L’Iran i els drets de les dones, al centre del debat des de l’Àrea d’Igualtat de Girona

Escolta l'episodi complet

L’Àrea d’Igualtat i Feminismes de l’Ajuntament de Girona ha volgut obrir el focus i situar el debat feminista en una perspectiva global, posant l’accent en la situació de les dones a l’Iran i en la fragilitat dels drets conquerits arreu del món. Ho ha fet en una conversa a Girona FM amb les tècniques d’igualtat Sònia Zabalo i Mariona Salvador.

«Ens agradava començar l’any parlant d’una de les lluites feministes més importants del segle XXI», ha explicat Salvador, tot recordant que des del 28 de desembre del 2025 l’Iran viu «una de les revoltes socials més grans dels darrers anys».

Una revolta liderada per dones

Segons Salvador, el context actual a l’Iran no es pot entendre només des d’una crisi econòmica, sinó també «per l’opressió social i política del règim teocràtic, especialment dura amb les dones, que representen la meitat de la població». En aquest sentit, ha subratllat que «són les mateixes dones les que estan a peu de carrer liderant una revolta feminista i de drets socials».

Zabalo ha recordat que «l’Iran dels anys setanta no té res a veure amb l’actual», i ha apuntat que «abans de la revolució del 1979 hi havia drets i llibertats que avui semblen impensables». Un canvi radical que, segons Salvador, fa que «moltes dones diguin que porten mortes dècades, perquè van perdre de cop drets que ja tenien».

Els drets no són irreversibles

La conversa també ha servit per establir paral·lelismes amb el context europeu i espanyol. «Tampoc cal anar tan lluny», ha advertit Salvador. «A l’Estat espanyol, durant la Segona República, els drets de les dones estaven més avançats que en molts altres països d’Europa, però tot això es va perdre».

En aquest sentit, ha insistit que «els drets no són eterns» i que «es guanyen amb lluites socials, però també es poden perdre». Per això, ha alertat de «l’empenta de l’extrema dreta i dels discursos antifeministes i LGTBI-fòbics, que tenen capacitat real de retallar drets».

Salvador ha posat com a exemple l’aprovació recent d’una nova llei catalana de garantia dels drets de les persones LGTBI: «És una conquesta important, però ha passat gairebé desapercebuda als mitjans, i això també és simptomàtic».

Masculinitats, cures i paternitats corresponsables

Traslladant el focus a Girona, Zabalo ha detallat algunes de les línies de treball que ja s’han activat aquest 2026. Una d’elles és el cicle de paternitats corresponsables, que començarà el 24 de febrer.

«Cada vegada hi ha més homes que reclamen espais i eines per implicar-se en la criança», ha explicat. «Volem trencar amb la figura del pare proveïdor i avançar cap a un pare cuidador». El cicle està impartit per Iru Fontdecaba i el Servei d’Orientació i Atenció a Famílies de Girona, i encara queden algunes places disponibles.

Paral·lelament, també s’ha creat un espai de treball de les masculinitats, adreçat a homes que volen revisar rols, estereotips i malestars derivats del sistema heteropatriarcal. «No és només parlar de criança», ha remarcat Zabalo, «sinó de com els models de masculinitat també generen patiment».

Aquest espai es fa cada dimarts al Centre Cívic del Pla de Palau, amb la pròxima sessió prevista per al 10 de febrer.

Un 2025 de creixement i consolidació

En el balanç del 2025, Salvador ha destacat que l’àrea treballa sobre tres grans eixos: polítiques de gènere, polítiques LGTBI i polítiques de cures. «Ha estat un any molt intens, amb moltes formacions a centres educatius, punts liles, desplegament del SAI LGTBI i un fort augment dels serveis de cures».

Un dels indicadors més clars és l’augment del canguratge municipal, que «ha triplicat el nombre d’atencions a infants». També s’ha reforçat la gombola itinerant i el treball amb adolescents, especialment per fer front «als discursos reaccionaris que circulen a xarxes com TikTok».

«No hi ha fórmules màgiques», ha conclòs Salvador, «però és evident que cal continuar treballant, perquè els drets es defensen cada dia».