episodis

Resum executiu Episodi amb quatre blocs principals: una editorial sobre l’“energia social” i el FOMO, una entrevista d’alt nivell amb el periodista Marc Marginedas sobre el seu llibre «Rússia contra el món», una secció de jocs en català amb el nou títol Jurassic Zoom i, finalment, una conversa amb la il·lustradora Maria Picassó sobre «150 anys en veu de dona». L’emissió inclou pauses informatives i una reemissió de la secció del joc al tram final. Punts clau • Editorial: Invitació a cuidar la nostra “bateria social” i a gestionar el FOMO amb silenci i límits sans. • Rússia contra el món (Marc Marginedas): Diagnosi contundent del règim de Putin com a estat-màfia, crítica a la inacció d’Occident des de Txetxènia i Síria fins a Ucraïna, i crida a la dissuació i la resiliència europea davant la desinformació i la infiltració. • Joc en català – Jurassic Zoom: Joc familiar de dinosaures amb cartes transparents i daus que descobreixen espècies al taulell; mecàniques d’“espiar”, protegir i robar cartes, i esdeveniments de meteorit. • 150 anys en veu de dona (Maria Picassó): 101 retrats il·lustrats de dones clau de la música, procés creatiu amb sinestèsia visual del so, criteri de selecció amb pes artístic i social, i llista de 500 cançons amb codi QR. Temes principals Editorial: Energia social i FOMO • Reflexió sobre l’“energia social” com a recurs limitat: agenda plena vs. necessitat de silenci i desconnexió. • Crítica al FOMO i als deures socials permanents (xats eterns, ser a tot arreu). • Missatge: prioritzar on invertim la nostra bateria social i permetre’ns “apagar” per recuperar-nos. Entrevista — Marc Marginedas: «Rússia contra el món» • Arrencada biogràfica i marc del llibre: l’arribada de Putin i els atemptats de falsa bandera com a punt d’inflexió. • Inacció d’Occident: de Txetxènia (100–150k morts) a Síria (desplaçaments massius i armes químiques) i Crimea/Donbass; això empodera el Kremlin. • Diferenciar russos vs. Kremlin: desig de pau majoritari però societat traumatitzada i sense percepció d’agència. • Ressentiment de Putin (trauma Dresden/Mur de Berlín) i viratge militarista; paral·lels limitats amb l’Alemanya nazi (educació militarista, exaltació del 9 de maig). • Rússia com a estat-màfia: fusió crim-organitzat/estat; casos com Gennadi Petrov i influències polítiques; justícia instrumentalitzada (Bastrikin) i causes fabricades. • Dissidència: valentia i alt cost (Navalni, enverinaments, FSB a hospitals); tradició de persecució exterior (cas Trotski/Mercader). • Guerra híbrida i infiltració: compra de periodistes, polarització deliberada; necessitat de resiliència informativa a Europa. • Resposta occidental: cal unitat, coherència i dissuació; l’OTAN com a element clau per evitar noves agressions; entendre que el règim interpreta concessions com a feblesa. • Apunts personals: segrest per l’EI i presència de russòfons al califat; el llibre com a “alliberament” i el seu impacte inesperat en vendes. "Si hi ha un líder capaç de matar la seva pròpia gent per assolir un objectiu polític, el problema és molt més profund del que volíem veure.” "La història no es repeteix, però reverbera: els mecanismes de propaganda i militarització recorden patrons del segle XX.” "L’única forma de parlar amb aquest règim és la dissuasió; les mans esteses s’interpreten com a feblesa.” Secció de jocs — Jurassic Zoom (en català) • Joc familiar d’observació i set-collection ambientat en dinosaures: famílies d’herbívors, voladors i carnívors. • Mecànica clau: làmines transparents que simulen núvols/vegetació; amb els daus destapes capes per “fer fotos” (capturar cartes de dinosaures). • Accions: intercanviar o robar cartes, protegir-les girant-les, i gestionar el meteorit (pèrdues d’accions o cartes). • Components: 2 taulells a doble cara (4 escenaris). Condicions de victòria segons nombre de jugadors (x cartes per família). Llibres — Maria Picassó: «150 anys en veu de dona» (Anderroc Llibres) • Projecte co-creat amb Jordi Novell: 101 retrats de dones que han marcat la música (de Mistinguett fins a La Musca). • Procés creatiu: selecció per sorteig d’una llista llarga, documentació (vídeos, discografia) i traducció visual del so via sinestèsia (colors/angles/energies). • Reptes i fites: Shakira com a caricatura més complexa; Dusty Springfield entre les preferides; timeline de treball des de l’abril passat. • Valor afegit: criteris de rellevància social (antiracisme, feminisme, gèneres pioners) i playlist de 500 temes via QR (Spotify, aviat Tidal). • Gira i presentacions: Barcelona (amb Elisenda Roca), Girona (Llibreria 22), i noves dates al Maresme i arreu. Cites destacades "Rússia és un estat-màfia: fusió entre crim organitzat i institucions.” "Europa necessita resiliència davant la manipulació i la infiltració.” "A Jurassic Zoom, destapar una capa i ‘clic’: la foto del dinosaure és teva.” "Intento dibuixar la textura del so: vermells i angles per a l’energia; difusos per a la suavitat.” Conceptes clau • Atemptats de falsa bandera: operacions encobertes per justificar accions polítiques/militars. • Estat-màfia: simbiosi entre poder públic i crim organitzat. • Dissuació: capacitat militar/política per evitar agressions. • FOMO: por de perdre’s alguna cosa; motor de sobreexposició social. • Sinestèsia aplicada a la il·lustració musical: traduir so a formes i colors.

Panorama general Episodi plural que combina reflexió cultural, testimoni vital i agenda local. Destaca: Entrevista a Ismael Javé, jove artista emigrant que converteix el dolor en llibertat amb l’exposició “Ocells sense ales”. 40 anys dels Quaderns de la Revista de Girona: història, mètode i reptes d’una col·lecció clau per a la memòria local i el territori. Música en viu: Nito Figueres reinterpreta The Beatles al piano en “The Beatles en blanc i negre”. Obertura: memòria i banda sonora vital Records, cançons i llocs • L’inici del programa evoca com la memòria es reactiva amb petites espurnes: l’art i la música com a detonants de records. • Referències musicals i locals: Espencat, la pluja d’estels i el Pla de Martís (Banyoles) com a espai d’astronomia sense contaminació lumínica. • Conversa amb Arnau Vila sobre gustos musicals: rock en català (Sapo, Quits), dance, i clàssics com Serrat o el programa “El Jardí de l’Ànima”. “Aquella banda sonora que ens ha acompanyat durant tota la vida en diferents capítols.” Entrevista a Ismael Javé: “Ocells sense ales” — art per transformar el dolor Orígens i migració • Ismael arriba a Europa amb 11 anys per qüestions de salut (diabetis) i limitacions del sistema sanitari al Marroc. Passa per Alemanya (cases d’acollida) i Holanda (model d’acollida mixt) abans d’arribar a Girona (2018) via Madrid. • Enfronta soledat, barrera idiomàtica i crisi de salut mental (diagnòstic posterior de TLP). Relata un ingrés psiquiàtric als 12 anys que el marca profundament. “Con la pintura y con el papel y con el lápiz he encontrado mi padre, mi madre, mis hermanos.” L’art com a refugi i denúncia • Comença a dibuixar “plorant”, buidant tristesa i ràbia al paper. Les obres aborden temes com abús sexual i maltractament familiar — experiències viscudes i sublimades en pintura. • Exposició actual: “Ocells sense ales” al local social de l’Associació de Veïns de l’Eixample (Girona), fins al 19 d’octubre. Temes: silenci, identitat i resiliència. • Primera exposició (Girona, centre cívic): catarsi amb la presència de la mare, tot i reticències d’alguns familiars per motius religiosos. Vida artística i perspectives • Dia a dia entre dibuix, lectura de filosofia, cant (jazz, blues, clàssica) i interpretació (castings; agència). • Barcelona com a espai d’oportunitats, però el cor és a Girona. Proper pas: portar l’exposició a Barcelona. • Sobre la condició migrant: el relat no és un “plus” ni un “hàndicap”, sinó una història per compartir i humanitzar l’acollida dels menors. “Bàsicament mereixen amor i abraçades.” 40 anys dels Quaderns de la Revista de Girona (amb Rosa Maria Gil) Naixement i context (1985) • Impulsats en el clima de recuperació local i patrimonial post-1979. Figures clau: Modest Prats (idees) i Jaume Fabre (direcció inicial). • Col·lecció editada per la Diputació de Girona, enfocada a tot el territori (no només Girona ciutat). Model editorial i continuïtat • Estructura molt definida: 37 capítols (fins a 43 amb apèndixs), extensió acotada i 3 fotografies per unitat. • Continuïtat de 40 anys amb evolució de disseny i color, però mantenint la idea troncal — una singularitat a Catalunya. Temes, mètode i impacte • Dues branques: monografies locals i guies temàtiques. Exemple: aviació a les comarques gironines (pioners, camps esportius i comercials, Guerra Civil). • Selecció d’autors per convocatòria anual o encàrrec directe a especialistes (p. ex., Manuel Forcano revisant el primer quadern sobre els jueus amb enfoc de càbala). “És que per entendre la Guerra Civil, l’has d’entendre a escala local.” Reptes de present i futur • Equilibri territorial: cobertura al ~70% dels pobles; el Gironès està infrarepresentat. • La Cerdanya: unitat històrica dividida administrativament (Girona, Lleida i Catalunya Nord). Proposta de coedicions interinstitucionals per cobrir-la sencera. Activitat imminent • Conferència i conversa a la Biblioteca Carles Rahola (al programa se’n diu “Carla Raola”): dimarts, 7 d’octubre, 18 h. Música: The Beatles en blanc i negre (Nito Figueres, piano) El projecte • Concert: dissabte 11 d’octubre, 22 h, Sunset Jazz Club (Girona). Relectura íntima i pianística del llegat Beatles. “Estimo els Beatles.” Origen i trajecte • Inici de l’afició: adolescència, amic Ricard Santaló i l’Àlbum Blanc. • Treballs previs: disc “White Pepper” (2017), fusió de l’Àlbum Blanc i Sgt. Pepper. • Gènesi del nou format: idea de Ramon Moreno (Beatles Weekend de l’Estartit) després d’un homenatge a Josep Maria Francino (periodista i col·leccionista Beatles). Repte musical • Traslladar cançons eminentment de guitarres a piano: síntesi d’harmonies, riffs i textures per conservar el “reconeixible” i aportar una mirada pròpia. “M’hi vaig enganxar d’una manera brutal.” Informació pràctica • Exposició “Ocells sense ales”: fins al 19 d’octubre al local social de l’Associació de Veïns de l’Eixample (Girona). • Quaderns de la Revista de Girona (40 anys): acte a la Biblioteca Carles Rahola — dimarts 7 d’octubre, 18 h. • Nito Figueres – The Beatles en blanc i negre (piano): dissabte 11 d’octubre, 22 h, Sunset Jazz Club (Girona).

Resum de l’episodi Editorial i actualitat • Context i to: conversa arrencant amb la “flotilla” i les manifestacions arreu del país, en clau crítica però esperançada sobre la capacitat de mobilització. • Idees fortes: - La mobilització al carrer torna a ser possible si “crema l’espurna”. - Crida a una protesta més sostinguda: “Hauríem d’estar cada dilluns, dimecres i divendres als carrers”. - Mirada al present des del record del 3 d’octubre (8 anys després) i dubtes sobre el sentit i els límits de “trencar relacions” amb Israel. “Encara poden passar coses al carrer.” Cinema: estrenes i recomanacions (amb Gep Soler) Destaquen • The Smashing Machine (dir. Benny Safdie) — Dwayne Johnson en clau seriosa, biogràfica, sobre un lluitador que transita de la lluita olímpica a les arts marcials mixtes (UFC), amb Emily Blunt. - Punt clau: gir de prestigi per a Johnson, bones crítiques a festivals. • Estrany riu (Strange Riu) — Òpera prima de Jaume Claret Moixart. Viatge familiar pel Danubi que esdevé relat d’iniciació d’un adolescent (sexualitat, identitat, desig de viure) amb mirada contemplativa. - Sessions a Girona i: col·loqui amb el director al Cinema Truffaut dijous 9/10 a les 19:30. • Adorable (Noruega, òpera prima) — Retrat emocional i íntim d’una dona amb quatre fills que encara una ruptura i es qüestiona com es relaciona amb els altres segons l’emoció (ràbia, amor, alegria). Apunts de cinefília • Traca Nolan: comentari d’Oppenheimer (molt bona) i debat sobre muntatges amb línies temporals (Tenet, Memento). • Filmoteca Truffaut: cicle François Truffaut i anècdota sobre la traductora enamorada a l’entrevista amb Alfred Hitchcock; focus en La peau douce i els seus triangles sentimentals burgesos. Òpera a Girona 2025-26 (amb Joan Manel Barceló, Amics de l’Òpera) Punts clau de temporada • Presentació dilluns 6/10 a les 19:00 a l’Aula Magna (Casa de Cultura). • Eixos de programació: - Concurs de joves cantants (4a ed., març). - Sortides al Liceu (a Girona només es representen 2 òperes al Teatre Municipal). - Entitat d’utilitat pública: obre la porta a sponsors i avantatges fiscals per a socis. - Viatge a París (desembre) per veure Tosca (amb un tenor de primer nivell) i, si es pot, visitar la Notre-Dame reoberta. - Projeccions comentades al Casino de Girona i possible tertúlia posterior. Girocòmic: còmics, manga i comunitat (amb Albert Terres i Sergi Giró) El saló (Palau de Fires, 11–12 d’octubre) • Aula Podcast amb gravacions en directe i interacció amb públic familiar. • Exposició homenatge a Ibáñez (porta d’entrada ideal per a noves generacions). • Convidat top: Jorge Fornés (DC) amb signatures i xerrades. • Espai One Piece i xerrada dedicada (auge pel retorn via 3XL en català). • Cosplay en auge: passarel·la, artesania de vestuari, i “economia de perruques”. Lectura i mercat • Els còmics com a porta d’entrada a la lectura infantil i juvenil. • Manga i còmic s’alimenten mútuament: l’important és generar l’hàbit lector. • Termòmetre del sector: volum de novetats (DC/Marvel/independent), eufòria post-salons i risc de “bombolla” en alguns segments. Què faran al saló • Podcast especial sobre supergrups de DC (JLA, JSA, Suicide Squad, Doom Patrol). • Presentació d’un llibre-joc (estil Tria la teva aventura) d’Edicions en Sec. Tancament musical • Comiat amb clàssic dance del 2007: “Em poses a cent” (veu de “Xana Blu”) i dedicatòria a Carles Pintiado.

Panorama general de l’episodi Un magazín molt complet on conflueixen tres eixos principals: Literatura i misteri històric amb l’entrevista a Jaume Clotet sobre La Calavera de l’Apòstol, la segona entrega d’una trilogia de novel·la històrica d’acció. Geopolítica en calent amb Marc Marginedes, que presenta el llibre i la xerrada “Rússia contra el món”. Ciutat i bicicleta amb l’estrena de la secció mensual “Girona pedala” de Mariona Ferrer, centrada en la mobilitat ciclista quotidiana i l’activisme local. Al voltant, hi trobem l’editorial d’obertura sobre absentisme vs precarietat al mercat laboral, tocs d’humor de magazín, promos i interludis musicals. Editorial i to de magazín Obertura punyent: feina, precarietat i paraules de moda • Idea clau: contraposició entre el relat de la patronal sobre l’absentisme i la resposta sindical sobre la precarietat. • Crítica a les “anglesades” del moment: co-living (“la forma guai de dir que no et pots permetre un lloguer”) i job jumping (“saltar de feines per la precarietat”). • Subtext generacional: la llibertat personal vs el compromís laboral a llarg termini. “Només cal recordar que el co-living no deixa de ser la forma guai de dir que no et pots permetre un lloguer.” Tertúlia lleugera i agenda • Conversa distesa amb Arnau Vila (Escolania, Halloween, rutes de fires: All de Cornellà del Terri i Aigua de Caldes de Malavella). • Avanç de continguts del programa: Jaume Clotet, Marc Marginedes, Mariona Ferrer. Llibres i misteri històric: Jaume Clotet i “La Calavera de l’Apòstol” La trilogia que no estava prevista • El gran èxit del primer llibre (Premi Josep Pla) impulsa una trilogia no planificada. • Pressió per l’alt nivell del debut; sorpresa i feedback consistent que “el segon és millor que el primer”. • Estil marcat pel periodisme: frases curtes, ritme àgil i claredat. “Hi va haver un moment que vaig pensar: m’està sortint millor el segon que el primer.” El marc històric i el motor narratiu • L’origen: la llegenda que les restes de l’apòstol Sant Pere serien a Sant Pere de Rodes, no a Roma. • Trama: robatori a l’Empordà i segon robatori a París; els protagonistes (un monjo de Montserrat i una mossa d’esquadra) activen una recerca que combina història, bíblia, misticisme i acció contemporània. • Autoconclusiu: es pot llegir sense el primer, tot i que es perd context. Recerca, versemblança i respecte • Recerca minuciosa per no inventar el que es pot comprovar: comissaria de Les Corts (ubicacions reals), detalls mèdics, protocols. • Assessorament d’un capellà per evitar tòpics i no ofendre; amistats creients (fins i tot de l’Opus) s’han sentit “respectades”. • Anecdota clau: l’abat de Montserrat avala la cultura d’obertura del monestir. “Benvingut tot el que es faci… volem que Montserrat formi part del paisatge.” El tercer volum i el repte d’una trilogia • El tercer llibre arribarà per Sant Jordi; manuscrit a punt d’enllestir. • Reptes d’arquitectura narrativa: deixar fils oberts per al tancament sense frustrar el lector del segon. • Gira de presentacions arreu: voluntat de descentralitzar (no tot passa a Barcelona). Rússia, el Kremlin i la seguretat europea: conversa amb Marc Marginedes El llibre i la tesi • Presentació de “Rússia contra el món: més de dues dècades de terrorisme d’estat, segrestos, màfies i propaganda”. • Distinció clau: russos vs Kremlin; l’amenaça és el règim, no la gent. • Europa, “sola” davant Rússia i uns EUA menys previsibles. “El Kremlin és, ara mateix, una amenaça. Europa ha d’entendre com funciona.” Mètodes proscrits i objectius • Menys conegut: ús de màfies russes i instrumentalització del terrorisme. • Objectiu geopolític: un ordre “sense normes” on les grans potències imposen la seva voluntat (eco del segle XIX). • Potenciació d’extremismes a Europa (principalment extrema dreta; també casos d’extrema esquerra) per desestabilitzar. Girona i la xerrada • Xerrada a la Biblioteca Ernest Lluch (dissabte, 12 h), activitat gratuïta. • Complicitats gironines i invitació a passar pel estudi en una propera visita. Girona pedala: mobilitat ciclista quotidiana amb Mariona Ferrer Declaració d’intencions • Girona, capital ciclista del sud d’Europa, però cal parlar de pedalar com a transport i no només de ciclisme esportiu. • Sintonies i homenatge a Xesco Boix per reivindicar la bicicleta com a eina cívica, cultural i sostenible. Experiència personal i dades • 3 anys, 7.500 km per Girona amb una cargo bike long-tail portant els fills: “és el nostre cotxe”. • Cap de setmana, modalitat gravel i comunitats com Girona Gravel Girls (més de 300 dones). De la història de la bici al present gironí • De la Draisina (1818) a la bicicleta moderna (cadena posterior, 1885, John Kemp Starley). • Girona: irrupció del ciclisme professional i tecnologia puntera; però el repte és traduir-ho en més gent pedalant cada dia. Activisme, polítiques i comunitat • L’activisme neix de la vulnerabilitat: carrils bici millorables, estigmes i convivència complexa amb trànsit i ciclistes ràpids. • Crítica a les limitacions de pas en Força/Argenteria (Barri Vell): s’obliga a baixar de la bici mentre circulen vehicles de càrrega i descàrrega. • Implicació a Mou-te en Bici i creació de xarxa de famílies amb cargo bikes (pedalada familiar, test de models). • Objectiu: conciliar esport i mobilitat quotidiana, i normalitzar la bici com a transport intergeneracional. “La gran pena és que el fenomen ciclista no es tradueixi en més gent movent-se en bicicleta cada dia.” Properes entregues de la secció • Focus en la revolució de les cargo bikes: models, costos, dubtes freqüents i com canvien la logística familiar. Interludis i tancament • Identificacions d’emissora, promos informatives i interludis musicals (“Camins”, “La bicicleta”). • Ritme de magazín que cus els tres blocs temàtics amb to proper i dinàmic.

Resum general • Editorial inicial amb mirada crítica: referència al 1 d’Octubre (“Avui no hauria de ser laborable…”) i una crida als límits i al sentit comú arran d’un vídeo enregistrat sense consentiment a un parc infantil a Girona. • Llibres: entrevista profunda amb Núria Esponellà sobre “Amb els pits a l’aire” —una no ficció íntima sobre el procés de càncer de mama, el treball mental i l’aprenentatge vital. • Comunitat i gènere: presentació del taller intergeneracional “Retallem les violències” (majors de 60) amb collage i l’iceberg de les violències, en connexió Girona–Guatemala. • Societat i economia: conversa sobre habitatge a Girona amb una Personal Shopper Immobiliària: rol, tendències de mercat, preus, hipoteques, obra nova vs. segona mà i burocràcia. Entrevista: Núria Esponellà – “Amb els pits a l’aire” Temes clau del llibre i del procés personal • L’obra més personal de l’autora: naix de quaderns íntims durant el tractament; l’editorial hi veu valor per ajudar altres persones. • Títol amb doble lectura: literal (proves, radioteràpia) i metafòrica (despullar-se emocionalment). • Canvi d’hàbits mentals: passar de la por i la preocupació a la confiança i la salut; presència, “ara i aquí”, reduir la culpa i el judici intern. • Suport i xarxa: amistats com a pilar; comunicar amb serenitat per no traslladar angoixa. • Entorn vital: natura, caminar, meditació; l’ús d’eines internes per gestionar el soroll mental. Metodologies i teràpies complementàries • Meditació i consciència per detectar i reorientar el diàleg intern. • Acupuntura (component físic i energètic) i biodescodificació cel·lular (com a lectura personal del detonant emocional). • Tallers d’escriptura terapèutica (Encolliga): compartir, no imposar. Missatges destacats • Felicitat com a estat de pau i tranquil·litat interior (no “happy flowers”). • Autenticitat vs. màscares i sucedanis (pantalles, addiccions): cal estar arrelats al propi jo profund. • Motxilla lleugera i confiança en la grandesa de l’ésser humà; protegir-se del bombardeig de negatives per mantenir la vibració personal i poder donar als altres. “Em focalitzaré amb la salut.” “La felicitat és un estat de pau i de tranquil·litat interior.” “Si et preocupes, enfonses l’altre; acompanyar és diferent de preocupar-se.” Taller: Retallem les violències (majors de 60) Què és i per a qui • Taller gratuït, intergeneracional, continuació d’una línia iniciada amb joves (16–22) i en paral·lel a Guatemala. • Impulsat per Kemonik amb l’Associació Cultural La Noia del Monyo; suport de l’Ajuntament de Girona. Metodologia • Marc de l’iceberg de les violències: identificar senyals invisibles (sota l’aigua) per prevenir l’escalada. • Art i collage per expressar vivències i testimonis anònims (+100) d’homes i dones (16–84 anys) de Girona i Guatemala. • Objectiu de materialitzar resultats pel 25N (fanzine/exposició) i crear recurs educatiu de continuïtat. Per què majors de 60? • Col·lectiu sovint invisibilitzat en sensibilització; poden ser agents de canvi en famílies i comunitats. “L’art permet entrar en temes que d’una altra manera no podries.” Habitatge a Girona: claus del mercat 2025 El rol de la Personal Shopper Immobiliària (PSI) • Representa el comprador (no el venedor): avaluació de viabilitat, cerca acotada, filtratge i negociació professional. • Benefici per a totes les parts: menys visites improductives, processos més nets, informació alineada. Estat del mercat i tendències • Activació moderada: més consciència de preus realistes per part de venedors i APIs; oferta d’hipoteques més competitiva. • Poc producte i demanda focalitzada: quan el preu “quadra amb el mercat”, es ven. • Girona: obra nova amb certa tracció; segona mà condicionada per expectatives de preu dels propietaris. Preus, finançament i cicles • Tot és més car (context general): preus tendiran a mantenir-se si s’ajusten al valor de mercat. • Record històric: encara hi ha operacions per sota de pics de la bombolla anterior —indicador de dessubstanciació d’aquells excessos. Burocràcia i seguretat jurídica • Tràmits a Catalunya (cèdula d’habitabilitat, certificat d’eficiència energètica, etc.) com a garantia per al comprador; no excessivament feixucs. “Els preus han d’ajustar-se al que el mercat demana; si quadren, es venen.”

El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona

Resum general Episodi magazine d’Els Quatre Rius (Girona FM) amb un recorregut per cultura, economia i música. Les peces centrals són: l’arribada del cicle Vesperades, música als Ateneus, a les comarques gironines, un bloc d’economia i mercat laboral (amb Marc Mas Mitjà i Pujol) que tracta de preus, jornada de 37,5 hores, i l’efecte “trinquete”, i una entrevista musical a les artistes Ieri i Mel pel seu remix de Protagonista. Punts clau • Girona, 7a capital més cara: queixes pel fort encarit del dia a dia (compra, bars, lloguer), amb escepticisme que els preus tornin a baixar. • Vesperades als Ateneus (de Ponent a Girona): aposta per talent emergent i quilòmetre zero en espais de petit format (50-60 persones), una manca estructural al país. • Economia: debat sobre la jornada de 37,5 h (impacte en productivitat), cistella i béns de demanda inelàstica, i mercat laboral (cas de la Júlia, que canvia fisioteràpia per escombriaire per condicions i estabilitat). • Efecte “trinquete”: quan els preus pugen per un xoc (ex. oli d’oliva), no tornen al nivell anterior encara que el xoc es relaxi. • Música: Ieri x Mel expliquen el procés creatiu, el missatge de “Supergirl power” i referents pop (Tini, Emília); comparteixen entrebancs de rodatge i aprenentatges mutus. “No hi ha res més permanent que una mesura temporal del govern” — sobre l’efecte trinquete i l’estabilització de pujades. Cultura i música: Vesperades als Ateneus Què és i per què ara? • Cicle replicat de Ponent a Girona per Casa de la Música i la xarxa d’Ateneus. • Objectius: - Donar veu al talent emergent amb repertori propi. - Enfortir la cultura de proximitat i el quilòmetre zero. - Reconnectar públic i artistes en formats íntims (50-60 places), un graó clau que escasseja. • Selecció d’artistes: - Prioritat a relació amb el territori gironí i repertori propi. - Base en convocatòries d’ajuts de Casa de la Música (200+ propostes/any a Girona). - Noms que surten: Judit Jaquet, Foresta, Loet, Arar, Pau Brugada, David Mauricio… • Valor afegit: - Posa l’accent en la manca d’espais petits i anima els Ateneus a programar a mida de la seva comunitat. - Efecte trajectòria: veure artistes “quan érem quatre gats” i després creixen cap a festivals. Calendari destacat (Girona) • Foresta — Casino de Tortellà. • Pau Brugada — (Platja d’Aro) “el Caf”. • 2 nov — David Mauricio — La CATE (Figueres). • 8 nov — Luet — Ateneu Republicà (Bescanó). • 15 nov — Arar — Casino de Campdevànol. • 22 nov — L’Anunt — Ateneu 24 de Juny (Girona). Economia i societat (amb Marc Mas Mitjà i Pujol) Girona FC: símptomes i decisions • Sensació de projecte encallat: poques victòries en molts partits, fitxatges tardans i sortida de peces clau. • Debat sobre continuïtat de l’entrenador: pressió si no arriben triomfs imminents. Jornada de 37,5 hores: promesa, fre i arrel del debat • La mesura topa amb falta d’acord (Junts) i queda aturada temporalment. • Clau econòmica: mantenir la mateixa productivitat en menys hores. Si no, costos i preus poden pujar. Cistella i preus a Girona • La compra diària es ressent: béns bàsics són de demanda inelàstica — - Si necessites oli o llet, els compres igualment tot i que pugin. Mercat laboral: el cas de la Júlia i la brúixola vital • Júlia, de fisioteràpia a escombriaire: tria impulsada per sou, estabilitat i qualitat de vida. • Símptoma d’un mismatch entre formació finançada i oportunitats reals: risc de fuga de talent o reorientacions forçades. Efecte “trinquete” i preus enganxosos • Exemple: oli d’oliva encareix menús; quan baixa una mica, el preu del plat no recula. • Idea força: pujades temporals (govern o mercat) tendeixen a permanentar-se. Música: Ieri x Mel — Protagonista (Remix) La col·laboració • Punt de partida: donar protagonisme i empoderament (“sigues la protagonista de la teva vida”). • Estil: pop-electrònic amb vibra 2000s, referents Tini i Emília. • Missatge: Supergirl power — creure-t’ho per ser-ho. Procés creatiu i rodatge • Cada artista manté la seva essència en melodies, arranjaments i lletra; bon encaix sense concessions traumàtiques. • Entretinguts contratemps de videoclip (focus que s’apaguen, decorats que deixen marca) — perseverança DIY d’artistes emergents. Aprenentatges • Intercanvi de criteri de composició (Ieri) i energia/impuls (Mel). Complicitat personal que facilita el treball.

Panorama del capítol • Divendres 26 de setembre de 2025, a “Els Quatre Rius” (Girona FM). Obertura amb una reflexió sobre la solidaritat i el treball en xarxa: com evitar que l’ajuda estigui tenyida d’egocentrisme i posar el focus en el bé comú. Cinema amb Jep Soler “Coses rares”: El Vengador Tóxico (reboot) • Icona de sèrie Z dels 80-90 (productora Troma): gore, sexe, ciència-ficció i excés. • Nova versió “actualitzada” que, segons s’explica, és un fracàs de taquilla i de crítica. La nostàlgia no hi juga a favor. • Lectura crítica: voler fer-la més “woke” dilueix l’ADN desacomplexat de l’original. Estrena destacada: Una batalla tras otra (Paul Thomas Anderson) • Dirigeix Paul Thomas Anderson; protag. Leonardo DiCaprio, possible presència de Benicio del Toro i d’altres estrelles. • Basada en una novel·la de l’autor de “Puro Vicio” (univers de moviments radicals dels 70). • Trama: un policia persegueix antics membres de bandes que ara són pares i arrosseguen el seu passat. DiCaprio, passat de voltes i en mode premis. • Es presenta com la gran estrena als cinemes locals (Cinemes Odeon). Terror: The Strangers 2 (Renny Harlin) • Record del títol original (2008) amb Liv Tyler: terror subtil de casa assetjada. • Remake de 2018, fluix; ara arriba una seqüela també poc prometedora. • Perfil de Renny Harlin: director irregular però d’entreteniments memorables (La isla de las cabezas cortadas, Die Hard 2...). Truffaut i el Trufó (cinema d’autor a Girona) • “Los lazos que unen” (França): veïnatge, cura compartida i tribu escollida; drama emocional i “típicament francès” que “agradará a tothom”. • Cicle François Truffaut: projecció de “Jules i Jim”, peça icònica sobre amor i amistat. • Petit Trufó (diumenges, 12 h): “Un vaixell al jardí”, animació europea en català; temes de paternitat, amistat, guerra i nostàlgia. Jocs de taula amb Pau Regincós Slides (Mevo Ediciones) • Joc de cartes “pisciner” (2–6 jug., +7 anys), ràpid d’explicar i portàtil. • Components: 100 cartes (10 números × 10 colors). Setup: quadrícula 4×4 per jugador. • Mecànica clau: triar carta comuna i desplaçar fileres/columnes per encaixar-la (slide), no només emplenar el forat. • Objectiu: fer el mínim de punts. Les cartes amb número idèntic en contacte s’anul·len (0 punts). • Ritme àgil i addictiu; ideal per jugar per fases fins a un llindar de punts. Cultura popular: Colla Gegantona Pericot (Escola Pericot) • Iniciativa familiar nascuda d’infants aficionats a la cultura popular. Recuperen imatgeria en desús de l’escola. • Imatgeria: la gegantona Periganta (obra d’un pare artesà, vinculat a gegants/capgrossos de Girona) i el Pericot (capgròs). • Suport de l’escola: espais d’assaig i magatzem. Assajos transgeneracionals amb seccions d’imatgeria i percussió. • Reptes: adaptar dinàmiques a edats diverses; sorpresa positiva en els primers bolos (fires de Girona) malgrat tenir infants molt petits. • Futur: créixer en famílies, consolidar el grup d’adults de percussió i esdevenir referent per a altres escoles. Amor en Sintonia amb Clàudia Ramírez Amor modern vs. compromís • Entorn de cites amb excés d’oferta (apps): “mode conèixer” continu, però dificultat per consolidar relacions. • La llibertat es percep com a incompatible amb el vincle; cal reentendre-la dins d’una relació sana. • Ferides i traumes (divorcis, ruptures) frenen nous vincles o perpetuen relacions que no fan feliç per por/seguretat econòmica. • Factors actuals: manca de temps, mobilitat/teletreball, estils d’aferrament insegurs. • Clichés discursius: “No ets tu, sóc jo” o “millor sol/a per no perdre independència”. Cal assertivitat i coherència amb els actes. • Tendència a cercar tranquil·litat i comunitat (retiros, grups de dones/homes) com a resposta a la fatiga relacional. “El compromís no s’hauria de veure com una obligació, sinó com una elecció conscient: no és perdre llibertat, és decidir compartir la vida amb algú.” Idees clau • Nostàlgia vs. actualització: no tot el que va funcionar als 80 pot renéixer amb codis d’avui sense perdre l’essència. • Autor de prestigi (PTA) + estrella (DiCaprio) = estrena imprescindible per a cinemes locals. • Ecosistema cultural gironí viu: Trufó, Petit Trufó i colles populars escolar-familiars. • En relacions, el compromís com a elecció lliure i l’autoconeixement com a antídot contra patrons nocius.

Context i fil conductor • Emissió en directe des del Centre Cultural de la Mercè en la 4a edició de La Solidària (25/09/2025), organitzada per la Coordinadora d’ONGs de Girona. • Eix comú de l’episodi: treball en xarxa, defensa de drets, acollida i integració, cooperació internacional i sensibilització amb eines culturals i educatives. "El treball en xarxa del treball comunitari és totalment necessari" — Ami Savali Ajuntament de Girona: Igualtat i Justícia Social Punts clau • Importància de l’articulació entre regidories (Igualtat/Justícia Social i Educació) per incidir en la base formativa dels futurs professionals. • Reconeixement a la Coordinadora d’ONGs per la seva capacitat de convocatòria i xarxa a tota la demarcació. • Alertes de context: auge de l’extrema dreta i retrocessos en drets → més pedagogia, acompanyament i suport als projectes que milloren la qualitat de vida. "L’auge de l’extrema dreta cada vegada dificulta més els drets de les persones i els drets humans." Èxit – Coneix i Comparteix: acollida i integració lingüística Què fan • Acompanyament de persones migrades a Girona: acollida humana, regularització, capacitació i empoderament. • Implementen la Llei d’acollida (145 h): 95 h català, 15 h coneixement de la societat i 15 h àmbit laboral (drets, deures i lluita contra la precarietat), més TIC i gènere. • Adaptació d’horaris i formats (caps de setmana, nits, Zoom, WhatsApp) per arribar a perfils que no encaixen amb l’oferta oficial i que sovint temen els controls policials. Impacte • 2024: 176 persones formades (90 h català + itineraris). • Llistes d’espera a la normalització lingüística → Èxit cobreix el buit. "En 145 hores d’acollida… és l’entrada de l’autopista: a poc a poc ja pots saludar en català, parlar amb l’escola, anar a l’AFA." Projecte Nahuals (Fundació Utopia – Plataforma Educativa): dones i desenvolupament comunitari (Guatemala – Catalunya) Eixos de treball • Formació de formadores (Escola de facilitadores de la creativitat i la innovació) per a dones en contextos de pobresa, violència i discriminació. • Itinerari: autoestima, drets i lideratge → incidència comunitària → activació econòmica (cuidores, emprenedoria, gastronomia local, turisme ecològic). • Intercanvi Girona–Tarragona–Barcelona i voluntariat bidireccional. "No le vamos a dar un pescado, sino enseñar a pescar." "Enseñarle a una mujer representa educar a una familia completa." Casal dels Infants Girona–Salt: acompanyament integral i drets Què fan • Acompanyament a infants, joves i famílies en vulnerabilitat: continuïtat formativa, benestar emocional, grups de mares 0–3, i itineraris d’ocupabilitat. • Connexió Girona–Marroc: suport a joves (especialment dones) en cicles migratoris amb violències de gènere. • Defensa de drets i lectura estructural de les desigualtats; treball en xarxa i aliances amb altres agents del territori; aposta per cogovernança de projectes. "No donem eines: acompanyem perquè les persones redescobreixin les seves potencialitats." La Nave Va: teatre social per a la justícia global Programes • Viu la Solidaritat (10 anys): teatre interactiu a instituts de Girona (≈30 tallers/any) sobre justícia global, desigualtats i cultura de pau. • Taller “Atrapades entre dues realitats”: vivència empàtica de la migració forçada amb dinàmiques sensorials. • Nou taller: “El dret a tornar”, sobre el context Palestina–Israel (basat en “El retorn a Haifa”). Tendències i reptes • Creix el suport institucional a eines artístiques per a la sensibilització juvenil. • Als centres, temes com pantalles, gènere o bullying tenen més demanda que “solidaritat”: "La solidaritat no està de moda als instituts." Temes transversals i idees força El que es repeteix i suma • Treball en xarxa entre entitats i administracions → més impacte i respostes coordinades. • Educació i sensibilització com a palanques de canvi: des d’aules, tallers i cultura fins a l’acollida lingüística. • Empoderament (especialment de dones i joves) i activisme social com a motor de transformació. Obstacles i riscos • Polarització i discursos d’odi; auge de l’extrema dreta. • Buits del sistema (horaris, accessibilitat, por a controls) que dificulten l’accés a cursos de català i a la regularització. Oportunitats • Institucions que aposten per metodologies artístiques i projectes d’intercanvi. • Voluntariat i pràctiques que connecten estudiants amb el tercer sector i faciliten insercions laborals. "El que passa al sud global repercuteix aquí: l’efecte papallona exigeix sinergies entre àmbits i territoris."

Visió general de l’episodi (Dimecres, 24 de setembre de 2025) Episodi amb tres eixos principals: emprenedoria i producte local (Satuna Gin), literatura i memòria històrica (Nela 1979, de Joan Trejo) i formació executiva i ecosistema empresarial (Catalunya Business School). El to combina entrevista en profunditat, agenda cultural i anàlisi econòmica local. Temes principals Ginebra artesanal de la Costa Brava (Satuna Gin) • Origen com a treball de batxillerat, evolució fins a producte premiat i distribuït a restaurants d’alta cuina. • Diferenciació per perfil més aromàtic i botànics equilibrats; noves referències: Satuna Dry i Satuna 25 (Rosa). • Estratègia de mercat: proximitat, HORECA vs retail i creixement al territori català. Memòria i contracultura a Barcelona (1973–1979) • Presentació de “Nela 1979” (Joan Trejo): reconstrucció d’una història familiar silenciada i d’una generació oblidada. • Context de llibertat contradictòria, creativitat i irrupció de l’heroïna; recepció lectora molt emotiva. Economia i formació executiva a Girona • Catalunya Business School: coorganització de l’MBA amb la Fundació UDG (curs 25–26) i programes lean/agile i d’emprenedoria. • Radiografia de l’ecosistema emprenedor gironí: pes de pimes, xarxa propera i col·laboracions (FOEG/Girona Next). Resum per seccions Obertura: seguretat a Girona i sumari del programa (0:00–3:48) Editorial sobre la sensació de seguretat i com s’afronta el debat a la ciutat. To distès amb anècdotes d’escola/deures i agenda del dia. Idea clau: com afrontem el problema és tan important com el problema en si. "El problema no és tant el problema, és com afrontem aquest problema." Entrevista — Satuna Gin: orígens, diferenciació i noves referències (4:22–17:59) Naixement (2020): de la curiositat a l’hostaleria de l’Empordà al treball de recerca amb un alambic de 10 L; tastos “clandestins” a sommeliers fins a professionalitzar el 2023. Proposta de valor: més aromàtica, 15 botànics, minimitzar sensació alcohòlica (40º) i facilitar el consum. Go-to-market: relacions en restauració, molta porta freda a l’estiu. "Més que porta freda, porta congelada." Producte i segmentació: • Satuna 23: floral, 15 botànics — funciona millor en retail (regal, copa especial). • Satuna Dry: 3 botànics, perfil més sec i neutre — ideal HORECA. • Satuna 25 (Rosa): ginebró, nabius vermells, regalèssia — ginebra suau i dolça. Qualitat i posicionament: Segell Girona Excel·lent i medalla internacional (Londres, 90 punts); estrelles Michelin per qualitat i proximitat. Marca i arrelament: identitat Costa Brava (seu a Forellac; prioritat quedar-se a la Bisbal d’Empordà); canvi d’espai per creixement. Calendari i creixement: campanya de Nadal, preparació estiu 2026; focus en Catalunya (Costa Brava consolidada; pendent Cerdanya/Barcelona) i eventual internacionalització. Equip jove (21–23 anys) i consell d’emprendre: motor, ganes i persistència. "Intentem demostrar que aquí també se'n poden fer productes excel·lents." Interludi i promocions (18:50–24:25) Cortinetes, falques de programes i tema musical. Conversa — Joan Trejo presenta “Nela 1979” (25:00–33:40) Sinopsi: reconstrucció de la vida de la seva germana Nela, que entra a la contracultura (1973–79) i mor jove per l’heroïna; història silenciada a la família durant anys. "…no es va parlar mai més d'ella." Motivació: quan els fills s’apropen a l’edat que tenia la Nela, decideix investigar l’època, el context i el silenci. Tesi: la trajectòria personal esdevé retrat d’una generació soterrada pel relat oficial de la Transició; etapa de llibertat estranya, creativitat, ingenuïtat i transgressió fins a la irrupció de les drogues. "Barcelona… més caòtica… però al mateix temps també molt rica." Procés: dolorós però reparador; gran resonància lectora per la identificació amb secrets familiars i estigma. Agenda: Presentació a Girona — Sunset Jazz Club, divendres 26/9 a les 20:00, amb Lluís Llames i Guillem Terribas (moderador). Promocions i cortinetes (33:40–35:55) Falques de programes i continuïtat d’emissió. Finestra econòmica — Catalunya Business School (36:32–50:15) Què és: iniciativa nascuda a Girona (vocació de país). Fundadors: David Martí (UDG, director MBA) i Edgar Nolla. Acord UDG: coorganitzar l’MBA amb la Fundació UDG a partir del curs 25–26. Focus executiu: management transversal, metodologia del cas, visites d’empresaris, orientat a professionals en actiu i a competències. "La immensa majoria de la gent… que munta una empresa… és gent que no ha estudiat per això." Programes: curs lean/agile (6 crèdits, nov–feb), postgrau d’emprenedoria i metodologia startup (amb Girona Next), i formació a mida per a empreses (ús de crèdits FUNDAE). Ecosistema Girona: densitat de startups superior a la prevista per població, pes de pimes/micropimes, xarxa propera (inversors, partners, formació) i avantatges de proximitat amb Barcelona. Aliances: FOEG i altres entitats; model “boutique” (qualitat i verticals sectorials). "No aspirem a ser una escola gran… aspirem a ser una cosa més de boutique."

Resum general de l’episodi Episodi pluritemàtic d’Els Quatre Rius a Girona FM. Després d’una tertúlia inicial distesa sobre la Pilota d’Or, pessebres i l’emissió especial per la Mercè, el gruix del programa el ocupa l’entrevista a Joan Trias sobre el seu nou llibre “Jerseis amb caputxa” (Editorial Gavarres). Al tram final, el Dr. Josep Maria Sirvent obre una secció de salut dedicada a l’ús i abús de medicaments. Temes principals • “Jerseis amb caputxa” de Joan Trias: del projecte d’assaig a una crònica autobiogràfica que recorre Belfast, Edimburg, Xina i el retorn a Pals/Girona; una mirada generacional (vuitantes) entre idealisme i pragmatisme. • El paper del politòleg: professió “tot terreny” més enllà del tertulianisme; auge d’interès arran de la crisi, 15M i conjuntura política. • Procés i context internacional: records de l’1-O a Santa Eugènia; el mirall escocès; l’ascens de l’extrema dreta i canvis als EUA (d’Obama a Trump). • Salut i medicació (Dr. Sirvent): consum i despesa farmacèutica a Catalunya; ús i abús de paracetamol, ibuprofèn, omeprazol i benzodiazepines; riscos de la polimedicació i importància de revisar tractaments i d’un estil de vida saludable. “Crec que és més important que mai no perdre els ideals, mantenir l’esperança i continuar lluitant.” — Joan Trias “El millor medicament és el que es pren correctament i només quan cal.” — Dr. Josep Maria Sirvent Entrevista a Joan Trias — “Jerseis amb caputxa” (Editorial Gavarres) Naixement i enfoc del llibre • De projecte d’assaig sobre què fa un politòleg a crònica autobiogràfica perquè les vivències connecten més amb la gent. • Fil vital i geogràfic: Belfast (2003, 20 anys) com a punt d’inflexió, Edimburg, una estada a la Xina (Saint-Gent), i el retorn a Pals amb vida entre Girona i Barcelona. • Mirada generacional dels vuitantes (1981): néixer en democràcia però amb herències; el “despertar polític” i la tensió entre arrels i modernitat, idealisme i pragmatisme. Ritme del món i necessitat de pausa • El món canvia cada cop més ràpid; el llibre proposa parar i reflexionar: sobre el temps, l’evolució personal i els dilemes socials/polítics. Procés, 1-O i miralls externs • Records de l’1 d’octubre viscut al pavelló de Santa Eugènia (Girona). • El referèndum d’Escòcia com a mirall: distància entre maneres d’afrontar un conflicte complex. Què fa un politòleg? • Professions diverses: docència universitària, consultoria en polítiques públiques, funció pública, i també política institucional amb entrades i sortides. • En comú: anàlisi de la política i de les relacions de poder amb vocació transformadora. • Més reconeixement darrerament: més alumnat a ciències polítiques arran de crisi econòmica, 15M i convulsions polítiques. Lliçons i to del llibre • Maduresa i realisme sense perdre ideals ni ambició de canvi. • Autoretrat d’una generació que ha viscut Pujol/Aznar, Estatut, Procés, 15M, crisi 2008, nous partits, extrema dreta i canvis globals (Obama → Trump). Presentació del llibre • Dijous, 2 d’octubre, 19:00 — Casino de Girona (Carrer Albareda, 7). • Acompanyen: Sergi Font (tinent d’alcalde), Anna Agustí (artista i pintora) i Àngel Madrià (Editorial Gavarres). Secció de salut — Medicaments: amics i enemics (Dr. Josep Maria Sirvent) Dades i tendències a Catalunya • Despesa recent mensual: 158 M€; acumulat anual: 1.800 M€ aprox.; +3–4% mensual en despesa i receptes; 11 € de mitjana per recepta. • Top consum: Paracetamol (42 M caixes/any), benzodiazepines (32 M), Nolotil. Ús i abús: què fem malament • El paracetamol és analgèsic i antipirètic, però no és antiinflamatori. • Ibuprofèn sí és antiinflamatori, però s’abusa i sovint s’hi afegeix omeprazol com a “protector”, que no evita totes les complicacions (ex. hemorràgia digestiva). • Benzodiazepines: més d’1 milió de catalans; sobretot dones 55–65; augment post-Covid. Risc de tolerància i dependència. Millor revisar hàbits (cafè/cola a la tarda, alcohol) abans que medicalitzar l’insomni. Polimedicació • Molta gent gran pren >5 fàrmacs: risc d’interaccions, hipotensió, mareig i caigudes. • Clau: revisió periòdica amb el metge de família i organització amb pastillers setmanals. Casos i desinformació • Oxicodona/Purdue/Sackler: exemple d’epidèmia d’opiàcids i dany social als EUA; avui, el fentanil n’és un vector crític. • Paracetamol i autisme: afirmacions recents a EUA (àmbit MAGA) sense evidència científica; impacte borsari immediat però no fonament científic. Missatges clau del doctor • “El millor medicament és el que es pren correctament i només quan cal.” • Evitar receptes innecessàries, confiar en el metge de família i prescriure estil de vida (ex. “prescriure esport”). Tertúlia inicial — Pilota d’Or, pessebres i La Mercè • Pilota d’Or: debat informal sobre el guanyador, el paper de joves talents i el pes de la Champions. • Humor local: premis dels “passabristes” de Banyoles i broma del “jet privat”. • Pessebres 2025: projecte “plujós i fosc” amb efectes d’aire per moure fulles. • Agenda: emissió especial a la Mercè proper dijous.

Panorama inicial • Arrenca la tarda de dilluns amb to de tardor: jaquetes lleugeres, paraigües i calor a la baixa després de l’estiu. • Crònica de cap de setmana: Travessia de l’estany de Banyoles amb una aturada per pluja i la imatge simpàtica de gent amb banyador i paraigua alhora. • Tertúlia lleugera sobre festes i menjar de fires: el famós paponazo entra en escena com a broma recurrent. Sala La Planeta: la temporada de tardor 2025 Dades clau i eixos • Calendari: 20 de setembre – 4 de gener • Programació: 38 propostes i més de 50 funcions • Eixos principals: 35a Mostra de Teatre Independent, seu de Temporada Alta, focus de poesia per Fires (en aliança amb el Premi Casero) i propostes familiars. "L’experiència teatral s’ha de viure… a La Planeta és gairebé immersiva" — Jordi Sobirà • Identitat de sala: La Planeta, espai petit i de proximitat, dona cobertura a companyies emergents i circuit a projectes d’arreu; aposta per teatre de text i per arts escèniques afins. • Repte declarat: equilibri de programació i captació de públic jove (de 10 anys a adolescència avançada), amb estratègies per generar interès i hàbits culturals. Destaquem de la cartellera • 28 set — De Brós (o la improbable travessia de dos paios i una caixa): teatre quasi gestual sobre jerarquies absurdes i la fragilitat humana rere la façana militar. • 4 oct (doble) — Col·lectiu Desasosiego: Un Segundo Bajo la Arena • Relectura de Bodas de sangre (Lorca) amb participació activa del públic com a convidats del banquet. • 5 oct — Col·lectiu Desasosiego: Breu visita a la Gola del Llop • Dispositiu participatiu tipus sala de bingo: barreja d’espectacle, festa i desconcert. • 28 oct — Funcional Teatre (Figueres, 30 anys): peça de Jenny Holland sobre text d’Àngel Burgues. • 29 oct — Poesia: Quim Espanyol presenta i llegeix Quan es fa fosc (Sant Narcís, 18 h) • 30 oct — Lliurament del 45è Premi Just Manuel Casero; glosa de Jaume Guillemet • 1 nov — Recordant Sílvia Plath: recital comentat de Marta Pera amb Cristina Arenas • 2 nov — Mireia Penya – Frutal: diari de moviment d’una pallassa oncològica; humor, deliri i vitalitat a partir d’una experiència de càncer de mama. Xarxa de sales independents i noves produccions (novembre) • Residència i estrena: Àlex Castro – Un Paradís a la Frontera (macroprostíbul de la Jonquera com a marc temàtic). • 14 nov — Nosaltres Mortals (La Desesperada): teatre documental sobre presons femenines a Catalunya. • 15 nov (4 passis) — Shefaito Lunanxiel (Petit Vermell): teatre d’objectes per a 15 persones, 25’ per sessió. • 16 nov — El Celsia – L’1 de Jaume I: comèdia irreverent sobre política i institucions. Música, arts visuals i familiar (desembre – gener) • 10 des — Cicle sonor El Generador (Ameva): El Dia de la Bèstia (Sang, Sang, Sang) amb música de Lluís Rovirola i il·lustració en directe de Simona Drinzeanu. • 13–14 des — Escenaris Especials: La Monstrua Fabulosa i la Fada Pissarrera (espectacle familiar creat i protagonitzat per actors del projecte). • 3–4 gen — Que soni el Nadal: concert-espectacle sensorial per a nadons (0–6); èxit assegurat i aforament limitat. Gala solidària «La nit dels gerros trencats» (addiccions i estigma) • Objectiu: recaptar fons per a tractaments de persones amb addiccions, reduir barreres econòmiques i trencar l’estigma. • Metàfora central: inspirada en el kintsugi japonès (reparar amb or). "Quan tenim l’addicció en actiu, estem trencats; la recuperació ens torna persones vàlides i respectables." • Data i lloc: Divendres 26 de setembre, Restaurant Mar Ros (Cassà de la Selva). • Impuls i suport: Cristian Curiel (associació organitzadora) amb el suport de Marc Pairà i teixit comarcal. • Diagnosi del problema: • Llistes d’espera al circuit públic que poden conduir a desenllaços crítics. • El privat no rep subvencions i sovint assumeix costos per no deixar ningú enrere. "No vull ser el Robin Hood de les addiccions, però posarem el nostre granet de sorra." ICRPC – Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural Qui són i què fan • Centre CERCA de la Generalitat en Humanitats (un dels 5), adscrit a la UdG. Fundat el 2006 a Girona; equip 10–12 persones segons projectes. • Missió: recerca amb impacte i retorn social sobre el patrimoni material, immaterial i digital; forta orientació a la transferència de coneixement. • Concepció de patrimoni: dinàmica i situada; allò que cada societat decideix conservar i transmetre com a part de la seva identitat. Exemples: cuina catalana (elements canviants), o pràctiques com la tauromàquia (patrimoni en uns llocs i no practicat ni identificat aquí). Perfils i col·laboracions • Perfils: historiadors, antropòlegs, historiadors de l’art, comunicació i gestió administrativa. • Col·laboració amb universitats, museus, ajuntaments i Departament de Cultura en projectes de recerca (Ministeri/UE) i encàrrecs aplicats (plans de valorització, museïtzació, etc.). De la teoria a la política pública • Recerca teòrica: p. ex. projectes europeus sobre com el patrimoni pot revitalitzar zones rurals i corregir desequilibris territorials. • Transferència: assessorament a consistoris per posar en valor tradicions, oficis i edificis amb usos vius. Exemple: escorxadors municipals com a símbol de modernització sanitària, reconvertits en biblioteques amb valor afegit comunitari. • Incidència normativa: participació en la llei de patrimoni immaterial i en l’elaboració de la nova llei de patrimoni (rol de referència de l’ICRPC). Línia destacada: patrimoni en temps de conflicte • Tesi clau: el patrimoni és objectiu militar; destruir-lo envia un missatge simbòlic a la població. • Camp de treball: Guerra Civil i protecció/destrucció del patrimoni; projecte en curs sobre obres en museus d’origen incert (fruit de guerres, espolis i moviments), amb mirada a la restitució i la traçabilitat.