Quan l’autisme també obre un camí de descoberta i aprenentatge
Jesús Pastor, president de Girona Inclusiva, comparteix la seva experiència familiar i reivindica l’acompanyament, l’amor i la celebració dels petits avenços de cada dia.
Rebre un diagnòstic de trastorn de l’espectre autista (TEA) pot suposar un punt d’inflexió per a qualsevol família. Jesús Pastor, president de l’associació Girona Inclusiva, ha compartit a En veu alta la seva experiència personal després que al seu fill petit, en Pau, li diagnostiquessin autisme quan tenia només dos anys.
Pastor recorda aquell moment com un “terrabastall” emocional, marcat pel pànic, la tristesa i el dol per unes expectatives de futur que canvien de cop. “A partir d’aquí t’entra un pànic, un dol, una tristor molt greu perquè òbviament la teva vida canvia”, explica.
Amb el temps, però, aquella experiència es va transformar en una manera diferent d’afrontar el dia a dia. Un consell que va rebre en aquell moment li va marcar el camí: “Plora tot el que hagis de plorar, però l’endemà comença a treballar”. Pastor defensa que l’acompanyament, la constància i l’amor són fonamentals en l’evolució dels infants amb autisme.
També reivindica la importància de deixar de banda les comparacions amb altres infants i posar el focus en els petits avenços de cada dia. “No sabem quin és el seu límit, però evolucionen segur”, assegura.
Girona Inclusiva, una xarxa d’acompanyament per a les famílies
A partir de la seva experiència i de la necessitat de compartir recursos amb altres famílies va néixer, fa poc més d’un any, Girona Inclusiva. L’associació, formada i gestionada principalment per famílies voluntàries, vol oferir un espai d’acompanyament i suport sense judicis ni estigmes.
Entre les seves activitats hi ha les trobades mensuals neurodivertides, que ofereixen un espai segur perquè infants i famílies puguin compartir experiències; els grups de suport psicològic per a mares i pares, i activitats d’esport adaptat, com la natació o el judo.
Pastor defensa que la inclusió no ha de limitar-se a dates assenyalades ni a campanyes puntuals, sinó que s’ha de construir cada dia. Una mirada que posa el focus en l’acompanyament de les famílies i en la celebració de cada petit avenç.
