La cara oculta de la lluna entrevista Joan Darnés

Joan Darnés explica com el seu pare i el seu germà van començar a repartir begudes i com ell s’hi va incorporar de ben jove. Recorda la feina de repartidor, el seu gust per parlar amb la gent i la relació amb el seu germà Josep dins l’empresa.

Joan parla de la cançó *Paraules d’amor* i dels records que li desperta: els balls de la seva joventut, les sortides amb la colla i el primer enamorament. La conversa inclou l’escolta de la cançó.

A partir dels records de joventut, Joan reflexiona sobre els canvis en la societat, la seva sociabilitat i el seu caràcter. Parla de la feina, la música, la maduresa, la família i del que ha après de l’amor, que associa amb compartir.

Joan diu que considera Nino Bravo una de les grans veus i explica que la cançó *Noelia* li evoca cares de la seva joventut. La secció inclou l’escolta de la cançó.

Joan recorda les llargues jornades de feina i explica com van afectar el temps que podia dedicar a la família. Parla també de la seva relació de parella i assenyala el respecte, la companyia i saber cedir com a aspectes importants.

La conversa aborda la idea de destí, el cognom familiar i el creixement de l’empresa. Joan recorda anys complicats i explica que va rebutjar la petició d’un client de despatxar un repartidor, perquè creia que no era responsable d’un robatori. També compara la relació més personal amb els clients d’abans amb la relació actual.

Després de l’escolta d’una cançó sobre la llibertat, Joan matisa que aquesta no és absoluta i comenta alguns moments en què altres persones li han marcat què havia de fer. Explica que no va arribar a plantejar-se una altra professió perquè li agradava la feina familiar.

Joan parla de la botifarra com a ocupació actual i com a espai per socialitzar. Explica que encara n’està aprenent i que juga sobretot per intuïció i diversió. També recorda les amistats que hi ha fet i parla d’ajudar, perdonar i no guardar rancúnia.

Joan recorda una etapa en què repartia a l’Estartit i una trobada amb una noia en una sala de ball, on va intentar adreçar-s’hi en francès. La secció inclou una cançó que dona pas a la conversa sobre aquella època.

En el tram final, Joan parla del seu caràcter, de les preocupacions per la família i la salut, i del que més l’enorgulleix. Defineix la seva vida amb la paraula *sinceritat* i diu que voldria viure tranquil i que la família estigués bé.