El candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), José Manuel Fernández-Real , ha presentat les línies mestres del seu programa en una entrevista a Girona FM. L’actual degà de la Facultat de Medicina, que ha estat l’últim dels tres candidats a oficialitzar la candidatura a les eleccions, basa el seu projecte en la idea de “construir ponts” per transformar la universitat i la seva relació amb l’entorn durant els pròxims sis anys.
Una universitat més cohesionada
Fernández-Real defensa que el lema “construir ponts” ha de ser el fil conductor de totes les polítiques universitàries. Això implica millorar la connexió interna entre les diferents facultats, el personal docent i investigador (PDI), el personal tècnic de gestió (PTGAS) i l’estudiantat. Però també, i de manera crucial, enfortir els vincles amb l’exterior: la ciutat, el teixit empresarial i altres institucions acadèmiques internacionals.
El futur Campus de Salut, una prioritat
Una de les principals preocupacions del candidat és el desenvolupament del futur Campus de Salut . Fernández-Real considera que es tracta d’una oportunitat històrica per a Girona que no es pot desaprofitar. Tot i això, alerta que actualment els diferents actors implicats no treballen de manera coordinada.
“Moltes vegades hi ha la sensació que estem d’esquena a la societat. [...] En aquests moments, la universitat, el sistema sanitari, la societat civil i les empreses treballen d’esquena. Si fem que els astres s’alineïn, no tindrem una bona salut, tindrem la millor de les possibles”, ha assegurat.
Per això, demana un esforç conjunt per alinear tots els agents i aconseguir un projecte de primer nivell que beneficiï tota la demarcació.
Propostes acadèmiques i reptes de futur
En el seu programa, Fernández-Real també posa sobre la taula diverses propostes per millorar l’oferta i la projecció de la UdG. Entre les més destacades hi ha la creació d’un nou grau de Matemàtiques per atreure talent i donar suport a la resta de disciplines científiques, el reforç dels estudis de mestre d’infantil i primària , considerant-los clau per al futur del país, la implantació d’una política d’anys sabàtics per al professorat, recordant que la UdG és l’única universitat catalana que no en té, o l’establiment de noves aliances estratègiques amb universitats d’Alemanya, Anglaterra, la Xina i Austràlia.
El candidat també ha assenyalat la manca d’espais i el problema de l’habitatge com un fre per a l’atracció d’estudiants i investigadors, ja que molts no poden assumir el cost del lloguer. Finalment, sobre l’actual rector, Quim Salvi, el defineix com un “excel·lent gestor”, però considera que al seu mandat li ha faltat “una idea central que arrossegui” la comunitat universitària, una visió que la seva candidatura pretén aportar.
Escolta l'episodi complet
Resum general Entrevista a José Manuel Fernández Real, candidat a rector de la Universitat de Girona (UdG), dins el cicle dedicat als tres aspirants al rectorat. L’entrevista gira entorn de: • La seva idea força: posar el coneixement al centre i “construir ponts” dins i fora de la universitat. • El seu perfil de metge i investigador, i com això condiciona el seu projecte. • La necessitat de millorar la governança, la comunicació i la cohesió entre col·lectius (PDI, PTGAS i estudiants). • El Campus de Salut i el nou hospital Trueta com a gran oportunitat estratègica fins a 2031. • Els espais universitaris, l’habitatge i l’atracció de talent com a reptes de ciutat i de país. • La internacionalització, els sabàtics i el mapa de càtedres. 1. Perfil del candidat i motivació 1.1. Qui és José Manuel Fernández Real • 63 anys, metge especialista en endocrinologia i nutrició. • Degà de la Facultat de Medicina de la UdG. • Cap de secció a l’Hospital Dr. Josep Trueta. • Investigador de l’IDIBGI i del CIBEROBN, especialitzat en obesitat, diabetis, metabolisme i microbiota intestinal. • Guardonat amb premis de recerca biomèdica i president de l’Associació Catalana de la Diabetis. • Destaca que no ha format part d’equips de rectorat anteriors, fet que el presenta com a figura no vinculada al govern sortint. 1.2. Per què es presenta a rector • Es defineix principalment com a metge i investigador. • Diu que el que l’empeny és “amor al coneixement”: - Defensa que la universitat no pot quedar-se només en transmetre coneixement, ja que això avui també ho fan moltes plataformes. - Reivindica que el que és únic de la universitat és la creació de coneixement. “El que m’ha impulsat a presentar la meva candidatura és amor, amor al coneixement.” 2. Lema i trets distintius de la candidatura 2.1. “Construir ponts” com a idea central El seu lema és “construir ponts”, que desglossa en diversos nivells: • Dins la universitat: - Entre facultats i campus: considera que les 9 facultats funcionen massa de manera aïllada. - Vol potenciar recerca transversal i docència interdisciplinària. • Entre col·lectius: - PDI (professorat i investigadors): denuncia que hi ha professors molt brillants poc visualitzats. - PTGAS (personal tècnic, de gestió i serveis): sovint treballen aïllats i poc reconeguts, i reclama una carrera professional clara. - Estudiantat: tot i tenir una representació formal a la LOU, creu que els canals reals de comunicació són limitats. • Amb l’entorn i la societat: - Detecta que sovint la UdG està d’esquena a la ciutat i al territori. - Vol aliances amb la ciutat, el teixit empresarial i el sistema de salut, especialment de cara al Campus de Salut. “Hem d’alinear tots els astres perquè actuïn de tractors de tota la ciutat de Girona cap al futur.” 2.2. Com vol ser percebut • Vol que es reconegui la seva candidatura per: - Centralitat del coneixement i la recerca. - Capacitat de cohesionar i fer equip. - Orientació estratègica envers grans projectes com el Campus de Salut. 3. Governança interna i equip rectoral 3.1. Multidisciplinarietat i “team building” • Explica que, en experiències prèvies, a les reunions de l’equip de govern semblava que hi hagués “dos equips separats”: rectoral i delegats. • Vol que tothom formi part d’un únic equip, amb interacció real i no només reunions formals. • Insisteix en el “team building”: - Donar visibilitat a la feina del PTGAS. - Reconèixer mèrits i trencar l’aïllament del personal de gestió. 3.2. Relació amb l’estudiantat • Proposa reunions periòdiques fora dels òrgans de govern. • Posa com a exemple Medicina, on fa reunions mensuals amb els delegats de curs per recollir problemes que, d’altra manera, no arribarien. 3.3. Equip, temps de gestió i eines informàtiques • Va ser l’últim candidat a presentar-se i reconeix que això pot fer pensar en una candidatura “d’última hora”, però ho justifica per: - Dificultat de convèncer professors brillants que tenen grans compromisos de recerca. - Vol no renunciar al millor talent intern per als vicerectorats. • Assenyala un problema clau: la sobrecàrrega de gestió: - Els programes informàtics de gestió són, segons ell, antics i obsolets, i fan perdre molt de temps. - Proposa optimitzar les eines digitals per fer més atractiu assumir responsabilitats de gestió. 3.4. Figures clau: gerent i comunicació • Va trigar a decidir-se fins a trobar: - Un gerent “a l’alçada del repte”. - Una persona experta en comunicació i relacions institucionals. • Considera que la porta d’entrada de la universitat ha de ser molt més atractiva, i que la comunicació és central per construir ponts. “Sense un gerent i una persona experta en comunicació, això no tenia sentit.” 3.5. Valoració del rectorat de Quim Salvi • Defineix Quim Salvi com un “excel·lent gestor”. • Reconeix especialment la feina en l’elaboració dels nous Estatuts de la UdG, un procés complex i important. • Però considera que ha mancat una “idea central que arrossegui la gent”: - La universitat necessita bons gestors, però també lideratge inspirador. - Troba a faltar una visió compartida que faci que “tothom vagi en la mateixa ona”. No es presenta ni com a pur continuista ni com a trencador radical, sinó com algú que vol afegir lideratge i cohesió a una base de gestió que ja reconeix. 4. Oferta d’estudis i noves titulacions 4.1. Renovació i prioritats en graus • Assegura que al seu programa (encara per publicar completament) hi ha un desgranat detall sobre l’oferta. • Destaca especialment: - Graus de Mestres d’Educació Infantil i Primària: • Els considera estratègics per al país. • El mirall han de ser països com Finlàndia, on el mestre està ben considerat i reconegut. • Defensa revisar tant els plans d’estudis com els recorreguts professionals dels mestres. Nou grau de Matemàtiques: • Les matemàtiques són troncals en totes les ciències i fonamentals en una universitat pública. • Aquest grau serviria per donar visibilitat al talent i atreure estudiants que poden ajudar a transformar la universitat. • Apunta que hi ha altres graus i apostes en preparació, però sense entrar en tots els detalls en aquesta entrevista. 5. Campus de Salut i nou Trueta 5.1. Una oportunitat única fins al 2031 • El Campus de Salut i el nou Hospital Trueta són, per ell, un dels grans eixos de futur de la UdG i de tot el territori. • Recorda que la previsió és inaugurar-lo el 2031, any en què també acabaria el seu mandat si és escollit rector. • Ho descriu com una oportunitat irrepetible: “És una oportunitat que no tindrem mai més a la nostra vida; potser d’aquí a cent anys n’hi haurà una de similar.” 5.2. Integració plena universitat–salut • Reitera que l’objectiu no és només tenir un hospital nou, sinó un ecosistema universitari-sanitari integrat des del primer dia: - Facultats plenament inserides al Campus de Salut. - Docència i recerca en contacte directe amb l’hospital. • Llista les peces que hi han de convergir: - Facultat de Medicina (que ja hi està molt implicada). - Nova Facultat de Farmàcia (espera que sigui una realitat aviat). - Proposta de Facultat de Veterinària. - Part de la Facultat d’Educació i Psicologia i d’Educació Social dins el Campus de Salut. - Món de la innovació i l’empresa. - Societat civil i ajuntaments (Girona, Salt, etc.). • Detecta que fins ara hi ha hagut massa distància: - La universitat i el sistema de salut han avançat massa per separat. - La ciutat no ha acabat de visualitzar tota la importància del projecte. 5.3. “La millor salut possible”, no només uns mínims • Aclareix que la qualitat de la sanitat no està en risc en termes de mínims, però que ell aspira a “la millor”, no només a una sanitat acceptable. • Defensa ser “egoistes com a futurs pacients”: - Tota la comunitat universitària (professors, PTGAS, estudiants) acabarà passant pel sistema de salut. - Això justifica exigir el màxim nivell possible d’integració i qualitat. 6. Relació universitat–ciutat i espais 6.1. Manca d’espais i noves oportunitats • Considera que sí que hi ha manca d’espais a la UdG, en diversos campus. • Valora positivament compres com la del Convent de les Butinyanes al Barri Vell, però creu que cal anar més enllà: - Reutilitzar antics edificis en desús a la ciutat. - Pensar-los també com a residències d’estudiants. • Explica casos reals de dificultat per trobar allotjament: - Una estudiant xinesa becada va estar dos mesos buscant lloguer adequat. - D’aquesta anècdota dedueix que el problema és estructural i molt extens. 6.2. Habitatge, residències i rol dels ajuntaments • Afirma clarament que “s’ha fet poc” en habitatge per estudiants i personal: si avui hi ha tanta manca d’espais, ja anem tard. • Proposa: - Incentivar el diàleg amb ajuntaments propers, no només Girona ciutat. - Buscar solucions en municipis de l’entorn, aprofitant la seva proximitat. - Impulsar residències universitàries i models mixtos (no entra en detall, però ho deixa implícit en parlar de residències i viles universitàries). • Enllaça aquest tema directament amb la capacitat d’atracció d’estudiants i investigadors, tant nacionals com internacionals. 7. Talent, internacionalització i sabàtics 7.1. Importar i exportar talent • Davant la tensió entre atreure talent i alhora veure marxar gent formada a la UdG, defensa un flux continu d’entrada i sortida com a clau de qualitat. • Ho compara amb les millors universitats del món, on: - El moviment constant de persones “pol·litza” la institució. - Aquest intercanvi enriqueix la recerca i la docència. “No és que siguin antagònics el sortir i l’entrar, sinó que, afortunadament, hem de sortir i entrar contínuament.” 7.2. Aliances internacionals • Ha iniciat converses amb diversos socatges internacionals: - Transcampus entre Alemanya i Anglaterra. - Universitats de la Xina, Austràlia i l’Índia. - Una persona de la Universitat de Cambridge, experta en política universitària d’aquell centre, per aprendre com construir ponts internacionals. • L’objectiu és teixir xarxes amb universitats punteres per: - Facilitar estades de professorat i estudiantat. - Compartir bones pràctiques de governança i recerca. 7.3. Política de sabàtics • Critica que la UdG és l’única universitat de Catalunya sense una política completa de sabàtics: - Ara només existeix una modalitat molt limitada (un semestre i en condicions puntuals). • Proposa establir anys sabàtics reals per a professorat amb: - Carrera acadèmica brillant. - Capacitat d’estar un any en institucions de prestigi (nacionals o internacionals). • Considera que el retorn d’aquests sabàtics és directe per a la UdG: - Millora de la recerca. - Noves col·laboracions. - Actualització de metodologies docents i científiques. 8. Càtedres i recerca 8.1. Mapa de càtedres de la UdG • Actualment hi ha 30 càtedres vinculades a la UdG. • Planteja analitzar-ne a fons l’eficiència: - No només el retorn econòmic. - També el cost real de gestió que recau sovint en les facultats. - El retorn acadèmic i social: què aporten a la universitat en termes de recerca, transferència i imatge. • Proposa un estudi de cost-efectivitat i una avaluació sistemàtica per decidir: - Quines cal impulsar, reorientar o racionalitzar. 9. Com voldria ser recordat com a rector En un exercici de projecció entre 2025 (eleccions) i 2031 (final del mandat), respon que voldria ser recordat com un “constructor de ponts”. • Punts clau de com vol deixar la UdG el 2031: - Amb equips molt potents, estables i projectats al futur. - Amb un equip que pugui continuar més enllà del seu mandat i que el següent rector consideri imprescindible. - Amb una universitat més cohesionada internament (PDI, PTGAS, estudiantat) i més connectada amb la ciutat, el Campus de Salut i el món. “El que és important no és la figura del rector, sinó fer equips molt potents, molt estables, que arrosseguin la resta de la universitat.” 10. Temes principals tractats • Model de universitat i coneixement: - Creació vs. transmissió de coneixement. - Amor al coneixement com a motor de la candidatura. • Governança i gestió: - Construir ponts entre col·lectius (PDI, PTGAS, estudiants). - Millora de la gestió interna i digitalització. - Necessitat d’un bon gerent i d’una estratègia de comunicació forta. • Oferta acadèmica: - Reforç de Mestres d’Educació Infantil i Primària. - Proposta de grau de Matemàtiques. • Campus de Salut i nou Trueta: - Integració plena universitat–salut–ciutat–empresa. - Nuevas facultats (Farmàcia, possible Veterinària) i reubicació parcial d’Educació i Psicologia. • Relació amb la ciutat i espais: - Manca d’espais i habitatge. - Reutilització d’edificis i col·laboració amb ajuntaments de l’entorn. • Internacionalització i talent: - Entrar i sortir de talent com a procés enriquidor. - Aliances amb universitats d’Europa, Àsia i Oceania. - Implantació d’una política real de sabàtics. • Càtedres: - Revisió crítica de les 30 càtedres: cost, retorn i alineament amb l’estratègia de la UdG. 11. Glossari intern (conceptes clau de l’episodi) (No és el glossari proporcionat, sinó un mini-glossari dels conceptes tractats a l’entrevista) • PDI: Personal docent i investigador de la universitat. • PTGAS: Personal tècnic, de gestió i administració de serveis. • Campus de Salut: Projecte estratègic que agrupa el nou Hospital Trueta i diverses facultats i serveis universitaris relacionats amb la salut. • Sabàtics: Períodes (normalment un any) en què el professorat pot dedicar-se a recerca o formació en altres institucions, alliberat parcialment de docència. • Càtedres de la UdG: Estructures mixtes entre universitat i agents externs (empreses, institucions, administracions) que impulsen recerca, formació i transferència de coneixement en àmbits específics.
