Els 4 Rius

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Horari d'emissió
Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
00:00 - 00:55
Dissabte
10:00 - 11:00
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
11:00 - 12:00
Dissabte, Diumenge
15:00 - 16:00
Dissabte, Diumenge
16:00 - 17:00
Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres
17:00 - 18:00

Subscriu-te al podcast

episodis

37-48 de 226
  • Dia de la Música en un terrat a Girona: rumba, folk íntim, soul/funk i rock català en anglès — Foresta Duo, Ària, Big Black Rhino, Aina Reig, Haldor Mar, amb entrevistes a l’alcalde i Cala Vento - episode art
    2h 10min

    Context i format de l’episodi Especial en directe des del terrat de l’Oficina de Turisme de Girona per celebrar (amb uns dies d’antelació) el Dia Mundial de la Música. Inspirat en el concert dels Beatles del 1969 a un terrat i en el precedent local de Gerard Quintana, el programa combina actuacions en acústic i elèctriques amb entrevistes curtes a artistes i convidats. "Tot sigui per la música" — to de l’esdeveniment, repetit pels conductors. • Lloc: terrat a Girona, ambient d’estiu, públic present. • Format mixt: actuacions en directe + converses àgils amb artistes. • Idiomes: català, castellà i anglès. Actuacions (per ordre d’aparició) Rumba/pachanga d’obertura • Repertori festiu amb clàssics en castellà (incloent-hi "Para no verte más") i medley rumber, amb crides al públic. • To: calorós, festiu i proper. Foresta Duo — folk íntim • Cançons pròpies en català, amb lletres contemplatives: "Cap cendro cremarà" i una peça sobre l’amistat i el pas del temps. • To: acústic, casolà i emotiu; folk de proximitat. Ària + Simón — cançó d’autor contemporània • "Encontrarme" (single del darrer EP) i "¿Qué será de mí?": introspecció sobre límits personals, cures i energia. • To: veu protagonista, guitarra espanyola expressiva; indie/neo-soul. Big Black Rhino — soul/funk amb energia • Tema d’obertura festiu ("Here comes a Big Black Rhino") i peça recent ("Real Love"). • To: groove, presència escènica, soul/funk contemporani. Aina Reig — pop d’autor en català • Cançó celebratòria i vitalista ("Sort en tinc de tu"): amor, creixement i calma. • To: pop emocional, coreografia vocal i discurs de superació. Haldor Mar — rock català traduït a l’anglès • Versions adaptades a l’anglès ("Bon dia" i una segona peça), del projecte "This Way Please". • To: pont cultural: rock català reimaginat per exportar-lo al món. Converses i temes principals Inspiració i logística • Terrat com a escenari icònic (Beatles 1969, Estrenes amb Gerard Quintana). • Calor d’estiu i improvisació tècnica; públic s’hi va sumant al llarg del matí. Inicis musicals i instruments • Històries diverses: de la bateria a la veu (Foresta); violí imposat i descobriment del cant (Foresta i Aina Reig); guitarra espanyola com a instrument identitari (Simón). • Ària parla d’"ocupar espais" i convertir bolos modestos en trajectòria professional. Escena i estiu de bolos • Agenda intensa d’estiu: França (Catalunya Nord) per a la rumba; Empordà i concerts en format petit i democratitzat (Ària & Simón). • Cala Vento (Joan Delgado): gira extensa per l’Estat; equilibri entre anar lluny i tocar a casa; importància de dormir a casa quan es pot. El valor de la música • Big Black Rhino: la música com a benestar emocional i identitat. • Haldor Mar: la música com a feina i vida — fins i tot parella trobada a través d’ella. • Cala Vento: viure de les pròpies cançons és possible però sacrifica caps de setmana i vida social. Cultura local i política • Alcalde Lluc Salellas: aniversari de 2 anys al càrrec; gustos musicals (punk rock, Smoking Souls, Zoo, Oques Grasses, The Tyets). Confessa ser “dolent” amb instruments (records complicats amb el violí i el piano). • Haldor recorda que el 17 de juny és també el Dia Nacional d’Islàndia. Moments destacats i cites • "Si els Beatles ho podien fer… nosaltres també" — justificació del format en terrat. • "La música m’ha donat tot" — Haldor Mar. • "Paciència i perseverança: no parar de tocar" — Cala Vento, sobre el ‘secret’ per sobresortir. Observacions tècniques • Al final, presentació de Lluís Figueres & Andadémons amb comprovacions de micros i un llarg glitch d’àudio repetint "Bona nit". • Bloc inicial amb falques publicitàries (Mercat del Lleó, Girona Motor Fest, Musicant) i algun tramo corrupte/loop amb "Fins demà". Paraules clau i temes • Dia Mundial de la Música, Girona, concert en terrat, rumba catalana, folk, soul/funk, pop en català, versions en anglès del rock català, gires d’estiu, escena local, Cala Vento, Aina Reig, Ària, Foresta Duo, Haldor Mar, Big Black Rhino, Lluc Salellas.

  • L’altra Girona: fronteres urbanes, habitatge, llengua i bici; hortes i cultura perifèrica; i guia de festivals Afònica (Banyoles) i Festival Z - episode art
    55'

    Resum general Programa magazine amb obertura i tertúlia, un repàs profund de "L’altra Girona" amb Mariona Ferrer (urbanisme, habitatge, llengua, gastronomia, ciclisme, hortes i cultura), i dues entrevistes centrals a festivals: Afònica (Banyoles) i Festival Z (arts escèniques per a menors de 30). Cloenda amb titulars informatius. Temes principals Fronteres urbanes i habitatge • La via del tren com a frontera física i mental: separa Girona en dues realitats socioeconòmiques. • Parc Central / Plaça Espanya (ADIF): anys de cicatriu urbana i aparcaments; el conveni avança, però la transformació encara s’espera. • Nou Hospital Trueta a l’entorn de Can Gibert del Pla–Santa Eugènia: potencial catalitzador de canvi urbanístic i pressió sobre els preus. • Diferències de preu habitacional molt clares a banda i banda de la via (80.000–100.000 €). • Girona com a ciutat-dormitori de Barcelona: nous residents que commuten en tren cap a Sants, especialment a Paracoll/Can Gibert. "Si realment quan es posi la primera pedra del Trueta, Girona canviarà moltíssim." Cultura i llengua • Nova escena artística: galeria de Pepe Baena (Aires Wang de la Fe) al carrer Santa Eugènia; aposta per veus crítiques com Enric Ansesa i talents emergents (p. ex., Helena Garrigolas). • Català per als nous gironins: migrants amb alt poder adquisitiu que decideixen arrelar i aprendre la llengua (exemples: Lorraine, Nina –ex Broadway–, un escocès catalanoparlant). "No em parlis en castellà, si us plau, parla’m en català." Gastronomia multicultural (Santa Eugènia–Salt) • Eix culinari que permet "viatjar" per 10 cuines a peu de barri, més enllà del Barri Vell i a preus assequibles: hondurenya (La Baleada), colombiana (Racó Colombià), tex-mex (Garnatxa), criolla (Puntó Crioll), marroquina (Família), etc. Ciclisme i mobilitat sostenible • Debat social: la bici sovint demonitzada per classisme/estatus, mentre el cotxe no es qüestiona. • Girona Gravel Girls: més de 300 dones; club i comunitat terapèutica i inclusiva. • Activisme personal: Mariona anuncia una futura secció "Pedàlot" per impulsar cargo bikes i mobilitat familiar en bici. "La bicicleta s’ha convertit en un problema per un tema d’estatus social i de classisme." Cinquè riu: Sèquia Monar, hortes i energia • La Sèquia Monar (rec artificial) com a fil conductor de la perifèria: alimenta l’Onyar i pot desembocar al Güell. • Impacte de la sequera: horts de Santa Eugènia sense aigua durant mesos; ara es recupera el cabal. • Valor energètic històric i potencial futur (central del Molí – seu de CATS al c. Nou) en clau de crisi energètica. Música i cultura perifèrica • Remei de Calafresca (producte d’Arbúcies): banda revelació 2024–2025, energia feminista i peces com "Fresca" i el poema musicat "Tots els tons de la ràbia". • Perifèria Cultural (Camp Moragas, Riu d’Arenes; codirecció d’Estel Soler): portar la cultura fora del centre clonificat. Salvador Sunyer: "La cultura sortirà cada vegada més de les perifèries." Festivals Afònica (Banyoles) • 21a edició d’un festival que posa la veu al centre i fugir del model clon. • 16 escenaris repartits per la ciutat (muralla, claustre del monestir, estany, etc.), moltes propostes gratuïtes i descobertes. • Cartell amb grans noms (p. ex. Els Pets, Roger Mas i Cobla Sant Jordi, Calavento) i artistes per descobrir. • Identitat local i teixit social/cultural banyolí com a eix del relat. Festival Z (Girona–Salt) • 10–13 de juliol: trampolí de professionalització per a companyies d’arts escèniques liderades per <30. • 18 propostes entre processos oberts i exhibicions acabades; ritme relaxat per seguir el recorregut complet. • Inauguració (10/7, 18 h): Teatre Municipal amb Glòria Rivera i comitiva fins a La Mercè amb Esbetlana. • Cloenda (13/7): Parc de la Rosaleda amb instal·lacions tot el dia i arrossada popular. • Missatge 2025: "Per amor a l’art" com a celebració, però també crítica a la precarització i defensa de la remuneració justa. Notes del programa • Demà, especial des de la Rambla/Pont de Pedra (celebració avançada del Dia Mundial de la Música). Titulars informatius (final) • Bombers alerten que un incendi forestal convectiu a Girona, agreujat per canvi climàtic, podria obligar a confinar Banyoles; cal afrontar focs en àrees molt més grans.

  • Cinema independent, cultura a presó i solidaritat - episode art
    55'

    Panorama general Programa Els Quatre Rius (Divendres 13 de juny de 2025) amb un recorregut per la 1a edició del Festival de Cinema Independent de Girona, propostes de cartellera, el Festival El Patio a centres penitenciaris, un concert literari i una gala solidària contra el càncer. "La cultura és per tots i per tothom" — idea central repetida al llarg del programa. Destacats del programa • Festival de Cinema Independent de Girona: programació detallada de divendres a diumenge, amb converses i projeccions clau. • Cartellera: estrena live-action de Com entrenar el teu drac i la sorpresa francesa La recepta perfecta. • El Patio, Festival a Porta Tancada: cultura itinerant als centres penitenciaris per portar alegria i distensió. • Música literària: Daniel Cross i Les Almes Sedientes connecten cançons amb poetes de Girona. • Solidaritat: gala Costa Brava contra el càncer i consells de protecció solar. Cinema independent a Girona Programació (divendres i dissabte) • Divendres al Trufó (a partir d’1/4 de 9): - Dies d’estiu i de pluja (col·lectiu Espurnes, Barcelona) — presentació amb l’equip. - Seguidament (1/4 d’11): Septiembre (Carlos Aceituno, Jaén) amb el director i l’actriu Cristina Mediero. • Dissabte (secció oficial): - 1/4 de 9: Desbois (Les veus), del francès François Saboski — to psicològic amb punt de fantasia. - 1/4 d’11: La invasió dels bàrbars de Vicent Monsonís — sàtira ferotge sobre la política al País Valencià; recent Premi del Públic a Roda de Barà. - Migdia al Modern: conversa Edmond Roque + Àlex Gorina sobre producció i crítica cinematogràfica. Cloenda (diumenge) • Diumenge 19:30 (aprox.) al Trufó: entrega del premi a la millor pel·lícula i padrí d’honor Tono Fulguera. • Projecció triada pel padrí: 10.000 quilòmetres. Cartellera Com entrenar el teu drac (live-action) • Nova versió amb personatges reals 15 anys després de l’original. • Director vinculat a la franquícia; banda sonora de John Powell es manté com a punt fort. • Gerard Butler interpreta el pare (va posar la veu original al personatge animat). • Mateixa història, metratge ampliat (120’): una opció familiar, digna i entretinguda. La recepta perfecta (França) • Comèdia dramàtica fresca: un noi de 18 anys vol crear el millor formatge Comté per optar a un premi de 30.000€ i tirar endavant amb la seva germana de 7 anys. • Òpera prima de Louis Corbusier; als César va obtenir el premi a millor òpera prima i reconeixement per a Maigüent Barcelemy. • To vitalista i sorpresa de temporada (ideal si no ve de gust “veure dracs”). Cultura que travessa murs: Festival El Patio • Iniciativa de La Panyora Cultural: festival itinerant pels centres penitenciaris per portar alegria i distanciament tant a interns com a personal. • Origen emotiu: una xerrada cultural va obrir la porta a l’acompanyament d’un músic empresonat i va encendre la llavor del festival. • 17 de juny: Centre Penitenciari de Joves (La Roca del Vallès). Públic majoritàriament magrebí, amb barreres d’idioma; programació a mida. "El dia que passem a fer el festival, aquella nit... en reparteixen la meitat [de calmants]" — impacte directe en el benestar del centre. Música literària: Daniel Cross i Les Almes Sedientes • Avui 21:00 a La Mercè: cançons de Daniel Cross integrant fragments literaris dels llocs on actuen (a Girona, versos de Maria Marçal i Narcís Comadira). • Format sextet: percussió/bateria (Dani Forcada), contrabaix (Sergio Més), trompeta (Estefany Santos), trombó (Dani Escalló), multiinstrumentista (Mariano Morales). • Fusió d’estils: ranxera, bolero, son cubà i cançó d’autor amb vocació literària. Solidaritat i salut: Gala Costa Brava contra el càncer • Avui a l’Hotel Alàbriga (Sant Feliu de Guíxols) — esdeveniment sold out; possible llista d’espera. • Tanca el cicle d’actes grans abans de l’estiu; l’entitat continuarà amb activitats locals. • Avui també és el Dia Mundial del Càncer de Pell: - Protecció solar tot l’any; especialment fora de 11:00–17:00. - Crema solar, gorra i hidratació; atenció als infants: la pell té memòria. Tancament i agenda del cap de setmana • Bàsquet solidari al Pavelló de Palau-sacosta (veterans del Barça, Badalona i Girona; partits inclusius). • GEC: festa d’estiu i piscina diumenge al matí. • Festival de Cinema Independent de Girona: cloenda i premis diumenge. • Comiat musical amb David Tavaré — “Summer Love”: ambient estival per tancar el programa.

  • Arrenca el Festival de Cinema Independent de Girona - episode art
    55'

    Panorama general Emissió especial en directe des d’El Modern per l’inici del nou Festival de Cinema Independent de Girona. El programa recorre els eixos del festival, la seva raó de ser (donar visibilitat a pel·lícules sense distribució) i l’ecosistema cinematogràfic gironí. "Volem que Girona respiri cinema" — Organització del festival Objectius clau del festival • Visibilitzar films sense distribuïdora i facilitar-ne l’entrada a sales i circuits. • Crear una setmana de ciutat que connecti creadors, distribuïdors, productors i exhibidors. • Fer créixer la xarxa de seus (Truffaut, El Modern, Museu del Cinema…) en futures edicions. Programació i moments destacats Posada de llarg • Preestrena de La Furgo (Eloi Calvo) al Cinema Truffaut, entrada gratuïta. • Òperes primes en primer pla: aposta explícita per primeres pel·lícules. Divendres • Dies d’estiu i pluja (Col·lectiu Espurnes): amistat desgastada, viatge i pas a l’adultesa. • Septiembre (Carlos Aceituno): transició cap a la maduresa; sessió generacional. Entrada simbòlica (3€). Dissabte • Les veus (producció francesa en competició) i La inversió dels barbers (valenciana), amb lectura política actual. • Conversa especial: Edmon Roch (productor) & Àlex Gorina (crític), trobada inèdita entre dues figures clau. Diumenge • Cloenda i premis amb el productor Tono Fulguera i projecció de “10.000 quilòmetres”. Entrada gratuïta. Veus del programa i temes tractats Organització del festival (Carles Ribas i Jep Soler) • Necessitat d’un festival gran a Girona, al costat de cites com la Cocollona; resposta a la saturació d’estrenes i falta de pantalles. • Selecció 2025: 4 films de 45 rebuts, molts d’internacionals (Argentina, Brasil, Canadà, França); poca participació catalana el primer any — s’espera augment. “Dies d’estiu i pluja” (Clàudia Vila i Àlex Serra, col·lectiu Espurnes) • Sinopsi: tres amics (Biel, Abril, Gerard) en un estiu on emergeixen conflictes i es reconfigura la seva amistat. • Origen com a TFG (UPF) i metodologia col·lectiva (rols no jeràrquics), amb rodatges als Pirineus. El Modern: ajuts a la nova creació (Agnès Cabezas i Mireia Pozomaia) • Acompanyament clau en desenvolupament: temps de dedicació + mentories (guió, preproducció i producció executiva). • Projectes: - Agnès: curt de ciència-ficció inspirat en Mercè Rodoreda (etapa de Romanyà); conveni amb la Fundació Rodoreda. - Mireia: Guardianes, llarg documental a l’Amazònia equatoriana (dones indígenes entre selva i ciutat); trajecte fins a l’ONU i el Congrés. 25 anys del Cinema Truffaut (Guillem Terribas) • De sala d’art i assaig, etapa porno i renéixer municipal a referent estatal en VO i cinema d’autor. • Museu del Cinema com a joia europea; Girona com a plató natural recurrent. • Clau de l’èxit: mantenir la identitat, programació coherent i vincle amb el públic. "El més difícil no és arribar, és mantenir la il·lusió i la manera de fer" “La Furgo” (Eloi Calvo) • Dramèdia humana: pare i filla que sobreviuen vivint a una furgoneta per necessitat a una Barcelona no turística. • Missió: que la pel·lícula “trobi el seu públic” després de passar pel BCN Film Fest; la preestrena a Girona encarna l’esperit del festival: fer camí cap a la distribució. Ecosistema i idees força • Girona disposa d’un ecosistema robust: Truffaut, El Modern, Museu del Cinema, col·lectiu de crítics, sales comercials. • Connexions professionals al festival per incentivar acords de distribució més enllà del premi. • Finançament en capes: ajuts locals (Modern, Diputació), nacionals (ICEC, ICAA) i europeus; coproduccions interterritorials. • Reptes de gèneres com ciència-ficció i terror per trobar aliats en curt; el festival busca obrir espai a mirades arriscades. Frases destacades "Volem que no només el film guanyador trobi distribuïdora; que les converses del festival obrin portes" "Hi ha pel·lícules que es queden en un calaix; és el més trist que pot passar" "Menys autocomplex: a Girona hi ha talent i eines; cal fer-lo visible i circular"

  • La Dama Espanyola, Premis Fundació Balbi i el retorn del Grau de Relacions Laborals a la UdG - episode art
    55'

    Panorama de l'episodi • Data: Dimecres 11 de juny de 2025. • Presentació i sumari amb to distès (Saïd i Arnau Vila). • Avanç: demà arrenca un festival de cinema independent a Girona amb programa especial des d’El Modern. • Temes del dia: novel·la negra “La Dama Espanyola”, Premis Fundació Balbi i reclam per recuperar el Grau de Relacions Laborals a la UdG. Tema 1 — Entrevista a Cristina Guig de Jaime: “La Dama Espanyola” (continuació de “La Jefa”) Trama i personatges • Segona entrega d’una trilogia negra: Eva passa de víctima a cap criminal; a Mèxic és coneguda com “la dama espanyola”. • El marit, Ricardo (a Girona), pren el protagonisme de la recerca: es desespera amb la via oficial i recorre a un hacker per rastrejar pistes després d’una trucada amenaçadora des de la presó. • Evolució de Ricardo: de persona submisa a líder temible, s’autoanomena “el dragón de Komodo” — imposa respecte sense deixar rastre directe. • Arc geogràfic i moral: presons a Colòmbia (model salvatge, llei del més fort) i narcos a Mèxic (finca sense barrots però amb regles pròpies). "Queríais un lobo, tenéis un lobo." Documentació i temes • Autora jurista, fascinada per la criminologia i els sistemes penitenciaris com a mirall cultural. • Documentació intensa: documentals i entrevistes de presons, llibres sobre narcos i història de Mèxic. • Contrast penitenciari: model rehabilitador (aquí) vs model castigador/salvatge (context llatinoamericà descrit a la ficció). • Reflexió ètica: incomprensió davant la lògica del narcotràfic i les seves conseqüències socials. Estil narratiu i ritme • Prosa d’alt ritme, girs constants i dosificació d’acció vs descripció (influència del consell de Stephen King: prioritzar el que passa al cap dels personatges). • To amb lleus tocs de telenovel·la en el tram mexicà per respondre al context cultural. • Lectura “sense salts”: cada capítol aporta peça clau a la trama. Procés creatiu i el que vindrà • Bloquejos resolts caminant i parlant la trama a l’aire lliure; revisió minuciosa fins al lliurament a l’editor. • Trilogia prevista: tercer i últim llibre en 1-2 anys (amb nous escenaris, part important encara a Mèxic, amb l’objectiu que Eva “torni a casa”). • Futur literari: interès a provar cosy crime (negre amb to de comèdia), i recuperar novel·les antigues gairebé acabades. Tema 2 — Agenda i cultura: Premis Fundació Balbi (amb Magui Noguer) Guardons i reconeixements • Salvador Sunyer (fill) — trajectòria cultural (Temporada Alta) i defensa de la cultura com a eix de cohesió. • Fundació Girona Est — acció social i educativa als barris Font de la Pólvora i Vilaroja: igualtat d’oportunitats a través d’activitats culturals i esportives. • Amics del Castell de Montsoriu — premi Joaquim Codina i Vinyes a la preservació del patrimoni paisatgístic i ambiental; activisme cívic per restaurar i obrir el castell al país. "La cultura cohesiona." "El nostre país només té la salvació si aconseguim una llengua catalana forta, sense menystenir cap altra llengua present." Testimoni que trenca prejudicis • Emociona la veu de Dulce Fernández (mare jove de Girona Est): defensa el barri i convida a conèixer-lo, desmuntant tòpics i obertament orgullosa de la seva identitat. Exposicions i programació • Exposició de Jaume Feixó (abstracció geomètrica) amb aval crític estatal; recorregut anys 70-90. • Avanç juliol: retrospectiva d’Antonio Federico (instal·lacions en esglésies en desús; escultura, ceràmica, grans formats). • Estiu a la Fundació: dilluns concerts de clàssica, dijous Festival de Guitarra, i també jazz; obertura de tardes i dissabtes. Tema 3 — Economia i educació: recuperar el Grau de Relacions Laborals (UdG) Necessitat del territori • El Col·legi de Graduats Socials (Montserrat Cerqueda, degana) alinea patronals i sindicats: manca de professionals a Girona per absència del grau. • Efecte expulsió: qui marxa a estudiar a altres províncies (o ho fa només online) pot no tornar, debilitant l’arrelament i l’ecosistema local. Què fa un/a Graduat/da Social? • És una de les tres professions jurídiques (amb advocacia i procuradoria) especialitzada en dret del treball i seguretat social. • Sortides: RRHH, prevenció de riscos, plans d’igualtat, assessorament en contractació, nòmines i acomiadaments, i representació als jutjats socials. • Acompanyament al llarg de la vida laboral: de prestacions per naixement a jubilacions i viudetats/orfeneses. Acció institucional • Contactes amb UdG, Conseller de Treball i Presidència per evidenciar la desigualtat territorial (Girona, única província sense el grau) i la necessitat empresarial i social. • Objectiu: retorn del grau a Girona per cobrir demanda i consolidar talent local. Altres apunts • Demà, programa especial des d’El Modern coincidint amb l’estrena d’un festival de cinema independent a Girona. • Intervencions musical/promocionals al llarg del programa (falques de servei i sintonies) entre els blocs principals.

  • Salut mental, comunicació animal i pop valencià - episode art
    55'

    Panorama general de l’episodi Magazine dinàmic amb editorial inicial sobre la importància d’escoltar i tres blocs principals: una conversa profunda sobre salut mental i autoedició a partir de la novel·la “Sagrada Família, les confessions de Salvador Tiché”; un reportatge pràctic sobre comunicació animal (gossos i gats) amb consells d’etòlegs; i una entrevista musical amb Ester presentant el seu disc “Tot comença”. "La funció de l’art és incomodar" — idea clau que travessa la conversa literària. Editorial i obertura Punts clau • Record dels 25 anys de la Defensora de la Ciutadania de Girona i el valor d’escoltar en una era d’immediatesa. • Agenda i to distès amb l’Embàlat (Vall de Llémena) com a nota festiva. Literatura i salut mental: “Sagrada Família” de Pau Martí Rimbau De què parla el llibre • Novel·la d’autopsicoanàlisi a través de l’alter ego “Salvador Tiché”: trauma, ego, recerca de sentit, èxit i salut. • L’obra vol fer el salt del cas personal al col·lectiu, obrint debat sobre salut mental i estigma. Via d’edició i crítica al sistema • Rebutjat “un centenar de vegades”, l’autor opta per l’autoedició i la venda directa al carrer a Girona. • Reflexió sobre el funcionament de la indústria: puntuació comercial vs literària, noms i cànons. Projecte social obert • Formularis i enquestes a lectors per mapar necessitats reals en salut mental. • Idea d’un podcast amb veus diverses: científics, psiquiatres, presons, addiccions. • Debat sobre soroll informatiu vs silenci i contemplació; cercar parlar “amb direcció”. Acompanyament editorial • L’Anna Carreras assenyala la singularitat del text com a autopsicoanàlisi escrita i destaca el perfeccionisme de l’autor. Moments i idees destacades • Impostor: l’autor admet el síndrome de l’impostor, però la recepció lectora ha estat bona. • Autocura i límits: conviure amb la “motxilla”, entendre psique i cos, gestionar el desconegut. • Crítica de recursos: una sessió cada dos mesos a la sanitat pública “no és una teràpia”. Oferta de suport: “Si algú està plantejant suïcidar-se, està més que benvingut de venir a dormir a casa meva.” Comunicació animal (gossos i gats) Principis generals • Tots els animals es comuniquen: llenguatge corporal, sons i feromones. • Els gossos solen ser més expressius; els gats, més subtils. Gossos: senyals de calma i escalada • Senyals de baixa intensitat: caminar en corba, girar el cap, badallar, llepar-se el nas. • Si no respectem aquests senyals, pot escalar a ensenyar dents, marcar i mossegar. • El moviment de cua no sempre és “estar content”: cal llegir el conjunt corporal i el context. • Com acostar-se: trencar contacte visual, donar l’esquena, moure’s lentament en corba. Gats: miols i context • Els miols varien per to, durada, intensitat i ritme: salutació (curt i agut), demanda/petició (llarg i persistent), malestar/estrès/dolor (intens, greu, repetitiu). • Cada gat desenvolupa un repertori vocal propi: cal conèixer la seva “veu”. Experiments i mètodes • “Llenguatge feliu” viral (ex. “Memer”/“Brajajà”): curiós però no avalat científicament. • Mètode Do as I Do (imitació guiada): l’animal aprèn conductes observant el tutor i amb una clau verbal. Comunicació “de cor a cor” • En etapa final de vida, alguns professionals reporten treballar amb imatges, sensacions i emocions per afinar cures i necessitats. “L’ésser humà està acostumat a mirar però no a veure, a sentir però no a escoltar.” Música: Ester presenta “Tot comença” Eixos del disc • Punt d’inflexió vital arran de la mort del pare: dol, creixement, autocura i posar-se al centre (no és egoisme, són prioritats). • Col·laboració amb Miki Núñez; transparència sobre vulnerabilitat al món musical. Directe i format • Banda de sis: directe energètic però íntim; gira d’estiu intensa. • Edició física alternativa: fanzine amb MP3 i lletres + acords, jocs i continguts extra. Missatges • Energia i lideratge d’equip; necessitat de pauses per “aixafar terra”. • Fer-ho “a la teva manera” i des de la veritat personal. Titulars i servei Breu butlletí • Esports: comiat de Juanpe del Girona FC després de 9 temporades i 265 partits. • Temps: jornada calorosa, fins a 33 ºC de màxima i alguns núvols a la tarda.

  • L’amor que passa, Women Evolution i reformes d’estiu - episode art
    53'

    Overview de l’episodi Programa de ràdio local amb tres blocs centrals i ritme àgil: • Literatura i memòria: entrevista amb Care Santos sobre la seva nova novel·la "L’amor que passa". • Lideratge femení i tecnologia: presentació del congrés Women Evolution (Ui Girona) amb focus en intel·ligència artificial (IA), salut i emprenedoria. • Habitatge i interiorisme: consells pràctics per a reformes d’estiu i planificació d’obres. També hi ha una obertura d’actualitat cultural local (Festivalot vs Primavera Sound), una pausa musical i cortinetes/promos. Obertura i actualitat local • Girona mira cap al Festivalot (música en català i horari familiar) com a contrapunt a l’afervescència del Primavera Sound. • Conversa lleugera amb Arnau Vila sobre calor, la Ciutat Gegantera de Caldes de Malavella i costums d’estiu (vermut, bitxí). Llibres i amor: Care Santos — "L’amor que passa" Origen i trama • Novel·la inspirada en la història d’amor real dels seus pares: ella (15 anys, Mataró) i ell (26, Sevilla), que s’enamoren per carta. • L’“anunci” que inicia la correspondència era una revenja de dues germanes bessones amb qui el pare havia sortit alhora. • Base documental: més de 800 cartes (1.500 pàgines). No és una epistolar pura; l’autora construeix el relat amb cites i context. Temes i mirada • L’amor com a ressonància generacional: canvien els mitjans, però les emocions persisteixen (ghosting d’ahir i d’avui). • El pare professa una devoció sostinguda cap a la mare, malgrat la distància (1.137 km) i l’oposició familiar a banda i banda. • Procés íntim: retrobar la veu del pare dècades després i entendre que no tots els finals redimeixen, però hi ha inicis que ho salven tot. Ofici i títol • Escriure és també tallar i ordenar: molta revisió i retall (l’autora separa el rol de filla i el de novel·lista). • Títol i imaginari: Bécquer, la Glorieta del Parc de Maria Luisa (Sevilla) i la rima X — d’aquí neix "L’amor que passa". "La vida escriu millor que nosaltres." "Una novel·la s’escriu amb molta feina, moltes hores de feina." Women Evolution (Ui Girona) Objectiu i eix temàtic • Congrés per impulsar el lideratge femení a través de la IA: aliada en salut, productivitat i independència econòmica. • Data i lloc: 12 de juny, Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona. Blocs de contingut • Salut: psicologia (por i límits mentals), nutrició intel·ligent amb IA, i estratègies nutricionals per a la menopausa (EuroCAT). • Emprenedoria: programes de Foment del Treball, càtedra d’emprenedoria jove de la UdG i referents STEM (enginyeria i IA). • Lideratges referents: Anna Navarro (executiva, inversora i diputada). Conducció: Montse Rigall. Suport institucional (UdG, Ajuntament i Diputació). We Leadership Awards Girona a trajectòries inspiradores. Reformes d’estiu: planificació i consells Tendències i calendaris • Post-pandèmia, més benestar a casa (exteriors, confort tèrmic, A/C). Consell: llenya i xemeneies, encarregar-les a l’agost. • Metodologia d’obra eficient a l’agost: planificar des del gener, projecte al març, comandes al maig/juny, recepció al juliol i execució a l’agost (industrials coordinats i ritme de ciutat més baix). Riscos i gestió • Evitar tancaments de fabricants: materials a punt abans d’iniciar. Sol·licitar pagaments avançats per bloquejar estoc i terminis. • Imprevistos en reformes de finques antigues (paviments, forjats). La psicologia del client és clau: gestionar expectatives i nervis. 4 consells clau • Confiança per damunt del preu: tria l’equip en qui confies. • Explica com vius: l’espai ha de respondre al teu estil de vida (no a estereotips). • Valida amb renders i canvia abans d’executar (evita improvisacions caríssimes). • Banys vs cuina: més polèmiques al bany (bidet, dobles piques/dutxes). Decideix per ús real, no per tendència. "És una meravella fer reformes al mes d’agost." "Al final, és casa teva i són els teus diners: digue’m què vols."

  • Sirat, Setmana Indie a Girona i bàsquet solidari - episode art
    54'

    Resum general del programa "Cinema per un tubo aquesta setmana" i esport amb causa. Un programa marcat per la crítica de ‘Sirat’, la presentació de la Setmana del Cinema Independent de Girona, una jornada de bàsquet solidari amb veterans, una exposició d’art a Sant Feliu de Guíxols i una agenda cultural farcida per al cap de setmana. Obertura i to del dia • Exàmens d’ESPAU a tocar, reflexions sobre triar camins vitals i humor sobre “dia del dònut”. • Calor de cap de setmana i broma platja vs. cinema; records de pel·lis de taurons i Jaws. Cinema Crítica destacada: ‘Sirat’ (Oliver Laxe) • Experiència que “s’ha de veure al cinema”: so immersiu de rave, desert i tensió. • Premissa: pare i fill (Sergi López) busquen la filla desapareguda entre raves al nord del Marroc, en un entorn amb conflictes bèl·lics. • Repartiment híbrid amb ravers reals trobats en raves d’Espanya; road movie que vira cap a thriller. • Doble gir de guió que es demana no espatllar. • Reco: veure-la al Cinema Truffaut; el dia 10 hi haurà presentació amb Sergi López i col·loqui. Setmana del Cinema Independent de Girona (1a edició) • Format “setmana” abreujat a 4 dies per pressupost. Seus: Cinema Truffaut i el Modern. • Objectiu del premi: garantir distribució a l’Estat a la pel·lícula guanyadora (condició: sense distribució prèvia). Programa Dijous (inauguració): ‘La furgo’ (preestrena). Pare separat que viu a la furgoneta; presentació amb director i actriu. Divendres (competició): ‘Dies d’estiu i pluja’ (Eram; joventut i maduresa) i ‘Septiembre’ (tornar al poble, amors i futurs oberts). Dissabte (competició): ‘The Boys/Les voix’ (institut, dinàmiques juvenils amb punt màgic) i ‘La invasió del Barbaras’ (antifranquista; passat/present, fosses i patrimoni). Dissabte migdia (Modern): conversa Edmon Roch + Àlex Gorina. Diumenge (cloenda): homenatge a Tono Folguera i projecció ‘10.000 km’. Pràctic • Inauguració i cloenda: gratuïtes (entrades numerades al Truffaut). • Sessions de competició: 3 €. • Cobertura: especial de Girona FM dijous al matí des del Modern. Esport i solidaritat 14 de juny: Jornada de bàsquet solidari (Palau Sacosta, 14–21 h) • Eslogan: “Marca’t un triple per ells”. Veterans del Barça, Joventut i Girona. • Beneficiaris: Fundació Astrid 21 i El Trampolí. Organitza: Fundació Clau de Volta (origen maçònic, enfoc “operatiu” a fer per la societat). • Format obert: es pot entrar a qualsevol hora. Entrades i donatius (inclosa fila zero) via web; objectiu: omplir el pavelló. Taula de veterans: vida després del professionalisme • Transició a equips de veterans: recuperar vestidor, viatges i companyonia sense la pressió competitiva. • L’esport com a mecanisme solidari: “gaudir i ajudar” alhora. • Competitivitat “justa”: - “El dilluns s’ha d’anar a treballar.” - Sempre “s’escapa un colze”… però amb cap. Noms destacats previstos • Girona: Francesc Solana, Pep Cargol, Albert Sàbat, Gerard Ernest, Joan Colomer; possibles sorpreses. • Barça: Ferran Martínez, Roger Esteller, Jaume Comas, Ernesto Molinedo, Nacho Ordín, Manel Bosch. • Joventut: Jordi Pardo, Dani Pérez, Jordi Llorens; Carles Ruf (tocat), possible aparició de Juan Morales. Art i exposicions Pere Gifré: “Mimicking and Transforming Nature” (Hotel Alàbriga, Sant Feliu de Guíxols) • Dates: del 12 d’abril al 12 de juliol. Entrada gratuïta a la Sala Galatea (accés per recepció / pàrquing amb control). • Proposta: 15 “quadres escultòrics” + 5 escultures; tècnica mixta, temàtica de la natura i la seva energia. • Peces clau: ‘Foc intern’ (llum/ombra i passió), ‘De gotas de los y mil’ (flux líquid), ‘Amanecer de vida’ (naixement en forma d’ou) i ‘L’Àbriga’ (homenatge a l’hotel). • Distribució per “pes” material i capes; possible visita guiada amb l’artista abans del 12/7. Agenda Girona Secreta (caps de setmana) Divendres • Rumba a la Terrassa d’El Corte Inglés (La Camama). Gratuït. Dissabte • La Botiga al Carrer (Girona Centre): carrers comercials convertits en aparador d’estiu. - Sorteig al perfil d’Instagram de “Girona Secreta”: 2 x 100 € en xecs. • Els Àngels Vermut Fest (Santuari dels Àngels): Johnny Bigstone Trio (18 h). • Birraarma Fest (Devesa): cervesa artesana, menjar i música (12–24 h). • Cidral (Castell de Cartellà): electrònica open air. • Festival Niu (Sant Martí Vell): joves creadors i disciplines híbrides tot el dia. Tot el cap de setmana • Festivalot (música en família): combinació de concerts de pagament i gratuïts (Devesa i entorn Palau Firal). • FestiMams (humor): moltes sessions amb entrades gairebé exhaurides. • Festa Major de Montilivi: activitats, música, vermuts, balls i jocs. Tancament musical • Banda sonora per la calor: Aïna – “Hot” (2008), picada d’ullet a un estiu que comença fort.

  • Casajoana, festival Rudecat i comunicació animal - episode art
    54'

    Idea general de l’episodi Programa amb tres eixos principals: literatura i memòria històrica amb Carles Casajoana, agenda musical amb el festival Rudecat a La Mirona i coneixement pràctic sobre la comunicació amb animals (gossos i gats) a la secció Sabies que...? "La història té el problema del passat: que no passa" — Carles Casajoana Obertura i to del programa • Reflexió personal sobre les sorpreses de la vida, amistats noves i canvis de cicle. • Avanç del temari del dia: llibre “La guerra dins la guerra”, festival Rudecat i secció Sabies que... amb la comunicació animal. Entrevista — “La guerra dins la guerra” (Carles Casajoana) Barcelona 1937 i 2019: miralls que es reflecteixen • Context de la novel·la: tardor de 2019 i mirall amb els Fets de Maig de 1937 (baralles entre estalinistes, POUM i anarquistes a Barcelona) i el seu impacte en les esquerres. • Idea central: en tots els conflictes hi ha una “guerra dins la guerra” (divisions internes) que pot ser més determinant que el conflicte principal. "Sempre hi ha una guerra dins la guerra" • Paral·lelisme amb el procés independentista (divisions internes) i reflexió sobre com el passat ressona en el present. Dues llengües, dues cultures, tensions • Confrontació creativa entre dos escriptors: un en català i un en castellà. La diversitat cultural catalana pot enriquir però també genera xocs si cadascú vol ocupar tot l’espai. "Un novel·lista ha de tenir la humilitat de veure les raons de cada personatge" L’ofici d’escriure i els personatges • Metaficció: veiem com un personatge escriu i re-escriu una novel·la; reflexions constants sobre l’ofici d’escriure. • Clau de personatge: menys descripció externa i més què vol, a què aspira, què el mou. Relacions, tabús i triangle amorós • Triangle amorós amb una protagonista que pren decisions i agencia pròpia. • Debat sobre relacions professor-alumne com a tabú contemporani; comparativa amb altres tabús històrics (classe, raça) i referències literàries (Philip Roth, J. M. Coetzee — “Disgrace”). Lectura contemporània dels conflictes • La tesi “guerra dins la guerra” s’aplica a conflictes actuals (esment d’Israel–Palestina) per mostrar com les divisions internes afebleixen cada bàndol. Agenda — Festival Rudecat (La Mirona) • Retorn del Rudecat (música jamaicana) a La Mirona (Girona), nascut el 2007, amb forta connexió històrica amb les comarques gironines. • Objectiu: omplir la sala aquest dissabte 7 de juny. Portes a les 19:00. • Cartell internacional i ordre d’actuació: - The Toasters (EUA) - Dr. Ring Ding (Alemanya) - The Slackers (EUA) • Reivindicació d’un espai per l’ska/reggae fora dels circuits més monopolitzats. Sabies que...? — Comunicació animal (gossos i gats) Gossos: senyals de calma i escalada • Els gossos es comuniquen amb senyals de calma (segons Turid Rugaas): girar el cap, badallar, caminar en corba per evitar conflictes. • Si no es respecten els primers senyals, puja la intensitat: ensenyar dents → marcar → mossegar. "Si anem directe ‘a saco’ cap a l’animal, és més probable que ho valori com a perillós" • La cua no sempre vol dir alegria: també es pot moure per excitació o defensa; cal llegir la postura corporal completa. • Com acostar-s’hi: trencar el contacte visual, girar lleu el cos i apropar-se en corba. Gats: miols, subtilesa i context • Els miols (aprenents amb la convivència humana) varien en to, durada, intensitat i ritme: salutació, gana, joc, malestar, angoixa, reproducció. • Cada gat té un repertori vocal propi; cal conèixer la seva “veu”. • Viral i curiós: el tiktoker Alec Newman proposa un “vocabulari feli” inventat (“memer” = vine; “brahaha” = juguem). És lúdic, no científic. Aprendre per imitació — Do As I Do • Mètode de Claudia Fugazza: l’animal aprèn conductes imitant el tutor a partir de l’ordre “Do it”. Comunicació de cor a cor • Enfoquem la connexió emocional: Olga Porqueres treballa amb animals (especialment en fases finals de vida) per captar emocions, imatges i necessitats i orientar els responsables. "Mirem, però sovint no veiem; sentim, però no escoltem" Tancament • Cortinetes, autopromos i entrada als titulars de gironafm.cat amb Pau Villafanyer.

  • Emocions infantils, Nipònia 20 anys i piscines - episode art
    55'

    Panorama general Episodi variat i àgil amb tres eixos principals: • Entrevista a Vilma Montoliu sobre “Soc com el mar” i l’educació emocional infantil. • 20è aniversari de Nipònia (cultura i idiomes d’Àsia) amb activitats i projectes de viatge al Japó. • Secció COPLEF: funcionament de piscines municipals, normativa, sequera, sostenibilitat i manca de socorristes. Moments destacats • “Soc com el mar” proposa 20 meditacions per treballar 20 emocions amb infants i famílies, amb un enfocament de normalització i autoconeixement. • Nipònia celebra dues dècades expandint cultura japonesa, coreana i xinesa, i anuncia un viatge de marxa nòrdica a Hokkaidō. • Piscines: riscos, xoc de normatives amb la sequera, aposta per tecnologia per reduir consum d’aigua i repte de captar socorristes. Detalls per bloc Obertura i to del programa • Reflexió del presentador sobre el pas del temps, els aniversaris i la mirada vital: “a viure se n’aprèn vivint”. • To distès amb Arnau Vila: humor sobre croissants a les 8 del matí, bici pendent, memes del juliol i evitació del “Feliç aniversari”. • Avanç de continguts (sense entrar-hi encara): llibre de Vilma Montoliu, 20è de Nipònia i secció COPLEF. Entrevista — Vilma Montoliu: “Soc com el mar” (educació emocional infantil) • Aprendre de la natura: el mar com a metàfora per a l’acceptació, el ritme i la psiquicitat del viure. “Hem de ser més bussejadors… capbussar-nos a les converses profundes.” • Assignatura pendent: la intel·ligència emocional com a part clau de la salut i les relacions; visibilitat creixent de les dones i les cures. • Normalitzar totes les emocions (ira, enveja, tristesa, alegria desconnectada): res no és “dolent”; són “llums” que mostren parts de tu. • El llibre: 20 meditacions + explicació per identificar emocions, pensat per fer en família (mares/pares, tutors, docents). • Clau: autoconeixement des de petits per organitzar-se, decidir amb qui estar i com construir una vida que agradi. • Ansietat: Capítol específic; experiència personal de l’autora. Observació activa de cada infant per detectar predisposicions (ansietat/ira…) i acompanyar. • Família i pantalles: promoure espais de presència i joc; el més important és sentir-se cuidat i part del grup. • Il·lustracions i gènesi: dibuixos de l’autora; el projecte va mutar de conte a llibre de criança amb vida pròpia. Nipònia fa 20 anys — amb Carme Feliu • Trajectòria: de 7 alumnes a un centre de 200 m²; japonès, xinès i coreà (boom de japonès i coreà per K-pop/K-dance). • Col·laboracions: UdG (curs d’introducció a cultura japonesa), Escola Politècnica (xerrades per estades al Japó), Centre Cultural La Mercè. • Celebració (7 de juny, 17–19 h): Parlaments (Consolat del Japó, Ajuntament, etc.). Presentació de l’equip (professorat nadiu). Tast d’activitats: cal·ligrafia xinesa amb aigua, cal·ligrafia japonesa (nom en japonès), origami, jocs de paraules (anglès, francès, alemany), i un joc tipus “el joc del calamar”. Dedicatòries i pica-pica. • Projectes: Curs “japonès per a viatgers” i cultura per rutes menys massificades. Viatge de marxa nòrdica a Hokkaidō (juliol vinent) amb Nordic Walking Girona: natura i rutes a l’illa del nord. • Notes pràctiques: descans d’estiu i retorn al setembre; pica-pica “amb to oriental” (no sushi). Ressenya — “Gravetat Zero”, de Woody Allen • Publicació: Alianza Editorial (CAT i CAST); pròleg de Dauphine Martin. • Contingut: 19 relats inèdits d’humor i provocació, molt “Manhattan” i de classe mitjana. • Context: Woody Allen escriu més (pressupostos al cinema més difícils) però manté la seva mirada irònica i reflexiva. Secció COPLEF — Piscines municipals (amb Joan Godó) • Complexitat: instal·lació esportiva amb més variables (marc normatiu exigent, múltiples perfils professionals i usuaris). • Riscos i seguretat: Biològics (contaminació de l’aigua) → tractament químic. Químics (maneig/emmagatzematge de productes). Físics (ofegaments, caigudes, atrapaments per succió). • Normativa: Decret català de 2000 i marc estatal més recent; cal actualitzar per realitat 2025. Xoc amb restriccions de sequera (obligacions de buidatges vs estalvi d’aigua). • Sostenibilitat hídrica: Apostar per tecnologia per reduir subproductes del tractament tradicional (clor + pH) i minimitzar renovacions d’aigua. Electròlisi salina com a opció (no confondre amb aigua de mar). Reutilització (rec, neteja viària) útil, però el primer és reduir el consum fins a un “mínim basal”. • Socorristes: Professionalització (pas a cicle formatiu) → millor preparació però escassetat cada estiu. Moratòries i reconeixement d’altres formacions; idees: formació més concentrada/intensiva o més subvencionada. • Usos i futur: piscina per a totes les edats (de nadons a sèniors), salut preventiva i gran demanda; cal construir-ne amb sostre econòmic i pla de manteniment a llarg termini.

  • Catalanitat, immigració i dret a l'alletament - episode art
    55'

    Visió general Programa d’actualitat local amb dues peces centrals: - Identitat catalana, immigració i estratègies polítiques amb l’escriptor Francesc García Rafanell a propòsit del llibre “Nosaltres, els catalans”. - Controvèrsia per l’alletament en públic en un restaurant d’Empuriabrava: testimoni, marc legal i debat social. 1) “Nosaltres, els catalans” — identitat, demografia i futur polític Tesi central del llibre • El fet català es reprodueix tossudament a cada generació, malgrat guerres i derrotes. • Repte clau: integració de la nova immigració perquè el projecte nacional no es dilueixi quan aquests col·lectius votin. "El dia que votin, si no integrem aquesta gent, el fet català es pot diluir." Dades demogràfiques i context • De ~6M (1999) a >8M d’habitants (2025); cens electoral només de 5,2M a 5,7M. • 1,3–1,5M d’immigrants no integrats electoralment: bossa decisiva de futur. • Cultura política catalana: via pacífica, evitar la violència, benestar com a valor central. • Dependència d’un Estat amb alt endeutament i poca sensibilitat cap a la qüestió catalana. Integració, mercat laboral i natalitat • Exportació de talent local (universitaris, doctorats) i importació de mà d’obra precària. • Risc d’empobriment de capital humà si no s’alinea immigració amb projecte nacional. • Baixa natalitat de dones catalanes vs taxes més altes en població nouvinguda: desequilibri demogràfic. Mirada històrica i amnistia • Episodis com el Compromís de Casp o el 1640 (amnistia després de 12 anys de guerra) per llegir el present. • Comparació crítica amb l’amnistia post-2017 i el paper de la justícia espanyola. Estratègia política proposada • Unitat de partits catalans en l’eix nacional (separant gestió diària i agenda nacional). • Referèndum pactat com a via preferent; es descarta una via violenta. “Independència de facto” (model basc ampliat) • Pacte amb l’Estat a canvi del 100% de la gestió (seguretat, fiscalitat, administració), amb cooperació internacional compartida. "Espanya, per la via pacífica, no ens l’adonarà mai. Busquem una solució: una independència de facto." • Simplificar administracions i eliminar duplicitats; reclamar respecte a la singularitat i un finançament a mida. 2) Cas d’alletament a Empuriabrava — testimoni i resposta del restaurant El relat de la Cèlia Macias • Dona el pit al seu fill de 3 mesos a la sala, dreta al costat de la taula per calmar-lo. • Un cambrer s’adreça primer a la parella i després a ella: "Si pots tapar-te o anar al lavabo... hi ha gent que s’està incòmoda." • Cèlia i el grup marxen ofesos i en xoc; posteriorment envia queixa formal al restaurant i a la Generalitat; ressenyes a Google. Resposta de l’establiment • Comunicat parlant de “malentès” i d’un empleat nou, negant prohibició d’alletar. • La Cèlia demana disculpes directes i rebutja la narrativa defensiva. 3) Marc legal de l’alletament en públic (adv. Cristina Martínez) Situació normativa • A Catalunya i a l’Estat no hi ha una llei específica que protegeixi l’alletament en públic. • Comunitats com País Basc i País Valencià sí han regulat el dret d’alletar en espais públics. • La Llei d’Igualtat (estatal) art. 8 prohibeix tractes desfavorables relacionats amb maternitat/embaràs: cobertura indirecta. Dret d’admissió i possibles sancions • El dret d’admissió no és absolut: ha de respectar igualtat i no discriminació. • Conductes discriminatòries poden ser falta molt greu (multes de 10.000 a 100.000 €), tot i el buit específic sobre alletament. Clau social • Cal regulació i educació/reeducació social per normalitzar l’alletament en públic. 4) Debat social: cos femení, ciutat i cures Sexualització del cos femení • Predomina una mirada sexualitzadora sobre el pit femení que invisibilitza la seva funció alimentària. • Censura a xarxes del pit femení vs normalització del masculí: doble estàndard. Dret a la ciutat i espais públics • Ciutats dissenyades per a vides individualitzades, poc pensades per a cures i famílies. • L’alletament en públic és encara poc visible, i per això sorprèn i es penalitza socialment. Treball, permisos i espais amigables • OMS: alletament exclusiu 6 mesos; permisos de maternitat de 16 setmanes — desencaix estructural. • Dones que s’extreuen llet en lavabos: espais no higiènics ni amables; calen zones d’alletament dignes en feines i equipaments. Idea força • On no arribi el sentit comú, cal regulació que garanteixi drets bàsics de cura i alimentació infantil.

  • Memòries de xocolata, IA Cerebro i llibres d’estiu - episode art
    55'

    Panorama del programa "Obrim la finestra de lectura d’estiu" — el fil conductor del programa connecta cultura i tecnologia: memòries olfactives i socials amb Ramon Solsona, IA aplicada a salut mental amb Cerebro, i dues propostes literàries de l’editorial L’Ela Geminada. Idees clau • Llibre de Solsona: memòries amables de la infantesa al “carrer de la xocolata” (fàbrica de ColaCao), amb focus en la memòria sensorial, la vida veïnal dels 50-60 i una crítica explícita al franquisme. • Cerebro: diadema tipus smartwatch del cervell (EEG + IA) que llegeix estats cognitius en temps real, amb aplicacions clíniques, domèstiques i de neuromàrqueting. Origen en el neurofeedback i objectiu de democratitzar la tecnologia. • Ela Geminada: dues lectures potents per l’estiu: la novel·la epistolar Estimat Miquel (Natàlia Ginzburg), sobre incomunicació i identitat, i Vent de Grop (Aurora Bertrana), una crítica premonitòria al boom turístic a la Costa Brava. Entrevista: Ramon Solsona — “El carrer de la xocolata” Unes memòries amb to lluminós (sense nostàlgia embafadora) • Llibre autobiogràfic i coral (quatre germans), organitzat per temes: casa, escola, barri, veïns, genealogia. • To amable i fins divertit, però amb trams d’indignació quan aborda el franquisme. El poder de la memòria sensorial • L’olor de xocolata del barri (fàbrica de ColaCao) i la memòria dels sentits (menjar, música, olors) com a arxiu emocional potent. • Contrapunt: normalització de l’olor per proximitat — com viure al costat de la via i deixar de sentir els trens. Vida quotidiana: dels 50 als 60 • Veïnatge-poble a Barcelona (Gràcia): portes obertes, ajuda mútua, cobradors a domicili. • Pre-televisius: ràdio, jocs al carrer, TVOs; revolució dels primers electrodomèstics (rentadora, nevera) i del paper higiènic “400 hojas (l’elefante)”. • SEAT 600 i societat de consum: mobilitat, turisme, obertura mental. Gènere i educació: una bretxa íntima • Divisió nena/nen “des del bressol”: la germana, relegada a “labors”, després brilla a Belles Arts — itinerari desigual dins la mateixa llar. • Lectura crítica de rols domèstics assignats i del biaix educatiu. Arrels i atzar • Migració interior cap a Barcelona i gratitud als avantpassats pencaires. • Casualitats vitals que determinen existències i carreres; escepticisme amb el “destí”. Contra el franquisme, sense mitges tintes • Declaració d’intencions: llibre benigne, “excepte quan parlo del franquisme, que ho faig amb ràbia”. Prohibició del català, himnes imposats, paràsits del règim. Vida adulta: pèrdua i recuperació de la frescor • Bufetades i desenganys com a mestres de realisme; possible recuperació de l’alegria amb salut i perspectiva. "Som pre-televisius" / "Tots som fills de l’atzar" / "Excepte ara que ho faig amb ràbia" IA i salut mental: Cerebro (diadema EEG + IA) Què és • Una diadema que llegeix l’activitat cerebral (tipus pulsòmetre del cervell) i la connecta a IA per processar dades en temps real. Per a què serveix • Clínic: estat cognitiu de persones en coma o que no poden comunicar-se; proves per traduir estats a veu (sí/no/dalt/baix/cansament…). • Domèstic: app vinculada per meditació, estrès i autoconeixement. • Empresa: neuromàrqueting ràpid i eficient (reduint estudis de mesos i 50-60k€ a hores i costos molt menors). Origen i visió • Neix de l’experiència d’ansietat del fundador i del neurofeedback tradicional (lent i car). Objectiu: democratitzar l’accés i fer-lo àgil i assequible. • Cas pràctic: l’economista Marc Mas incorpora rutines de l’app i reporta reducció d’estrès i nervis i millor centrament. • Full de ruta: validació clínica imminent (centres mèdics/psicològics) i després verticals domèstics i empreses. "La IA ha arribat per quedar-se; qui no s’hi pugi, tindrà problemes". L’Ela Geminada: dues lectures per l’estiu Estimat Miquel — Natàlia Ginzburg • Novel·la epistolar polifònica (com un “xat” de cartes): mare, germans, amistats… • Miquel és el centre invisible: un jove que marxa de Roma a Londres (ombra de merders polítics), definit per la mirada dels altres i pels llibres que demana. • Temes: incomunicació, desconnexions de to i sentit, ghosting familiar, identitat vacil·lant. • Estil Ginzburg: clar, directe, “aixut”, accessible però amb fondària emocional. • Edició: recuperació de la traducció de Teresa Muñoz (2008), revisada; negociació de drets i cura editorial explicats breument. Vent de Grop — Aurora Bertrana • Radiografia crítica (1967) de l’arribada del turisme a la Costa Brava (la “Cala”, eco de l’Escala): impacte en llengua, oficis, terra i costums. • Trama: pescador que s’enamora d’una turista anglesa; metàfora d’una relació asimètrica (fascinació, pèrdua i desengany). • Subtext: de la censura de “Cendres” a una falsa “novel·la rosa” que amaga crítica social (macho ibérico, topless, lloguer d’habitacions, inflació del sòl…). • Anecdotari: adaptació fílmica lliure (“La larga agonía de los peces fuera del agua”) que l’autora no reconeix; vincle amb Víctor Català (impuls a “la novel·la de l’Escala”). Problemes d’ahir que són els mateixos d’avui, amb una altra careta. Conclusions ràpides • Lectura d’estiu amb suc: memòria intimista (Solsona) i clàssics vigents (Ginzburg, Bertrana). • Tecnologia amb propòsit: Cerebro porta l’EEG i la IA a clíniques, llars i empreses. • Fils temàtics comuns: comunitat i llengua, canvi tecnològic i social, (in)comunicació, atzar i desencant.