Entre el vent i la frustració: quan l’alerta permanent desgasta la societat

Escolta l'episodi complet

En un dijous marcat per les alertes meteorològiques i el debat sobre si el vent justificava o no la paralització d’activitats, el doctor Xavier Fàbregas va posar el focus no tant en la meteorologia com en l’estat emocional del país.

«Hi ha aquesta histèria col·lectiva de ‘vamos a morir todos’», ironitzava, tot recordant que els episodis de vent o pluja intensa formen part d’un escenari climàtic que cada vegada serà més habitual. «Si no ens acostumem que el canvi climàtic és aquí i que hi haurà dies de vent i dies de pluja, no anirem mai a treballar», advertia.

Alertes, responsabilitats i por a equivocar-se

Fàbregas no qüestiona que hi hagi situacions que requereixin precaució, especialment després de tragèdies recents. Però sí que alerta del risc de convertir cada episodi en una alarma generalitzada.

«Davant el dubte, ho cancel·lem tot», resumeix, en referència a la tendència d’evitar qualsevol responsabilitat política o administrativa. Segons ell, s’està passant d’una gestió «quirúrgica» dels riscos a una lògica de blindatge absolut: millor aturar-ho tot que assumir el cost d’un possible error.

El problema, diu, és que aquesta dinàmica pot acabar generant l’efecte contrari: «És com el conte del pastor i el llop. Si sempre cridem que ve el llop, el dia que vingui de debò ningú s’ho creurà».

Frustració acumulada: quan tot sembla fallar

Més enllà del vent, la conversa va derivar cap a un malestar més profund. Habitatge inaccessible, transport públic irregular, serveis tensionats i una sensació general que «res funciona».

«Sempre hi ha hagut problemes», recorda Fàbregas, «però ara s’utilitzen com a arma política constant». En lloc de consensos per resoldre’ls, diu, sovint es busquen culpables. I això cansa.

A nivell psicològic, aquest encadenament de males notícies genera desgast: «La incertesa pesa molt. La sensació de no saber què ens trobarem cada dia fa mal».

Prevenció o manca de previsió?

El metge també va posar exemples concrets, com la caiguda d’arbres en vies ràpides o el manteniment deficient en entorns urbans. «Hi ha coses de sentit comú que, si s’haguessin previst, potser no haurien passat», apunta.

La qüestió, segons ell, no és negar els riscos, sinó gestionar-los amb criteri i flexibilitat. «Si al matí no fa el vent previst, potser caldria revisar el nivell d’alerta. Ajustar-lo. No deixar-lo tal com es va anunciar el dia abans».

Aquest ajust constant ajudaria a preservar la credibilitat institucional i a evitar el desgast emocional de la població.

Recuperar el seny

Fàbregas recorda una anècdota familiar per relativitzar la situació: «La meva mare explica que de petita, a l’Empordà, alguns dies anaven a escola amb pedres a les butxaques per no sortir volant. I no hi havia aquesta sensació d’histèria».

Sense caure en la nostàlgia, la reflexió final és clara: cal recuperar el seny i la cooperació. «Tothom percep que hi ha problemes, però no sempre es busquen solucions conjuntes. I això és el que realment genera frustració».

En un context de vent, alertes i incerteses, potser el repte no és només meteorològic, sinó emocional i col·lectiu.