L’escriptor i periodista Miquel Fañanàs (Girona, 1948) ha repassat aquest dimarts la seva trajectòria com a corresponsal d’El Periódico, regidor de l’Ajuntament de Girona i autor de 26 novel·les, i ha fet balanç de com ha canviat la ciutat en plenes Fires de Sant Narcís.
De la ciutat grisa a la ciutat de colors
“Abans era una ciutat grisa i ara és una ciutat de colors”, ha assegurat Fañanàs a Girona FM. Va créixer al carrer del Sol, a les Pedreres, i recorda que, llevat dels dies de festa, la Girona de la seva infantesa era “trista, pobra i bruta”. No en troba res a faltar.
El canvi, segons ell, va començar amb la rehabilitació de les cases de l’Onyar i amb la feina per acabar amb el costum de llençar les escombraries al riu. De les Fires, recorda les parades que omplien la Gran Via des de la plaça de la Independència. Creu que “el sentiment de la festa és el mateix”, tot i que els panellets ara són “com una divisa or”.
Del periodisme a la política
Fañanàs va ser corresponsal d’El Periódico a Barcelona cobrint tota l’actualitat de Girona des del naixement del diari, el 1978. Cobrava per cada peça que feia i dictava les cròniques per telèfon a la redacció.
El 1983 va fer el salt a l’Ajuntament amb l’alcalde Joaquim Nadal, primer com a secretari particular i després com a regidor i tinent d’alcalde. També portava la relació amb la premsa, una feina que li va valer la Mosca Grossa del Col·legi de Periodistes. Més tard va tornar a El Periódico com a directiu.
Susqueda, el relat que va fer fugir la gent
La seva carrera literària va començar amb el Premi Just M. Casero, convocat en memòria d’un amic seu. Va quedar finalista amb el relat Susqueda i el 1982 el va guanyar amb Heu vist en Tana?
Susqueda imagina el trencament de la presa. El 21 d’abril de 1983, Ràdio Girona en va emetre fragments llegits per gent de teatre i molts oients es van creure que era real: alguns van fugir cap a Montjuïc i la policia va aturar el programa. El 2018 el va convertir en novel·la.
Aquell enrenou li va obrir les portes d’una editorial de Barcelona. Des de llavors ha escrit novel·la juvenil, negra i històrica, amb títols com La bruixa de pedra, Premi Nèstor Luján 2012, o El crim del monestir (2024).
Finalment, Fañanàs asegura que si hagués de quedar-se amb una sola cadira, “triaria la de periodista i escriptor”. També reflexiona sobre el canvi que està atravesant el periodisme, sobretot a les xarxes, “és cada vegada més ràpid i breu”. “A vegades hi ha coses que necessiten explicar-se més llargament”, ha afegit.
