L’arxiver i cronista oficial de Girona, Joan Boadas, ha visitat el programa Els 4 Rius de Girona FM per explicar la importància dels arxius privats en la construcció d’una memòria pública rica, diversa i representativa. Segons Boadas, la donació de fons personals, familiars o d’entitats a institucions públiques és un gest de gran valor social, perquè permet garantir que documents i testimonis que expliquen la vida d’una comunitat siguin preservats per sempre.
«Quan tu acceptes un fons documental, acceptes també tot un conjunt d'obligacions que comporten que allò ho has de conservar per sempre, i sempre és sinònim d'eternitat», ha subratllat Boades, remarquant la responsabilitat que implica custodiar aquest patrimoni.
Fons i col·lecció: una diferència clau
Boades ha explicat una distinció fonamental per entendre com treballen els arxius: la diferència entre un fons documental i una col·lecció.
Un fons és el conjunt de documents generat de manera inevitable per una persona, família o entitat al llarg de la seva activitat, i reflecteix la seva trajectòria vital o professional. Per això, els fons s’han d’incorporar mitjançant donació, perquè formen part d’un llegat que es transmet a la comunitat.
En canvi, una col·lecció és el resultat d’un acte voluntari i selectiu, sovint vinculat a una temàtica concreta i fins i tot a una inversió econòmica. L’exemple més emblemàtic és la col·lecció de Tomàs Mallol, origen del Museu del Cinema. Aquest tipus de fons, diu Boadas, sí que pot entrar en la lògica del mercat.
Aquesta distinció és essencial per definir la política d’adquisicions i la funció social dels arxius públics.
Un arxiu de tota la ciutat, no només de l’Ajuntament
Una de les idees més insistides per Boadas és que l’Arxiu Municipal de Girona és, sobretot, l’arxiu del municipi i de la seva ciutadania, no només de l’administració. De fet, dels més de 130 fons que custodia actualment, només quatre provenen de l’Ajuntament. La resta són donacions de persones, famílies, comerços, empreses culturals o entitats de tota mena.
Aquesta pluralitat, afirma Boadas, és el que farà possible que les generacions futures disposin d’una radiografia clara i rica del passat de Girona, allunyada d’una visió estrictament institucional.
Amb aquesta mirada, Joan Boadas reivindica els arxius com un espai viu i democràtic, construït entre totes i tots, i que només pot créixer gràcies a la confiança i generositat de la ciutadania.
