El candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), Josep Calbó, ha detallat els eixos principals del seu programa electoral en una entrevista al programa “L’Entrevista Municipal” de Girona FM. Calbó, catedràtic de Física i vicerector a l’equip sortint de Quim Salvi, ha posat l’accent en la necessitat d’executar grans projectes d’infraestructures pendents i en potenciar la formació al llarg de la vida com a servei públic a la societat.
Grans projectes per desencallar la manca d’espai
Davant la manca d'espais que pateix la UdG, Calbó considera prioritari tirar endavant tres grans projectes que ja estan planificats. D'una banda, al Campus de Montilivi , la construcció d'un nou aulari (“aulari nord”) i un edifici de serveis per a l'estudiantat, que inclouria una residència. I al Barri Vell , l'adquisició i rehabilitació de part del complex de les Butinyanes per descongestionar les facultats de la zona.
A més, ha subratllat la importància estratègica del futur Campus de Salut , un projecte que ha de tirar endavant conjuntament amb el nou Hospital Trueta i que considera clau per a tota la demarcació. “Firmo ja si d'aquí sis anys estan fets aquests projectes”, ha afirmat, tot destacant la voluntat d’executar inversions llargament esperades. A partir d'aquí, defensa que el que cal és millorar i optimitzar els espais que ja estan en funcionament per adaptar-los a les necessitats actuals.
Una universitat per a totes les edats: la formació contínua
Més enllà dels graus i màsters tradicionals, Josep Calbó ha defensat que la UdG ha d’orientar-se cada cop més cap a la formació al llarg de la vida. Segons el candidat, la universitat té el deure de servir a tota la societat, inclosos els professionals en actiu que necessiten reciclar-se i adquirir noves competències al llarg de la seva carrera.
“Hem de ser capaços d'incidir com a universitat pública en la formació continuada de professionals. Difícilment un professional amb el que ha fet a la universitat quan es gradua li serveix pels propers 30 anys de la seva carrera.”
Aquesta visió reforça la idea de la universitat com un servei públic arrelat a les necessitats del seu entorn econòmic i social, amb una oferta formativa adaptada a diferents etapes vitals i professionals.
Qualitat, benestar i menys burocràcia
Finalment, el programa de Calbó també es fonamenta en dos conceptes més: la qualitat i el benestar. El candidat proposa implantar una cultura de la qualitat en tots els processos, però vinculada a una simplificació de la burocràcia , un dels grans reptes actuals de les administracions. Alhora, vol “cuidar el benestar de les persones” de la comunitat universitària, amb un pla que vetlli per la salut física, emocional i mental d'estudiants, professorat i personal d'administració.
Escolta l'episodi complet
En aquesta entrevista a Josep Calbó, candidat al rectorat de la Universitat de Girona (UdG), es desgrana el seu projecte per als propers sis anys de mandat i la seva visió de la universitat com a servei públic al servei de la societat. Entrevista a càrrec d'Oriol Mas. L’entrevista recorre: La motivació personal per presentar-se Els eixos centrals del programa: qualitat, reducció de burocràcia i benestar El balanç crític però continuista dels mandats anteriors El model docent i formatiu (graus, màsters i formació al llarg de la vida) El Campus de Salut i les grans infraestructures i espais de la UdG La relació amb el territori i la descentralització El problema de l’habitatge i les residències d’estudiants La internacionalització i la mobilitat Com li agradaria ser recordat com a rector 1. Motivació per presentar-se i trets distintius Compromís de llarg recorregut Calbó explica que es presenta “per fer un servei més a la universitat”. Ressegueix el seu recorregut: Professor de física, amb docència i recerca de qualitat Responsabilitats de gestió i lideratge (Institut de Medi Ambient, vicerectorats, etc.) Experiència internacional i participació en òrgans d’expertesa en canvi climàtic “En aquest moment m’han fet pensar que estava preparat per poder liderar la universitat.” Què vol que identifiqui la seva candidatura Vol que la candidatura es reconegui per: Un projecte interessant i sòlid, amb una visió clara d’universitat Un equip molt potent, amb persones experimentades en gestió Una universitat més connectada amb l’entorn social, econòmic i cultural Més projecció de país i internacional L’eix central: la UdG com a institució pública al servei de la societat. 2. Eixos del projecte: qualitat, desburocratització i benestar 2.1. La universitat com a servei públic Calbó insisteix que la UdG ha de ser: Molt present i participativa en el que passa al seu entorn Connectada amb els debats socials, econòmics i culturals Capaç de cooperar i incidir en les necessitats del territori Això implica implicar tota la comunitat universitària: Professorat (PDI) Personal tècnic, d’administració, gestió i serveis (PTGAS) Estudiantat 2.2. Cultura de la qualitat i simplificació de la burocràcia Un dels pilars del programa és implantar una cultura de la qualitat que: Impregni totes les activitats de la universitat Es basi en: Planificació Calendarització Indicadors i procediments clars Però amb una condició clau: La qualitat no ha d’augmentar la burocràcia, sinó servir per simplificar processos. Calbó vincula la situació de la UdG amb un problema general del país: Professors de primària i secundària que demanen menys burocràcia i més feina pedagògica Pagesos i altres sectors saturats de tràmits Vol que la UdG pugui ser un exemple de simplificació aplicable a altres institucions públiques. 2.3. Benestar i salut de les persones El segon concepte clau és cuidar el benestar de les persones de la comunitat universitària: Estudiants PDI PTGAS Prioritats: Salut física, emocional i mental Implantar un pla de benestar Millor gestió del temps Actuacions sobre: Espais Maneres de treballar L’objectiu és que la UdG sigui pionera i que altres institucions públiques puguin adoptar aquests models de cura de les persones. 3. Continuïtat i canvi respecte als rectors anteriors 3.1. Continuista… però de tota la trajectòria de la UdG La seva candidatura es percep com a continuista, perquè ha estat vicerector amb Quim Salvi. Calbó matisa: Es considera continuista, però no només de Salvi. Es declara continuista de: Pep Nadal Joan Batlle Anna Maria Geli Sergi Bonet Quim Salvi Argumenta que: Cada rector/a ha aportat valors i millores a la UdG La universitat ha canviat molt respecte el 1990 Ell vol continuar millorant-la, no reproduir mecànicament polítiques concretes 3.2. Què s’ha fet bé i què queda pendent Calbó distingeix entre: Aspectes positius o iniciats: Canvi del model docent: en marxa però només a “un quart de fer” Voluntat d’inversió i nous projectes d’infraestructura Aspectes a millorar o inacabats: Reforma del model docent: cal arribar molt més lluny Reorganització de l’administració i del suport tècnic i de gestió: s’han fet coses, però “hi ha molt per fer” Infraestructures i inversions: projectes planificats però no executats per falta de recursos o traves administratives 4. Model docent i oferta formativa 4.1. Reforma del model docent Calbó aposta per transformar com s’ensenya i com es viu la universitat, més que no pas canviar massivament el mapa de graus. Objectius del nou model docent: Fer una docència més significativa i presencial Revalorar l’assistència a classe i reduir l’absentisme Implicar canvis en la manera de fer classe del professorat Oferir a l’estudiantat: Experiències internacionals, fins i tot sense sortir de Girona Més pràctiques significatives Més opcions de voluntariat i vida universitària 4.2. Mapa de graus i nous estudis Pel que fa als graus: El mapa actual es considera bastant consolidat No preveu grans canvis estructurals en l’oferta de graus S’estudia la possibilitat d’introduir un nou grau de Farmàcia a Girona 4.3. Màsters, doctorats i formació al llarg de la vida On sí veu grans reptes és en: Màsters i doctorats Formació al llarg de la vida (lifelong learning) Calbó defensa que la UdG ha de jugar un paper clau en la recapacitació continuada de professionals: No n’hi ha prou amb els estudis fets entre els 18 i 25 anys Un títol inicial difícilment serveix per 30 anys de carrera professional La UdG ha d’oferir formació a: Professionals en actiu (enginyeria, medicina, infermeria, docència, etc.) Majors de 45 i 50 anys (perfil que la UdG ja té en part, però vol ampliar) 5. Campus de Salut i grans projectes estratègics 5.1. Campus de Salut i nou hospital Trueta Calbó considera el Campus de Salut un projecte clau i estructural per a la demarcació: Si es compleixen els terminis (2031), això coincidiria amb el final del seu mandat Ho veu com una infraestructura al servei dels 900.000 habitants de les comarques gironines i més enllà El Campus de Salut integra quatre vessants: Assistencial: el nou hospital Trueta Docent: facultats i formació en ciències de la salut Recerca: espais d’investigació Innovació: transferència de coneixement i valor econòmic Subratlla la potència de tenir assistència, docència, recerca i innovació físicament integrades en un mateix espai. Ja com a precandidat ha començat a: Fer reunions amb agents clau (Cambra de Comerç, ICS, IAS, etc.) Reivindicar que el projecte sigui prioritzat per la Generalitat Impulsar el treball conjunt fins i tot abans que hi hagi els nous edificis 5.2. Espais, infraestructures i creixement sostenible Calbó reconeix que en els darrers anys s’ha fet molt poca feina en noves infraestructures, per dos motius principals: Limitació pressupostària: després de la crisi de 2009-2010, el capítol d’inversions ha quedat molt restringit Lentitud i traves administratives: permisos, canvis d’usos urbanístics, planificació Malgrat això, assumeix com a prioritaris diversos projectes ja planificats: Al campus de Montilivi Nou aulari nord: per descongestionar facultats, especialment la Politècnica, amb efecte dominó sobre Ciències Edifici de serveis per a l’estudiantat i la comunitat: Casa de l’estudiantat Serveis per estudiants i professorat (incloent restaurant) Residència d’estudiants: per afrontar el problema d’habitatge Al Barri Vell Descongestionar les facultats i el rectorat mitjançant: Adquisició i rehabilitació parcial del complex del Convent de les Butinyanes Aquests projectes es consideren totalment assumits per la seva candidatura, amb voluntat de tirar-los endavant el més ràpid possible. 5.3. Racionalitzar el creixement i sostenibilitat A mig termini, la seva línia és: Optimitzar espais existents més que no pas multiplicar infraestructures Adaptar edificis i espais a les necessitats actuals Factors a tenir en compte: Evolució del nombre d’estudiants Canvis en la presencialitat (teletreball, classes híbrides, etc.) Sostenibilitat ambiental: Ús responsable del territori Consum d’energia i recursos Vol que la UdG, com a institució que ja ha volgut donar exemple en sostenibilitat, també moderi el creixement físic un cop assolits els mínims necessaris. 6. UdG i territori: descentralització i presència a les comarques 6.1. Descentralització de facultats: límits Sobre la possibilitat de desplaçar facultats a altres ciutats del territori, Calbó és clar: No és la línia principal prevista Motivat per criteris d’: Eficiència de gestió Economies d’escala Necessitat de mantenir la cohesió de la comunitat universitària (estudiants, personal, serveis) en una àrea urbana compacta 6.2. Presència de la UdG a totes les comarques gironines Tot i això, defensa que la UdG és i ha de ser la universitat de totes les comarques de Girona. Això s’articula a través de: Càtedres universitat-territori repartides per diferents viles i ciutats: Impulsen activitat cultural i presència de la UdG Vol potenciar encara més el seu impacte Projectes amb administracions locals i agents del territori, sovint a través de: La Fundació Girona Regió del Coneixement, dedicada a: Connectar universitat, administracions i empreses Impulsar projectes que responen a necessitats reals del territori La idea central és que, tot i concentrar els estudis a Girona (i Salt), la UdG ha de tenir impacte i presència a tot el territori gironí. 7. Habitatge i residències d’estudiants 7.1. El problema de l’habitatge Calbó reconeix que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes socials actuals: Afecta Girona, Barcelona, Catalunya, Espanya i bona part d’Europa Té causes vinculades a legislacions i maneres de fer que van més enllà de les competències de la UdG El rol de la universitat, segons ell, ha de ser doble: Participar en la reflexió i proposta de solucions des de l’expertesa acadèmica No substituir el paper de qui ha de legislar o invertir (governs i empreses) La UdG pot contribuir a través de: Professorat expert en dret, economia, arquitectura, etc. Instruments com la Càtedra d’Habitatge, pensada per: Reflexionar Aportar coneixement i diagnosi Formular propostes que puguin ser recollides per les polítiques públiques 7.2. Residències universitàries Sobre les residències per a estudiants, Calbó admet: La UdG no pot assumir directament la inversió en residències Però sí que pot facilitar el sòl i promoure projectes amb tercers Línies d’actuació: Posar a disposició superfície pròpia al campus de Montilivi Tramitar canvis en el pla parcial urbanístic per permetre l’ús residencial Llicitar la construcció i gestió d’una residència, amb criteris de: Transparència (concursos públics) Impacte social i qualitat del servei Calbó subratlla que la necessitat d’habitatge és especialment greu per a: Estudiants de fora de Girona (comarques gironines més llunyanes) Estudiants d’altres llocs de Catalunya Estudiants de les Illes Balears, que tenen una presència notable Estudiants de la resta de l’Estat i internacionals (especialment de màster i doctorat) 8. Internacionalització, mobilitat i talent 8.1. Exposar l’estudiantat al món global Calbó defensa la necessitat que l’estudiantat: Visqui experiències internacionals Estigui exposat a una realitat global, com ja passa en la recerca Hi ha dos nivells d’internacionalització: Mobilitat física: Programes Erasmus i similars Xarxes europees i convenis internacionals Internacionalització “a casa”: Per a estudiants que no poden o no volen marxar per motius econòmics o socials 8.2. Internacionalització “a casa” Permet que estudiants que es queden a Girona puguin igualment tenir experiències internacionals: Participar a distància en assignatures d’altres universitats Fer treballs compartits amb estudiants d’altres països Aprofitar la presència de: Estudiants d’intercanvi (Erasmus, etc.) Investigadors pre i postdoctorals estrangers Això permet activitats: Interculturals D’immersió en coneixement global Calbó resumeix que la UdG ja està oberta al món com a institució de recerca, i que el repte és traslladar aquesta obertura a tots els estudiants, garantint que tothom tingui com a mínim alguna experiència o contacte internacional. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció fins al 2031, Calbó explica com voldria que es valorés el seu mandat: 9.1. Resultats i clima intern Li agradaria ser recordat com un rector que: Ha fet avançar la universitat Ha actuat amb bon humor, ganes i esperit positiu Ha compartit les decisions i corresponsabilitzat les persones Ha cuidat la gent, tant en l’àmbit professional com en el personal Vol que la comunitat pugui dir que “s’han fet coses interessants i bones” i que s’han viscut “amb entusiasme i satisfacció”. 9.2. Una universitat més “sana” i ben valorada socialment Objectiu de fons: Deixar una UdG més potent i més sana: Procediments més ben endreçats Maneres de treballar més eficients Més satisfacció personal de les persones que hi treballen i estudien De cara enfora, desitja que la universitat sigui: Una institució molt ben vista i reconeguda per la societat Tant necessària que, si mai s’atacava la universitat, fos la societat mateixa qui la defensés: Ajuntaments Empresaris Famílies Entitats i ONG L’ideal és que la ciutadania digui: “La Universitat de Girona és la nostra universitat; la volem aquí, igual o millor, perquè marca una diferència i ens aporta molt.” Aquesta és la imatge amb què Calbó voldria que se’l recordés al final del mandat.
