Albina Varés porta al Museu d’Història de Girona la memòria del seu pare, el cineasta Antoni Varés
La mostra “Recordant Varés” commemora els 60 anys de la seva mort i es pot visitar de franc fins al 10 de gener de 2027
El Museu d’Història de Girona acull fins al 10 de gener de 2027 “Recordant Varés”, l’exposició que commemora el 60è aniversari de la mort d’Antoni Varés i Martinell (Llagostera, 1909 - Girona, 1966). Varés va ser cineasta, cartellista, fotògraf i pintor. La mostra, inaugurada dilluns 26 d’octubre, és una iniciativa de la seva filla, l’arxivera Albina Varés i de Batlle. L’exposició és a la quarta planta del museu, i l’entrada és gratuïta.
La idea va sorgir perquè, segons Albina Varés, “a la tercera generació li queda molt lluny qui era el seu pare”. Ho va proposar a la directora del museu, Sílvia Planas, i fa un any que hi treballen. Han triat obra de cada faceta de l’artista: publicitat, cartellisme, disseny gràfic i fotografia.
De París al Barri Vell
La trajectòria de Varés va començar a París, on es va traslladar amb tan sols 17 anys. Allà va treballar en les indústries gràfiques, va fer cartells per al Moulin Rouge i l’Òpera Còmica i va aprendre cinema als rodatges de René Clair. “Molts d’aquells cartells no es van imprimir mai, i els que es conserven són originals que ell mateix va guardar”, ha explicat la seva filla.
Va tornar a Girona per fer el servei militar, i el 1930 va rodar El rapte de Maria Rosa. És considerada la primera pel·lícula de ficció amateur de la ciutat, i la va filmar amb una càmera de 9,5 mil·límetres que també es pot veure al museu. El Barri Vell i les muralles en van ser l’escenari.
Els amics i el projecte de Josafat
Un dels àmbits està dedicat als amics de l’artista, amb fotografies, records i una selecció de correspondència. “Com a persona era molt important l’amistat i li va donar sempre molt i molt de valor”, ha assegurat Albina Varés.
Una de les cartes és d’Aurora Bertrana. Varés li havia demanat el vistiplau al guió de Josafat, l’adaptació de la novel·la de Prudenci Bertrana que preparava quan va morir. Segons la seva filla, per esquivar la censura pensava titular la pel·lícula Joanot.
Documentals per a la memòria
Dilluns 9 de novembre es projecten a la Mercè documentals de Varés sobre la guerra, l’exili i la postguerra. N’hi ha un sobre la missa de campanya del febrer de 1940 i un altre sobre la inauguració del pont del Pont Major, aleshores anomenat pont del Caudillo.
Segons Albina Varés, la premsa de l’època atribuïa l’obra als enginyers militars, però la van construir presos polítics obligats a treballar-hi. “Era molt conscient que això era un testimoni que quedava per sempre. No feia cap exaltació d’aquell acte”, ha remarcat. “Jo penso que aquests documentals s’haurien de passar a escoles, instituts”, ha afegit.
Els dies 19 i 20 de novembre, l’Auditori del Palau de Congressos de Girona acull les Jornades Imatge i Recerca, també conegudes com a Jornades Antoni Varés. Les organitza cada dos anys des del 1990 el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona. Al web del CRDI també hi ha una selecció de les pel·lícules de ficció de l’artista: el cinema amateur d’Antoni Varés.
