Les trajectòries professionals ja no són lineals: estudiar una cosa i acabar treballant d’una altra és cada cop més habitual
Des de l’Estació Espai Jove apunten que decidir massa aviat, els canvis del mercat laboral i la flexibilitat actual expliquen aquest fenomen
Escolta l'episodi complet
Entre un 30% i un 50% dels treballadors europeus acaben desenvolupant feines que no tenen una relació directa amb els estudis que han cursat. Així ho indiquen dades recollides durant el 2024 per diversos organismes, entre ells Eurostat. Un fenomen que, lluny de ser una excepció, s’ha convertit en una realitat estructural del mercat laboral actual.
Des de l’Estació Espai Jove, la seva tècnica de joventut, Gemma Parra, assenyala que aquest desviament professional no és fruit de la casualitat, sinó de múltiples factors acumulats al llarg del temps.
Decidir massa aviat i amb poca informació
Un dels primers elements clau és l’edat en què es prenen les decisions formatives. «Amb 14 anys ja et fan triar entre lletres o números, entre un camí o un altre, quan encara no tens prou informació ni maduresa per saber què vols fer», explica Parra.
Aquesta decisió precoç sovint es fa sense un acompanyament suficient i condiciona itineraris que poden no encaixar amb la persona a mitjà o llarg termini. «Decideixes pensant en un futur molt llunyà, però no tens cap garantia que el context es mantingui igual».
Un mercat laboral que canvia mentre estudies
Un altre factor determinant és la velocitat amb què canvia el mercat de treball. «Quan comences uns estudis i els acabes poden haver passat quatre o cinc anys, i el mercat ja no és el mateix», apunta Parra. La irrupció de noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, n’és un exemple clar.
«Tu pots decidir què estudiar, però no pots decidir què farà el mercat», resumeix. Això fa que moltes persones acabin aplicant els seus coneixements en sectors diferents dels previstos inicialment.
Formació i professió no sempre van alineades
Històricament s’ha assumit que els estudis conduïen de manera directa a una professió concreta, però aquesta idea ja no és del tot vàlida. «Els cicles formatius solen estar més alineats amb el mercat laboral, però la universitat no té per què estar-ho», explica la tècnica de joventut.
Segons Parra, els estudis universitaris aporten competències transversals que permeten desenvolupar-se en molts àmbits diferents. «No estudiem només una cosa. Aprenem a pensar, a analitzar, a comunicar-nos, i tot això després es pot aplicar en molts llocs».
Tornar a començar o canviar de rumb
Una de les consultes més habituals a l’Espai Jove és la de persones que es plantegen canviar de camí. «Ens trobem tant joves que han començat uns estudis i no són el que esperaven, com persones que ja els han acabat però no s’hi veuen professionalment», explica.
En molts casos, el problema és una visió massa reduïda de les sortides laborals. «Un pedagog, per exemple, pot fer molt més que treballar en una escola. Però si només s’imagina una única sortida, pot acabar frustrat».
Menys por a canviar i a dir que no
El context econòmic actual també ha modificat la manera d’afrontar la vida laboral. «La vida laboral és molt llarga, i molta gent prefereix fer un canvi abans que passar-se anys en una feina que no l’omple», assenyala Parra.
A diferència de generacions anteriors, molts joves han après a conviure amb la incertesa. «Han viscut crisi rere crisi i han après que poden estar un temps sense treballar o sense estudiar. Això els dona capacitat d’escollir».
Aquesta realitat, segons Parra, genera tensions amb algunes empreses. «Es parla molt de retenir talent, però és molt senzill: passa per millorar sous, condicions laborals i oferir projectes motivadors».
Sempre hi ha sortides
Malgrat les dificultats, el missatge que transmeten des de l’Espai Jove és clarament optimista. «Sempre hi ha llum al final del túnel, hagis estudiat el que hagis estudiat», afirma Parra. «No cal anar enrere, pots fer un gir, agafar un camí paral·lel o reinventar-te».
Entre els casos d’èxit que veuen diàriament hi ha joves que han publicat una novel·la, que han desenvolupat projectes educatius innovadors o que han sabut dir que no a feines amb males condicions. «Això també és un èxit».
Acompanyament i orientació
Des de l’Estació Espai Jove recorden que l’orientació i l’acompanyament són clau en aquests processos. «Quan el camí es fa fosc, el millor és venir a parlar-ne. La llum sempre es troba», conclou Parra.
