Benet Salellas debuta en la novel·la amb «Els jardins de la Nora», un retrat literari de la Girona de postguerra
L'advocat gironí s'estrena en la ficció amb una història real sobre la hipocresia del règim
L'advocat i escriptor gironí Benet Salellas ha presentat a Girona FM el seu debut en el gènere de la ficció, Els jardins de la Nora. L'obra, que va ser finalista del Premi Just M. Casero de novel·la curta, s'allunya de l'assaig polític i jurídic al qual l'autor ens tenia acostumats per endinsar-se en la memòria històrica de la ciutat a través d'una narrativa literària.
Una història real entre Viena i la Rambla
La novel·la s'inspira en la vida de la Nora, una de les nenes austríaques que van arribar a Girona l'any 1949 en el marc de les expedicions d'ajuda humanitària de la postguerra. Tot i que la majoria d'infants tornaven al seu país d'origen al cap d'uns mesos, la Nora va ser adoptada per una família benestant de la ciutat vinculada al règim franquista.
Salellas explica que la trama posa de manifest la contradicció moral de l'època:
"És una foto de la vida privada d'aquestes famílies franquistes benestants de la ciutat i ens demostra la cruesa de com es vivia la intimitat; la Nora acaba fent pràcticament de minyona en un context emocional complicat."
La ciutat com a personatge grisa
L'autor ha realitzat una exhaustiva tasca de documentació en arxius municipals per reconstruir la Girona dels anys 50, una ciutat que defineix com a "grisa" i dominada pels poders fàctics de l'Església i l'Exèrcit. En el llibre, els espais urbans prenen una rellevància especial.
Amb aquesta obra, Salellas reivindica la ficció com una eina de llibertat creativa per explicar la realitat i recuperar la memòria de figures anònimes que van perdre la seva identitat sota el jou de la dictadura. La presentació oficial a la ciutat va aplegar més de dues-centes persones, confirmant l'interès per aquesta crònica local que barreja rigor històric i sensibilitat literària.
