Els 4 Rius

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Horari d'emissió
Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
00:00 - 00:55
Dissabte
10:00 - 11:00
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
11:00 - 12:00
Dissabte, Diumenge
15:00 - 16:00
Dissabte, Diumenge
16:00 - 17:00
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
17:00 - 18:00

Subscriu-te al podcast

episodis

49-60 de 226
  • Girona Est: esport, cultura i educació en xarxa - episode art
    55'

    Panorama general Programa especial des de la Casa de les Arts (Fundació Girona Est). Es recorre l’impacte dels seus tres eixos —esports, cultura i educació— amb testimonis de l’equip, joves i persones mentores. El fil conductor: la proximitat, la xarxa comunitària i la continuïtat dels projectes. "El barri és 7, 24, 365" — insistint que la vida comunitària passa també fora d’horari i caps de setmana. "L’educació et fa lliure" — reivindicant una educació 360° més enllà de l’aula. Esport com a motor social Clau d’enganxament i valors • L’esport és una eina vehicular per a la participació de famílies i infants (futbol, bàsquet, dansa). • Es treballa la competició sana, resolució de conflictes i respecte per sobre del resultat. • L’èxit del Girona FC ha augmentat la identificació dels joves amb l’equip i l’assistència a partits. Continuïtat a l’estiu • Casal d’estiu en col·laboració amb Amàdis (lleure + esport al matí). • Campaments adolescents amb activitats potents (caiac, cavalls, boxa, muntanya) per mantenir el vincle i la motivació. Cultura i arts comunitàries Teatre i llengua • Projecte de teatre per reforçar l’expressió oral en català, treballar emocions i culminar amb obra/curtmetratge oberts a famílies. Murals: Ciutat Policromada • Intervencions artístiques en façanes d’escoles i espais del barri (Vilaroja, Casa de les Arts, Font de la Pólvora) amb artistes residents. • L’art neix de tallers amb infants, convertint el material en murals que transformen l’entorn i l’autoestima col·lectiva. Música i inclusió • La música com a llengua universal i eina d’expressió (guitarra flamenca, cajón). • Testimoni de superació: la música facilita l’autonomia en persones amb discapacitat i enforteix vincles. • “El duende” — actitud i ànima artística com a combustible del procés creatiu. La Casa de les Arts (la “casa dels colors”) • Equipament cedit per la família Poca: obert a infants, famílies i ciutat. • Programa obert: Temps de Flors, Nits al Pati, acollida de festivals (Flamenco, Black Music), activitats i tastos. • Objectiu: trencar estigmes, barrejar públics i convertir Girona Est en escena cultural viva de la ciutat. Educació 360: Aula Oberta, Mentoria i Beques Aula Oberta • Espai agradable de deures i reforç (lectoescriptura, matemàtiques, anglès) amb educadors. • Enfoc en habitar l’aprenentatge amb entusiasme, no només complir tasques. Mentoria i Beques • Mentoria: acompanyament periòdic, empoderament i ampliació de perspectives per a postobligatori. • Beques de 600 a 2.000 € segons estudis i motivació; coordinació amb serveis socials i centres. • Reforç 1:1 professionalitzat + xarxa de voluntariat. • Retorn: els joves becats fan 10 h de voluntariat com a referents dels més petits. Persones, barri i futur • La diferència la fa el grup humà: coordinadors/es, comunicació, tècnics/es i voluntariat. • Relleu generacional desitjat: que els infants d’avui dirigeixin la Fundació demà. • Girona ciutat encara no coneix prou Girona Est; cal continuïtat i barreja d’escenes per capgirar prejudicis. Moments destacats • Testimoni jove: Àlex (piano) — motivació musical i primer contacte amb la ràdio. • Testimoni jove: Rayan (12 anys, defensa) — 16 gols des de córners; orgull d’equip i barri. • Relat de transformació d’espais: de l’entrada a la Casa de les Arts als murals escolars. • Confessió sincera sobre la feina invisible que fa possible cada activitat. Idees clau • Proximitat i constància per sobre de grans titulars. • Esport i art com a portes d’entrada a l’educació i la comunitat. • Educació 360: escola + família + entorn + mentoria + beques + cultura. • Trencar estigmes amb experiències compartides i espais oberts. • Continuïtat per deixar petjada i generar lideratges locals.

  • Virtú, Tirant i motivació per fer esport - episode art
    55'

    Panorama de l’episodi Un magazín amb tres eixos molt marcats: cultura jove i edició (revista Virtú), música coral amb gran format (cantata de Tirant lo Blanc) i benestar (com iniciar i mantenir l’hàbit d’esport sense frustrar-se). Entre seccions, to distès i alguna anècdota d’AC/DC. "Donar veu a la gent que normalment no la té" — objectiu central de Virtú Revista Virtú: segon número, identitat i ecosistema cultural Temes clau • Presentació del segon número: projecte nascut a l’entorn universitari, amb suport inicial de la Càtedra Ferrater Mora; enfoc coral d’estudiants i joves autors. • Finançament i logística: dificultats pròpies d’un equip jove sense recursos; aprenentatge accelerat en maquetació, terminis i coordinació d’un equip ampli. • El nom “Virtú”: inspirat en Maquiavel (virtù com a força, astúcia i capacitat d’acció). Nom escollit després de debats (alternatives com “Samizdat” o “Gaceta Ibèrica”). • Visió editorial: pluralitat de veus (art, literatura, filosofia, estudis); voluntat de no ser una revista acadèmica tancada. Referents històrics de revistes d’avantguarda i allunyament de models massa acadèmics. • Periodicitat: semestral; aposta per la continuïtat i el creixement sostingut. • Obertura de col·laboracions: recepció de textos per convocatòria; criteris clars i transparents; retorn argumentat en cas de no-acceptació. • Més enllà del paper: xerrades i activitats per activar el teixit cultural gironí i intergeneracional (complicitat amb editorials locals; voluntat d’atreure públic jove). Per emportar-se • Cultura feta per joves, amb ambició i continuïtat. • Model híbrid: revista + programació de conferències per dinamitzar Girona. Cantata “Tirant lo Blanc” (Polifònica de Girona) Què s’hi veurà • Estrena a Girona (31 de maig, Sala Gran de l’Auditori), amb uns 250 cantaires de cors infantils, juvenils i adults. • Obra escrita el 1975, amb adaptació per cor mixt (adults) d’Antoni Ros-Marbà; narració a càrrec de Ted Arquilloé. • Música amb gran lluentor orquestral: metalls, fustes, percussió, dos pianos, xelos i contrabaixos. • Dramaturgia musical que combina passatges lírics/romàntics (Tirant–Carmesina) amb moments èpics (batalles i conquestes). Estat d’entrades • A pocs dies: ~150 entrades disponibles d’un aforament d’uns 1.000. Tendència a compra d’última hora. Coaching: com vèncer la frustració i crear hàbits d’esport Claus per començar bé • Evitar el salt de 0 a 100: començar amb objectius realistes (p. ex. caminar 15 min) i progressar gradualment. • El cervell és còmode: preparar “hake-mate mental” trobant el teu per què genuí (no el dels altres: operació biquini, etc.). • Dos motors de decisió: allunyar-se del dolor vs apropar-se al plaer; dissenyar l’estratègia en clau de plaer facilita la constància. • Combatre la profecia autocomplerta: petites victòries (1 km, 1,5 km…) sostenen la motivació. • Hàbits: repetició diària mínim 33 dies (ideal 33–66) per “asfaltar” la nova ruta neuronal. • Planificar amb temps: si l’objectiu és estiu, cal començar mesos abans; si no s’arriba, consolidar l’hàbit per a la temporada següent. "Tant si creus que pots com si creus que no pots, estàs en el cert" Altres moments • Avanç: programa especial des de la Casa de les Arts (Fundació Girona Est, 5è aniversari). • Tertúlia distesa amb Arnau Vila i anècdotes d’AC/DC.

  • Calor, GiroEstudi, Arquitectura, Economia i Amor - episode art
    55'

    Editorial inicial: calor excepcional i clima • El programa obre amb una reflexió sobre la calor inusual de finals de maig (30ºC) i el seu vincle amb el canvi climàtic. • Debat distès amb Arnau Vila: percepcions sobre si és un episodi atípic o no, i recomanacions d’ús responsable de l’aire condicionat. "No és normal aquesta calor al mes de maig..." Salut pública: GiroEstudi — una dècada de dades per a decisions Què és i per què ara • Presentació de GiroEstudi: estudi innovador amb 4.000 participants seguits durant 10 anys per millorar la salut a la demarcació de Girona. • Origen en la pandèmia: la Covid va truncar una cohort prèvia; ara es dissenya una plataforma telemàtica per garantir continuïtat. "Sense dades no tenim res." Mostreig i rigor • Disseny d’un mostreig representatiu de les 800.000 persones de la demarcació: - Repartiment per comarques i tipologia de municipis (industrial, rural, mida poblacional). - Estratificació per sexe i franges d’edat. • Suport del grup GRECS (UdG) en models estadístics; la IA no s’empra per al disseny, però sí càlculs computacionals avançats. Què vol mesurar • Detectar desigualtats en salut, qualitat i esperança de vida per territori i ruralitat/urbanitat. • Avaluar factors ambientals (ex. onades de calor) també en àrees rurals, on hi ha manca d’estudis. Impacte en polítiques públiques • Objectiu: polítiques més ajustades a la realitat local i més eficients. • Calendari: en 3-4 anys primeres recomanacions de l’Observatori. • Ciència ciutadana: la mostra controlada de 4.000 es pot ampliar amb voluntaris per explorar preguntes addicionals. Arquitectura: Premis de les Comarques de Girona (27a ed.) L’edició i la participació • 77 obres presentades (obres acabades 2024). • Quatre categories: Arquitectures, Interiors, Paisatges, Efímers. • Premi de l’Opinió obert a la ciutadania via web. Jurat i difusió • Jurat: M. J. Aranguren, J. M. Viader, Juana Sánchez. • Exposicions a COAC Girona i a l’espai públic (Girona, Figueres, Olot, Banyoles); presència a Construmat. Lliurament • 13 de juny, tarda-vespre, Sala Rafael Masó (acte obert i celebració). Estat del sector i habitatge • Tendència lleugerament a l’alça en visats; 2024 a Girona: 2.076 habitatges visats (Catalunya: ~17.000). • Persistència de dèficit d’habitatge (òptim estimat: 25.000–30.000/any a Catalunya). • Cal col·laboració publicoprivada per ampliar especialment el lloguer social. Cultura: Miqui Núñez al Festival Recòndit (Camós) • Concert intimista a la Vila Romana de Vilauba (Camós), divendres 30 de maig (Bivac de teloners). • Valor de la proximitat: llegir el públic, variacions d’última hora i possible avanç de cançons noves. • Agenda intensa fins a la tardor, amb gira i probables compromisos televisius. Economia: renda, pensions, ombra i IA Campanya de la renda i economia submergida • Preocupació empresarial: 1 de cada 4 pateix competència deslleial de l’economia submergida. • Proposta: perseguir l’economia submergida per evitar pujades fiscals recurrents al contribuent complidor. Jubilació i sostenibilitat • Dinamarca: camí cap als 70 anys de jubilació cap a 2040; debat sobre longevitat i sostenibilitat del sistema. • Reconeixement dels 40–45 anys de vida laboral i la necessitat d’un equilibri. Fisc i inèrcies • Recordatori de l’efecte trinquet: les rebaixes temporals acostumen a revertir-se; els increments solen perdurar. IA i mercat laboral • La IA com a nova revolució: destrucció i creació de perfils, com passà amb Internet. • Previsió: a Girona, +13.000 llocs de treball el 2025 (si es compleixen escenaris). Futbol i economia • Lamine Yamal: valoració econòmica d’una renovació costosa si es compensa amb ingressos (taquilla, marxandatge, títols). • Debat sobre drets d’imatge i estratègies de primes de fitxatge; menció al cas històric de la requalificació del Madrid. Relacions: família, amics i límits en parella Dades i context • A l’estiu s’accentuen canvis i conflictes. • Estadístiques: 3 de cada 4 parelles tenen conflictes amb sogres; el 60% de dones ha tingut discrepàncies amb la sogra. Consells clau • Distància i límits si no t’accepten: evita exposar-t’hi cada setmana; cuida’t i protegeix la parella. • No forcis el dilema “o jo o la família”. • Amb els amics: vigila els consells esbiaixats per la seva pròpia motxilla; deixa que tu facis el clic. • Parleu-ho en parella: acordar rols, límites i respostes abans de dinars/sopars. • Practicar observació i cintura: no cal entrar a cada provocació; evita el drama com a estil de vida. • La discussió sana és útil, sempre amb respecte; el risc és la indiferència l’endemà.

  • AP-7, casaments, canvi jove i Humana Sound - episode art
    55'

    Resum general Programa d’Els Quatre Rius (Girona FM) amb una escaleta variada i molt viva: un editorial sobre l’AP-7 a ritme d’AC/DC, una conversa profunda sobre casaments i la seva organització amb una professional del sector, una agenda amb mirada crítica i educativa al voltant del llibre “Sigues el canvi que vols veure al món”, i un tram final musical amb Humana Sound System (projecte de membres de Gossos) apostant pel reggae i les high vibrations en espais petits. "Autopista a l’infern, doncs en això s’ha convertit l’AP-7." Temes principals 1) Editorial de carretera i rock • A partir d’una banda sonora d’AC/DC, el presentador fa una crònica personal de l’AP-7: accidents, embussos i la sensació d’“autopista a l’infern”. • Toca el fil de la mobilitat saturada i la frustració amb l’experiència d’anar i venir de Barcelona. 2) Casaments: organització real, nervis i tendències (amb Andrea Llopis-Eloi) • Diferència clau: hotel/event manager vs. wedding planner. Des de l’hotel es treballa amb bases, capacitats i equips coneguts; la wedding planner crea a mida però depèn del lloc triat. • Postpandèmia: agenda allargada i pics de demanda; fins i tot casaments en ple Covid amb restriccions. • El dia D: nervis i imprevistos; delegar amb professionals redueix tensió. • Anècdotes memorables: obsessió amb el número 7 marcant tots els timings al minut; expectatives delirants amb pastissos. • Música de boda: “Perfect” (Ed Sheeran) és omnipresent però poc original; Queen i “Flying Free” apareixen sovint en festa. • Dia o nit? Depèn d’estació i temperatures: primavera de dia és ideal; evitar migdies de juliol-agost, sobretot per a públic estranger. • Temporada alta: maig-juny i setembre-octubre; dates bones volen amb any i escaig d’antelació. • Post-casament: seguiment amb la parella, valoració i agraïments; la recollida recau més en l’equip de sala/metre. • Visió personal: la convidada s’ho organitzaria ella mateixa; defensa que tothom es casi com vulgui (civil, festa, arrossada, formats lliures) i que el matrimoni s’ha desencartonat. "És un dia per gaudir; aquí és on entra la nostra feina." 3) Agenda amb Joan Sorró Casens: “Sigues el canvi que vols veure al món” • Llibre pensat per fer pensar el jovent i com a eina per a educadors i famílies. • Diagnosi: desvirtuació de la democràcia i auge d’autoritarismes; cal sentit crític i participació. • Missatge central: responsabilitat individual + força col·lectiva; petites actituds canvien l’entorn. • Educar en la realitat (adversitat, fracàs) i en el valor del que és escàs. • Presentació: dijous 29 de maig, 18.30 h (dos quarts de set), FEDAC Sant Narcís. "Sense democràcia i participació, tot això es podria acabar." 4) Humana Sound System (Nacho Terrès): reggae, espais petits i alta vibració • Nou projecte de Nacho Terrès i Roger Ferrer (Gossos): reggae personal, vibració alta i concerts amb relat d’inici a final. • Filosofia: reactivar espais petits i mitjans, ateneus, jardins i boscos; qualitat vs. quantitat i cultura de proximitat. • Trajectòria: de Gossos a formats més sostenibles i humans; també projectes com versions de Bob Marley. • Públic molt intergeneracional; cada directe és únic. • Mirada humanista: preguntar-nos què queda d’humans en temps d’IA i conflictes globals; música per connectar i elevar l’ànim. • Dates: presentacions arreu (Ribes de Freser, Manresa, Roda de Ter…) i aquest divendres al Foment; calendari a xarxes/web. "Si podem ajudar que les persones estiguin una mica millor, amb això jo firmo." Cites destacades "Jo vull fer això, tio" (la guspira vocacional abans d’un concert d’AC/DC). "Quan més deleguen, més tranquils estan" (sobre els nuvis). "Tot havia de ser a les 17.07" (la mania del 7). "Un llibre per fer pensar, no una doctrina" (Sorró Casens). "Reactivar el teixit petit" (Humana Sound System). Conceptes clau • Alta temporada de bodes i planificació amb antelació. • Delegació i coordinació per reduir estrès el dia D. • Participació cívica i educació crítica per a la democràcia. • Reggae i sound system com a cultura de comunitat i benestar. • Humanitat vs. tecnologia: tornar a l’essència i a la qualitat del vincle. Informació d’agenda i concerts Presentació de llibre • “Sigues el canvi que vols veure al món” (Joan Sorró Casens) • Dijous 29 de maig, 18.30 h • Lloc: FEDAC Sant Narcís (Girona) • En diàleg amb Nora Domens. Directes d’Humana Sound System • Aquest divendres, al Foment. • Gira en espais petits: Ribes de Freser, Roda de Ter, Manresa, Caldes de Malavella, Empordà (dates a confirmar). • Agenda actualitzada a Instagram i web del projecte.

  • Nutrició femenina, complement de gènere i Atxe - episode art
    55'

    Visió general Programa amb tres eixos clau: envelliment saludable i nutrició femenina amb Bàrbara Monar, novetats legals sobre el complement de reducció de la bretxa de gènere amb Ferran Casas, i música emergent amb Atxe presentant l’EP Momentum. Obertura estival amb reflexions sobre natura i territori. Temes principals 1) Entrevista a Bàrbara Monar — “Larga vida a las reinas” (nutrició i envelliment) Idees clau • Les dones envelleixen de manera diferent per factors hormonals: l’estrògen és antiinflamatori i antioxidant; amb la menopausa augmenta la inflamació interna. • Objectiu del llibre: més anys amb qualitat de vida; no dieta, sinó estil de vida flexible i sostenible. • Estructura pràctica: “plat reina” i proporcions, esmorzars dissenyats, rutines d’activitat física i hàbits aplicables sense pressió. • Diferència entre inflamació externa (aguda, visible) i inflamació interna (baixa intensitat, sostinguda): cansament, pitjor son, canvis d’humor, greix abdominal; relacionada amb risc cardiovascular, diabetis i Alzheimer. • Moltes dones mengen per sota dels requeriments: cal ajustar proporcions i sovint menjar més (més fruita, verdura, greixos saludables i proteïna). • Fitness: la força és important però cal no oblidar el cardiovascular per salut del cor (primera causa de mort femenina a Espanya). • Son i estrès: dormir activa processos de reparació; eines com meditació i visualització positiva per reduir cortisol (no demonitzar-lo, l’excés és el problema). • No hi ha aliments prohibits: aplicar el sentit comú “dels avis”; fugir de gurus i titulars extremes. • Evidència: 136 estudis referenciats; canvis progressius i personalitzats. • 2 consells de síntesi: - Mai és tard per fer canvis (beneficis fins i tot iniciant activitat física als 80 anys). - Perdre la por als aliments i allunyar-se d’imperatius restrictius. 2) Complement de reducció de la bretxa de gènere — amb Ferran Casas (Lleal Tulsà) Què ha passat? • Sentència del TEJUE (15/05/2025): elimina els requisits extra per als homes per accedir al complement, per vulneració del principi d’igualtat. Com funciona ara • Complement vigent des del 04/02/2021. Import actual orientatiu: 35,90 € per fill (des del primer fill), aplicable a pensions de jubilació, incapacitat o viduïtat. • A partir de la sentència: mateixos requisits per a homes i dones. • Només el progenitor amb la pensió més baixa podrà cobrar el complement si tots dos són pensionistes. Què ve després • S’esperen reclamacions i debat sobre efectes retroactius (el despatx els defensa). Possible recorregut fins al Tribunal Suprem. • El tribunal europeu fins i tot deixa la porta oberta (amb jurisprudència prèvia) a que ambdós progenitors puguin arribar a cobrar en determinats supòsits, pendent de desenvolupament. 3) Música i cultura — Atxe presenta l’EP “Momentum” El projecte • Atxe defineix el seu so com a música electroorgànica: fusió de capes electròniques amb l’orgànic de veu, paraula i temàtiques íntimes. • EP “Momentum” amb tres temes: “Per inèrcia” (cat), “Salvaje” (cast) i “Claudi Beis” (ang). Trilingüe i divers. Directe i producció • Producció del directe amb Edu Bonet (subvenció Cases de la Música). Objectiu: ser fidels a la seva identitat en escena. • Dates: 18 de juny (Festival A Prop, Centre Cívic Onyar, Girona); 8 de juliol (Cicle Singular, Cases de la Música); més bolos d’estiu per anunciar. Procés creatiu i rumb • Treball coral: lletra i idees en entorns naturals; disseny sonor i capes pels companys del trio. Conciliació amb feines/estudis (Escola d’Hostaleria de Girona i ESMUC). • En marxa un projecte paral·lel més íntim: enregistrar al 28 de juny (Estudi Santa Pau); pla de 3 EPs per conformar un LP temàtic (línia dels “3 cors”). 4) Obertura i ambient • Editorial d’estiu: natura, oasis de calma i platges (Aiguamolls de l’Empordà, la Rubina). Tertúlia amb Arnau Vila sobre caps de setmana, nits, i modes que “tornen”. Cites destacades "Mai és tard per fer canvis." "No hi ha aliments prohibits." "Només cobrarà el complement el progenitor amb la pensió més baixa." Conceptes clau • Estrògen com a antiinflamatori natural • Inflamació interna i risc cardiometabòlic • Cortisol (ús fisiològic vs excés crònic) • Estil de vida vs dieta puntual • Complement de bretxa: 35,90 €/fill; criteri de pensió més baixa; efectes TEJUE 15/05/2025

  • Vot als 16, estrenes de cinema i art a Girona - episode art
    55'

    Panorama de l’episodi Els temes principals • Debat sobre el vot als 16 anys: responsabilitat, consciència i pluralitat democràtica. • Cinema amb Jep Soler: dues estrenes massives abans de l’estiu i una proposta d’autor amb mirada social. • Art i exposicions: projecte Victoria Taylor i mostra de Rosa Martín a la Farinera Teixidor; exposició fotogràfica “Can Givert, Memòria i Barri”. • Agenda “Girona Secreta”: cap de setmana ple de concerts, bàsquet-espectacle i festivals locals. “Que visca la cultura i que visca el cinema. Cinema cada dia.” Editorial: vot als 16 anys • El programa obre amb un editorial a favor d’un debat madur i no paternalista sobre el vot als 16: donar veu a un col·lectiu crític i participatiu, però cercant l’equilibri entre responsabilitat i consciència. • Idea clau: l’única arma real per fiscalitzar el poder és el vot, i com més plural i massiva, millor per a tothom. Cinema amb Jep Soler Estrenes destacades • Lilo & Stitch (acció real): relectura en live-action del clàssic de 2002. Moltes sessions programades; públic familiar i nostàlgics d’aquella generació. • Mission: Impossible 7 (6B): culminació de l’arc obert a la “6”; Tom Cruise torna a fer gran part de les escenes d’acció. Antagonista: una IA amenaça global. Possiblement la cloenda de la saga actual. • L’os Tortuga (Truffaut), de Belén Funes: mirada social a Barcelona sobre el problema de l’habitatge (fons voltor, desnonaments, supervivència quotidiana). Cicle Filmoteca • “En terra hostil”: retrat tens d’un desactivador de bombes a l’Iraq; acció i cara crua de la guerra. “Si això no omple el cine, pleguem.” Art i exposicions Projecte Victoria Taylor i Rosa Martín (Farinera Teixidor) • Victoria Taylor: iniciativa col·lectiva per impulsar trajectòries d’artistes emergents (i veus amb joventut creativa), connectant-los amb galeries, premsa i col·leccionistes. • Exposició de Rosa Martín (23 de maig – 13 de juny): obra versàtil entre escultura en fusta, gravat (treball d’estudi i maquinària pròpia) i pintura. Format rotatiu per donar dinamisme a l’espai. Inauguració amb copa de cava. “Can Givert, Memòria i Barri” (Passeig de Sant Sebastià) • Exposició fotogràfica de Carles Palacio (col·laboració AVV de Can Giver Pla i Comunitat del Güell): 50 anys d’història d’un barri sovint oblidat, del lluita veïnal als serveis conquerits. • Diàleg entre imatges històriques (CRDI) i fotografies actuals, amb testimonis de veïns de diverses edats i orígens. Agenda “Girona Secreta” (caps de setmana) • Harlem Globetrotters (Fontejau, divendres 19:30): bàsquet-espectacle amb rècords Guinness. • Meritxell Neddermann (Casa de Cultura, divendres 20:00): pop d’autor amb capes i textures. • Guineu + Kroger’s (El Foment, divendres): indie pop “Cookie Trash” i debut en llarg. • Lax’n Busto (La Mirona, divendres i dissabte): retorn amb formació històrica; entrades exhaurides. • Sons del Parc (Plaça de les Botxes, Devesa; dissabte 12:00–22:00): vermut, dinar popular i DJs locals; ambient de bon rotllo. • Coral Mont de Veus + Cor Geriona (inf./juv.) (Plaça Salvador Dalí, dissabte 18:00): concert coral obert i gratuït. • Travis Birds (Auditori de Girona, dissabte 20:00): pop espanyol en auge; poques entrades. • Sacseig – Rap en català (El Foment, dissabte vespre): festa de presentació del 1r recopilatori en vinil; DJs i MCs. Entrada 5€. • Les Anxovetes (Auditori de Girona, diumenge 18:00): 10 anys d’havaneres en clau femenina; grans èxits d’ahir i d’avui. Moments i cites “La vida no espera ningú… i a viure se n’aprèn vivint.” “Que visca la cultura i que visca el cinema. Cinema cada dia.”

  • Ment infantil, clima i salut i addiccions en família - episode art
    55'

    Visió general Programa magazine amb tres blocs principals: educació i filosofia en la infància, crisi climàtica i salut, i addiccions amb focus en la xarxa de suport familiar. Inclou obertura distesa i un breu interludi musical. Temes principals i idees clau Eduquem-nos: ment filosòfica i propòsit vital en infants i adolescents Predisposició natural a la bellesa, l’ordre i la transcendència: de 0 a 6 anys hi ha una entrada d’informació ingent que fonamenta la dimensió moral i espiritual. Propòsit vital (definit per la neurociència): il·lusions orientades a fites que ens transcendeixen (bé comú, medi ambient, compromís social), no a l’èxit personal immediat. Efectes positius: • Desestressa en allunyar-se del prestigi/notes/diners. • Activa circuits cerebrals i fomenta reserva cognitiva (factor protector davant demències com l’Alzheimer). Evitar la rumiació adolescent i fomentar projectes de voluntariat i accions que superin l’ego. Rol de les famílies: • Conversa i preguntes que facin pensar (pedagogia del diàleg: respondre amb preguntes que aprofundeixin). • Modelatge de valors (generositat–agraïment; compartir; pau) amb pocs valors clau però consistents. • Temps de qualitat senzill: caminar fins a l’escola, converses al cotxe, vida menys fragmentada i més natural. • Evitar el nen/client de la vida: no sobreprotegir ni tapar-ho tot; promoure autonomia i realisme. Brúixola vital: "Allò que t’orienti al teu propòsit vital, endavant; allò que desorienta, millor evitar-ho." Crisi climàtica i salut: evidències i solucions Format a dues veus a la cloenda de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona: glaceres del Pirineu (Jordi Camins) + impactes sanitaris (Dr. Sirvent). Relació directa i creixent entre clima i salut: contaminació urbana, fusió del gel (Groenlàndia), canvis sumatoris amb impacte poblacional. Avís d’abast: "Si no hi posem remei, el problema pot ser d’un abast semblant a la pandèmia." Objectiu: mostrar evidències i solucions per a l’acció. Addiccions: xarxa de suport familiar i codependència L’addicció opera al sistema límbic: preval l’emoció sobre la lògica; la consciència de malaltia és imprescindible. La família és suport, no protagonista: cal evitar control, retrets i sobreprotecció. Intervencions familiars (ben preparades) poden ser el toc de realitat que activa el canvi. Xarxa de suport = predictor d’èxit: treball sistèmic amb famílies, instruccions coordinades, i grups de suport quan cal. Codependència: tapar deutes, mantenir feines en entorns familiars, amagar problemes… elimina conseqüències i cronifica. Reparar relacions amb distància crítica: no sempre plena reconciliació, però sí vies per avançar (p.ex., rol amb els nets). Crida a la responsabilitat comunicativa: evitar glorificar recuperacions a xarxes; cada cas és únic. Moments destacats Obertura vitalista sobre el pas del temps i la creativitat artesanal (pessebres/diorames) com a metàfora d’ofici i paciència. Eduquem-nos: filosofia pràctica a casa — converses, hàbits, senzillesa i contacte amb la natura com a eixos educatius. Salut i clima: connexió entre evidència científica i percepció pública (notícies 3CAT: contaminació i desgel). Addiccions: guia clara per empoderar la persona i alleugerir el patiment familiar amb eines concretes. Cites "Els nens connecten de seguida quan veuen que allò els supera a ells." "De les addiccions se’n surt quan hi ha consciència de malaltia i intenció real de canviar." "No glorifiquem les recuperacions: cada família és un món i cal un abordatge a mida."

  • Robòtica escolar, surf i música a Girona - episode art
    55'

    Resum general Podcast magazine amb tres eixos principals: educació i tecnologia (robòtica escolar), cultura de mar i esport (surf a l’Estartit) i música en directe (Meritxell Nederman), amb una obertura d’agenda local i un breu tancament informatiu. "No es tracta de fer un bolet, sinó de posar en pràctica tots els coneixements" "Pontmajor no és un abocador" "A l’estiu no hi ha onades" Introducció i agenda local Punts clau • Presentació del dia i agenda cultural: presentació del llibre de Lluís Llach al Casino de Girona i acte a Sant Narcís amb Marc Camps. • To distès amb l’Arnau Vila i pregunta del dia: a quin acte anireu? • Avanç de continguts: Escola Carme Auguet (Auguet Bòtica), secció Coplev (surf) i música amb Meritxell Nederman. Educació i tecnologia: Auguet Bòtica (Escola Carme Auguet) Què és l’Auguet Bòtica? • Segona edició d’una proposta interdisciplinària que fusiona robòtica, programació i sostenibilitat. • Enfoc en el pensament computacional com a eina transversal, no només com a joc amb pantalles o robots. El repte 2025: residus i contenidors intel·ligents • Context real del barri: ús incorrecte dels contenidors i deixalles al voltant. • Repte: construir i programar robots que clasifiquin i dipositen residus al contenidor correcte, amb moviments i senyals addicionals (p. ex. detectar pancarta i dir “bravo”). • Materials i organització per categories (petits, mitjans, grans) amb robot base modificable. Metodologia i rols • Treball cooperatiu amb rols definits: enginyer, community manager, speaker, dissenyador. • Rúbriques adaptades per nivell, dossiers de tasques i coavaluació entre equips. Millores de l’edició • Els més petits (I3-I4) fan iniciació més pautada i manipulativa. • Acte final dignificat al centre cívic i streaming a YouTube Live per famílies i altres escoles. Impacte en docents i alumnat • Claustre molt implicat: reciclatge de competències digitals i preparació extra a casa. • Alumnes molt motivats; interacció grans–petits i oportunitats per a tothom gràcies als rols. Mar i esport: Agro Rural Surf (Coplev) L’ecosistema surf a l’Estartit • Escola amb 10 anys d’història; inspiració australiana, entorn del Parc Natural del Montgrí–Illes Medes–Baix Ter. • Creixement del surf post-2020 (Jocs Olímpics i pandèmia), ara més estabilitzat. • Valor diferencial local: poques aglomeracions i natura al davant, però onades intermitents. Aprenentatge i seguretat • Desenvolupant una plataforma amb nivells i targetes d’habilitats (blanc, verd, blau...) per clarificar què sap fer cada alumne. • Objectiu: estandarditzar nivells i adequar spots/condicions al grau real de cada persona; orientació a feedback positiu i autònom. Evolució d’esports de mar • Del windsurf al paddle, surf i ara foil; el surf es consolida però depèn de les onades. • Crida a regular usos per evitar massificació i garantir convivència. Música: Meritxell Nederman Concert i proposta artística • Concert en format solista a l’Auditori Via D (Casa de Cultura) amb molt de pianisme. • Repertori de l’últim disc i peces del primer, amb sintes, vocoder i caixes de ritmes; cada bolo és únic i obert al moment. Trajectòria i novetats • Primer disc (2020) i “Suelta” (2023). • Preveu nou llançament l’any vinent i possibles avançaments a finals d’any. Flash informatiu final • Titular: educadors socials denuncien manca de lideratge polític en protecció d’infants i zones fosques en entitats; crítica al traspàs de funcions al tercer sector.

  • Ferroviaris en guerra, llei d’estrangeria i habitatge - episode art
    55'

    Panorama general de l’episodi Episodi amb tres blocs principals i un apunt d’actualitat local: Ferroviaris en guerra: el llibre i la recerca sobre el paper estratègic del ferrocarril a la Guerra Civil i la repressió franquista sobre el col·lectiu ferroviari. Nova llei d’estrangeria: canvis clau en les vies d’arrelament, simplificació de tràmits i permisos de treball. Habitatge a Girona: presentació del nou Sindicat d’Habitatge de Girona, diagnosi local i línies d’acció. Apunt inicial d’actualitat: teràpia amb gossos a cures pal·liatives i situació meteorològica. 1) Ferroviaris en guerra: ferrocarril, revolució i repressió Per què el ferrocarril és clau Infraestructura estratègica: el bloqueig marítim de la Primera Guerra Mundial va evidenciar la dependència i el col·lapse del sistema ferroviari. Llast econòmic i rescat públic: dèficits de les companyies privades i auxili estatal creixent durant els anys 20-30. Col·lectiu i conflictivitat Més de 100.000 treballadors a Espanya (12-14.000 a Catalunya) i una àmplia indústria auxiliar. Polítiques laborals “blindades” per evitar influències externes: condicions comparativament millors que, en la repressió posterior, es van convertir en pèrdues devastadores (feina, pensió i habitatge). Sindicalisme i viratges polítics Dictadura de Primo de Rivera: intent de liquidar l’anarquisme i tolerància amb l’UGT/SNF. República (1931): auge del sindicat anarquista (FENIF), però predomini del SNF; patronals fomenten endogàmia i lleialtats. Casos històrics: vaga de la Canadenca (1919) i el marquès de l’Argentera com a símbol de “pau social” dins MZA. Guerra, depuració i violència Militarització franquista immediata del ferrocarril i doble via repressiva: 1a fase: “neteja” laboral des de les Jefaturas Militars. 2a fase: depuració reglada (decrets del 10/02/1939) a càrrec de les empreses. Resultat: fins a la meitat de les plantilles van “saltar” entre cessaments, presó, exili o depuració. Catalunya, per densitat de xarxa i control republicà fins al final, fou on la violència i la destrucció van ser més intenses (eix del Llobregat i accessos a la frontera). "No hi havia la presumpció d’innocència, sinó la presumpció de culpabilitat." "És un tema com una ceba plena de capes." 2) Nova llei d’estrangeria: simplificació i arrelament Objectiu i millores Simplificar i agilitzar procediments, reduir documentació i terminis, adaptar-se a la normativa europea i aportar seguretat jurídica. Figures d’arrelament (5 vies) Segona oportunitat: recuperació del permís perdut en els últims 2 anys (amb límits). Arrelament social laboral: passa de 3 a 2 anys de permanència; reducció de jornada exigida i eliminació de l’informe d’arrelament. Arrelament social (sense precontracte): per mitjans econòmics d’un familiar o informe d’integració i recursos propis. Arrelament socio-formatiu: permet treballar fins a 30 h/setmana i exigeix informe d’integració. Arrelament familiar: es restringeix a progenitors de menors d’un altre estat membre (els familiars d’espanyols migren a una figura específica nova). Dos canvis clau Tots els arrelaments donen permís de treball. Antecedents penals: ja no exclouen automàticament; es valora si hi ha amenaça per a l’ordre o la seguretat pública. "El fet de tenir antecedents penals com a tal no serà un impediment." Impacte previst Augment de sol·licituds i reducció de la irregularitat sobrevinguda (de 3 a 2 anys d’espera habitual). 3) Nou Sindicat d’Habitatge de Girona: diagnosi i acció Presentació 25 de maig, 12 h, Parc Núria Terés: acte de presentació de la secció local del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya. Diagnosi local Lloguers a màxims històrics i forta pressió de pisos turístics. Rècord de pisos buits (ex.: 1.500 a Girona) vs plans de nova construcció (700); el problema és d’accés i ús, no només d’oferta nova. Eixos d’actuació Assessories individuals (contractes, abusos de propietaris) i col·lectives/assemblees per desindividualitzar el problema. Acompanyament en desnonaments i mobilització. Estratègia de classe, xarxa arreu del territori i experiència acumulada (ex.: Salt). Marc polític i advertiments Tesi central: “l’habitatge és un negoci” protegit per l’aparell administratiu i jurídic; cal atacar l’arrel del problema. Cas Casa Ursola: la mobilització pot aconseguir victòries, però alerta amb solucions institucionals que reforcen el rendisme (compra pública de pisos a preus elevats). Creixent penalització de l’ocupació i reforç policial/judicial sense solució real d’accés. "L’habitatge és un negoci. Un negoci molt rendible." "No cal esperar tenir un problema per organitzar-nos." 4) Apunt d’actualitat local Cures pal·liatives amb gossos a l’Hospital Santa Caterina (Salt): una iniciativa amb gran impacte emocional per a pacients i famílies. Meteorologia: pluges intenses a l’Empordà i millora progressiva a Girona.

  • Gossos i nadons, debut d’Ària Lua i Eurovisió - episode art
    55'

    Resum general de l’episodi Programa molt complet amb to estiuenc i ritme àgil. Els temes centrals són: convivència segura entre gossos i nadons (amb consells d’expertes i dades d’abandonaments), i l’entrevista musical a Ària Lua sobre el seu disc debut “Reconec”. Es tanca amb tertúlia lleugera sobre Eurovisió i diverses falques i interludis musicals. Obertura i to del dia • Ambient de calor primerenca i “lectures d’estiu” a l’horitzó. • Importància de descansar bé i de fer l’esforç de sortir de casa (anar al cinema “encara que faci mandra”). • Avanç de continguts: secció “Sabies que” (gossos i nadons) i Ària Lua en directe. Tema central: gossos i nadons, com conviure-hi bé Per què no cal separar-los • La criança multiespècie pot ser molt beneficiosa per a tota la família. • El que realment canvia és el temps i la dedicació; cal planificar i repartir cures (p. ex., fer un “traspàs de passejos” si el gos està més vinculat amb la mare abans del part). • Evitar l’humanització excessiva (disfresses, complements) que pot generar estrès i malestar als animals. Llegir bé el llenguatge caní (clau de seguretat) • Els infants són imprevisibles (estiren orelles, salten damunt); això pot incomodar el gos. • Un grunyit no és agressivitat automàtica: és comunicació i demanda d’espai. “Moltes vegades aquest adult l’interpreta com… conducta agressiva… i res més enllà que el gos està comunicant” — Bet Massull • Les llepades o remenar la cua no sempre indiquen afecte o alegria: el llenguatge caní és emoció-moviment i depèn del context. “Quan no se’ls entén se’ls exigeix més del que poden sostenir… allà comencen els conflictes” — Tamara Hernán Riscos reals i dades • Abandonaments per arribada d’un nadó: 2,6% (2020) i 4% (2024) del total (Fundació Affinity). • La causa principal d’abandonament és econòmica (3,9%), a banda de ventrades no desitjades o problemes de conducta. Guia pràctica (pas a pas) per presentar nadó i gos Abans d’entrar a casa • Primer, estar una estona només amb el gos per rebre’l i calmar-lo. • Fer un passeig de qualitat abans de la presentació. La presentació • Fer-la en exterior, sense forçar (no estirar del collar ni “ajupir” el gos). • Deixar que la interacció flueixi i aturar si cal. “L’adult ha de saber acompanyar, posar barreres físiques si cal, i sobretot felicitar el gos per comunicar-se” — Bet Massull Adaptació progressiva • És un procés per a tota la família (també per al gos), no un esdeveniment instantani. “Requereix un procés adaptatiu i progressiu per part de tots els membres” — Natàlia Artigas • Acostumar el gos a olors i sorolls (cotxet, plors); idea pràctica: passejar amb cotxet abans del part. • Els gossos solen vincular-se de debò quan l’infant desenvolupa empatia (~5–6 anys). Senyals de calma i educació • Aprendre senyals de calma (p. ex., badallar, girar el cap, caminar en zig-zag) per detectar incomoditat i reduir intensitat. • Donar espai perquè el gos s’expressi; si s’ignoren els senyals, pot escala a grunyits o marcacions. “Atendre el seu llenguatge no només prevé riscos; li ensenya que no cal arribar al límit per ser comprès” — Tamara Hernán Beneficis per a l’infant i la família • Aprenentatge de responsabilitat i presa de decisions familiars (vacances, cures). • Més activitat a l’aire lliure i joc; reforç de vincle afectiu, autoestima i habilitats socials. • Salut: tenir gos el primer any de vida s’associa a menys risc d’al·lèrgia als àcars (Glòria Colli). Missatge final • Convivència possible i molt positiva si es minimitzen riscos amb educació i acompanyament professional. • Considerar adopció a protectores: hi ha gossos joves i sèniors que necessiten llar. Entrevista musical: Ària Lua presenta “Reconec” Un debut íntim i valent • Disc que travessa temes com mort, TCA, bullying i autoestima: música com a eina per fer missatge i “autoteràpia”. • Procés creatiu que deixa el perfeccionisme per l’autenticitat (la cançó “Linda” n’és l’espurna). Del paper al directe • Confirma que el directe serà diferent però fidel al missatge del disc; banda amb Noelia (percussió) i Joan Peiró (guitarra). • Agenda: 16 de juliol, Granollers; Sant Joan, Caldes de Maravella (nous bolos en procés). • Tanca amb “Biel”, cançó de bressol dedicada al seu nebot. Tertúlia lleugera: Eurovisió El “club de la no informació” • Conversa distesa sobre el desinterès per Eurovisió i records d’edicions passades; • Promesa de seguir-ho si mai hi va Ginestà. Música i falques • Diversos interludis musicals (inclosa “Una diva”) i falques de graella/programació i campanyes institucionals al llarg del programa.

  • Estrenes de cinema, Dia del Celíac i agenda Girona - episode art
    55'

    Resum general • Programa amb tres eixos principals: cinema i estrenes, Dia Mundial dels Celíacs amb entrevista a Michelle Barragán i agenda cultural de cap de setmana a Girona. • Punts destacats: - Filmoteca dedicada a Catherine Bigelow i recuperació de “Días extraños” (1995). - Estrena de Destino Final: Lazos de sangre i comèdia romàntica “Gen Austen, arruineu mi vida”. - Conversa en profunditat sobre celiaquia com a malaltia autoimmune i la importància d’evitar contaminació creuada. - Agenda amb concerts, Nit dels Museus i festivals locals. Cinema: estrenes i cicles Filmoteca de Catalunya: Catherine Bigelow • Recuperació de “Días extraños” (1995): thriller futurista ambientat a Cap d’Any del 1999 amb una “droga” que permet veure records d’altres. Reflexió sobre cerca d’estímuls, llocs foscos i tensió social. • Recordatori: Bigelow, primera dona a guanyar l’Òscar a Millor Direcció. Joia recuperada: “A quinta portuguesa” • Arriba al Truffaut després de no estrenar-se la setmana anterior a Girona. • Temes: identitat, pertinença i “el teu lloc al món”. Recomanació 100%. Estrena forta: “Destino Final: Lazos de sangre” • Nova entrega de la saga: els que van esquivar la mort arrosseguen ara conseqüències per a descendents (àvies, fills, nets…). • Incentiu de la saga: la imaginació en la posada en escena de les morts; fenomen de públic intergeneracional (25 anys de la primera, 2000). Comèdia romàntica: “Gen Austen, arruineu mi vida” • Fan de Jane Austen obté una beca en un entorn literari i es replanteja l’amor idealitzat vs. la realitat. • To lleuger, perfecte per somriure i “deixar-se portar”. Calendari i vida local • Avís: Festival de Cinema de Girona del 12 al 15 de juny (Modern i Truffaut). • Nota de ciutat: el Temps de Flors baixa l’assistència al cinema; dificultats per aparcar aquests dies. • Punt local: 50 anys de la festa major del barri del Junyquer (Les Planes d’Hostoles), amb pop a la gallega i l’Embalat. Dia Mundial dels Celíacs: conversa amb Michelle Barragán “La celiaquia no és una intolerància, sinó una enfermedad sistèmica autoimmune.” Què és i com afecta • No hi ha graus de celiaquia: o ets celíac o no. No és només “mal de panxa”: pot cursar sense símptomes digestius i associar-se a altres malalties autoimmunes (p. ex., hipotiroïdisme) i processos inflamatoris crònics. Contaminació creuada i traces • Clau en restauració i a casa: forns, fregidores, torradores i utensilis separats; cura amb farines, salses (p. ex. beixamel amb maizena sense gluten) i fins i tot amb productes inesperats. • Exemple sorpresa: vi de baixa qualitat pot tenir conservants amb traces. Vida social i inclusió • Sortir a menjar pot ser una odissea si no hi ha oferta apta o criteris clars. • Millor transparència: si no es pot garantir, és preferible dir-ho obertament. Costos i proveïment • Producte sense gluten sovint implica més cost i recerca de proveïdors fiables; qualitat i certificacions ajuden a minimitzar riscos. Bones pràctiques per a hostaleria • Formació bàsica i espais/utensilis dedicats. • Fitxes tècniques de producte i traçabilitat. • Assessorar-se amb l’Associació de Celíacs de Catalunya per a certificació i protocols. Detecció vs. “moda” i factors ambientals • Avui es detecta més i la gent té més informació; alhora, factors de pol·lució, ultraprocessats, estrès i canvis del blat podrien contribuir a menor tolerància. “A taula hi hem de seure tots.” Inclusió com a objectiu social i de comunitat. Agenda i plans del cap de setmana (Girona) • Divendres - Toni Cayena al rooftop del Corte Inglés (gratuït). - Black Music Big Band Combo, Plaça Sant Domènec, 20:00. • Dissabte - Humphrey’s Quartet (Girona A Cappella), Plaça Independència, 18:00. - Rock pels Xuclis (La Mirona), 20:30 aproximadament (solidari, FANOC). - Nit dels Museus: portes obertes fins a mitjanit arreu de la ciutat. - Delirium Music Festival, Pineda Fosca (Caçà). • Diumenge - El Pony Pisador, Plaça Independència, 18:00 (Girona A Cappella). • Tendències de lleure: els rooftops guanyen pes com a espais musicals i socials. Música i tancament • Hit remember: Jennifer Lopez – “Waiting for Tonight”; to nostàlgic 1999-2000 i bromes a l’estudi. • Comiat i pas als titulars informatius.

  • Temps de Flors, Llach i ANC; debut d’Eli Rodríguez - episode art
    55'

    Visió general Episodi variat amb tres eixos principals: art i natura a Temps de Flors, literatura i història amb Lluís Llach (la seva nova novel·la, “Daurat”), i música local amb el debut d’“Eli Rodríguez”. També hi ha un tram final d’actualitat política sobre el Pacte Nacional per la Llengua i l’estat de l’independentisme. "A vegades, quan tens una idea d’aquelles que sembla impossible, te l’has de creure." Temps de Flors: instal·lació “Mutació de la consciència” (Eva Llorenç) Idees clau Col·laboració amb FANJAC per implicar famílies d’infants amb altes capacitats. Espai immersiu que contraposa el “soroll exterior” (xarxes, mitjans) i el recolliment interior a través de la natura. Inspiració en les coves de Waitomo (Nova Zelanda) amb cucs lluminosos: una “cova” simbòlica on la llum i el so connecten “flors-neurones”. Disseny sonor en 5 fases (10 h): • Naixement del pensament • Processament neuronal actiu • Activació de records i associacions • Desconnexió/consciència profunda • Silenci emergent (tancament sensorial) Producció planificada amb marge, però amb la improvisació final pròpia del procés creatiu. "La bellesa està dins nostre; només cal mirar cap endins per trobar-la." Lluís Llach: “Daurat” — Edat Mitjana, medicina i bruixes Procés creatiu Escriure com a plaer i descobriment: “m’ho passo pipa” i li agrada especialment corregir (fins a 2 anys polint ritme i llenguatge). Es nega a “repetir-se”: cada obra ha de ser un aprenentatge nou. "M’agrada corregir; és com posar una pinzellada a cada paràgraf." Marc històric i temàtic Tria la Edat Mitjana com a “temps de foscor” a Occident: caiguda de l’Imperi Romà, tancament del saber als monestirs, poder eclesiàstic amb control de la cultura i informació. Canvi crucial: de la confessió pública a la privada —l’Església esdevé un centre d’informació continental. Relectura crítica del relat de les “bruixes”: defensa que moltes eren remeieres i que la Inquisició a la Corona d’Aragó va tenir un paper més limitat del que s’ha narrat (amb excepcions). Evolució de la medicina: regressió occidental vs. progrés al món islàmic (higiene, cirurgia —fins i tot cataractes—, transmissió del coneixement cap a universitats europees). Consolidació de les universitats i exclusió de les dones des del s. XIII fins al XIX: conflicte entre medicina “acadèmica” i saber de les remeieres. Compromís de rigor factual: “tot és fals menys les dades i les dates”. Debat d’actualitat: Pacte per la Llengua, ANC i independentisme Posició de Llach (ANC) Qualifica el pacte de “insuficient” o fins i tot “ridícul”: bon diagnòstic, però sense “tractament” efectiu. Qüestions pendents: • Compliment de la llei (retolació en català) • Percentatge docent efectiu (75% en català) • Necessitat d’un “estat propi o propici” per a la pervivència de la llengua Lectura del moment: depressió i baixa autoestima de l’independentisme des de 2019; crida a reprendre l’essencial i a reactivar l’activisme. "El pacte fa una analítica molt bona i, després, la medicina és una aspirina i tiri endavant." "Sense un estat, la llengua no té arreglo possible." Música: “Eli Rodríguez” — Noves tècniques de meditació Concepte i procés Títol juganer: “Budismo en Wallapop, Taoísmo en AliExpress” — crítica al consumisme espiritual. Composició: lletres d’en Pol; la banda construeix harmonies i ritmes sobre una idea conceptual sòlida. Gravació feta fa un any; el retard ha permès videoclips i millor promoció. So i directe De “pop noise” cap a un to més punk: més guitarres, sonoritat més bruta i enèrgica. Voluntat de replicar el so del disc en directe amb millor equip tècnic. Performance del cantant: explosiva i imprevisible, es “menja l’escenari”. Dates Presentacions: Heliogàbal (BCN), dj. 22 de maig; Auditori de Banyoles, ds. 24 de maig. Obertura editorial del programa Invitació a creure en les idees “boges” i a passar a l’acció: • “La màgia passa quan t’hi poses.” • “Les idees boges es poden convertir en coses increïbles.”