La síndrome de Cassandra: quan ningú escolta qui veu venir el problema

L'experta Sandra Hurtado analitza a Girona FM com la manca d'escolta activa afecta la productivitat i el talent a les empreses

Més Girona
La síndrome de Cassandra: quan ningú escolta qui veu venir el problema

Escolta l'episodi complet

No totes les alertes són pessimisme. A les empreses i equips de treball hi ha perfils que detecten riscos abans que esclatin, però sovint no són escoltats. És el que es coneix com a «síndrome de Cassandra», un concepte que ha posat sobre la taula la consultora en lideratge Sandra Hurtado als micròfons de Girona FM.

El terme prové de la mitologia grega. Cassandra, filla dels reis de Troia, tenia el do de la profecia, però estava maleïda: ningú no la creuria mai. «Adverteix que el cavall de Troia és una trampa, que la ciutat caurà, però ningú l’escolta», recorda Hurtado.

Traslladat a l’àmbit organitzatiu, el patró es repeteix: «Hi ha persones que veuen venir un problema, l’adverteixen, però se les titlla de pessimistes o negatives».

Quan advertir es confon amb ser negatiu

Segons Hurtado, el problema no és la crítica en si mateixa, sinó la manera com s’interpreta. «En lloc de preguntar-nos què ens està dient aquesta persona que nosaltres no veiem, la desacreditem», explica.

La Cassandra no és algú amb «superpoders», sinó una persona amb capacitat d’observació i detecció de patrons. Però si les seves aportacions no són escoltades, el desgast és inevitable.

«Hi ha un desgast emocional brutal i una frustració constant. Arriba un moment que la persona calla o marxa», adverteix.

Això suposa una doble pèrdua per a l’empresa: es desactiva el pensament crític intern i es poden acabar invertint recursos en projectes que ja s’havien advertit com a problemàtics.

El cost de no escoltar

No escoltar les Cassandres pot derivar en conflictes no resolts, equips tòxics o inversions fallides. «Molts problemes s’haurien pogut evitar si s’haguessin escoltat aquestes veus», apunta la consultora.

A més, el silenci forçat té conseqüències culturals: «Quan no hi ha espais segurs per parlar, la gent deixa d’aportar».

Aquí entra en joc el concepte de «seguretat psicològica», desenvolupat per la investigadora Amy Edmondson. Es tracta de crear entorns on es pugui parlar sense por a represàlies o etiquetes.

«No vol dir donar sempre la raó, sinó escoltar i decidir què fem amb aquella informació», matisa Hurtado.

Escoltar també és reconèixer

Per a la consultora, escoltar no és només una eina de gestió, sinó una necessitat humana. «Tothom necessita sentir-se vist i escoltat», afirma.

Les organitzacions més madures, diu, ja comencen a apostar per aquest model perquè han entès que el talent marxa quan no se sent valorat.

El missatge final és clar: «Que cada equip es pregunti qui és la seva Cassandra i què està fent amb aquesta veu. L’estem escoltant o l’estem silenciant?».

Perquè, com recorda el mite grec, ignorar l’advertència no evita la caiguda.

Notícies relacionades