L’escriptor Vicenç Villatoro ha passat pels micròfons d’Els 4 Rius de Girona FM per presentar la seva nova novel·la, «Polonesa» , que arriba aquest vespre a la Llibreria 22 de Girona. Tot i que el llibre s’emmarca en el gènere d’espionatge, l’autor deixa clar que el motor real de l’obra no és la intriga, sinó la reflexió sobre la identitat en un món que canvia a una velocitat desconcertant.
El ‘tall’ i la ‘salsa’: espies per parlar d’identitat
Villatoro descriu el llibre amb una metàfora gastronòmica que defineix bé la seva concepció de la literatura:
«Per mi, en les novel·les hi ha un tall, que és de què vols parlar. I després, quina salsa hi posarem. [...] Jo volia fer una novel·la en un cert sentit de pensament, de reflexió personal, però la salsa dels espies li dona gustillo.»
El tall de «Polonesa» és una pregunta tan antiga com actual: qui som realment? Ambientada a la Varsòvia de 1991 , just després del col·lapse del bloc soviètic, la novel·la mostra personatges que s’han de reconstruir enmig d’un nou ordre mundial. Agents israelians, antics funcionaris de l’espionatge soviètic o interrogadors atrapats entre identitats nacionals i ideològiques serveixen per il·lustrar el dilema central: quan tens múltiples identitats possibles, quina tries per definir-te?
Una novel·la que parla del present
Tot i situar-se en el passat immediat, Villatoro remarca que el llibre respira actualitat . La qüestió identitària és avui més viva que mai, des dels debats sobre identitat nacional fins a la identitat de gènere.
L’autor també hi incorpora una mirada crítica sobre la postveritat i la facilitat amb què les falsedats es converteixen en veritats si encaixen amb el relat que volem creure.
«D’una manera creixent no ens importa si les coses són certes o falses, sinó si són versemblants o inversemblants. [...] Si una animalada entra en el teu marc mental, passa a ser una veritat.»
Per això reivindica la distinció periodística —tan sovint erosionada— entre fets i opinions .
Un espionatge més psicològic que d'acció
«Polonesa» no és una novel·la de persecucions ni gadgets impossibles. Villatoro la vincula més a la tradició de John le Carré o Graham Greene , on domina la psicologia, l’ambivalència moral i el joc de miralls del contraespionatge —«la idea de l’espia espiat», diu ell mateix.
El resultat és una obra que, sota l’aparença de thriller, interroga el lector sobre les lleialtats, els miralls trencats i les identitats que tots portem a dins.
La presentació del llibre tindrà lloc a les 19 h a la Llibreria 22 , amb la participació del periodista Jordi Grau .
Escolta l'episodi complet
Resum general Episodi d’Els 4 Rius a Girona FM amb tres blocs principals: Celebració dels 6 anys de Girona FM i records de la ràdio Entrevista a Vicenç Villatoro sobre la novel·la Polonesa: Guerra Freda, espies i identitat Secció amb la coach Anna Colomer sobre com viure el dol durant les festes de Nadal L’episodi combina to celebratiu i de proximitat amb una conversa literària molt reflexiva sobre identitat i veritat, i tanca amb una secció emocional i pràctica sobre gestió del dol en dates assenyalades. 1. 6 anys de Girona FM i memòria de la ràdio Aniversari de l’emissora • Es recorda que fa sis anys (26 de novembre de 2019) es va inaugurar l’estudi de Girona FM al carrer Jaume Balmes, 15, amb una entrevista de Jordi Grau a l’aleshores alcaldessa Marta Madrenas. • Els locutors posen èmfasi en: - La ràdio com a servei públic municipal i de proximitat. - Les aventures, la confiança i fins i tot les amistats que s’han anat generant. "Intentarem seguir al peu del canó amb totes aquelles històries a cau d’orella." Arnau Vila com a “història viva” • Es destaca que Arnau Vila hi era el primer dia i encara hi és, convertit en una mena de figura persistent de la casa. • Recorden l’entrada de diversos membres de l’equip, com en Pau el 2021, i el propi presentador que va arribar el 2023, just per Sant Narcís. • Expliquen una anècdota: el programa havia de començar un 13 de dilluns, però es va endarrerir perquè el presentador va perdre la veu per nervis i va acabar anant a urgències a les 5 del matí, escrivint al metge que “treballa a la ràdio i avui ha de treballar però no té veu”. Mirada al futur i to festiu • Bromejen amb celebrar futurs aniversaris amb una festa grossa, fins i tot a l’Auditori-Palau de Congressos. • Sintonitzen música i encaren el programa com un dia especial, però mantenint el to habitual de magazine. 2. Entrevista a Vicenç Villatoro: Guerra Freda, espies i identitat Presentació de Polonesa • Arriba a l’estudi Vicenç Villatoro per parlar de la seva novel·la Polonesa, una novel·la d’espies ambientada el 1991, en el moment final de la Guerra Freda. • Es remarca el context: - Caiguda del sistema soviètic - Canvi d’era i reestructuració geopolítica - La idea que “la història la van escriure els guanyadors” • L’autor presenta el llibre aquell vespre a la Llibreria 22 de Girona amb Jordi Grau. “Tall i salsa”: la seva idea de novel·la Villatoro explica la seva concepció literària a partir de dues capes: • El “tall” (el fons): - De què vols parlar realment: identitat, reflexió personal, qui som. • La “salsa” (la forma/gènere): - Espies, misteri, ambients de Guerra Freda - Intriga, trama, cops d’efecte propis del gènere "Jo volia fer una novel·la en un cert sentit de pensament, però la salsa dels espies li dona gustillo." • Compara amb altres casos: - Novel·la realista social que es fa més llegidora posant-hi salsa de novel·la negra. - 1984 d’Orwell: no és tant ciència-ficció com novel·la política antistalinista que utilitza un marc futurista. Guerra Freda com a “guerra mundial” i nou model de conflicte • Villatoro defensa que la Guerra Freda és, de fet, una mena de Tercera Guerra Mundial: - No hi ha enfrontament directe entre Estats Units i URSS, sinó guerres per interposició. - Escenaris: Vietnam, Pròxim Orient, Àfrica… com si juguessin simultàniament a “24 taulers d’escacs”. • El factor determinant: la bomba atòmica (Hiroshima i Nagasaki), que fa impossible una guerra “com les d’abans” sense destrucció total. "En comptes de tirar-nos armes nuclears entre soviètics i nord-americans, ho farem tirant-nos trets al Vietnam." • Avisa que, des d’aleshores, totes les guerres tenen quelcom de “fred”: interessos geopolítics que es projecten lluny del centre de poder. Biografies trencades: Polònia, jueus i espies La novel·la es construeix sobre personatges amb identitats complexes: • Protagonistes: - Un espia israelià que torna a Varsòvia - El seu interrogador rus, que havia estat comunista • Tres capes d’identitat: - Polònia: un país literalment desplaçat després de la Segona Guerra Mundial (fronteres que es mouen cap a l’oest, territoris que deixen de ser polonesos i d’altres que passen a ser-ho). - Identitat jueva: sovint viscuda entre la pertinença nacional i la pertinença religiosa/cultural. - Identitat política (comunista, israeliana, russa, etc.). "Els polonesos ho poden tenir perquè Polònia és un país que el van canviar de lloc entre la Segona Guerra Mundial i la Tercera." • L’autor hi vincula exemples històrics i literaris com Primo Levi i la persecució dels jueus, subratllant com la identitat pot arribar a ser una condemna (t’etiqueten i et maten per una cosa que potser tu ja no sents com a central). La gran pregunta: “Qui carai som?” La conversa deriva cap a una reflexió filosòfica sobre la identitat: • Cada persona té múltiples etiquetes possibles: - professió, equip de futbol, nacionalitat, religió, ciutat, etc. • No totes pesen igual: sempre hi ha identitats “de base” on recolzem més fort els peus. • Dues vies per ser qui som: - “De fàbrica”: allò que sembla que “ens toca” i no podem canviar. - Per tria: decisions vitals (ser més del pare o de la mare, més d’aquí o d’allà, més ideologia, religió o terra). • L’autor connecta amb debats recents a Catalunya: - Procés independentista i identitat nacional (qui vota què en funció de què se sent). - Identitat de gènere, un debat que pràcticament no existia quan va començar a escriure el llibre i que ara és central. "La pregunta aquesta de ‘què carai soc?’ ens l’hem fet tots un dia o altre." Ritme de gènere: espies sí, però sense “James Bond” • Villatoro aclareix que és una novel·la d’espies amb ritme i intriga, però no un thriller espectacular: - “Més Graham Greene i Le Carré que Forsyth”: més introspecció i moral que gadgets i persecucions. - Hi ha trama, sorpreses i cops d’efecte, però el centre és el conflicte interior dels personatges. • Objectiu: satisfer tant qui busca “tall” (reflexió) com qui busca “salsa” (intriga), sense enganyar el lector. El joc de la mentida: l’espia espiat Una de les grans idees que creix durant l’escriptura és el paper de la mentida: • L’espia és, per definició, un mentider professional: - Viu en una identitat falsa. - Enganya constantment per complir la seva funció. • Precisament per això és extremadament vulnerable a ser enganyat: "Qui viu immers en la mentida és algú que vol enganyar, però algú que té unes possibilitats de ser enganyat infinites." • Es parla del contraespionatge, l’espia espiat i manipulat, i es recorden casos reals d’agents dobles enganyats per encadenaments de mentides. • El presentador fa el paral·lelisme amb l’actualitat, on vivim envoltats de mentides, rumors i fake news que esquivem “com bales de Matrix”. Veritat, versemblança i mitjans Villatoro entra a un terreny quasi assagístic: • Defensa que sí que existeix la veritat i la mentida, més enllà del relativisme radical (Foucault, etc.): - Exemple: “El Barça va perdre 3-0” és un fet que només pot ser veritat o mentida. - En canvi, “el Barça va jugar molt bé” és opinió. • Denuncia un canvi cultural preocupant: - Cada cop importa menys si una cosa és cert o fals, i més si és versemblant (coherent amb el nostre prejudici o “marc mental”). - Això era propi dels escriptors (“que la ficció sigui creïble”), però ara s’estén a la política, la informació i el debat públic. "No ens importa si les coses són certes o falses, sinó si són versemblants." • Alert sobre la confusió entre notícia/fet i opinió als mitjans: - Reivindica recuperar la vella distinció periodística. Qui escriu la història: relats i victòries • Es discuteix la frase clàssica “la història l’escriuen els guanyadors”. • Villatoro hi dona un gir contemporani: "Si el relat passa a ser més important que els fets, qui escriu la història passa a ser el guanyador. Com jo l’escric, jo em faig guanyador." • Així, el protagonisme del relat per sobre del fet converteix els bons narradors (polítics, estats, mitjans) en nous guanyadors simbòlics. Tancament de l’entrevista • Anuncien l’acte a la Llibreria 22: queden a dos quarts de 7 per la trobada prèvia i a les 7 comença la presentació de Polonesa amb Jordi Grau. • Bromejen amb el fet que sigui la “segona vegada” de Villatoro al programa i deixen oberta una tercera visita quan publiqui una nova obra o, simplement, per passejar per Girona. 3. Dol i Nadal: conversa amb la coach Anna Colomer El Nadal com a amplificador del dol • S’introdueix la secció amb Anna Colomer, coach de referència del programa, per parlar del dol en temps de Nadal. • Idees clau: - El Nadal és, per defecte, una època de reunions familiars, il·lusió i retrobaments. - Justament per això, quan falta algú estimat, el dolor es reactiva i s’intensifica. - Anuncis com el famós “vuelve a casa por Navidad” poden ser especialment dolorosos per a qui ha perdut algú. "El Nadal ja per si sol és un moment de retrobament… i quan falta una de les persones estimades, això fa mal." Cada dol és únic: respecte absolut a la manera de viure’l • Colomer recull la idea que tots som iguals davant de la mort, però cadascú viu el dol de manera diferent. • Aspectes importants: - No invalidar mai el procés de ningú. - Evitar frases simplificadores com “va, no passa res, recorda-ho amb alegria” quan la persona encara està en ple dolor. - Entendre que el Nadal pot fer aflorar el dol amb més força que en el dia a dia. Com encarar el primer (o primers) Nadals sense aquella persona 1. Permetre i expressar les emocions • Primordial: no fer-se el fort ni negar el que sentim. • Recomanacions: - Posar nom a les emocions (tristesa, enyorament, ràbia). - Verbalitzar el que ens passa amb la família o amics. - Entendre que amagar-ho sovint ho intensifica. "Si estem tristos per una pèrdua, poder-ho expressar, posar-li nom, verbalitzar… és bàsic." 2. Canviar rituals i escenaris (si ajuda) • Una estratègia possible és modificar la manera de celebrar: - Si sempre es feia el Nadal a casa dels pares, provar a fer-lo a casa d’un germà, en un restaurant o fins i tot marxar de viatge. - Canviar l’entorn pot alleujar la sensació de “cadira buida” i fer menys punyent la comparació amb anys anteriors. • Però Colomer insisteix: no hi ha receptes universals. - Si la persona prefereix passar el Nadal sola i en calma, també s’ha de respectar. - Es pot negociar altres dates (per exemple, quedar el 31 o l’1) per no perdre el contacte familiar. 3. Rituals per mantenir viu el record • Importància de distingir entre: - La persona, que mor físicament - L’amor i el record, que poden perviure "Les persones morim, però el que no mor mai és l’amor." • Propostes de rituals: - Deixar la cadira i el plat com si la persona hi fos (si no fa massa mal als presents). - Posar una fotografia al lloc de la taula o al costat de l’arbre de Nadal o el pessebre. - Mantenir costums que aquella persona feia (com cantar nadales) com a forma d’homenatge. • El presentador comparteix un cas real d’una família que deixa la cadira i el plat de l’àvia al seu lloc: Colomer ho veu positiu si la família ho viu com un consol i no com una tortura. 4. Primer any, segon any… el temps no “cura” sol • Es parla de la idea que “el temps ho cura tot” i Colomer la matisa fortament: - El temps no retorna la persona ni “borra” la pèrdua. - El que pot passar amb el temps, si es treballa el dol, és que el dolor es transformi en record amb enyorança però sense ferida oberta. • Remarca que hi ha un trencament interior molt fort quan mor algú proper, i que cadascú trigarà més o menys a transitar-lo. Gestionar culpa, tristesa i pressió social del “Nadal feliç” • Sovint hi ha un component de culpa: - Sentir-se malament per riure o gaudir quan falta algú. - Pensar que “no toca” estar bé o divertir-se. • Colomer recomana: - Acceptar que es pot plorar i riure alhora, literalment. - No demanar perdó per emocionar-se: plorar a taula, si cal, és legítim i els altres han d’entendre-ho. "No hem de demanar perdó per poder expressar les nostres emocions." • També critica la pressió comercial i social que idealitza el Nadal com una època només d’alegria, invisibilitzant: - Dol - Soledat - Persones que voldrien que el Nadal “passés de pressa” perquè ho viuen com un mal tràngol. La mort com a tabú i la necessitat de parlar-ne • Colomer apunta que la mort continua sent un tema tabú: - Se’n parla poc i superficialment. - Costa compartir obertament com vivim la pèrdua. • A la vegada, assenyala que hi ha una major presència d’intel·ligència emocional en molts àmbits, però que encara falta molt camí perquè la societat integri la mort i el dol com a parts naturals de la vida. • Defensa que parlar-ne i gestionar-ho emocionalment és clau per no acabar odiant el Nadal ni quedar atrapats en un patiment crònic. Tancament de la secció • El presentador remarca la idea que “també es pot plorar amb un somriure”. • Intercanvien bons desitjos de Bon Nadal i Bon Any Nou, tot recordant que ja no es tornaran a veure al programa fins passat Reis. • Entre bromes, comenten què els portaran els Reis (regals o carbó), mantenint el to humà i proper. 4. Idees principals a emportar-se Sobre la novel·la Polonesa i la identitat • Polonesa és una novel·la d’espies amb profunditat filosòfica sobre la identitat en temps de canvi geopolític. • La Guerra Freda es presenta com a model de guerra global “freda” que anticipa molts conflictes actuals. • La identitat és un mosaic de capes (nacional, religiosa, política, personal) que pot ser font de sentit però també de condemna. • Vivim en una època on el relat i la versemblança tendeixen a pesar més que la veritat dels fets, amb implicacions per a la política, els mitjans i la memòria històrica. Sobre el dol en temps de Nadal • El Nadal amplifica el dol perquè fa més visibles les absències. • Cada persona té dret a viure el dol a la seva manera: no hi ha receptes ni calendaris universals. • Clau per cuidar-se: - Expressar emocions i no amagar-les - Buscar rituals que mantinguin viu l’amor i el record - Modificar o mantenir tradicions segons el que ajudi més - No sentir-se culpable per plorar, riure o combinar-ho • Parlar de la mort i del dol amb naturalitat ajuda a no cronificar el patiment i a trobar una nova manera de viure les festes amb la persona present en el record. Interlocutors • Saïd Svai (presentador d’Els 4 Rius) • Arnau Vila • Vicenç Villatoro • Anna Colomer Tags [
