Girona entra a primera divisió europea en IA i càncer de pròstata: el projecte ProCAncer-I

Escolta l'episodi complet

Girona torna a situar-se al mapa de la recerca europea en salut. Ho ha explicat a El Primer Cafè el doctor Kai Vilanova, radiòleg de l’IDI (Institut de Diagnòstic per la Imatge) i investigador del grup d’imatge mèdica de l’IDIBGI, que participa en el projecte europeu ProCAncer-I, una iniciativa pionera per detectar càncer de pròstata amb intel·ligència artificial a partir de ressonàncies magnètiques.

Vilanova ho resumeix amb una comparació que tothom entén: «La ressonància magnètica de pròstata és una mica la mamografia del càncer de mama». La diferència és que, en aquest cas, parlem d’una prova molt més complexa: «Una ressonància pot tenir més de mil imatges». I és precisament aquí on la IA pot marcar la diferència.

Diagnòstic complex: mil imatges, temps limitat i risc que “se’ns escapi” una lesió

El càncer de pròstata avui dia es diagnostica amb ressonància magnètica, una exploració sense radiació ionitzant (a diferència del TAC) que permet visualitzar molt bé l’anatomia. Però el volum d’informació és enorme i això genera dos problemes principals:

1. Temps: «No pots passar-te tot el matí revisant dues exploracions».

2. Fiabilitat i variabilitat: interpretar una ressonància prostàtica requereix expertesa i «entre radiòlegs hi pot haver variabilitat», un factor humà inevitable.

L’objectiu del projecte és precisament reforçar aquests dos punts: reduir el temps de lectura i homogeneïtzar la interpretació, perquè dos professionals mirant la mateixa prova arribin a conclusions més consistents.

Què fa la IA aquí: entrenar amb 10.000 ressonàncies per “marcar” possibles tumors

El projecte ProCAncer-I (finançament europeu) ha tingut una durada de quatre anys (inici el 2020, amb extensió posterior) i s’ha basat en una idea clau: entrenar algoritmes amb un volum altíssim de dades reals. Segons Vilanova, s’han treballat «més de 10.000 exploracions de ressonància magnètica».

A la pràctica, la IA funciona com un suport: quan s’introdueixen les imatges d’una nova ressonància, el programari pot retornar una sortida que assenyali zones sospitoses, ajudant el radiòleg a no passar per alt lesions petites. Perquè el gran objectiu és aquest: detectar tumors com més precoçment millor.

El punt crític: validar, validar i tornar a validar

Vilanova ha insistit en una qüestió que sovint es dona per feta quan es parla d’intel·ligència artificial: la validació. «Sembla que la IA solucioni tot, però alerta: les coses s’han de validar». I ho explica amb un exemple molt clar: una eina que pot funcionar bé en un hospital, pot no rendir igual en un altre.

Per què? Perquè hi ha variacions importants:

• Diferents centres (maneres de treballar, protocols, casuística)

• Diferents països (contextos i poblacions)

• Diferents màquines de ressonància («hi ha moltes marques, com els cotxes»)

Aquesta és una de les fortaleses del projecte: s’ha dissenyat per provar l’eina en múltiples entorns, no només en un laboratori ideal.

Encara és embrionari: quan podria arribar al dia a dia?

Tot i el potencial, Vilanova és prudent: «Som en un moment molt embrionari». I posa el paral·lelisme amb els medicaments: entre el desenvolupament, la prova i la implementació real, passa temps.

En el cas concret d’aquest projecte, calcula que perquè una eina així sigui d’ús generalitzat i estable podrien passar anys: «com a mínim 3, 4 o 5 anys». És a dir: el camí està obert, però no és immediat.

Girona, un dels dos únics centres de tot l’Estat

Una de les dades més significatives que deixa l’entrevista és el pes de Girona dins el projecte. ProCancer-I ha comptat amb 11 països i 11 centres clínics i de recerca, però a l’Estat espanyol només hi han participat dos: València (Hospital La Fe) i Girona.

Vilanova ho diu sense embuts: «Amb tota Espanya som dos… per tant, estem a primera divisió absoluta».

Recerca en xarxa: imprescindible i cada vegada més normal

Més enllà del cas ProCancer-I, el doctor també reivindica la recerca col·laborativa com a única via per avançar: «La connexió amb altres centres a fora és imprescindible». I ho diu des de l’experiència: porta més de dues dècades vinculat a l’evolució de la ressonància prostàtica i defensa que el progrés real ha anat sempre lligat al treball compartit.