - Creàlit (xarxa de creació literària de Figueres). - La CATE (entitat cultural). - El Foment de la Sardana Pep Ventura. - L’Ajuntament de Figueres. • El llibre recull aportacions diverses (relats, textos, aproximacions creatives) de diferents autors que s’acosten a la figura de Pep Ventura des de mirades literàries. 4.3. El relat de Montserrat Segura: “El desafiament” • La contribució de Montserrat Segura és el relat “El desafiament”, ambientat a Torroella de Montgrí (1849). • Protagonistes principals: - Pep Ventura. - Miquel Pardas, personatge històric, comerciant amb botiga a Torroella, aficionat a les festes majors i a les cobles, conegut pel seu mètode de comptar i repartir sardanes. • Inspiració i base històrica: - Segueix la investigació de Jaume Nonell, que va estudiar la figura de Pardas i el seu quadern de ball de vallès i sardanes. - Ventura i Pardas eren contemporanis i amics; Pardas seguia molt l’evolució de les sardanes. Montserrat Segura explica que volia també homenatjar Miquel Pardas convertint-lo en personatge literari juntament amb Pep Ventura. 4.4. Contingut del “desafiament” literari • El relat imagina una conversa de taverna entre Ventura i Pardas: - Pardas desafia Ventura a compondre sardanes que permetin lluir-se ballant i repartint. - Hi apareix també la dona de Pardas, que li retreu que es preocupi més per les sardanes que per la botiga i la família. • Fragment destacat: "Aquestes sardanes que tens al cap, Ventura, ja me les pots ben escriure. És l’encàrrec que et faig perquè confio en tu com en ningú per aquesta comesa... Quan tornis per Torroella ja em pots portar la partitura de la primera, la més llarga que s’hagi sentit fins ara." Ventura li respon que no accepta el bitllet (el pagament) i que el veritable repte és el desafiament artístic de fer aquella sardana llarga. • El relat planteja, de forma literària, l’origen hipotètic d’una sardana llarga “de desafiament”, que encaixa amb la transformació de la sardana moderna impulsada per Pep Ventura. 4.5. Valoració personal i recepció • Montserrat Segura afirma que ha posat molta ànima i cor en aquest text, com a petit homenatge personal. "Les coses que es fan amb el cor mai són petites" — resposta de la conductora del programa. • S’anuncia la intenció de tornar a parlar del llibre amb més calma en futurs programes. 4.6. Música emesa • Per tancar el bloc i el programa, s’emet la sardana De bon matí, de Pep Ventura, en un vell enregistrament de la Cobla Barcelona. 5. Tancament del programa • La locutora de La Principal de Girona FM, Montserrat Joventeny, acomiada el programa agraint la feina tècnica d’Arnau Vila. • Es desitja als oients bon cap de setmana i es recorda que el programa es tornarà a emetre el diumenge següent. El programa reforça el paper de la ràdio de proximitat en la difusió de la sardana, la memòria musical i la vida associativa vinculada a les cobles i als compositors d’arreu del territori.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny Els Premis Capital de la Sardana que s'han entregat a Olot, aquest dissabte dia 15, destacant la Medalla al Mèrit Sardanista per a Jan Morros d ls Dansaires d la Penedès, i la Medalla al Mèrit Musical per a Rolf Van Kreveld, l'holandés fundador de La Principal d'Amsterdam,a més d'alguns guardonats de les comarques gironines. El Premi Musical Ceret-Banyoles, que es porta a terme aquest diumenge 16, a Ceret (Catalunya Nord) i el Primer concurs de Composició de Sardanes Obligades, per autors fins al 40 anys que es celebrarà el proper diumenge 23, a Riudellots, són els temes que configuren el programa d'aquesta setmana.
El programa de sardanes de Girona FM, amb Montserrat Juvanteny Segona part de l'entrevista amb M.Antonia Pujol, instrumentista de tenora, actualment a la cobla CIUTAT DE GRANOLLERS. La primera dona que ha tocat davant del Sant Pare Francesc al Vaticà, en motiu del peregrinatge de Montserrat, l'octubre del 2023.