Més de dos-cents quaranta municipis de tot Catalunya es rebel·len contra el Pla Territorial per a les energies renovables de la Generalitat
Els ajuntaments reclamen aturar el PLATER per l'elevat impacte sobre el sòl agrícola
El Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya (PLATER), impulsat per la Generalitat, ha topat amb una forta oposició del món local. Actualment, un total de 247 municipis de 33 comarques catalanes s'han unit sota un manifest conjunt per exigir la reforma d'aquest document, que consideren redactat des dels despatxos i sense tenir en compte la realitat ni la veu del territori afectat. Els alcaldes de Vilademuls (Pla de l'Estany), Àlex Terés, i de Viladasens (Gironès), Xavier Sánchez, han passat pels micròfons del programa Els Quatre Rius de Girona FM per denunciar el que qualifiquen de «la major agressió» contra els pobles rurals de Girona i Catalunya.
Una oposició creixent i organitzada
El moviment de rebuig al PLATER no para de créixer. El que va començar com una queixa aïllada s'ha convertit en un front comú que aplega gairebé una quarta part dels municipis catalans, concentrant la gran majoria dels directament afectats per les zones de priorització d'energia eòlica i fotovoltaica. Els batlles denuncien que el pla s'ha dissenyat per afavorir el desplegament de grans parcs de multinacionals i fons voltors en lloc de potenciar l'autoconsum i la sobirania energètica local.
«No som una colla de municipis que estiguem en contra de la transició energètica ni de la descarbonització. El que volem és un pla territorial que sigui just i correcte, i que per intentar arreglar una cosa no en xafi dues de diferents», ha defensat l'alcalde de Vilademuls, Àlex Terés.
La desproporció de les xifres a l'entorn rural
La principal preocupació dels municipis petits és la desproporció de les càrregues de producció d'energia que se'ls imposa. El cas de Vilademuls és paradigmàtic: el PLATER qualifica com a zona prioritària el 73,3% del seu terme municipal (4.547 hectàrees de les 6.217 totals). A més, se li demana una producció de 206 megawatts per al 2050, una xifra que supera en dues vegades i mitja el que es requereix a la ciutat de Girona i representa una quarta part del que es demana a tot Barcelona.
Per la seva banda, Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens, ha posat el focus sobre la vulnerabilitat dels petits municipis en aquest procés:
Indefensió jurídica i tècnica: El 98% dels municipis catalans condemnats a produir més de 100 megawatts tenen menys de 1.000 habitants, fet que els impedeix defensar-se correctament per falta de recursos.
Trinxament del sòl agrícola: Les grans energètiques opten pel sòl rústic perquè el metre quadrat és molt més econòmic, convertint sòl agrícola de conreu en sòl industrial.
Manca d'alternatives de consens: Es prioritza la destrucció de zones forestals i agrícoles en lloc d'aprofitar teulades, zones industrials abandonades o espais antropitzats.
Creació d'una associació de municipis i via judicial
Davant d'aquesta situació, els municipis afectats estan treballant per constituir-se formalment com una associació de municipis per a la reforma del PLATER. Aquesta entitat servirà per vehicular i coordinar de manera conjunta la seva defensa jurídica, que preveu la presentació d'un recurs contenciós administratiu als jutjats per aturar el pla si la Generalitat no s'asseu a negociar modificacions reals.
