
En Veu Alta, amb Jesús Pastor, president de Girona Inclusiva
Jesús Pastor explica el diagnòstic del seu fill Pau, el dol i la solitud inicials, i la importància de treballar-hi amb amor i acceptar cada infant sense comparar-lo amb els altres.
Pastor defensa centrar-se en les petites victòries i respectar el ritme de cada infant. Explica que Girona Inclusiva promou trobades i activitats per afavorir la convivència i reduir l’estigma.
La conversa tracta els espais de calma en esdeveniments, la coordinació entre regidories i les dificultats que afronten les entitats i famílies amb la burocràcia i la sensibilitat desigual dels serveis públics.
Pastor descriu mancances de recursos i materials, la feina extra que recau en alguns mestres i la necessitat d’acompanyament a l’aula. També planteja la *codocència* i explica els reptes de donar resposta a necessitats diverses.
Pastor explica les vies de contacte de l’associació i com orienten les famílies segons les necessitats de l’infant o adolescent. També anuncia que treballaran en espais d’atenció familiar i grups de suport psicològic.
L’associació organitza trobades mensuals gratuïtes i impulsa activitats com la natació i el judo. Pastor parla de la participació de les famílies, de la necessitat de monitors formats i de la recerca de clubs disposats a col·laborar.
Pastor explica que no totes les activitats funcionen per a tots els infants i que provar-les pot comportar encerts i errors. Insisteix a reconèixer els talents i els progressos de cadascú, sense comparacions.
La conversa aborda la implicació de les empreses i les dificultats d’accés a formacions professionals adaptades. Pastor diu que algunes opcions anunciades no s’arriben a oferir i reclama més informació i oportunitats per als adolescents i joves.
En el tram «La veu que orienta», es parla de les decepcions i els canvis en les relacions socials arran del diagnòstic. La intervenció proposa valorar quines relacions són importants i explicar-hi la situació quan es consideri necessari.
Jesús Pastor, president de Girona Inclusiva, conversa amb Lima Garolera sobre l’autisme del seu fill Pau i l’experiència de crear una entitat per acompanyar infants i famílies. Explica la importància d’acceptar cada infant tal com és, respectar-ne el ritme i celebrar les petites fites, sense comparacions. També parla dels espais sensorials, de les mancances de coordinació i recursos en l’administració i l’escola inclusiva, i de la necessitat de més suport a les aules. Presenta les trobades de l’associació i les activitats d’esport adaptat. Finalment, alerta de les poques opcions formatives després de l’ESO i demana més oportunitats laborals. El programa acaba amb una reflexió sobre els judicis de l’entorn.

