Girona entre Bastidors
Alexandra Cantos et posa al dia de tots els esdeveniments de la Fira de Girona
Subscriu-te al podcast
Temporada Alta al Firal: música, joves i debat
Panorama general
Episodi centrat en la 34a edició del festival Temporada Alta i la seva petjada al Palau Firal de la Fira de Girona. Conversem amb el director artístic, Narcís Puig, i la directora de la Fira, Coralí Cunyat, sobre:
- Concerts de gran format al Firal (Moixca, Rigoberta Bandini, 31 Fam) per connectar amb públic jove.
- L’encaix de temes socials i polítics (feminisme, gènere, geopolítica) en la programació teatral i musical.
- La consolidació del Palau Firal com a espai cultural i la seva continuïtat dins del festival.
- Propostes que generen debat i arrisquen escènicament (exemples internacionals com “La Haia” i “IOUP”).
- Tendències d’assistència postpandèmia i estratègies de formació de públic (projectes Artèria i A Tempo).
"La gent va al teatre per això: per després parlar del que han vist i debatre-ho." — Narcís Puig
Programació musical i públic jove
Concerts al Firal per obrir el festival a noves generacions
- El festival, tot i ser d’arts escèniques, aposta també per música: Moixca, Rigoberta Bandini i 31 Fam.
- Objectiu: eixamplar l’abast i captar públic jove que potser no se sent interpel·lat pel teatre del festival.
- Els concerts de caps de cartell femenins (Moixca i Rigoberta) aporten mirades generacionals i estètiques diferents.
Projecte Artèria i hàbits juvenils
- Artèria: iniciativa del festival per facilitar l’accés dels joves sobretot a les propostes teatrals.
- Canvi d’hàbits: la música en directe s’ha consolidat com a oci juvenil i com a via clau de sostenibilitat econòmica per als artistes (ingressos per concerts més que per plataformes).
Temes i mirades escèniques
Feminisme, gènere i política a l’escena
- El festival actua com a pont entre artistes i públic: els temes els proposen els creadors.
- Feminisme i qüestions de gènere/maternitat apareixen tant en música (Rigoberta Bandini, Moixca) com en teatre.
- Exemple teatral: peça de Conxi Leon (Mèxic) sobre abusos familiars amb to irònic.
Estètiques generacionals
- Diferències clares en la posada en escena i en la manera d’adreçar-se al públic entre artistes de vint-i-tants i de la trentena.
El Palau Firal com a espai cultural
- La Fira de Girona s’ha consolidat com a espai de concerts de gran aforament: inici amb Antònia Font (postpandèmia).
- Promotors i artistes hi treballen a gust; l’experiència a peu dret és diferent de l’auditori i acostarà més públic local.
- Temporada Alta vol mantenir el Firal com un espai recurrent, segons disponibilitat d’artistes i encaix de calendari.
Propostes que generen debat
- Programació 2024: 92 espectacles (octubre-desembre), amb una franja per a propostes més arriscades dins la setmana Big Bang.
- “La Haia (The Hague)”: text ucraïnès sobre el somni de jutjar Putin al Tribunal Penal Internacional; tema d’alta actualitat.
- “IOUP” (Marina Otero, Argentina): visió del conflicte Israel-Palestina a través d’un personatge marroquí; mirada no europea que pot obrir debat.
- Criteri clau: més enllà del tema, la qualitat i mirada escènica pròpia.
Tendències d’assistència i públic
- Rècord històric d’espectadors a Barcelona l’últim any; a Girona, prop del 19% de la població va al teatre anualment (mitjana estatal ~12–13%).
- Després de la pandèmia, hi ha ganes de retrobar-se i de consum cultural presencial.
Educació i formació de públic
Projecte A Tempo (Temporada Alta a l’aula)
- Impulsat per la Fundació La Ciutat Invisible amb el festival: espectacles a dins d’escoles i instituts (alta participació a Salt i Girona).
- Objectius:
- Donar a conèixer el teatre a tots els contextos culturals i socials.
- Visites als teatres per entendre l’experiència escènica completa.
- Pedagogia i possible despertar de vocacions (escenografia, tècnica, producció…).
Direcció artística i llegat
- Primer any de Narcís Puig com a director artístic, després de 15 anys al costat de Salvador Sunyer.
- Assumeix el llegat d’un gran festival europeu amb continuïtat d’equip i petits canvis progressius.
Mirant endavant i recomanacions
- Desitjos de cartell per al Firal: Oques Grasses i Marlena.
- Recomanació final: el festival té propostes per a totes les edats; combinar visita a Girona amb concert al Firal és un pla rodó.
Seccions de l'episodi

Introducció i convidats
Presentació del programa, del festival Temporada Alta (34a edició) i dels convidats: Narcís Puig (direcció artística) i Coralí Cunyat (Fira de Girona).

Línia musical al festival: Moixca, Rigoberta Bandini i 31 Fam
Per què la música dins d’un festival d’arts escèniques: obrir l’esperit del festival, sumar generacions i estètiques; caps de cartell femenins i públic molt jove.

Captació de públic jove: projecte Artèria i hàbits de consum
Com acostar els joves al teatre; el paper d’Artèria. Canvis del sector musical: els concerts com a principal font d’ingressos i com a oci juvenil central.

Discurs social i estètiques generacionals
Feminisme, maternitat i gènere com a temes recurrents en música i teatre. Exemple de la peça de Conxi Leon (Mèxic). Diferències d’estètica entre generacions a l’escenari.

El Palau Firal com a espai cultural
Consolidació de la Fira de Girona com a sala de concerts de gran aforament; balanç positiu d’artistes i promotors; voluntat de continuïtat de Temporada Alta condicionada per les gires.

Pausa musical: Rigoberta Bandini — "Ai Mamá"
Tall musical com a separador abans del bloc de propostes que generen debat.

Propostes que arrisquen i generen debat
Panorama de 92 espectacles. Exemples: “La Haia (The Hague)”, distopia/utopia sobre jutjar Putin; “IOUP” (Marina Otero) amb mirada marroquina sobre Israel-Palestina. Importància de la qualitat escènica i del debat posterior.

Tendències d’assistència i públic
Rècord d’espectadors a Barcelona; a Girona, ~19% de població al teatre anualment. Desig de trobada postpandèmia impulsa l’assistència.

Projecte A Tempo: teatre a l’aula i vocacions
Espectacles dins escoles i instituts (Salt i Girona) i sortides als teatres. Objectius pedagògics i de descoberta de rols escènics; impacte en vocacions.

Narcís Puig: primer any al capdavant i llegat
Transició natural després de 15 anys al costat de Sunyer. Continuïtat del model amb ajustos i un equip experimentat.

Desitjos de cartell per al Firal
Coralí suggereix possibles noms per a futurs concerts: Oques Grasses i Marlena.

Recomanació final i crida a l’acció
El festival és per a tothom; proposta de pla: visita a Girona + concert al Firal. Invitació a explorar la programació.

Tancament de l’episodi
Acomiadament, recordatori de compra d’entrades i menció d’esdeveniments locals propers.

Promo i inici d’un altre programa (La Cultura Cura)
Falca promocional i obertura d’un nou espai radiofònic aliè al tema principal de l’episodi.
Girona Entre Vestidors, el programa que entra a la recambra de la ciutat per destapar els secrets dels esdeveniments que s'organitzen a la Fira de Girona. Hola a tothom i benvinguts a Girona Entre Vestidors. El festival Temporada Alta, tot un referent de les arts escèniques internacionals, arriba a la seva 34a edició i enguany deixarà la seva petjada al Palau Firal. El programa d'avui ens acompanya Narcís Puig, director artístic del Temporada Alta, i Coralí Cunyat, directora de la Fira de Girona. Soc l'Alexandra Cantos, un plaer tornar-se aquí. Pareu atenció, perquè aquests noms us sonaran. Musca, Rigoberta Bandini i 31 Fam. Aquests són els concerts del festival que aterren el novembre a la Fira de Girona. Narcís, el Temporada Alta és un festival d'arts escèniques, però que també treballa molt bé la línia musical. Què aporta la selecció d'uns artistes com aquests a l'esperit del festival? Però l'esperit del festival és molt ample, perquè és un festival amb una part internacional, amb una part de produccions, amb una part de teatre, amb una part de dansa, amb una part de música. La part de música, i penso que aquests dos concerts concretament, ens aporten dues, sobretot després ja els 30 ho fan, però vam començar amb Moixca i Riorta Bandini, dues dones catalanes potents, referents de generacions diferents, i una mica, i llavors la Moixca ens va dir, és que m'agrada fer concerts tal, i vam dir, val, incorporem 30 ufam, fantàstic vull dir que, per mi aquesta cosa de dos concerts amb dones de caps de cartell i que destinats, diguem, a una generació molt més jove, a Moixca i 30 ufam és per una generació molt jove, a la Moixca ja l'havíem tingut al festival i a la Rigoberta també, en formats diferents i la Rigoberta Bandini ens aporta una altra generació, ens aporta un altre tipus de públic i ens aporta un altre tipus de música, vull dir que penso que ens ha quedat bastant variedet la programació. La veritat és que sí, de fet era això, el que et volia preguntar era si buscau connectar amb un públic més jove que potser no és el públic que ve normalment al temporada alta o que no se sent interpel·lat. El tema públic jove és un tema que tots els teatres i festivals estem una mica al darrere. Ja faig que tenim un projecte que es diu Artèria per aconseguir o per ajudar els joves a accedir a les propostes del festival, sobretot en aquest cas a les teatrals, perquè la música es mou per paràmetres diferents. però sí, evidentment, programar amb Uxquet 31 fa més intentar adreçar-nos a un públic que no és l'habitual del festival, que esperem que una part d'aquest públic ho sigui en els propers anys, però jo des que em dedico al teatre i fins i tot des que vaig començar a ser espectador ja hi havia aquesta cosa de ja poca gent jove al teatre i 40 anys després encara estem igual. Això vol dir que la gent s'incorpora de forma majoritària una mica més tard en les propostes teatrals Però és veritat que la música sí que és una cosa que enganxa els joves de manera molt directa. De fet, jo trobo que és una sensació, poder m'equivocar, però sí tinc la sensació que la gent jove surt de festa anant a concerts, poder més ara que fa uns anys. Sí, perquè el món de la música canvia molt, també segurament hi ha més concerts i també la manera de fer caixa dels artistes és fer concerts perquè el món de les plataformes i tal, si no són les grans, grans estrelles que tenen molts milions de reproduccions, diguem, per viure de la música el concert és una de les maneres que arribin ingressos als artistes i sí, sí, segurament això ha canviat i ara el concert és una forma d'oci una mica més habitual de la que teníem fa uns quants anys. Bé, i ara us funciona és una fórmula per poder captar també aquest públic i que vagin també, agafen una mica de cultura en vez dels festivals, que agafin una mica de coneixement i escolta, que tots ens anem fent grans. Si vulguis que no, potser un dia substituïm el concert per l'obra de teatre, no? Segur que sí. O ho combinem tot. Una part segur que sí i combinar-ho també, vull dir que a part d'aquests concerts n'hi ha que són per generacions més grans i hi ha gent que... en els concerts públics del que reconeixem, com dels habituals del festival, diguem que també ens els trobem a les obres de teatre. Sí, sí. De fet, Rigoberta Bandini, que ja havia estat al festival, ella es caracteritza per tenir un fort discurs social amb aquests missatges relatius a la maternitat, al feminisme, als estereotips de gènere... Tot això connecta, potser, amb altres temes que també aborden altres espectacles del Temporada Alta? Sí, jo sempre dic que la línia del que parla el festival no ho acabem fent des del festival sinó que són els artistes els que fan les seves propostes i nosaltres el que fem és fer de filtre o de tub de connexió entre els artistes i el públic. I sí, és veritat que, sobretot en el món del teatre, i jo penso que en el de la música també, en els últims anys ja canviem molt el discurs, segurament hi ha un discurs polític més fort, i els temes que estan al carrer, el feminisme seria un... Està en els escenaris, tant a la part musical com a la part teatral. Ara estic pensant que just ara, sembla que la setmana que ve tenim un espectacle que es diu, ja ho diré, és de la Conxi Leon, es diu Catxorro de Leon. que ens ve de Mèxic, que és la història de l'actriu, de la directora, que havia tingut un tema d'abusos familiars i ella uns anys després es torna a acostar al pare i és un espectacle molt irònic, molt divertit. Vull dir que tenim feminismes realment en sobre l'escenari musical, a casa vostra amb la Rigoberta Bandini, i la Moixca també té un cert discurs polític, adreçat a una altra generació, però també té aquest discurs polític. I també el tenim en els escenaris teatrals dels festivals, evidentment. Els artistes proposen de què volen parlar i nosaltres els donem un espai per presentar-ho. Poguer expressar-se, no? Exacte. Com en el cas de la Moixca, no? Que la seva posada en escena potser és així més trencadora, no? No és tan convencional. Com ho valoreu això vosaltres? O sigui, és un accent que també us agrada destacar. Sí, ens agrada perquè és el que proposen i és el que connecta justament amb aquesta generació. Cada generació té les seves estètiques, cada generació té els seus referents, la seva manera de fer les coses... I justament això són dos concerts que es faran en dies seguits i estarà molt bé veure la diferent estètica, la diferent manera d'adreçar-se al públic d'una persona de 20 i tants anys o d'una persona de, no sé quant se entén la Paula, la Rigoberta Bandini, però de 30, uns quants, diguem, i realment hi ha un canvi generacional aquí que fa que t'adrecis estèticament d'una manera diversa. Sí, sí, però poder-ho aglutinar en un mateix espai que també com la Fira o en un mateix festival. De fet, Coralí, no sé si ja el Palau Firal s'incorpora definitivament com a espai d'alta por a d'alta. Bé, nosaltres penso que ara sí que hem consolidat l'entrada en el... Bé, en el món de la cultura, especialment en el món dels concerts. Hem entrat en el circuit. Sí, hem començat fa dos anys amb Antonio Font. Ens vam estrenar precisament amb temporada alta. Era un projecte que teníem des del 2019, però la pandèmia ens va obligar a tots a parar. I evidentment no vam poder programar el primer concert fins que es van aixecar les restriccions i amb un any d'antelació ja vam preveure que ens estrenaríem amb els concerts precisament amb temporada alta i Antonia Font, que va ser un èxit i que va ser l'inici d'aquest recorregut que anem fent a poc a poc. amb promotors musicals que s'atreveixen a portar el seu espectacle a Fira de Girona. Nosaltres tenim un espai que permet acollir esdeveniments de gran aforament i, per tant, en el cas d'alguns artistes aquest espai va bé. és un espai que va molt bé és un molt bon espai convidem el públic a que vingui a comprovar-ho la veritat és que estem molt contents de com ha funcionat penso que els promotors els propis artistes s'han sentit còmodes a la fira ja portem rodatge per tant veig que que l'experiència ha sigut bona i nosaltres encantats de poder, a part de fer fires, que és el que hem fet tota la vida, poder acollir altre tipus d'esdeveniments. Al final a la fira el que volem és que hi passin coses. I penso que aquest tipus de concerts ens permet arribar també al públic gironic, que si no fos per l'espai Fira, poder no tindríem, o tindríem l'experiència d'una altra manera, perquè poder anirien a l'auditori, però ja no és el mateix, que està en un espai a peu dret, no? Per tant, penso que... L'experiència, fer la cultura és experiència. Jo penso que en aquest sentit contents d'haver fet aquesta aposta per l'àmbit cultural i contents de veure que els promotors s'han sentit còmodes i que funcionen. Si em deixes contestar, ja que la pregunta anava sobre la continuïtat de temporada alta en l'espai. Per part de temporada alta, nosaltres amb ganes que sigui un espai on cada any podem presentar alguna proposta. Després depèn de qui gira, en quin moment gira, si ens quadren el festival, vull dir que no... és difícil assegurar-ho perquè l'any passat, per exemple, no vam trobar cap proposta que ens semblés que era per al Firal i, per tant, l'any passat no hi va haver res, però les ganes hi són. Molt bé. Fem ara una breu pausa abans de continuar parlant d'altres novetats al festival. Escoltem uns segons de Ai Mamat de Rigoberta Bandini. con tantas guerras, escúchame. Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad sacando un pecho fuera al puro estilo de la Croix. Mamá, mamá, mamá. Por tantas mamás Narcís, el festival durà tres mesos, d'octubre a desembre, amb una programació que és molt extensa, com has dit. Hi ha un total de 92 espectacles i aquest és un festival que destaca perquè arrisca, també. Ens podries dir algun espectacle que tu creguis que pot generar debat o sorpresa i per què? Sí, segur que sí. Ja tenim de tot, tenim de tot, tenim coses més per tots els públics, diguem, i coses per públics més especialitzats o que tenen una mirada més sobre una part del teatre només. Mira, tendria un que es diu Laia de Hague, està programat amb el nom en anglès, però és el nom de la ciutat. que és una proposta que ens arriba de Bulgària, però és un text escrit per una autora d'Ucraïna i que parla del somni d'una nena que s'imagina en Putin quan l'estan jutjant en el Tribunal Penal Internacional de l'AIA. Per tant, és un tema polític molt del moment, molt de... molt de l'actualitat política, diguem. Per tant, evidentment, hi haurà una mirada concreta feta des d'Ucraïna, però penso que és un espectacle molt interessant. És un espectacle... Home, sí? Sí, és una... Llavors se'n diu distopia sobre... Distopia, o una mica utopia, perquè, de fet, segurament l'utòpic és que el Putin acabi arribant davant del Tribunal Internacional de Baia. Però, per exemple, aquest és un, deixem pensar, n'hi ha un altre que es diu IOUP, que fem a la setmana aquesta de programadors, una setmana que li diem Big Bang, que és un moment de propostes contemporànies així més arriscades, segurament totes. que és d'una artista argentina que es diu Marina Otero, que hem tingut unes quantes vegades al festival, però que aquesta vegada, ho dic perquè són una mica els dos conflictes com més forts o dels que n'estem parlant més en aquest moment, que parla del conflicte israel-palestina a través de la mirada d'un personatge... del Marroc, per tant d'un personatge d'una cultura més àrab però que no és un palestí, i a través d'aquesta mirada diferent a la nostra, la nostra mirada europea o la mirada de Sud-amèrica, perquè ella és argentina, No sabem què pensen els africans d'aquest conflicte, no sabem com se'l miren, no sabem com els interpel·la. Per tant, penso que també serà una mirada diferent i que per tant és possible que provoqui alguna discussió després sobre la temàtica de la que parla. També la gent va al teatre per això, per després parlar del que han vist i debatre-ho, que és la segona part d'aquesta experiència que també és molt xula, és molt enriquidora. Sí, sí, sí. I penso que provoca una mica de debat. El que és important és que teatralment siguin bones propostes. Una cosa és el tema, pots parlar de qualsevol tema i pots... Potser un petard ho diguem, vull dir. Però és intentar buscar artistes que parlin... Que interpel·lin, no? I que sortís d'allà a dir, ostres, m'ha remogut això. I que tinguin una mirada pròpia a sobre i una estètica pròpia teatral. Sí, sí. I aleshores pel que fa, diguéssim, als espectacles que estan dirigits a un públic més ampli, quina valoració fas tu del panorama actual que portes molts anys? La gent va al teatre, no va al teatre, la cosa de baixa que va de costar més o no? No, no, no, la gent, les xifres que hi ha són més de Barcelona que del país... Però l'any passat a Barcelona es va batre el rècord d'espectadors històric, diguem, de tota la vida. Vull dir que la gent va al teatre. La gent va al teatre o la gent va més al teatre del que hi anava fa uns anys. Queda molta gent per anar al teatre, perquè també hi ha unes estadístiques que diuen que de la població general... No sé si el 19%, no, em sembla que menys del 15% van al teatre de manera habitual, o hi han anat durant l'any anterior. És el 15%, eh, dius? Sí, em sembla que és el 12, el 13, un número així, que a Girona estem com al 19%. Sí, vull dir que les figura... suposo que la presència d'entre altres coses la presència del festival també fa que en un moment donat la cosa hi hagi més gent que trepitgi el teatre però encara tenim un 80% de camp per córrer perquè podem trobar més espectadors però tot i així si fem una comparativa històrica que de fet és el que s'ha de fer estem en un bon moment els espectadors tenen ganes de teatre i després de la pandèmia jo crec que encara una mica més això de trobar-se en un lloc ganes de sortir també de... Sí, sí, nosaltres amb les fires també ho notem. Amb tots els esdeveniments que s'organitzen a la fira hem notat aquest interès en retrobar-se amb les persones. Això crec que ha sigut un punt positiu d'aquella mala etapa. Sí, un aprenentatge, no?, també, que hem fet tots. Sí, sí. De fet, també teniu el projecte A Tempo, que el que feu és portar el teatre a escoles i instituts, és a dir, anar a buscar la font, l'origen. Com ho feu, això? Sí, això es fa des de la Fundació de la Ciutat Invisible, que és una fundació que treballem molt conjuntament amb el festival, i hi ha un projecte que és directament vinculat a temporada alta, que és temporada alta a l'aula, que el que fem és portar espectacles a dintre les aules. Això ho fem i participen, no sé si al 100%, però si no al 90% dels instituts i escoles de Sal i Girona. Ah, molt bé. De tot arreu. I, sobretot, permet als nanos veure que hi ha una cosa que es diu teatre, tant si a casa seva ja tenen l'acostum de portar-los-hi, com no. Per exemple, a Sal, on ja sabeu que més del 50% de la populació és d'orígens de fora d'aquí, Hi ha molts que venen de cultures on el teatre no és una opció, diguem, o de classes socials on el teatre no és una opció familiar. Llavors, és una manera de dir-los que això existeix, us ho portem al teatre. Aquest any fem un experiment i també els portem a veure coses en els teatres, també per dir, no és una cosa que només passi a l'escola el dia que us ho trobeu allà, sinó que hi ha un espai on la gent es reuneix per veure una cosa que es diu teatre, etc. I és un projecte que fa anys que funciona i que està funcionant molt bé, la veritat. Molt bé, fantàstic, això està superbé també, perquè clar, és que al final és anar a captar tots els sectors de la societat, no?, Sí, i no és només per fer públic, que la gent diu, bueno, és cuidar els espectadors del futur. Pedagogia, no? Pedagogia. Enrique les persones, no? Sí, i fins i tot poder despertar vocacions d'algú. Que si no tingués contacte segur que no pensa que és una cosa que pot fer. I que es pot guanyar la vida. Exacte, sí, sí. En algun moment d'aquest projecte m'havien portat escenògrafs allà la gent no pensa, els nanos no es troben escenografia però hi ha una persona que fa això hi ha una persona que ho construeix, hi ha uns tècnics que ho porten hi ha un equip enorme darrere de la seva producció hi ha un equip que han de veure, que han de conèixer i diuen, mira, què t'està fent això potser serà interessant sabem que hi ha algun cas perquè alguna vegada ens han escrit jo havia participat en aquest projecte i ara jo estic fent això i moltes gràcies ara en tant tens algun retorn d'aquests macos Clar que sí. Molt bé, i et volia preguntar, suposo que ja t'ho han preguntat en altres entrevistes, aquest és el primer any que t'estrenes com a director artístic del festival. Què significa per tu recollir aquest llegat? A veure... Sí, me l'han fet, però no és de les fàcils. En el sentit que jo fa 15 anys que treballo temporada alta i sempre al costat d'en Salvador Sonyer, que era el director fins l'any passat, i per tant hem treballat molt conjuntament i els festivals dels últims anys també me'ls sentia molt meus artísticament. Recollir llegada a temporada alta és una mica una càrrega, però una càrrega que es pot portar amb molta alegria, perquè realment la feina que s'ha fet en aquests 33 anys... per construir aquest festival, que és un dels grans festivals europeus i que passa a una ciutat com Girona d'una mida relativament petita, és un orgull. I per sort em trobo un equip que també la majoria fa anys que estan treballant en el festival i que de moment estem seguint el... anem provocant petits canvis però estem seguint aquest llegat que realment és un luxe que el llegat que t'arribi sigui aquest per poder-lo continuar Molt bé, i ja per acabar comentàveu que la intenció és seguir potenciant o creixent amb aquesta línia de concerts, aquesta línia musical a dins del Palau. Coralí, si poguessis triar dos artistes per l'any vinent. Bé, en nom de tothom segur que us demana noques gràcies. I la Marlena, per exemple. Bé, no? que és una cantant que vaig descobrir a través de la meva filla, Anna. Doncs me les apunto a veure què es pot fer. Molt bé. Narcís, alguna recomanació final pels nostres oients que vinguin a la temporada alta o per animar-los a venir si és que encara no s'han decidit, què els diries? Per què creus que han de venir a tocar aquest festival, a conèixer-lo de primera mà? Eh... Si parlem dels de Girona, jo crec que més o menys tothom sap que Temporadalt existeix i és un festival que intenta tenir propostes per a tothom, en el sentit que és tan variada la llista d'espectacles que la idea nostra és que tothom, des del nen de dos anys fins a la senyora que vol veure els artistes de la tele fins al que vol veure un obra de teatre molt especial i per un públic molt expert, diguem, que tothom trobi les seves propostes en el festival. Per tant, que segur que troben alguna proposta per veure-ho. Si hi ha gent que ve de fora, una visita a Girona la vegada que visiten el festival... Sí, ara és la millor època, de fet, per venir. Exacte, a principis de novembre que vinguin a veure un dels dos concerts del Firal i que aprofitin per passar el dia a Girona i acabin amb el concert, que és un pla estupendo. Molt bé, doncs moltes gràcies Narcís i Coralí per acompanyar-nos avui. Aprofiteu per comprar entrades a la web temporadaguioalta.com Tornem aviat amb un altre programa de Girona Entre Vestidors i també a tocar, que ja ho tenim, les fires de Sant Narcís i la Fira de Mostres. Gràcies per escoltar-nos. Fins la propera. Pa' probar esa nena que me lleva loco Que la espera, desespera, eso ya lo sé yo Porque siempre que la veo me dice no, no, no Sé que no es un error, pero qué confusión Es divina comedia en nuestra relación Con Caronte en la barquita tomándome un ron Voy directo desde cielos al infierno solo en un momento Perdona si no soy discreto Las palabras se las lleva el viento Me pierdo jugando en super, por eso somos eternos tot m'ho estirat i ara digue'm a què faig sense tu. Vans flotàvem per les prades i ara m'úsquete'l si vaig brincar perquè la xòria a mi no veu un futur. Vull tornar a fer-te ganxet, vull tornar a ser un vosaltres, t'he comprat una masia perquè tu no ets on most irat, jarra digamak efatzen zartu. I la nena peta ala nomba deixat, on most irat, jarra digamak efatzen zartu. La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat. La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Benvingudes i benvinguts a La Cultura Cura, un programa setmanal... en què ens trobem, conversem amb joves i no tan joves del món gironí, del món de la cultura i que també amb nosaltres s'atreveixen a endinsar-se més en el tema de la salut. Per això ens diem la cultura cura. Avui tenim molta gent aquí a l'estudi i estem encantats. Ariana Ramírez i també tenim el seu company musical.
 
  