
El Jardí de l'Ànima amb Ramon Ballester: un dels grans referents de la Gestalt a Catalunya
Marta presenta Ballester i li pregunta pels seus orígens. Ell explica que va néixer a la Corunya, es va traslladar a Mallorca de petit i més endavant va viure a Catalunya. Parla de la seva formació i feina com a mestre, professor de pintura i professor de Gestalt, i de la seva vocació per dibuixar i pintar.
Ballester recorda que va viure en una comunitat de treball interior a Mallorca. Explica que hi estudiaven meditació i tradicions espirituals, i que l’accés als llibres i a la informació era més difícil que ara. Presenta aquesta exploració com una passió que ha mantingut al llarg del temps.
Marta explica com va conèixer Ballester en una formació de Gestalt i com després va fer un procés individual amb ell. Parlen de què recorda un terapeuta de les persones que acompanya i de la importància creixent de la relació establerta durant les sessions. Ballester també comenta què li ha ensenyat el contacte amb professionals de diferents àmbits.
Ballester explica què eren els cursos SAT i recorda la trobada amb Guillermo Borja, a qui anomena Memo. El descriu com una figura directa i visceral que el va marcar, i parla de la manera com treballava des del que passava en el moment present. També relata que Borja va fer feina terapèutica a la presó i que va morir pocs mesos després de sortir-ne.
Ballester explica com va conèixer Claudio Naranjo a través d’Albert Rams i compara la seva manera de fer amb la d’altres mestres. Destaca que Naranjo integrava el treball interior amb la vida quotidiana i parla de la seva aportació a la Gestalt, incloent-hi l’enfocament transpersonal i la importància que cadascú desenvolupi una manera pròpia de treballar.
La conversa tracta de l’accés als cursos i de la teràpia com un procés que pot ensenyar a conduir-se un mateix. Ballester explica que un aprenentatge important és distingir la resposta conscient de la reacció automàtica. Ho il·lustra amb situacions familiars: comprendre què es vol transmetre als fills i posar-los límits amb fermesa i afecte.
Ballester parla de les expectatives sobre la parella i de la importància d’acceptar l’altra persona tal com és, en lloc d’intentar convertir-la en una idea pròpia. També reflexiona sobre com tots dos membres d’una parella evolucionen i sobre la possibilitat de tornar a mirar l’altre com algú que canvia.
Ballester presenta el sentit de l’humor com un element important del treball terapèutic. Parla de persones estimades que han mort i explica com sent que els vincles i els records continuen presents. La conversa també aborda l’amistat i la connexió amb les persones més enllà de les dades o de la durada de la relació.
A partir d’una reflexió sobre l’ànima i el camí vital, Ballester proposa mirar les experiències, fins i tot les doloroses, com a part de la història que ha contribuït a formar qui som. Defensa reconèixer-se sense reproches i seguir creixent. Marta comparteix que integrar aquesta idea li va costar temps, i tots dos comenten que els reptes continuen apareixent.
Marta presenta la dedicatòria que Ernest adreça a Ramon Ballester i la cançó «Res no és mesquí», que Ernest relaciona amb un poema de Salvat-Papasseit i amb tallers de Ballester. Després de la cançó, l’equip s’acomiada.
A El Jardí de l'Ànima, Ramon Ballester conversa amb Imma Garolera i Marta Jaume sobre la seva trajectòria com a mestre i pintor fins a la teràpia Gestalt i l'artteràpia, així com la influència de diversos referents espirituals. Reflexiona sobre la importància de la confiança en l'acompanyament terapèutic, la gestió de les emocions i la necessitat d'establir límits des de l'afecte. També aborda el dol, els vincles personals i la importància d'acceptar els canvis i integrar les experiències viscudes per continuar creixent. El programa acaba amb una cançó dedicada per Ernest i vinculada a Joan Salvat-Papasseit.

