Créixer no és progressar: Modest Guinjoan qüestiona el model econòmic català

Escolta l'episodi complet

Si l’economia catalana creix, per què moltes famílies no noten que visquin millor? Aquesta és la pregunta de fons que planteja l’economista Modest Guinjoan al llibre Créixer o progressar, una reflexió sobre el model productiu català que aquest dimarts ha presentat als micròfons de Girona FM i que amplia en una conferència a la Casa de Cultura.

Guinjoan parteix d’una distinció clau: «El creixement és que el PIB augmenti. El progrés és que aquest creixement es tradueixi en més benestar per persona». I, segons les dades que exposa, aquesta segona part no s’està produint.

Un creixement que no arriba a les persones

L’economista recorda que, mentre el producte interior brut global ha anat augmentant, el PIB per càpita —és a dir, el que correspon a cada habitant— està pràcticament estancat des de principis de segle.

«Entre 1950 i 1975 el PIB per habitant creixia més d’un 4% anual. Entre 1975 i 2000 ho feia al voltant del 2,5%. En el que portem de segle estem al 0,6%», explica.

Això significa que, tot i que l’activitat econòmica global augmenta, s’ha de repartir entre més població i, a més, amb un model que genera llocs de treball de baix valor afegit. «La majoria de feines que s’han creat són mal pagades i amb poca productivitat», assenyala.

El resultat, segons Guinjoan, és clar: «La renda familiar disponible per habitant el 2024 és pràcticament la mateixa que l’any 2000». Una dada que ajuda a entendre la sensació de frustració de moltes llars.

Desigualtats i risc de pobresa

Aquest estancament també es reflecteix en els indicadors socials. Segons exposa l’economista, la taxa de risc de pobresa a Catalunya se situa al voltant del 24%, per sobre de la mitjana europea.

A més, la relació entre el 20% més ric i el 20% més pobre de la població és d’1 a 5. «Els de dalt cobren cinc vegades més que els de baix», resumeix. Una ràtio que supera la dels països nòrdics, on la diferència és menor.

Per Guinjoan, aquestes dades demostren que «potser hi ha una minoria que progressa molt, però la majoria no ho nota».

El paper de les administracions

L’autor defensa que el canvi de rumb no pot dependre només del mercat, sinó que ha de venir, sobretot, de les administracions públiques. «Són les úniques que poden modelar el tipus de creixement a través de la regulació, la gestió del territori o les polítiques laborals», afirma.

En el llibre, Guinjoan opta deliberadament per centrar-se en allò que es pot fer amb els recursos propis de Generalitat i ajuntaments, sense entrar en el debat del dèficit fiscal.

La reflexió es podrà ampliar aquesta tarda a dos quarts de set a la Casa de Cultura de Girona, en la conferència titulada «Catalunya davant del mirall», en format de diàleg amb l’empresari Joan Vila.

Perquè, tal com planteja l’economista, la qüestió no és només si creixem, sinó si realment progressem.