Maite Pijuan: «Ser científica no és ser un geni, és tenir curiositat i constància»

Escolta l'episodi complet

Girona FM continua posant el focus en la Setmana de les Dones i les Nenes en la Ciència 2026 amb veus que expliquen la ciència des de dins. Una d’elles és la de Maite Pijuan, investigadora de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), que ofereix una mirada realista i allunyada de tòpics sobre el dia a dia de la recerca científica.

Pijuan explica que, amb els anys, la feina de laboratori deixa pas a una tasca més estratègica: «Arriba un moment que ja no tens tant temps per estar al laboratori, sinó que has de coordinar equips, pensar projectes, buscar finançament i connectar la recerca amb les necessitats de la societat».

Liderar equips i pensar la recerca del futur

El dia a dia d’una investigadora sènior comença amb reunions d’equip, seguiment de projectes i discussions sobre resultats. Però també implica anticipar-se: detectar noves línies de recerca, preparar convocatòries i establir col·laboracions amb empreses, administracions i agents socials.

«A vegades penses que volies ser científica per investigar, no per anar de reunió en reunió, però és el camí natural quan assumeixes responsabilitats de lideratge», reconeix. Una feina que, segons diu, és clau perquè la recerca continuï avançant i tingui impacte real.

Una vocació que es construeix amb el temps

Pijuan no va decidir de petita que volia ser científica. «No és una cosa que tinguis clara des de sempre», explica. El seu camí va començar amb una curiositat constant, una manera metòdica de fer les coses i una gran persistència davant les dificultats.

Va estudiar Ciències Ambientals i, al final de la carrera, va veure clar que volia dedicar-se a la recerca per donar resposta a problemes ambientals concrets. «No cal ser un geni ni treure tots excel·lents. Ser científica és tenir curiositat, constància i ganes d’insistir quan una cosa no surt».

El sostre de vidre, una realitat que encara existeix

Preguntada pel sostre de vidre, Pijuan admet que ha tingut «sort» de no patir-lo de manera directa, però reconeix que existeix. «A vegades tens la sensació que, si haguessis sigut home, tot hauria fluït de manera més fàcil o més natural».

Tot i això, assegura que no s’ha sentit limitada fins al punt de no poder avançar professionalment. «Amb els anys és quan prens més consciència d’aquests biaixos i de l’esforç extra que sovint han de fer les dones per ser escoltades».

L’entorn, clau per despertar vocacions científiques

Un dels missatges centrals de la seva intervenció és la importància de l’entorn en el desenvolupament de vocacions científiques. «Les nenes no s’han de posar límits. Les capacitats són les mateixes que les dels nens, però sovint l’entorn condiciona molt més del que ens pensem».

Pijuan alerta de discursos que encara avui desincentiven les nenes a seguir carreres científiques o tècniques amb arguments com la inestabilitat laboral o la conciliació. «Són missatges que no sempre reben els nois, i això pesa».

Referents visibles per a les científiques del demà

Durant la Setmana de les Dones i les Nenes en la Ciència, Pijuan participa en xerrades amb instituts i centres educatius. «No és que m’hi hagin enredat, és que hi crec», afirma. Per a ella, donar visibilitat a dones científiques és essencial per generar noves vocacions.

«Si busques ‘els millors científics de la història’ i gairebé no hi surten dones, no és perquè no hi hagin estat, sinó perquè han estat invisibilitzades», assenyala. Iniciatives com aquesta setmana, diu, serveixen precisament per revertir-ho.

Amb veus com la de Maite Pijuan, la Setmana de les Dones i les Nenes en la Ciència 2026 continua mostrant que la recerca és diversa, col·lectiva i molt més propera del que sovint imaginem.