Quatre corals històriques de Girona donen el tret de sortida a les Fires de Sant Narcís amb un pregó dedicat al cant coral

Les Fires de Sant Narcís 2026 han començat oficialment avui amb un pregó protagonitzat per quatre corals històriques de Girona: el Cor Maragall, la Capella Polifònica de Girona, el Cor Filharmonia i la Coral del GEiEG. Uns 180 cantaires de les quatre formacions han interpretat quatre peces des d’un escenari instal·lat a la plaça del Vi, en un acte que ha reivindicat el cant coral com a part de la identitat de la ciutat.

Prèviament, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, acompanyat de diversos regidors i regidores del consistori, ha donat la benvinguda a la ciutadania a les Fires des del balcó de l’Ajuntament de Girona. “Va ser Anselm Clavé el primer gran impulsor del cant coral al nostre país, qui va dir: ‘Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços’. Poques cites són més ajustades a la veritat.  Seguim Clavé, apreciem les corals, gaudim de les Fires i no deixem mai que ens trepitgin com a poble: habitatge, llengua i treball, cultura i comunitat!”, ha subratllat l’alcalde.

Les corals han estat les protagonistes del pregó d’enguany, amb un discurs a quatre veus a càrrec del director de la Capella Polifònica de Girona, Martí Ferrer; de la directora del Cor Filharmonia, Irene Llongarriu; de la directora de la Coral del GEiEG, Pili Sanz, i de la directora del Cor Maragall, Sara Pujolràs. Amb les seves intervencions, han volgut representar totes les veus del món coral gironí i reivindicar el cant coral com “un acte revolucionari que transforma qui canta i qui escolta”.

Durant el pregó, han destacat el paper dels cors com a pont intergeneracional que uneix infants, joves, adults i grans que canten al mateix compàs. També han subratllat que són una font de salut, de socialització i d’acollida; un espai d’aprenentatge de noves llengües i cultures, i de descoberta de poetes i compositors, i un oasi d’escolta profunda.

“Avui reivindiquem el cant i la cultura com a drets fonamentals, com a béns de primera necessitat que fan de Girona una ciutat més humana, més acollidora i més viva! Gent de Girona! Que la nostra ciutat sigui un gran cor; on tothom tingui veu; on ens escoltem els uns als altres; on acollim qui ve de fora; i on, per Fires i tot l’any, celebrem la vida plegats. Cantem ben fort, fem ressonar la ciutat i que la festa no s'aturi! Visca el cant coral!”, han reivindicat les quatre corals.

Durant el discurs, les corals han interpretat quatre cançons: “Veniu amics!”, de Josep Viader; “Senyor Sant Jordi”, de Salvador Espriu i musicada per Francesc Vila; “Tinguem tots bon Sant Narcís” d’Enric Ribó, i l’himne oficial de Catalunya: Els segadors, arranjat per Josep Viader.

Una cercavila conjunta obre la festa

La jornada inaugural de les Fires ha començat a les 17.30 h amb una cercavila conjunta de tota la imatgeria festiva de la ciutat, una de les novetats d’aquesta edició. A diferència d’anys anteriors, en què es feien quatre cercaviles, enguany s’ha optat per una única desfilada conjunta. A més, després de vint anys s’han recuperat els gegants de Xavier Cugat i la seva musa que avui han tornat a desfilar pels carrers de Girona amb la comparsa de la Caixa de Trons.

El recorregut inaugural ha començat a la plaça del Vi i ha continuat fins al cul de la Lleona, ha travessat el pont de Sant Feliu i s’ha dirigit cap a la plaça de la Independència. Després, la cercavila ha tornat a travessar l’Onyar pel pont de Pedra fins a arribar novament a la plaça del Vi.

Un cop finalitzada, han tingut lloc els balls de plaça. La gran novetat ha estat l’estrena del Drac Major, que ha ballat conjuntament amb el Drac Petit (anteriorment anomenat Petit Drac Major). Aquestes dues peces pròpies del bestiari popular de Girona es van perdre després que el 1859 s’ensorrés el sostre de la capella de Sant Miquel, on ara hi ha el Teatre Municipal. Fa nou anys es va recuperar un dels dracs, que es va anomenar Petit Drac Major en honor als dos dracs. Ara, l’Ajuntament de Girona ha recuperat l’altra peça perquè els dos dracs puguin desfilar conjuntament per les Fires de Sant Narcís de la mà dels Diables de l’Onyar.  

La festa a la plaça del Vi ha acabat amb l’habitual pluja de mosques i capgrossos, seguida del retrò de coets i l’encesa de l’anella de foc. Durant la jornada, s’ha celebrat la primera edició de LaViFarra. Diversos establiments de la plaça del Vi i del carrer dels Ciutadans han ofert servei de barra a les persones assistents, una iniciativa que es repetirà en dues ocasions més durant les Fires: el diumenge 25 d’octubre, coincidint amb la diada castellera, i el divendres 30 d’octubre, dia de la Drakofarra.

La inauguració de les Fires ha clos amb Un somni a Fires, un espectacle de 300 drons que ha omplert el cel de la ciutat. Diferents imatges vinculades a Girona, la seva història, els seus símbols i les seves tradicions han il·luminat el cel. Un viatge oníric pels carrers, símbols i records que formen part de l'ànima de Fires.