Joan Darnés: de carregar caixes a aprendre a estimar amb Serrat
L'empresari repassa una trajectòria de treball de carrer, valors i records de joventut
Darrere de dècades dedicades a la distribució de begudes i al teixit de l'hostaleria gironina s'hi amaga una trajectòria marcada pel contacte humà, la senzillesa i la fidelitat als seus orígens. Joan Darnés ha passat pels micròfons del podcast La cara oculta de la lluna, conduït per Àngel Ayats, per desgranar les vivències personals, els sentiments i la memòria sentimental que han acompanyat la seva trajectòria vital.
Del malentès de les caixes a la vocació de carrer
Nascut a Jafre i criat a la Bisbal d'Empordà, Joan Darnés va començar a treballar abans de fer els catorze anys en el negoci familiar que el seu pare i el seu germà Josep havien engegat amb una moto i un remolc. Entre anècdotes, recorda amb humor com va iniciar-se en el sector:
«Jo li vaig dir al meu pare que volia anar a treballar a la caixa, referint-me a la caixa d'estalvis, però no ho va captar i em va posar directament a repartir caixes de begudes.»
Lluny de suposar una càrrega, aquell inici va despertar la seva veritable inclinació: el tracte amb la gent. Per a Darnés, el carrer i la conversa diària van ser la millor escola comercial i personal, convertint clients en amics al llarg de dècades d'activitat.
La banda sonora de la joventut i la innocència
A través de la selecció musical del programa, Joan Darnés ha repassat els seus primers amors i els balls de joventut a Flaçà al ritme de Paraules d'amor de Joan Manuel Serrat. Una cançó que, segons ha explicat, sintetitza una època neta de malícia:
La puresa dels quinze anys: records d'estius tranquils i relacions espontànies sense filtres tecnològics.
La veu inconfusible de Nino Bravo: l'emoció directa de temes com Noelia, que evoquen l'entrega afectiva de l'adolescència.
El sentit de la llibertat: l'aprenentatge compartit i el respecte mutu com a base de la maduresa en parella.
Lleialtat als treballadors per damunt del negoci
Més enllà del creixement empresarial del Grup Darnés, la conversa ha posat el focus en els valors ètics que han guiat les seves decisions. Darnés ha rememorat com va preferir perdre un compte important abans que acomiadar injustament un treballador acusat sense proves:
«Li vaig dir a aquell client que preferia tenir un bon repartidor que no pas un mal client. En aquesta vida s'ha d'ajudar en silenci i defensar la teva gent.»
La serenor de la maduresa i les cartes de la vida
Instal·lat en una jubilació tranquil·la, dedicada a la família i a la seva gran afició pel joc de la botifarra, Joan Darnés ha definit la seva visió de l'existència amb una màxima senzilla: «La vida no consisteix a tenir bones cartes, sinó a saber jugar bé les que un té». Una mirada transparent que resumeix el pas d'un home que ha trobat en la sinceritat la seva empremta més sòlida.
